Líder destacada del moviment obrer català de finals del segle XIX i principis del segle XX, activista sindical i feminista. Començà a treballar de molt jove en una fàbrica tèxtil a Sabadell. El 1884 participar en la creació de la “Secció Vària de Treballadores Anarco-Col·lectivistes”,a Sabadell,de la qual resultà escollida secretària. Participà en la creació de la «Societat Autònoma de Dones», a Barcelona, juntament amb Ángeles López de Ayala i Amalia Domingo Soler. El 1893, arran de l’esclat de la bomba del Liceu, fou empresonada al castell de Montjuïc. El 1896, fou detinguda i jutjada en el famós i trist procés de Montjuïc conjuntament amb altres anarquistes. El 1897 són alliberades, però a Teresa la presó li va deixar profundes seqüeles en la seva salut. A la primavera de 1901 va tornar a ser empresonada. El 1902 va ser la principal oradora del míting que va fer pública la convocatòria de vaga general iniciada el mes de febrer d’aquell any. El 1909 és detinguda arran dels fets de la Setmana Tràgica i deportada a Saragossa.
