A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal (1952-1998)
Consideració
Per tal d’entendre la trajectòria política de Malcolm X, ens hem de situar en el context històric dels primers 70 anys del segle XX, un període especialment convuls, la Gran Depressió del 1929, dues Guerres Mundials, les lluites antiimperialistes i els processos de descolonització després del 1945, la Conferència de Bandung del 1955 i la Conferència de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA) el1963, aquesta darrera seguida amb interès pel poble negre dels EUA. Les dues conferències dicten unes resolucions molt precises a favor de la lluita anticolonial.
Només en els darrers 5 anys de la vida de Malcolm X, del 1960 al 1965, 23 pobles d’Àfrica proclamen la seva independència, 16 el mateix 1960, dos anys després Algèria s’independitzarà de l’estat francès, en acabar una guerra de 5 anys que obre un profund debat polític a Europa sobre el colonialisme.
Tot aquest esclat de nous estats ha generat, durant el procés de lluita pel seu alliberament, un seguit d’experiències militars i polítiques que seran recollides en un cos teòric que, en línies generals, potencia els elements de la identitat cultural africana, el concepte de la negritud com a afirmació dels valors dels pobles negres. Ens sembla especialment clarificador sobre aquesta idea el que segueix.
Ara es fan presents els temps primitius, es retroba la unitat…
Léopold Ségar Senghor (1906-2001). Polític, gramàtic, cap d’Estat del Senegal
El concepte de la negritud fou un dels elements ideològics que impulsà el moviment independentista a Àfrica i que és present en els escrits de Malcolm X, on trobem el rebuig del negre pacífic, l’Oncle Tom assimilat a la cultura blanca, que vol dir l’acceptació de la situació de subordinació als valors de l’home blanc. La negritud, forma de nacionalisme negre, present a les reivindicacions contra la segregació i a favor del moviment dels drets civils als EUA propugnarà la idea que l’alliberament nacional només pot ésser obra del mateix poble oprimit. Es clarifica el concepte de poble colonitzat com a sinònim de poble sotmès a la metròpoli, a la dictadura de classe de l’oligarquia blanca. El poble negre dels EUA, defensarà la necessitat del reconeixement polític de la nació negra com a col·lectiu diferenciat dins els EUA.
Alguns dels textos de Malcolm X de la seva darrera etapa plantegen la situació del poble negre als EUA, com a colonial, amb els millors arguments d’un Jules Ferry (1832-1893) aplicats aquesta vegada a un colonialisme interior. Es considera que la comunitat negre no està prou preparada per a exercir tots els drets propis d’una democràcia parlamentària, una visió racista sobre el poble negre, junt amb la missió superior de l’home blanc, intentaran justificar la situació d’opressió.
Malcolm X, amb bon criteri, estava interessat a refer els vincles culturals entre la comunitat negra dels EUA els seus germans africans. Entenia que aquest era el camí que podia reforçar el sentit d’identitat col·lectiva, el paper de la pròpia consciència històrica i, sobretot, ajudar a l’increment de l’autoestima del poble negre, que els blancs havien intentat destruir. La filosofia econòmica del nacionalisme negre és senzilla, controlar l’economia de la nostra comunitat. Per què la nostra economia ha d’estar a mans dels blancs?
Trajectòria política
MX es defineix així:
No. Jo no sóc americà. Sóc un dels 22 milions de negres que són víctimes de l’americanisme. Un dels 22 milions de negres víctimes d’una democràcia que no és res més que una hipocresia disfressada. Contemplo Amèrica amb ulls de víctima. El que veig no és el somni americà, sinó el malson americà.
L’anterior paràgraf és una crítica clara al model social del país capdavanter del capitalisme salvatge, perquè el racisme té un component de confrontació de lluita de classes, els negres formen part dels sectors socials marginats, són els subproletaris del proletariat, aquest aspecte potser queda emmascarat en els plantejaments de Malcolm X, massa obsessionat pels greuges històrics de l’home blanc, que han estat persistents i cruels al llarg del temps, però que segons el nostre criteri es podrien d’analitzar més en funció de la confrontació de classes. L’home blanc, representant del sistema, del capitalisme, és l’opressor, l’explotador i alhora el racista discriminador.
La vigència, l’actualitat del discurs de Malcolm X, la seva crítica al racisme existent als EUA, es confirma per la mort a trets a mans de la policia (09/08/2014) del ciutadà afroamericà, Michael Brown a Ferguson, (Missisipí), d’Eric Garner, ofegat per la policia a Nova York, i de l’adolescent de 12 anys Tamir Rice abatut per la policia a Cleveland (Ohio).
Malcolm X en un discurs pronunciat l’abril del 1964, deia: No podem oblidar mai, que lluitem més per la integració que per la separació. Lluitem per a ésser reconeguts com a éssers humans. Lluitem per a obtenir el dret de viure lliures en aquesta societat.
La cultura blanca era cristiana, capitalista i imperialista, per això nosaltres en el nostre model social havíem d’eliminar aquestes tres xacres vinculades històricament a la repressió sobre l’home negre.
La dominació imperialista és la negació del procés històric del poble dominat, alhora que de la seva cultura, per això l’imperialisme tracta d’eliminar la cultura del poble dominat, substituint-la per la del colonitzador, en un procés de substitució cultural. En una situació de presa de consciència de la minoria cultural oprimida, aquesta incrementa les seves manifestacions culturals específiques com a resultat de l’avenç de la consciència i lluita política. L’alliberament nacional serà sobretot un acte de cultura, un procés en el qual la cultura nacional hi tindrà un paper cabdal, junt amb tots els elements de la cultura popular que ajuden a definir la identitat nacional enfront del colonitzador.
Durant els 18 mesos del 1964 que Malcolm X viatja a l’Orient Mitjà, manté converses amb líders polítics, Gamal Abdel Nasser, el Dr Kwame Nkrumah, Jomo Kenyatta, Sekou Turé, aquests contactes li permeten de perfilar la seva línia política, conèixer amb més amplitud els elements teòrics de l’anticolonialisme i establir vincles de col·laboració.
El 1965 deia: Jo no vull una violència gratuïta, el que vull és justícia. Sóc partidari de la violència, si la no-violència només ens porta a allargar la solució del problema negre amb l’excusa d’evitar la violència. Si per a fer reconèixer els seus drets com a ésser humà, al negre americà no li queda altrea opció que la violència, aleshores sóc partidari de la violència, com ho foren en el seu moment els irlandesos, els polonesos, o els jueus quan foren objecte de discriminació.
Sobre les dues estratègies representades per M. Luther King i Malcolm X per a la solució del problema dels negres als EUA, aquest darrer deia: El 28 d’agost del 1963 200.000 persones del moviment per a la integració, liderat per Martin Luther King es concentraven a Washington al Memorial Lincoln, el moviment havia tocat sostre. Malgrat tot, els problemes racials persistien, sembla que el moviment és més un maquillatge per a emmascarar l’arrel del problema, que no pas la solució d’aquest.
En un dels seus darrers textos Malcolm X escrivia:
Internacionalisme
I aquest és un bon exemple del per què hem d’internacionalitzar el nostre problema. Ara, les nacions africanes s’estan manifestant i vinculen el problema del racisme al Mississipí amb el problema del racisme al Congo i al Vietnam del Sud. Tot això són manifestacions del racisme. Tot es part del viciós sistema racista que han emprat les potències occidentals per a seguir explotant i degradant als pobles d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina durant els darrers segles.
I si aquests pobles d’aquestes diferents regions comencen a veure que el problema és el mateix problema, i si els 22 milions de nord-americans negres veiem que el nostre problema és igual que el problema dels pobles que estan essent oprimits a Vietnam del Sud, al Congo i Amèrica Llatina,aleshores-doncs els oprimits de la terra són una majoria, no una minoria- aleshores afrontarem els nostres problemes com una majoria que pot exigir i no com una minoria que ha de suplicar.
Nova York, 28 de gener del 1965
Conclusions
Malcolm X fou un rebel d’una total radicalitat democràtica, va saber analitzar amb precisió la situació d’opressió del poble negre i la necessitat de defensar-se davant la injustícia i la marginació.
El seu llegat polític fou recollit el 1965 per Stoleky Carmichael i els seus seguidors, que elaboraren la idea de Poder Negre (Black Power), amb l’exigència de “Llibertat immediata” (Freedom Now) que tindrà un ampli ressò en les comunitats negres dels “ghettos” de Los Angeles, Nova York, Atlanta, Cleveland, amb enfrontaments amb la policia. El moviment de protesta tindrà un fort impacte en el si de la societat dels EUA.
Frantz Fanon (1925-1961) psiquiatre martiniquès i teòric de la lluita anticolonial neix el mateix any que Malcolm X (1925-1965), moren amb quatre anys de diferència, les seves vides estan marcades per la seva lluita antiimperialista, en el cas del primer, amb valuoses reflexions sobre la violència del colonitzat com a reacció de defensa a la violència del colonitzador, coincideix, doncs, amb l’anàlisi de Malcolm X sobre el mateix tema.
F.Fanon el setembre del 1956, en el Ir Congrés d’Escriptors i Artistes Negres, pronuncia a la Universitat de la Sorbona una conferència sobre, Racisme et culture, on defineix el racisme com una construcció sociopolítica que correspon a unes relacions econòmiques desiguals i a la destrucció de la cultura del colonitzat.
El llegat de Malcolm X és el de la defensa de la dignitat del poble negre, de la lluita per la seva llibertat, la seva trajectòria és la del revolucionari que ha sabut analitzar la realitat del seu poble i avançar en les tasques que li ha plantejat la història.
Agustí Barrera
Bibliografia
Cabral, Amilcar, Nacionalismo y cultura. edicions Bellaterra, Barcelona 2013
Frantz Fanon, Oeuvres, editions la decouverte. París 2011
Frantz Fanon, Los condenados de la tierra, editorial Txalaparta. Tafalla 1999
Malcolm Vida i voz de un hombre negro. Autobiografia i discursos. Editorial Txalaparta. Tafalla 1995
Malcolm X. Autobiografia. Con la colaboración de Alex Haley. Ediciones BSA; Barcelona 1992
