Consideració
La dictadura feixista del general F. Franco va immergir la nostra nació en una situació de pobresa total, racionament alimentari del 1939 al 1952, misèria i explotació de la classe obrera amb jornades de treball de 12 i 14 hores. Desert i censura intel·lectual, amb un control ideològic inquisitorial exercit pels aparells de l’estat i l’església, que fixava, com a origen de tots els mals de la nostra societat, el pecat de la carn i el desig sexual. L’expiació del pecat, el càstig pel desig, només era possible amb la penitència, el penediment i la voluntat de no tornar a pecar ni sentir desig.
Un dels aspectes del control de la població fou la repressió sexual, la impossibilitat de viure una sexualitat lliure i satisfactòria, la qual cosa generava actituds de frustració i de culpa si no emmotllaves a la moral capadora oficial.
La imposició de la veritat única, que s’aconseguí amb el suport i col·laboració activa de l’església, va mig esborrar el record de les conquestes culturals, revolucionàries, laiques del període de la Generalitat republicana, i féu retrocedir el rellotge de la història, pel que fa a les condicions de vida de la classe treballadora, al període de la revolució industrial de mitjan del segle XIX.
L’opuscle
Té un total de 55 pàgines i se’n feren 3 edicions, el 06/02/1976, el 02/05/1976 i l’estiu del 1977. L’opuscle fou traduït i adaptat del francès per la Roser Esclasans, aleshores estudiant de francès i de filologia catalana. La direcció del PSANp (1974-1979) i les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC), entengueren la importància pedagògica i transgressora del text i s’edità de forma clandestina amb la col·laboració de Joaquim Auladell, a la impremta Mar Blava del carrer Bailen, 130, propietat de Joan Creixell i Miquel Sellarès, on treballaven militants del PSANp del Baix Llobregat, entre ells Josep Calasanç Serra, conegut entre la militància com el “Cala”.
Per a despistar a la policia, les dues primeres edicions aparegueren impreses a: L’ Imprimerie du Castillet, à Perpignan. A la darrera impressió no hi ha lloc d’edició.
L’índex de l’opuscle està format per 26 punts d’ìnterès: Les zones erògenes, la contracepció, la masturbació, l’homosexualitat, adreces de centres de planning i avortament, i una bibliografia per a saber-ne més. Cal dir que els plantejaments exposats a l’opuscle eren molt avançats ideològicament, per a una societat que sortia de la repressió de la dictadura feixista.
Reproduïm alguns fragments de la Introducció: Presentar les relacions sexuals alliberades de qualsevol mena d’inhibició és, evidentment, un mèrit notable d’aquest llibre. La lluita per unes relacions sexuals alliberades de l’opressió, constitueix un aspecte important de la lluita per la nova societat. No és pas per casualitat que la burgesia s’ha aferrat en aquest aspecte, d’una manera tan insistent, a les normes de l’antiga moral religiosa feudal.
La persona sotmesa a la repressió, desconeix la realitat sexual en totes les seves dimensions, i com diu W. Reich, la repressió de les necessitats sexuals provoca l’anèmia intel·lectual i emocional en general, i en particular la falta de voluntat d’independència i esperit crític.
En el Pròleg podem llegir: El plaer sexual lliure és contrari a l’ordre social establert perquè no és una mercaderia, no vol ni propietat, ni objecte permanent, no té territori i la seva gratuïtat el fa irrecuperable a l’ordre establert.
Al Diari de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), del dissabte 7 d’agost del 1976, que aquell any es va celebrar a Vic (3-13d’agost) i a Prada de Conflent, hi trobem una ressenya que duu un títol una mica rebuscat: Aprenguem a fer l’amor o una qüestió que hom dóna per suposadament sabuda i mai no és prou estudiada. Signava l’article Joan de Serrallonga, un pseudònim prou escaient, atès el lloc d’edició de la revista, que corresponia a un militant del PSANp que havia col·laborat en l’edició del llibret i que aleshores com a alumne de la UCE de Vic, aprofità l’avinentesa per a fer propaganda de la publicació.
El llibret és hereu del canvi en les relacions personals i les mentalitats que representà el Maig Francès del 1968. Cal situar l’efecte dels seus plantejaments revolucionaris en el context d’aquells anys setanta, en els quals com a forma d’alliberament dels 40 anys de feixisme militar i clerical, fèiem dels llençols rebregats banderes de llibertat.
Agustí Barrera
