José Miguel Beñaran Ordeñana “ Argala” ( Arrigorriaga 07/03/1949 Angelu (Iparralde) 21/12/ 1978.
Neix en el si d’una família castellanoparlant, tot i que el seu pare era d’ideologia abertzale, proper al PNV. Després d’acabar el batxillerat comença a estudiar enginyeria. Als 18 anys es comença a interessar per la lluita social i d’alliberament d’Euskal Herria.
Deixa els estudis d’enginyeria, treballa al Banco de Vizcaya, el 1969 comença a estudiar Ciències Socials, la branca de Sociologia, a la Universitat de Deusto. Duu a terme activitats de propaganda com a militant del Front Cultural d’ETA.
El 1970 passa a la clandestinitat adscrit a ETA Va Assemblea, que fixa com a eixos de treball, el marxisme, l’abertzalisme i la lluita armada.
En aquest període desenvolupa un discurs analític, alhora que esdevé un militant valuós dins d’ETA, per la seva capacitat de vincular l’activitat armada amb la reflexió teòrica.
Reflexiona sobre la situació d’opressió nacional d’Euskal Herria i la seva relació amb la lluita de classes, considera que l’opció independentista era l’expressió política de la voluntat d’alliberament nacional dels sectors populars, amb consciència nacional, que volien un Estat socialista Basc, unificat, independent i euskaldun. Col·labora en la redacció dels documents d’anàlisi teòrica de l’organització, el Front Obrer, el Front Cultural i en la reflexió sobre la necessitat d’un Front Polític, patriòtic i antioligàrquic.
L’any 1973 a Madrid forma part del comando Txikia responsable de l’Operació Ogro, l’atemptat que produeix la mort de l’Almirall L. Carrero Blanco, vicepresident del govern i persona clau en el procés de la transició.
L’any 1974, Argala s’adscriu al model organitzatiu proposat per ETAmilitar, que ell havia ajudat a definir.Té un paper important en els debats de l’organització i en la tasca de donar forma a les anàlisis i resolucions de les assemblees. Els Zutik 65 a 69 es deuen en bona part a la seva ploma.
A començament del 1976, Argala junt amb d’altres militants és internat a l’illa de Yeu, aquell període d’inactivitat obligada (1976- hivern de1977), és aprofitat per a la reflexió política, l’elaboració de línies de treball, i per casar-se amb Axun Arana, militant d’ETA i també deportada a l’illa deYeu.
Per a Argala, la formació política dels militants i la convicció que el procés de reconstrucció nacional havia de començar als ajuntaments, com a primer esglaó del poder local, foren dues constants del seu treball, els darrers anys de la seva vida.
El 1978, Argala i la seva muller Axun Arana decideixen anar a viure junts, primer a Biarritz i després a Angelu. En aquest període és un referent polític dins l’estructura d’ETA, documents d’anàlisi de la conjuntura política, comunicats, materials teòrics de debat, participació fonamental en la formació de la Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS), són el resultat de la seva capacitat de teorització, de pragmatisme i d’anàlisi de la realitat.
El 21 de desembre de 1978, poc abans de les nou del matí, quan Argala engegà el seu cotxe, un R- 5, uns quilos d’explosiu plàstic situats a la roda del vehicle explotaren i li produïren la mort. El mateix dia a la tarda, l’atemptat fou reivindicat pel Batallón Vasco Español (BVE), una de les organitzacions parapolicials de la guerra bruta.
Obres:
