Elisabeth Inés Stéphane de Herbenville (París 8 de maig de 1874 – Beslan 24 de setembre de 1920)
El 1903 va ingressar en el Partit Obrer Social Democràtic Rus, il·legal en aquell moment. Després de ser arrestada en 1907, la hi van sentenciar a dos anys d’exili a Sibèria. Va aconseguir fugir a París, on va trobar a Lenin i altres bolxevics. En 1911, va ser nomenada Secretària del Comitè de les Organitzacions Estrangeres establert per a coordinar als grups de bolxevics de l’oest europeu. Va ser una de les fundadores de l’Escola Partidària de Formació Marxista a Longjumeau (França).
Al juliol de 1912, va tornar a Rússia per a organitzar una campanya que els permetés, als bolxevics, obtenir diputats en la Duma. Dos mesos més tard va ser empresonada.
En aquesta època va iniciar el seu treball com a editora del periòdic Rabotnitsa (Dona Treballadora), una publicació del Partit Bolxevic destinada a les obreres.
Al març de 1915, Armand es va mudar a Suïssa i va organitzar allí la Conferència Internacional de Dones Socialistes, oposada a la guerra.
En 1917 Armand va retornar a Rússia juntament amb Lenin i altres 26 líders comunistes a bord del famós tren segellat. Després de la Revolució d’Octubre, Armand va formar part de l’executiu del Soviet de Moscou,
Va donar discursos sobre la necessitat d’alliberar a les dones de l’esclavitud domèstica. Va integrar la Missió per a rebre en intercanvis als presoners de guerra. Va donar suport a la legislació sobre l’avortament. Va combatre a la prostitució. Va imposar la protecció per a les mares i les criatures. Va dirigir a més la Primera Conferència de Dones Comunistes.
Inessa va contreure el còlera i va morir a l’edat de 46 anys.
Escrits
1920: L’obrera a la Rússia soviètica
“Sota el capitalisme, la dona obrera ha de suportar el doble fardell de treballar a la fàbrica i després fer les tasques domèstiques en la llar. No solament ha d’enfornar i teixir per al patró, sinó que també ha de rentar, netejar i cuinar per a la seva família… Però avui és diferent. El sistema burgès està en vies de desaparició. Ens acostem a l’època de construcció del socialisme. Per a reemplaçar els milions i milions de petites unitats econòmiques individuals, de cuines rudimentàries, malsanes i mal equipades i la incòmoda rentada a bugada, hem de crear estructures col•lectives exemplars, de cuines, menjadors i bugaderies.”
