(Santa Cruz de La Palma, 8 de desembre de 1896-Barranco del Hierro, Tenerife, 4 de setembre de 1936), polític canari i mestre d’escola.
El 1921 emigra cap a Cuba, on s’afilia a l’Agrupació Socialista de l’Havana. El 1926, al costat de sindicalistes, estudiants i intel·lectuals, constitueix l’Agrupació Comunista de l’Havana. El 1925 fundarà al costat de Julio Antonio Mella el Partit Comunista de Cuba, sent elegit José Miguel Pérez Secretari General.
Durant la dictadura de Gerardo Machado és expulsat de Cuba i torna a l’illa de la Palma. A Canàries continua la seva activitat política i el 1929 funda la Federació de Treballadors de la Palma i el periòdic Espartaco. Participa a més en la constitució del Partit Socialista a la Palma i, el 1933 del Partit Comunista de Canàries. Serà elegit Secretari General del Partit Comunista de Canàries a la Palma, i un de les figures més importants d’aquest partit, al costat del gomer Guillermo Ascanio. Durant aquesta etapa realitzarà a través del periòdic Espartaco una sèrie de crítiques al caràcter burgès de la Segona República. Participarà en la resistència al cop militar de Franco a la Palma durant el període conegut com a Setmana Roja. Després de la caiguda de l’illa a les mans dels feixistes, és detingut i conduït a Tenerife on se li condemnaria a mort.
El 4 de setembre de 1936 va ser afusellat pels colpistes en el Barranco del Hierro
