En un petit assaig que vaig escriure el 1996, millor dit en unes hipòtesis sobre les conseqüències derivades del canvi de la Constitució de Cuba de l’any 1992, intentava trobar explicació (cosa que no vaig aconseguir) del perquè de la supressió de l’article 7é de la Constitució de 1976, i feia els següents comentaris:
“Article 7. (1976) “EN SUS ACTIVIDADES, EL ESTADO SE APOYA EN LAS ORGANIZACIONES DE MASAS Y SOCIALES, LAS QUE ADEMAS CUMPLEN DIRECTAMENTE LAS FUNCIONES ESTATALES QUE CONFORME A LA CONSTITUCIÓN CONVENGAN EN ASUMIR”
Article 7. (1992) Aquest paràgraf de l’article 7 queda eliminat.
Una possible explicació a tal eliminació hauríem de veure-la relacionada amb la modificació de l’Article 4, en la formulació, eliminada també, de que el poble treballador podrà exercir directament el Poder.
Complir funcions estatals és l’equivalent a l’exercici del Poder, és a dir, dirigir les accions dels individus, concordar interessos diversos i subordinar-los a una voluntat única, mitjançant la persuasió o la coacció.
Una interpretació lògica per a l’eliminació d’aquest paràgraf podria ser l’intent de reforçar el paper de l’Estat com a superestructura derivada d’un consens interclassista arribat al marge dels moviments socials i de masses, i desvinculat d’aquests, amb un afebliment de la capacitat d’intervenció i control dels mateixos davant les decisions de la superestructura.
De totes maneres, en relació a la supressió d’aquest paràgraf caldria afegir que es tracta d’un precepte constitucional nonat, ja que des de la promulgació de la Constitució el 1976 mai ha existit un desenvolupament legislatiu emparat pel text ara suprimit.
La resposta a la pregunta del perquè es va incloure en la Constitució de 1976 s’hauria de formular als que en aquell moment van redactar el text, ja que ja estava inclòs en l’avantprojecte constitucional, encara que és de preveure que no tots els membres de la direcció del partit o de l’estat estaven d’acord amb aquesta formulació.
Potser, com a hipòtesi es podria plantejar que es tractava d’una aportació nova, viva i conseqüentment marxista a la tradició constitucional dels anomenats països socialistes. Durant l’anàlisi de les diverses constitucions de caràcter socialista, en cap d’elles he trobat una formulació similar tendent a la transmissió real del poder de l’estat a les organitzacions socials i conseqüentment amb això un afebliment de la superestructura de l’estat que apuntés en la direcció de l’extinció d’aquest.
De totes maneres sembla ser que la inclusió del citat paràgraf en la Constitució cubana va tenir la seva influència en el debat que es va realitzar a l’URSS en els anys 1976-1977 entorn de la promulgació de la seva nova constitució. Fins que punt va ser motiu de dures polèmiques és quelcom que està fora del meu abast, però és de destacar en aquest període l’aparició i difusió massiva d’un assaig del jurista soviètic Gueorgui Shajnazárov titulat “Tendències del Desenvolupament del Sistema Polític del Socialisme” en el que pren partit en la polèmica:
“Durant algun temps es va divulgar l’opinió de que les organitzacions socials anirien rebent gradualment les funcions dels òrgans estatals i que la consolidació de l’autogestió social comunista seguiria precisament aquest camí. És evident que l’argumentació de la tesi sobre la transmissió de les funcions “de l’estat a la societat” és unilateral. Aquesta tesi és inexacta, encara que sigui perquè l’estat mateix, representat pels Soviets de Diputats Populars, amb la seva base de masses, no pot ser considerat antípoda social. Per altra banda, no es pot oposar als òrgans estatals les organitzacions socials que en el context del socialisme treballen en estreta relació directa amb l’estat i gaudeixen del seu suport utilitzant els atributs del poder. Pel mateix, al nostre parer, és més prometedora la incorporació dels sindicats i altres organitzacions socials a la col·laboració amb els òrgans estatals en el compliment d’unes o altres tasques”
Que aquestes asseveracions formin part de la teoria marxista de l’estat i d’una voluntat real de transformació social és una mica dubtós, l’única cosa que incorporen és un inexplicable determinisme dirigent de l’Estat que en cap moment apunta cap a la desaparició d’aquest, teoria inherent a la concepció d’una societat comunista.
Però acostant-nos de nou al text constitucional cubà, el llavors Ministre de Justícia de Cuba Osvaldo Dorticós Torrado en un discurs pronunciat el dia 23 de febrer de 1981 amb motiu de l’acte central commemoratiu del 5º aniversari de la promulgació de la Constitució, dedicava una part fonamental del seu discurs al citat Article 7 :
“Aquest precepte constitucional nostre introdueïx una nova aportació als diferents models de les constitucions socialistes. Ni tan sols l’avançada Constitució soviètica que respon a un estadi superior de la societat socialista i a una nova forma estatal que transcendeix l’etapa de la dictadura del proletariat, el anomenat “Estat de tot el Poble”, s’inscriu en el text constitucional una pragmàtica semblant…
És obvi que el nostre precepte constitucional amplia la base democràtica i propendeix en certa manera a la reducció de les funcions de l’Estat, quan autoritza que les organitzacions socials i de masses, “compleixin directament les funcions que conforme a la Constitució i la Llei convinguin a assumir”.
La qüestió a dilucidar pertoca a definir si tals funcions estatals han de transferir-se a les organitzacions socials i de masses només de manera excepcional, partint del concepte que mitjançant els òrgans suprems del Poder Popular el poble treballador participa activament en la conducció de la societat amb garanties per a l’exercici de la més àmplia democràcia socialista; o si s’assumeix la transferència de funcions estatals a aquestes organitzacions com via per al paulatí desenvolupament de la autogestió comunista i la ulterior desaparició de l’Estat.
Com la direcció del nostre Partit no ha enfrontat encara la necessitat d’establir les precisions conceptuals definitòries de la real projecció de la norma constitucional que comentem, només m’és permès, amb provisional i personalísim criteri, una determinada intel·ligència del precepte…
Descarto, com conclusió primera, que la previsió constitucional de transferència de funcions estatals a les organitzacions socials i de masses, pugui ser assumida com una via de creació de les bases de l’autogestió comunista, sinó només com vehicle de progressiva incorporació directa de les masses, del poble, a la gestió estatal.
Establerta aquesta conclusió preliminar, i persuadit de que la transferència de funcions al·ludida, ha d’excloure aquelles funcions dels òrgans estatals i administratius que concerneixin a la lluita contra les transgressions del Dret de la Llei; convençut, a més, que seria un error majúscul oposar, en la més mínima mesura, les institucions estatals i les organitzacions socials, crec fermament que el camí prudent en l’etapa històrica que la nostra Constitució ha d’esgotar la seva vigència, és el de propiciar la referida transferència només per via excepcional i preferentment quan tinguin un caràcter exclusivament administratiu. Encara en els casos d’aparent ineficiència estatal, la solució ha de provenir, prioritàriament, del perfeccionament orgànic i funcional dels òrgans i institucions estatals, abans que escollir l’opció fàcilitzadora de la transferència de funcions a les organitzacions socials i de masses, al socaire d’aquesta ineficàcia estatal“.(sense subratllar en l’original)
Ja amb més precisió es pot establir el motiu de la denominació de “nonat” que realitzava anteriorment. Si el propi Ministre de Justícia estava en contra del precepte constitucional, si al mateix temps afirmava que el partit no havia tractat el tema, la conclusió lògica és que no s’hagués legislat sobre el mateix. No tinc coneixement que amb posterioritat s’hagi tractat aquesta qüestió i que en discrepància amb les tesis d’Osvaldo Dorticós m’atreviria a afirmar que es tracta d’una de les qüestions fonamentals de la teoria marxista de l’estat.
Si s’afirmava per part d’un membre del govern, que al mateix temps era membre del buró polític del partit comunista, que ni en casos d’ineficiència de l’estat, les organitzacions socials haurien d’assumir funcions estatals, com a mínim s’hauria de posar a debat com és la concepció de l’estat per part de la direcció del partit; i segurament llavors trobaríem alguna resposta que ajudés a buidar les hipòtesis plantejades en els comentaris a la modificació de l’Article 4º de 1976.”
Ara, després de gairebé 20 anys de la supressió constitucional de la possibilitat per als moviments socials d’exercir el Poder directament, veus diverses dintre i fora de Cuba plantegen la necessitat d’altres formes d’organització social. Aquesta supressió, des d’un punt de vista marxista solament pot explicar-se com resultat de la lluita de classes en un moment determinat en la societat cubana. Llàstima que no es generés un moviment de protesta en el moment que van ser eliminats aquests drets per part de qui es reclamen defensors del socialisme.
Fa l’efecte que les teoritzacions del denominat socialisme del segle XXI sobre la democràcia participativa –fent llenya de l’arbre caigut- ser la panacea per a la solució dels problemes que travessa Cuba en el moment actual. Crec que la falta de memòria, l’oblit, o altres voluntats fan que en lloc d’exigir la recuperació del millor que ha donat el denominat “socialisme real”, es pretén fer taula rasa amb l’experiència passada. Greu error, doncs amb això s’abjura d’un moviment revolucionari “real” en la seva totalitat i en alguns moments es bascula cap a les proclames de qui detesten la possibilitat de reconstruir el camí cap al comunisme, camí que ha de tenir com guia la lluita de classes, i el resultat de la mateixa serà la que determini una o altra opció en un futur immediat i en les resolucions del pròxim congrés del Partit Comunista de Cuba.
