No n’hi ha prou amb gent de bona voluntat que ens xiuxiuegi a l’orella lo bons que som i lo molt que podríem fer de tal i tal manera. Aquesta gent sol ser voluntariosa, de caràcter afable però amb substancioses mancances en formació política i per tant d’un desconeixement de la composició i naturalesa de les organitzacions polítiques alternatives d’esquerra i dels seus militants. El pitjor és que els bons de l’Arcadi i de la Forcades també han donat mostres de tenir llacunes en el mateix sentit.
En política d’esquerres, qualsevol nou invent o part de molts inventors (que ja estan, sinó farts d’inventar, bastant doctes en aquests menesters) o una vegada més plourà sobre mullat.
Diu l’Arcadi: jo sóc completament afí a la CUP però tinc la impressió que el ventall hauria d’ampliar-se. Hi ha continuació assenyala cap a la dreta de les organitzacions d’esquerres. Això sí, com no podia ser d’una altra manera, apel·la als moviments socials perquè també siguin allí. Però el que passa en aquests moviments socials (en tots) encara que no ho sembli, que existeixen persones i influència d’una esquerra que encara que no surti a la televisió, ni en els mitjans de la premsa diària burgesa, avui tenen més credibilitat que mai davant de molta gent que les està passant “putes”. Justament la CUP, està on està per haver sabut distanciar-se dels primers als que vosaltres anomeneu per la “salvació” i per estar molt a prop i dintre també d’aquests moviments socials. En tot cas, jo que també soc afí amb la CUP espero que aquesta sàpiga coincidir amb aquestes altres organitzacions que igualment coincideixen en no coincidir amb oportunistes socialdemòcrates dels que ja n’hi ha nefastes experiències al respecte i no poques, per cert. Si amb algú s’ha de comptar des de el primer moment, és amb les organitzacions que venen donant la mateixa cara des de fa ja molt de temps, enganxats sempre als problemes més primordials que tenen els treballadors.
La meva preocupació, doncs, amb la vostra iniciativa, no només és de forma sinó també de fons. I precisament perquè la qüestió és de fons, s’ha de tenir molt de compte amb la forma en que s’actua. La preocupació per la unitat de tots els que lluitem contra les injustícies ve ocupant en quasi tots nosaltres el primer i el més extens lloc del nostre pensament diari. Per tot això benvingut sigui qualsevol esforç que s’efectuï en aquest sentit. D’altra banda però, poden donar-se esforços, amb totes les bones intencions, que en comptes de contribuir a ajuntar i crear complicitats entre els millors, provoquen confusió i majors desacords.
Només qui pateix actuacions criminals com las dels desnonats (per posar un exemple) a conseqüència de diverses estafes e injustícies, viu l’angoixa d’aquesta situació real. Las persones i les organitzacions que siguin capaces de tenir la consciència per posar-se al seu lloc i lluitar de veritat al seu costat, denunciant sense embuts ni ambigüitats als culpables, són les que tenen més legitimitat per guanyar-se la seva confiança.
I en aquests moments, la muntanya d’immundícia ha pujat tant alt que des d’allí pot veure’s tot el “percal” que ja coneixem molt i que per sort gran part de la gent del poble, també des de allí a molts altres els veu venir de lluny.
Són tantes les vegades que a la gent se’ls ha demanat que votessin últimament, que tinc la grata sensació, que d’aquí en endavant se’ns escolti i se’ns entengui millor als que advertim de que no només no era útil sinó que pel contrari, votar als que portaven més de 30 anys prenent-nos el pèl, era el més inútil. Per fi, cada vegada més persones, comencen a diferenciar i valorar entre qui parla des de el carrer com sempre i els que parlen des de la televisió i diaris. JA ERA HORA!!!
J. Estrada Cruz és membre de Co.Bas
