Armando Enrique Hart Dávalos (L’Havana, Cuba, el 13 de juny de 1930) va néixer a L’Havana el 13 de juny de 1930. Va cursar estudis universitaris a la Universitat de L’Havana on es va destacar com dirigent estudiantil reformista en les primeres mobilitzacions contra la dictadura de Fulgencio Batista.
Es va iniciar en la vida política com membre del Partit Ortodox. Després va integrar el Moviment Nacional Revolucionari. En 1956 va ser un dels fundadors del Moviment 26 de Julio integrant la seva primera direcció nacional.
En 1957 va ser detingut per la dictadura de Fulgencio Batista i condemnat a diversos anys de presó per pertànyer al Moviment 26 de Julio, que havia iniciat la lluita armada contra Batista, però va poder escapolir-se. Poc després va ser designat Coordinador Nacional del Moviment 26 de Julio. Al gener de 1958 va ser detingut novament i va romandre a la presó fins al triomf de la Revolució Cubana.
Instal·lat el nou govern sota la presidència de Manuel Urrutia Lleó va ser designat Ministre d’Educació càrrec al qual va pertànyer fins a 1965. En aquesta funció va organitzar una Campanya Nacional d’Alfabetització en 1961 que va reduir considerablement l’analfabetisme a Cuba, duent-lo al 3,9% al finalitzar la mateixa.
Es va ocupar com a ministre de Cultura des de la constitució d’aquest organisme en 1976 fins a 1997. Després va ser designat director de l’Oficina del Programa Martiano. És president de la Sociedad Cultural José Martí.
Obres:
Freire entre nosaltres, una experiència cubana d’educació popular (castellà)
