Joan Layret i Pons (1911-1975)
Una generació trencada
El llibre té 216 pàgines, dividides en un pròleg, una introducció, 24 capítols, un apèndix documental de 31 pàgines que recupera publicacions de l’època, una relació de biblioteques, arxius, entrevistes, agraïments i un índex onomàstic, que clou el text. Hem de destacar les vuit pàgines d’il·lustracions, molt ben triades, que ens traslladen al món del biografiat.
El llibre ha estat editat per publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2012, amb la col·laboració del Club d’Opinió Jaume Llavina, i de Joan i Josep M Pous i Lairet. L’autor del llibre, Francesc Masriera i Ballescà, és un mataroní vinculat al món excursionista i bon coneixedor de la societat mataronina.
El llibre és especialment interessant, perquè recupera de l’oblit la figura del biografiat, que tingué un paper rellevant en la direcció del Front Nacional de Catalunya (FNC), des de la seva fundació a París el (04/05/1940) fins a la seva marxa a Veneçuela el 1952. L’esclat de la Guerra Freda i els pactes del govern feixista del general F. Franco el 1953 amb el Vaticà i els EUA, el consolidaren en el poder, condemnant políticament la resistència a un paper testimonial.
Qui signa aquesta ressenya presentà a la IX Sessió d’Estudis Mataronins (SEM) del 28 de novembre del 1992, una comunicació amb el títol: Joan Lairet i Pons, una aproximació biogràfica, que volia ésser un toc d’atenció a la importància política del personatge. En el llibre: Una vida per Catalunya. Memòries ( 1939-1946),escrit per Jaume Martínez Vendrell, i publicat per l’Editorial Pòrtic, 1991, Joan Lairet surt citat 9 vegades a l’índex onomàstic, aquest fet ens dóna una idea de la importància de J. Lairet en aquest període,quan formava part del nucli del FNC de Perpinyà, junt amb Jaume Cornudella, i Gaietà Rahola. Aquests tres militants eren els impulsors del Butlletí Interior del FNC Opinions, J. Lairet n’era l’administrador i assidu col·laborador, sovint amb el pseudònim de Joan Maresma.
Del Butlletí Interior del FNC se n’editaren 60 números, entre el 03/02/1944 i el 28/01/1947. Era d’aparició setmanal, amb un tiratge de 4.000 exemplars. Seria interessant fer un recull dels articles publicats per J.Lairet a Opinions, la recopilació ens permetria tenir una visió dels efectes de la Guerra Freda en l’estratègia del FNC, i de la vida política de l’exili des d’una visió independentista.
Al llarg del llibre i de forma cronològica se segueix la trajectòria política de J. Lairet, potser caldria haver fet un esforç de contextualització, per poder entendre millor el seu periple vital. L’autor en destaca la seva adscripció a la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) els fejocistes, que foren malvistos pels republicans i pels feixistes. A part d’aquesta remarca creiem que cal fer una reflexió sobre la pobresa teòrica del moviment (separatista) independentista dels anys vint i trenta, aferrats als plantejaments d’un patriotisme romàntic, incapaç de bastir una teoria política d’acord amb la realitat i que permetés de modificar-la, d’aquí la deriva marxista de Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba i els seus companys amb la fundació del Partit Català Proletari (PCP), en recerca d’elements teòrics que els apropessin al món obrer, alhora que els permetessin bastir una línia tàctica i estratègica, que no els obligués d’anar a remolc d’un activisme insurreccionalista sense teoria política i amb un reduït suport humà.
L’autor, en situar la trajectòria de J. Lairet en el període de la guerra (1936-39), fa un plantejament simplista de bons i dolents, oblidant que coincidí el conflicte bèl·lic amb la revolució social. Una guerra que al Principat, i en menys mesura al País Valencià, tingué un clar caràcter de guerra nacional i de classe, amb un notable nivell d’autogovern de la Generalitat, creació de la Conselleria de Defensa decret del 3 d’agost del 1936 (BOGC núm 217), de l’Exèrcit de Catalunya (BOGC del 8 de desembre de 1936). En el terreny de les transformacions econòmiques el decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços (24/1071936) pel qual s’iniciava un procés d’economia mixta i control obrer.
Molt interessant la correspondència que explica l’enfrontament entre Josep Tarradelles i Joan Lairet, un model de literatura política de l’època, alhora que un xoc de trens, entre dues personalitats potents i egocèntriques.
Pensem que el llibre és una bona aportació al coneixement de la història de l’independentisme, durant la Generalitat Republicana, la guerra i l’exili. Que fa un bon seguiment del militant de Nosaltres Sols!, del defensor de la República Catalana del Sis d’Octubre del 1934, del combatent de les Milícies Alpines, del Comissari de Guerra, del Secretari del Consell Executiu d’Estat Català a França(1946) i del militant del FNC.
Una excel·lent biografia del mataroní que estimà apassionadament la seva Terra, la Pàtria, i que morí a l’exili, lluny dels seus, sense poder assistir més a la Missa de les Santes.
Agustí Barrera
