Joaquim Puig i Pidemunt va néixer a Osor en 1907. En 1920 treballava com a cambrer en L’Or del Rin i a l’hotel Ritz, a Barcelona. Des de 1936 va ser responsable de la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica d’UGT, i a l’agost de 1936 es va afiliar al PSUC. El 1938 va ser comissari polític en el 5è Exèrcit. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a França. Els nazis el van internar en un camp de concentració, però es va escapar. Va participar a la Resistència francesa. El 1945 va tornar clandestinament a Catalunya i es va fer càrrec de la direcció de Treball, òrgan d’expressió del PSUC. Finalment, fou detingut i assassinat per fusellers franquistes.
Ángel Carrero Sancho va néixer a Villaverde el 1917. Era obrer metal·lúrgic i militava al PSUC. Durant la guerra d’Espanya es va allistar a l’exèrcit republicà on va lluitar com a oficial en el front d’Aragó. En acabar la guerra va passar a la clandestinitat i, amb el sobrenom d’Álvaro, va ser un dels fundadors i comissari polític el 1946 de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya, formada per membres del PSUC i dividida en 2 brigades, la Jaime Girabau, liderada per Numen Mestre Ferrando, i la 2a brigada, comandada per Pedro Valverde Fuentes. Va ser capturat el 1947, juntament amb altres 74 militants antifranquistes, reclosos en la Presó Model, torturats, i l’Ángel, afusellat.
Pere Valverde i Fonts va néixer a Malgrat de Mar el 1915. Era militant del PSUC. Durant la Guerra d’Espanya va ser condecorat per les autoritats de la República amb la medalla al valor individual. El 1946 va posar en marxa una campanya d’atemptats contra locals falangistes i torres d’alta tensió. Jutjat amb 80 militants antifranquistes més, va ser afusellat com els seus companys.
Numen Mestre i Ferrando era natural de Pratdip, va néixer el 1923. Militant del PSUC des de 1935, voluntari a la Batalla de l’Ebre com a comissari de guerra de la 84a Brigada Mixta. Exiliat a França, va combatre amb la resistència antinazi aconseguint el grau de tinent de les Forces Franceses de l’Interior. El 1944 va participar en la invasió de la Vall d’Aran, en un intent fallit d’involucrar als aliats en la fi de la dictadura franquista. El 1945 va tornar a Espanya. Detingut el 1947 i acusat d’atemptar contra òrgans de falange, fou jutjat en consell de guerra i condemnat a mort.
