Aquest dissabte 18 de gener tenim la sessió “El marxisme a Àsia” a càrrec de Xavier Oca, en el marc del curs d’Introducció al marxisme del primer semestre.
Per motius aliens a l’organització hem hagut de canviar el lloc on realitzàvem habitualment les classes. Per tant, aquest dissabte ens trobarem al CASAL INDEPENDENTISTA DE SANTS (Jaume Compte), ubicat al carrer Muntades nº24 de Barcleona.
La Universitat Pompeu Fabra ha decidit no seguir cedint-nos aules per realitzar les sessions i mentre no resolguem el conflicte i trobem un espai fixa, ens trobarem al Casal Independentista de Sants. Demanem disculpes per avançat pel canvi d’ubicació però no hi hem pogut fer més.
Com sempre us esperem a tots i totes!
Qualsevol dubte o aclariment no dubte a escriure en aquest correu info@universitat.cat
Fins dissabte!
Text de presentació de la sessió:
Quan pensem en el marxisme a l’Àsia, inevitablement, la primera idea que se’ns apareix és la Revolució Xinesa. Aquest ha estat un dels fets cabdals en la història dels darrers segles, que ha marcat, d’una manera o altra, el present i possiblement el futur no només d’una de les nacions més antigues i extenses del món, sinó també del conjunt de la humanitat.
Les aportacions tant teòriques com pràctiques de Mao Zedong al cos doctrinal del marxisme van ser fonamentals per adaptar-lo a la realitat de la societat xinesa, i han estat la base per al desenvolupament de nombrosos moviments revolucionaris i d’alliberament.
L’anàlisi de la política internacional xinesa i de l’evolució de la Xina post-Mao és motiu de forta controvèrsia entre marxistes, i suposa una de les claus per a la definició, des de la crítica acurada i no pas simplista, d’un nou ordre mundial multipolar post-imperialista, i d’un model econòmic que superi el capitalisme.
Però Àsia ha estat també l’escenari de moviments d’alliberament triomfants com al Vietnam o al Timor Oriental, (que després han evolucionat o involucionat); d’algunes de les més brutals repressions anticomunistes com a Indonèsia, d’experiments catastròfics com a Cambodja, o de revolucions encara en curs, com al Nepal.
I finalment, Kerala, l’estat de l’Índia que, amb governs comunistes que han introduït intenses reformes socials i amb un teixit social organitzat i poderós, ha mirat de desplegar veritables formes de democràcia participativa i de planificació des de la base.
