El mateix dia que el Secretari d’Estat de la Seguretat Social, Granado, anunciava “Vamos a abaratar la mercancía de la contratación”, més de cent persones omplien el Casal Independentista de Sants per escoltar la conferència inaugural del Curs d’Economia Política de la UCPC: “Què fet jo per esdevenir mercaderia”, a càrrec del filòsof marxista Néstor Kohan i organitzat per la UCPC, Corrent Roig, Endavant-OSAN, SEPC i el Seminari d’Economia Crítica Taifa.
L’exposició es va centrar en la explicació sintètica del darrer llibre de Kohan “Nuestro Max”, producte de les discussions a la Càtedra Libre Ché Guevara. Prologat per membres de les FARC-EP, el llibre té com a objectiu la crítica dels “paradigmes” intel·lectuals que han dominat el pensament acadèmic des de mitjans dels vuitanta, d’una banda; i d’altra, fer una crítica explícitament diferenciada de les tradicions dels marxisme, és a dir, de les elaboracions de Marx divulgades i defensades per diferents famílies de l’esquerra pretesament rupturistes o transformadores.
Les anomenades “metafísiques post” (postmodernisme, postmarxisme, postestructuralisme i multiculturalisme) s’han de contextualitzar com a productes teòrics de la derrota de les revoltes del 68. Segons Kohan, aquestes van fer de la debilitat virtut tot apujant la fallida conjunctural com a teoria que va renunciar a la conquesta del poder i a l’enfrontament de l’Estat, això sí, sota una “gestualidad pseudolibertaria y una cierta inspiración en los relatos antiutópicos como 1984”.
Kohan emfatitzà que, malgrat la pretensió de fer teoria d’allò polític i social totalment desvinculada de la història (on rau el seu caràcter metafísic) tots aquests discursos tenien un fort lligam amb llur context polític. Va citar l’anècdota de Vattimo qui, desprès de defensar el “pensament dèbil” front el “pensament fort” (p.e el marxisme), anys desprès es declarar comunista i reconegué que la seva teoria pretenia neutralitzar la influència de les Brigades Vermelles italianes.
En segon lloc, va fer incís en què la crítica ver aquells que estan al “mateix cantó de la barricada” ha de cercar un diàleg i una discussió autèntics. Kohan va nombrar les quatre grans lectures de Marx: el reduccionisme economiciste, la metafísica de la filosofia marxista, el reformisme i l’eurocentrisme vers les quals, reivindica el “seu Marx”, llegit críticament des de la realitat d’Amèrica del Sud.
Segons Kohan “no hi ha economistes rojos” en el sentit de què no hi ha cap llei econòmica eterna, cap metafísica econòmica emancipadora: les categories i dinàmiques del capitalisme són conceptes i eines explicatives contingents, històriques, d’un mode de producció en un context i en unes condicions sociopolítiques específiques i esdevingudes històricament. Contra la “vulgata” de El Capital, el filòsof va emfatitzar que El Capital conté una potent teoria de l’Estat i de la subjectivitat, que no està sotmesa a la rígida metàfora estructura/superestructura del famós pròleg de 1859. La metàfora es convertiria màgicament en categoria analítica com a producte de la simplificació.
La sessió va terminar amb una síntesi ràpida de la teoria del valor i del fetitxisme, les quals considera clau de volta per poder entendre la vessant subjectiva i alhora subjectiva de dinàmica d’acumulació capitalista. Així mateix, va recordar el paper central i ineludible de la violència com a garant de la reproducció del cicle d’acumulació capitalista, no només en els seus orígens sinó en tot el seu desplegament.
Fent una crida a la necessitat de formació teòrica per tal d’orientar una bona praxis política comunista i contra la fragmentació del coneixement, Kohan va tornar la paraula al públic. Diverses intervencions van demanar a Kohan la seva opinió sobre sí realment el materialisme dialèctic és una metafísica o un mètode realment aprehès de la dinàmica de la mateixa naturalesa; sobre el paper de conceptes com el de capital cognitiu i “cognitariat” com a una expressió més del reformisme; i sobre les raons de fons per les quals, davant l’actual situació, les treballadores i treballadors s’han de revoltar; si el seu anàlisi no era “massa ideològic”; així com la necessitat de que les el·laboracions teòriques complexes siguin simplificades per poder arribar a més gent.
A grans trets, Néstor Kohan va considerar que, efectivament, ell pren partit però que el caràcter “ideològic” s’ha d’aclarir en quin sentit es fa servir (va recomanar la lectura de “Ideologia” de l’Eagleton) car la paraula ideologia conté nombroses accepcions, i en tot cas, si per ideologia s’entén una cosmovisió de la realitat aquesta s’ha d’explicitar, com deia Gouldner; que les teories del “cognitariat”, sense fer-ne un estudi calmat, han oblidat les aportacions de Marx sobre el concepte de “treball productiu” – el qual inclou el treball subsumit pel capital independentment de si es produeix un objecte material o un servei- i que venen acompanyades d’un discurs de la “renovació” de les formes de lluita en el sentit de renuncia a l’enfrontament de l’Estat abans esmentat. Hi ha un mètode de pensament que Marx no va poder fer explícit però que es desenvolupa en El Capital. V apuntar que la divulgació i el rigor no estan pas renyits i va recordar diversos títols elaborats per la Càtedra Libre Ché Guevara amb aquesta finalitat. Va terminar alegrant-se de què la conclusió de la xerrada fos la necessitat de revoltar-se contra el capitalisme i les teories que el legitimen.
