En el meu anterior article feia esment a l’informe de l’OCDE sobre les migracions i al discurs de presentació del mateix per part del seu President Angel Gurria, però en el citat informa cal destacar algunes peculiaritats a les quals és necessari fer referència, diu així:
“La quantitat de migrants amb estudis superiors ha augmentat en 70% durant l’última dècada per superar els 31 milions. No obstant això, la seva taxa de desocupació és major que la dels seus homòlegs nacionals; i la seva taxa d’excés de preparació és 50% més alta”.
Està augmentant la migració de persones molt qualificades cap als països de l’OCDE i les polítiques migratòries han d’anar a l’una d’aquests canvis.”
Però no solament es dóna aquest canvi qualitatiu, quant a les qualificacions professionals, a Europa, sinó que a Estats Units segons un estudi elaborat pels demògrafs Jeffrey Passel i D’Vera Cohn del Centre Hispano Pew difós per Notimex el 29 de Març d’aquest any, els indocumentats a Estats Units, treballen de manera creixent en professions de “coll blanc” i cada vegada menys en la construcció o el camp. I prossegueix:
“L’inèdit trànsit laboral, una de les seqüeles de la gran recessió del 2007 al 2009, mostra que el nombre d’indocumentats en treballs gerencials o professionals va créixer en 180 mil, mentre que el total d’empleats en construcció o producció va baixar en 475 mil en aquest període…
…Malgrat aquests canvis, els i les treballadores immigrants no autoritzades segueixen concentrades en treballs de baixa capacitació, en molt major mesura que els treballadors/es nascuts a Estats Units.
…El fenomen de la mobilitat laboral ascendent dels treballadors indocumentats és un mirall dels canvis detonats per la recent etapa recessiva de l’economia nord-americana i que van impactar a la totalitat de la força de treball civil al país.
En el cas dels indocumentats, la proporció dels immigrants dedicats a ocupacions gerencials o professionals va augmentar al 13 per cent en 2012, comparat amb un 10 per cent en 2007.
Un 62 per cent dels indocumentats encara manté ocupacions en el sector de la producció, la qual cosa representa el doble de la proporció dels treballadors nord-americans, d’acord amb les xifres corresponents al 2012.
Per comparació amb la població nascuda a Estats Units, la proporció d’indocumentats que treballa en el camp és 800 per cent més alta.”
Disposem ja d’algunes pinzellades sobre els canvis en les polítiques econòmiques internes dels països imperialistes, lligades a les referències que també realitzava en el meu anterior article sobre la caiguda demogràfica dels seus ciutadans amb drets polítics, que preocupa enormement als respectius governs i que el desmantellament de l’anomenat estat del benestar no els permet subvencionar la natalitat autòctona, fomentant amb això una enorme quantitat d’avortaments econòmics encara que les legislacions emparades en un fals puritanisme clamin per restringir l’avortament terapèutic.
D’una banda el treball dur en l’agricultura i alguns dels denominats serveis i per un altre una demanda de professionals que altament qualificats tindran un salari substancialment inferior que els autòctons el que redundarà en un increment dels beneficis empresarials.
En La Vanguardia del 12 de Setembre de 2015 apareix un destacat article d’opinió d’un tal Ian Buruma, segons el periòdic professor de Democràcia, Drets Humans i Periodisme del Bard College d’Estats Units. El Bard *College, universitat d’elit, considerada progressista que inclou lectures de Karl Marx en el seu primer any de seminaris, està considerada per la revista Forbes amb el número 9 en el rànquing nacional de tornada de la inversió realitzada pel pagament dels estudis realitzats. És a dir, Ian Buruma sap del que parla quan titula el seu article amb el nom de “Migrants necessaris”, en un paràgraf diu així:
“Els beneficis pels països d’acollida són fàcils de veure: els migrants econòmics sovint treballen més per menys diners que els nacionals.
… El 2000, el canceller alemany Schröeder volia emetre visats de treball a prop de 20.000 experts d’alta tecnologia estrangers, molts d’ells procedents de l’Índia. Alemanya els necessitava, però Schröeder va trobar una immediata oposició. Un polític va encunyar el lema “Kinder statt Inder” (nens en lloc d’indis). Però els alemanys, igual com molts altres ciutadans dels països rics, no estan produint prou nens”
Amb la destrucció de tota la infraestructura industrial, educativa, de comunicacions, transport, electricitat, sistemes hidràulics, etc. deixant tan sols i a les mans de les multinacionals els seus recursos preuats (petroli, gas, aigua i alguns minerals) nacions amb un alt percentatge de titulats universitaris ( l’Iraq, Líbia, Síria) deixa a aquests sense treball. Què millor ocasió per omplir uns llocs de treball d’alt nivell amb baix salari?, però també hem de fer-nos una altra pregunta En què treballaran aquests experimentats tècnics estrangers? Tal vegada una resposta, gairebé kafkiana pogués ser que elaboraran projectes per a les multinacionals que reconstruiran els seus països una vegada els han destruït, o tal vegada per “millorar” els sofisticats sistemes armamentístics amb els quals han assassinat a milers dels seus compatriotes.
Tenim doncs d’una banda les treballadores sense qualificar, camperols/es expulsades de la terra, artesans, petits comerciants, … que executaran les tasques inacceptables per als autòctons dels països rics i els tècnics que supliran la baixa natalitat de les classes mitjanes i executaran les tasques abans encomanades a aquestes classes socials. Difícilment arribaran a presidents de consells d’administració o tasques similars ja que aquestes queden reservades per la “prole”, poc nombrosa, de la classe dominant.
El canvi del mot immigrant per refugiat no és a l’atzar, està perfectament estudiat per assegurar el consens social necessari per dur a terme aquesta magna operació consistent en què una vegada destruït i robat tot el tangible d’un país, queda encara l’intangible, és a dir el coneixement de les persones i aquest provocat flux migratori és l’expressió màxima de l’explotació capitalista, deixant als països en qüestió sense possibilitat de refer-se de l’ona terrorista del capitalisme internacional. És l’anomenat robatori de cervells que si bé no és una novetat, fins ara resultava una mica costós ja que es realitzava mitjançant beques, llocs de treball ben remunerats i altres històries similars.
La innovació capitalista és que ara els resultarà gairebé gratis.
Josep Cónsola
Setembre 2015
