Al voltant del comunicat del PSUC-Viu respecte a les consultes sobre la Independència (1) i el projecte de la “III República espanyola”
Bo i respectant la legítima opinió d’altri, i en concret en aquest cas l’expressada pel PSUC-Viu en el comunicat emès en data 06 de gener, fem públic el present comunicat no tant com a resposta al document mencionat sinó com a aportació al debat i resposta als posicionaments allí expressats, que entenem que són els propis d’un sector de l’esquerra que va més enllà del propi PSUC-Viu, i que és el de l’esquerra que té com a referent simbòlic el marc de l’Estat espanyol en allò que respecta a la qüestió territorial.
Entenem que és, lògicament, legítim de tenir una posició al respecte dels diferents esdeveniments que succeeixen en la societat, i en aquest context inscrivim el comunicat que l’organització política esmentada va realitzar respecte a les consultes sobre la Independència. Dins del més estrícte respecte vers les opinions allí expressades, però, creiem que calia fer pública la nostra posició al respecte, com una aportació política, feta des de la més absoluta discrepància a allò que el PSUC-Viu hi expressa.
Entenem que en cap cas està justificada la crida al boicot que allí s’hi realitza i que és, podríem dir, la principal conclusió a la qual arriba el comunicat (“no les considerem adients i cridem a no participar-hi”). En el document esmentat es realitza tal com diem una crida al boicot, a no participar a les consultes, sota una sèrie d’arguments que rebutgem per complet. Pensem que aquesta crida és molt inoportuna i que, inexplicablement, situa el PSUC-Viu al costat de la dreta espanyolista, tot i que sigui des de posicions diferents, que igualment demana que es faci boicot a les consultes.
Però el comunicat no es limita a cridar al boicot sinó que acaba fent, entenem, una defensa del marc territorial de l’Estat espanyol, i per tant del marc de l’Estat imperialista, quan al final del comunicat fa una crida a votar en contra de la independència (“de participar-hi no tindríem mes opció que el vot contrari a l’independentisme”) en el cas que algú hi decidís de participar. No ens pertoca a nosaltres de decidir per altri, però creiem que quan no es comparteix una proposta política però no s’hi està en contra, es demana el vot en blanc, però no el boicot o el vot en contra en cas de participar-hi.
Això, lamentablement, ens porta a concloure que aquesta organització i, creiem, l’esquerra que gira al voltant del projecte de la “III República espanyola” (tot i que entenem que el PSUC-Viu no n’és el portaveu) és contrària a l’alliberament dels pobles oprimits, ja que es prefereix que es mantingui la unitat territorial dels estats opressors al trencament d’aquests i la consecució de la independència per part dels pobles oprimits dins d’aquests marcs. O almenys aquesta és la realitat quan es tracta, curiosament, no de nacions llunyanes (Palestina, Sàhara, etc) sinó de nacions sota domini de l’Estat espanyol.
Es pot considerar, evidentment, que aquestes afirmacions per part nostra són molt taxatives. Però per nosaltres, les formacions d’esquerres han d’assumir la lluita per la independència de les nacions oprimides i prendre-hi part. Com, sinó, es pot dir que es lluita contra totes les formes d’opressió? O és que potser els Països Catalans amb tota la història d’agressions militars i lleis en contra de la territorialitat, llengua o cultura catalana no es poden considerar una nació oprimida i ocupada? Podem arribar a entendre que una formació d’esquerres, tanmateix, no s’hi implqui en no considerar-ho un eix d’acció prioritari, però mai no entendrem ni acceptarem que algú que es consideri d’esquerres s’hi pugui posicionar en contra. A part, no es pot pretendre, com sembla que fan els qui defensen el projecte de la “III República espanyola” el marc territorial de l’Estat espanyol des d’una pretesa neutralitat. L’Estat espanyol actual són les restes d’un imperi que amb els anys ha anat perdent territoris, i que es va construir sobre el dret de conquesta. I no queda, en clau d’emancipació, cap altra solució que no sigui el del trencament d’aquest marc territorial i la recuperació de la independència (cas, per exemple, dels Països Catalans), o si es vol, almenys trencar lligams amb l’Estat imperialista per part dels pobles i nacions que en formen part actualment (cas, per exemple, de Castella). Però mai la reforma (“considerem que cal canviar la Constitució Espanyola “), tal i com es diu al comunicat.
A l’inici del S. XXI estem segurs -es que els Països Catalans lliures del futur es federaran i/o col·laboraran amb tants països de TOT el món (no només de l’Estat espanyol, que a alguns el món sembla que s’acabi a Espanya) com volguin, sempre que sigui en peu d’igualitat. Per això encara té menys sentit pensar que tota federació ha de passar iremeiablement i exclusiva pels pobles de l’Estat espanyol o la península ibèrica. En definitiva, estem segures i segures que Espanya no és reformable, ja que la seva essència és imperialista i feixista.
I no ens serveix l’argument que s’hi esgrimeix per a defensar el boicot contra les consultes (“no s’hi contempla la opció de l’Estat espanyol federal”). Considerem que aquesta i d’altres preteses justificacions no són més que excuses per a no admetre ‘de facto’ el Dret a l’Autodeterminació, per més que aquest sector de l’esquerra faci gala de reconèixe’l a nivell teòric.
Diem que són excuses, ja que les consultes que hi ha en marxa són consultes d’autodeterminació i la pregunta que s’hi fa (Independència o continuar dins l’Estat espanyol) és exactament i en essència la mateixa que es realitza en qualsevol referèndum d’autodeterminació en qualsevol indret del món: si la població vol continuar dins l’Estat en què viu o vol formar part d’un nou Estat. I en cap referèndum d’autodeterminació no es pregunta ni s’ha preguntat mai sobre si es vol un estat federal, confederal, centralista o qualsevol altra modalitat, o no en constitueix l’element central, ja que això són aspectes de política “interna” que queden lògicament fora del procés d’autodeterminació.
Per tant, considerem que mai cap excusa, davant d’un procés d’autodeterminació concret, no pot valdre per a oposar-s’hi. Es podrà adduir que la pregunta de la consulta o l’organizació d’aquestes no és exactament la que es voldria, però sempre una força d’esquerres conseqüent hauria de treballar per l’efectiu exercici de l’autodeterminació. I això hem fet des de l’Esquerra Independentista, que amb els nostres principis i posicionaments propis participem en l’organització de les consultes, malgrat que hi hagi aspectes que no ens n’agradin, com poden ser el fet que es vinculi la pregunta a la UE, ja que això seria matèria d’una altra consulta (com també ho podria ser la pertinença o no a l’OTAN, etc); o l’aprofitament de les consultes que intenten dur a terme CiU i ERC per a rentar-se la seva cara autonomista. Però això és el que pot passar quan es treballa amb d’altres sectors socials i polítics per uns mateixos objectius. Remarquem, doncs: davant de la discrepància, podríem entendre que es demanés el vot en blanc, però mai no entendrem que s’opti pel boicot.
I és que no es pot insinuar grollerament com es fa en el comunicat que les consultes siguin un exercici sectari (“sectors centralistes com pels independentistes, que semblen reforçar-se mútuament mitjançant una dialèctica maniquea “) que les converteixi en poc més que un caprici d’una minoria (2). Les consultes són molt heterogènies i són l’expressió de la voluntat i il·lusió de molta gent, individual o organitzada en associacions, que criden a participar, sense reclamar cap sentit de vot. És aquest fet, per tant, el que les converteix en essència en consultes d’autodeterminació i no “PER la independència” com erròniament assegura el comunicat (el nom ‘oficial’ és “Consulta SOBRE la Independència”).
És per això que pensem que cal donar suport a les consultes. I volem remarcar que les consultes neixen al marge dels partits del sistema (partits que en intentar posar-s’hi al capdavant només han generat enfrontaments que han fet perillar i fan perillar encara tot el procés, com els protagonitzats per López Tena (CiU), Bertran (ERC) i Móra (Reagrupament). En efecte, la consulta d’Arenys de Munt sorgeix d’una entitat local no vinculada a cap partit i totes les consultes s’han dut a terme amb la participació d’un gran nombre de gent il·lusionada. I així han de continuar.
Aquests fets les converteixen en un fenomen que sens cap mena de dubte cal recolzar, amb l’objectiu d’avançar cap a l’emancipació col.lectiva, cap a la Independència i la formació d’una societat més lliure i auto-organitzada.
(1) http://www.psuc.org/content/view/5274/1/
(2) Al contrari del que s’afirma en el comunicat, qualificant de manera poc rigorosa i tendenciosa l’independentisme d’”àmpliament minoritari”, el suport social a aquesta opció es pot considerar que a més enllà del 25%, situant-se almenys entre el 27 i el 49% (27% si es consideren els vots favorables en la ronda de consultes del 13D, un 31% si es considera la darrera enquesta del CEO, o bé el 49% en enquestes de gran univers d’enquestats). Per tant, difícilment es pot considerar la opció independentista com a “àmpliament minoritària” quan pot estar ratllant la majoria absoluta.
