L’Audiència Nacional ha dictat la sentència 0095/2014 sobre PANRICO. No hi ha cap mena de dubte que és una sentència ben elaborada que reuneix els requisits bàsics per tal que el Tribunal Suprem la ratifiqui. És evident que és una sentencia d’acord amb la “LLEI” i per tant un element més per a què el proletariat no dipositi les seves esperances en la Llei, sinó que d’una vegada per totes es plantegi “CANVIAR LA LLEI”.
És per això que val la pena entrar en algunes qüestions que, tot i que no són cap novetat, és important repetir-les constantment per evitar que s’oblidin.
La primera d’elles és la connotació i les repercussions que la política de pactes socials ha tingut i té per al conjunt de les persones assalariades. Els Pactes Socials, iniciats a finals de la dècada dels anys 70, tenen com a principi fonamental la necessitat de prioritzar el benefici empresarial. A patir d’aquest benefici, diuen, es generaran nous llocs de treball i d’aquesta manera, tot el que condueixi a incrementar aquest benefici és a la vegada beneficiós pels treballadors i treballadores.
Paradoxalment, per augmentar els beneficis és necessari acomiadar treballadores i, per tant, es perden llocs de treball enlloc de generar-ne de nous. Però els sindicats governamentals busquen constantment la quadratura del cercle dient: “Nosaltres lluitem per mantenir el màxim nombre de llocs de treball possible”, i així actuen. No qüestionen el caràcter depredador del capital sinó que el troben necessari, tan sols s’escandalitzen quan aquest s’excedeix en la seva acceptada autoritat, aquí o allà, sempre d’acord amb la Llei.
Des d’aquest punt de vista s’ha de valorar la sentència de l’Audiència Nacional, en la qual, com a Fets Provats, entre d’altres, consideren la constitució d’una comissió formada per set representants de cc.oo. i sis d’ugt el 10 d’Octubre de l’any passat, en la que s’accepta que els acords que es prenguin seran vàlids i legítims i estaran vinculats a totes i cadasqunes de les treballadores de l’empresa.
Altres Fets Provats és que el 19/11/2013 es firma un preacord rubricat per les seccions sindicals de cc.oo. i ugt, amb el vistiplau i la signatura de les respectives Federacions d’ambdós sindicats. És a dir, les centrals sindicals governamentals i els seus acòlits a nivell d’empresa estan d’acord amb els acomiadaments, la rebaixa salarial i tot el conjunt de mesures col·laterals.
L’Audiència Nacional, en referència als Fonaments Legals afirma que les dades econòmiques subministrades per l’empresa no van ser en cap moment contradites pels informes pericials de cc.oo. i que per tant no es qüestionaran les CAUSES dels acomiadaments, sinó tan sols la proporcionalitat d’aquests.
De la mateixa manera, en el desè apartat d’aquests Fonaments Legals posa en evidència a cc.oo. de la següent manera: “L’al·legació en la demanada per part de cc.oo. de que no concorrin causes econòmiques és CONTRADICTÒRIA amb la posició del sindicat acreditada en el període consultiu. És necessari recordar que en l’acta 29/10/13 referida en el fet provat nº17, l’assessor de cc.oo. reconeix explícitament una situació de pèrdues…”. I en el mateix apartat diu: “És cert que els elements comptables poden ser objecte de crítica que pot desvirtuar la casualitat, PERÒ AQUESTA CRÍTICA NO S’HA FET EN AQUEST CAS”. Clarament, la central sindical al·ludida ni tan sols ha criticat les dades econòmiques que PANRICO els ha degut d’entregar, sense sol·licitar en cap moment aquelles dades a través de les quals es podria determinar la falsedat comptable, és difícil saber si per desídia, per incompetència o per l’existència d’un acord amb l’empresa. Iniciar un litigi sol·licitant actuacions contràries sobre els propis actes realitzats pel demandant es assegurar el no per resposta a allò demanat, això ho sap fins i tot un nen petit.
I per acabar, algunes referències de la citada sentència de l’Audiència Nacional respecte a la LLEI actual; en el sisè apartat dels Fonaments de Dret deixa clar que: ”Un dels pilars estructurals en els que es basa la reforma laboral empresa amb el RDL 3/2012 i culminada amb la Llei 3/2012 vigent al moment dels fets, és l’atribució a favor de l’empresari de la potestat d’executar acomiadaments col·lectius quan concorrin causes objectives que ho justifiquin… Fins aleshores la potestat residia en l’autoritat laboral… Una de les novetats es troba en la supressió de la necessitat d’autorització administrativa”.
Després d’aquestes pinzellades de la sentència seria convenient d’extreure algunes conclusions: La primera, tal i com deia al principi, és que aquest és el marc derivat de la política de pactes socials i l’acceptació de la prioritat de la defensa del benefici empresarial.
La segona, és la vergonyosa condescendència dels sindicats governamentals acceptant, amb absència de crítica, els arguments econòmics de l’empresa i així ho manifesten i firmen. Al mateix temps que la Federació Alimentària de cc.oo. emet un comunicat públic sobre “el desgovern i l’existència d’accions violentes per part dels treballadors a la planta de Santa Perpètua”, comunicat que aporta l’empresa en la seva defensa davant l’Audiència Nacional.
I així com l’Audiència Nacional arriba a conclusions, la classe obrera també n’ha de treure les seves conclusions, algunes de les quals podrien ser:
-
La “LLEI”, després de les continuades modificacions des del començament dels Pactes Socials, ha destruït totes les garanties pels assalariats.
-
Les centrals sindicals governamentals cc.oo. i ugt, degut a la seva subordinació a les subvencions i d’altres prebendes s’han sotmès totalment als dictats del capital.
-
El triomf de les lluites obreres travessa un moment de gran dificultat ja que l’adversari no és solament la patronal i el govern sinó que a aquests se li suma el monopoli sindical. Només serà necessària la intensificació de les lluites i l’extensió d’aquestes farà possible trencar aquesta aliança i anar recomponent el caràcter de classe de l’activitat sindical.
-
L’autoorganització, autogestió i autodeterminació de l’acció sindical és bàsica per enfrontar-nos a l’actual ofensiva tripartida (patronal, govern i trust sindical). No es pot deixar en mans de presumptes Tècnics cap tipus de negociació en la que es dirimeixin els drets dels treballadors i subordinin el paper d’aquests a mers consellers interns del col·lectiu de treballadors. De la mateixa manera els representants obrers han de romandre controlats permanentment per les assemblees de treballadors i ser destituïts en funció de l’acord col·lectiu quan les seves actuacions basculen cap a la defensa del benefici empresarial.
-
L’anàlisi rigorós dels processos, de les mobilitzacions, de les vagues, de la solidaritat generada i rebuda, dels encerts i dels errors, permetrà assolir una millor organització i donarà una empenta a les properes lluites, tenint clar que no es poden anar a buscar solucions o protecció ni en la “LLEI” ni en l’Administració Pública ni en les centrals sindicals governamentals cc.oo. i ugt.
Es repeteix doncs, allò que fa més de dos-cents anys ja cantaven els proletaris del món en una estrofa de la Internacional:
“No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà”.
20 d’Abril de 2014
Josep Cónsola
