QUANTITAT EN QUALITAT?
Sembla que la situació és complicada degut necessitat de centrificació de capital per als blocs capitalistes internacionals. Al nostre parer el xoc d’interessos dels diferents blocs de capitals (imperialistes: EEUU, UE, Japó i dissidència capitalista; Rússia, Xina i en menor importància India , Sud-àfrica, Brasil) està traspassant de la guerra econòmica (també hi és present el factor militar principalment a mode d’amenaça i transmissió de consciència de potencial militar com amb actes de sabotatge i terrorisme) a una guerra que es va perfilant, a més, militar, amb una enginyeria de falses banderes i interessos amagats que van aflorant a mesura que enfoquem en la situació geoestratègica del punt on es desplega el conflicte. Pensem que la problemàtica és d’ordre estructural en el mode de producció capitalista, en la necessitat de fer créixer el mercat per abaratir el preu de cost de les mercaderies intensificant-ne la producció i extreure plusvàlua (depèn de la localització del territori aquesta tendirà a ser relativa o absoluta en tant sigui metròpolis capitalista o bé perifèria succionada) i poder vendre alhora a més zones d’influència hegemònica també comercial.
Síria i el xoc del capital
Dèiem que possiblement hi ha, o hi haurà en un futur pròxim, algun tipus de guerra entre blocs de diferents capitals, però creiem més adequat dir que el que es manifesta en aquesta posició geoestratègica és la dialèctica inherent al capitalisme i el que Marx teoritzava com a tendència a l’autodestrucció del mateix (en tot cas a nosaltres ens sembla que ho teoritzava, però en un sentit no especulatiu si no de cara a l’acció per preparar la superació del mateix i no subsumir la civilització humana en el caos i la barbàrie) en la necessitat de fer tendir la producció cap al creixement descontrolat per poder abaratir costos i fer créixer els beneficis sense tenir en compte, aquí veiem l’anarquia del pensament en l’economia política burgesa, que la civilització humana i el seu espai vital és una i mesurable i que, per tant, el que la sobrepassi acabarà amb la mateixa.
Fent una ullada a les figures 1 i 2 del document de gràfiques annex, comencem a intuir la importància de la plaça siriana, així observem que pel vell mig del país hi ha les línies de transport de petroli cap al mediterrani provinents de l’ Irak. Aquestes que fan la ruta KirkukBaniyas estan en plena competència amb les línies Kirkuk-Ceyhan (que responen als interessos OTAN-Turquia, malgrat dins la OTAN hi puguin haver diferents interessos, hi ha l’interés general occidental que seria aturar el creixement Rússia –Xina) i el projecte israelià de recuperar l’antic Mosul-Haifa i fer una línia marítima cap a Ceyhan (figura 3 de l’annex). Tanmateix ens n’adonem que Síria com a país costaner té una costa amb les seves pertinents aigües a pròpia bandera on no seria totalment equivocat pensar en la possibilitat d’extracció de cru mitjançant pous de petroli com ja s’està fent en aigües veïnes, val a dir que la pròpia costa en si és un bé estratègic tant com ho demostra el fet que hi hagi instal·lada la flota russa com que una obertura al mar és potencial comercial.
En la figura 4 veiem com la zona del Kurdistan (nació sense estat que forma part de diferents estats) és molt rica en recursos naturals i d’aquí en podem extreure l’interés de les diferents potències en diferents plans per ajuntar o dividir en diverses propostes el poble Kurd.
A grans línies veiem interessos particulars de nacions per separat (Israel, França, EE.UU, Aràbia Saudita, , Rússia, Xina, Turquia) però que es troben en els blocs imperialista més coercitiu (OTAN+Aràbia Saudita) vers el que podríem dir un imperialisme més de consentiment o aquell que es basa en inversió i cooperació per assegurar-se l’influencia en les successives relacions comercials
(BRICS). Vist d’altra manera els bloc de l’ imperialisme capitalista de les nacions tradicionalment colonials, per tant les centrals del capital, contra les perifèriques que han desenvolupat un capitalisme de dependència i que es pot intuir que actualment es juguen la seva independència (programa de “Escuela de cuadros sobre la dialèctica de la dependència .
De la part euro atlàntica podem dir que la potència hegemònica tant del mateix bloc com a nivell mundial són els estats units que perd clarament pistonada vers una Xina, clarament competidora, que en alguns aspectes ja la supera (figura 5).
Així el que fins fa poc es dibuixava com un enfrontament de les potencies occidentals contra Rússia va virant en un enfrontament de blocs i així Xina s’afegeix al suport a Al-Assad i Rússia enviant, de moment, infanteria (1000 soldats), portaavions, esquadrons de caces j-15 i helicòpters equipats amb armament anti-submarins .
Un mateix conflicte a diversos punts del món
En paral·lel a aquest esdeveniments, però de menor visibilitat, notem certs moviments de l’imperialisme i diferents punts d’enfrontament geoestratègic. La zona del Pacífic fa temps que està en plena concurrència a l’hegemonia d’influència i on semblaria que es perfila com a l’enemic a batre, també, el capital perifèric Xinès. No estranya doncs les maniobres de centralització de forces a la zona com el nou tractat comercial Trans Pacífic .
També veiem nous focus d’interès imperialista com el cas de Bielorússia, que intuïm ho són per aïllar les forces capitalistes emergents i d’altres més allunyades i que tenen a veure amb els recursos naturals tant de petroli com minerals imprescindibles per a la industria de noves tecnologies (figura6). Aquest últim cas n’és exemple l’enviament de tropes d’ EEUU al Camerun i Nigèria per a combatre Boko Haram (o el que es perfila com a excusa, sinó invent imperialista), o també el permanent assetjament del capital organitzat als intents dissidents d’organització , com és el cas de Veneçuela .
Aquí veiem les interaccions dialèctiques de totes les armes i instàncies del capital per acabar amb el seu enemic, en alguns casos (pocs) de classe i en la majoria en la concurrència amb d’altres capitals per a tenir capacitat de centrificació de capitals i que la roda no pari. Així tant el BCE, l’FMI, l’OTAN, la premsa occidental i els diversos governs són utilitzats en paral·lel i a l’uníson en l’estratègia, alhora com tecnologies teòriques per la pràctica terrorista d’enderrocar governs i desestabilitzar zones del planeta. En aquest sentit cal tenir en compte les figures de patrocinadors anticomunistes com George Soros o Gene Sharp i el seu Institut Albert Einstein, qui desenvolupà tot una teoria d’enderrocar governs creant, utilitzant i finançant sindicats d’ estudiants d ’ultradreta. Aquestes, entre d’altres “tècniques”, s’estrenaren de la mà de la CIA a Iugoslàvia amb l’organització OTPOR/CANVAS i desencadenant el conflicte per totes conegut .Tenim doncs una radiografia d’un món prou convuls i on ja les potències en litigi comencen entrenaments per a la guerra convencional, vegis els entrenaments recents de l’OTAN i com Rússia es posiciona com a potència militar dins la guerra de Síria .
Situació als països Catalans
A casa nostra no tenim res de més clar o positiu, així que a les comunistes se’ns apareix la titànica feina d’intentar forçar la mitjana i petita burgesia per encarar un procés de secessió de l’estat espanyol i que en resulti un estat català amb unes condicions favorables per una possible revolució socialista, per tant fer una revolució democràtica al costat de fraccions de la burgesia sense que aquestes es tirin enrere i alhora que no duguin la iniciativa i el control d’aquest procés.
Tot això s’ha de dur a terme dins la matriu imperial euro atlàntica i amb el sistema productiu existent que ens col·loca més com a una zona d’estiueig i gaudi al turisme que com a una potència productora. En les dades trobades a El llibre roig dels PPCC (annex) veiem com els sectors primari i secundari minven en percentatge de producció respecte al sector serveis i turisme, del 2000 al 2012 els serveis han pujat del 57% al 66% i la indústria baixa del 21,1% al 16,9%. També baixa el número d’explotacions agràries fet que pot estar motivat tant per la lògica d’industrialització del camp per incrementar la productivitat com per l’abandonament d’aquest fet que constata la baixada de l’ocupació en els sector agrari que passa de 84.700 al 2000 a 66.000 el 2012.
Fent una rapida ullada a l’estat de la lluita de classes veiem que els principals moviments ( ens referim a Catalunya) els detectem a les classes que exerceixen el seu domini en qualitat de classes extractores. Així la mitjana i petita burgesia sembla escindir-se de la burgesia més oligarca o més poderosa en l’estat actual de desenvolupament històric , aquesta que sovint anomenem del “Pont Aeri” ( no confondre amb la discoteca!) i és un fet la divisió en el partit que representava aquest conjunt. Els últims dies , i en el frec a frec del negociat de l’ investidura d’un president , veiem com a més d’accentuar-se aquesta fracció de classe hi ha certa desorientació en el bloc burgés neo-indepe trobant-se en un cul-de-sac motivat per voler la seva pròpia reestructuració/renovació i alhora no voler cap tipus de situació que a la llarga pugui fer sortir al futur projecte d’una estricte obediència als mandats del capital.
Ens hem de preguntar com ens ho farem per ser independents (de veritat, i per tant també de tots els organismes del capital internacional i amb la possibilitat d’una reacció d’aquestos en emprendre un camí no marcat per les seves lògiques) i si el que ens toca a dia d’avui és acabar amb la forma del sistema productiu que tenim (turisme i serveis) o potser en les seves relacions de producció i en quin grau d’aplicació tàctic estratègic ho fem alhora que anem o intentem diversificar i retornar teixit industrial al país. En l’enfrontament de capitals internacional no seria desmesurat pensar en un bloqueig o pausa del comerç globalitzat, i en una futura guerra econòmica és possible que s’obrin oportunitats de re-industrialització del país dins del desenvolupament d’una guerra de redistribució imperialista (des d’ una òptica internacionalista i no entrant en la competència per la misèria).
Les companyes que ens precedeixen ens han ensenyat que per a les revolucions és necessari que les comunistes preparin l’organització de la classe treballadora i planifiquin el canvi alhora que el futur socialista , però també que s’han de produir unes condicions de trencament i d’escletxa en els processos històrics. Saber si estem arribant a una situació de tal magnitud i aprofitar-la per als interessos del treball (d’aquí i de la resta del planeta) o si de fet ja ho estem, és de vital importància però més complicat serà encara objectivar cap canvi trencador des del centre de la metròpoli imperialista (centre perifèric, si volem…) i en aquest sentit s’esdevé imprescindible l’organització comunista tant a nivell nacional com el seguiment de l’experiència de l’ internacional comunista ja començada per les revolucionàries que ens han precedit.
Grup promotor UCPC 2015.
Articles i fonts consultades
http://www.voltairenet.org/article189007.html, http://www.rebelion.org/noticia.php?id=160903 https://www.youtube.com/watch?v=ZeyWMuVkdHM
https://actualidad.rt.com/economia/188493-eeuu-crear-anillo-poderttp-ttip
http://www.ara.cat/mon/Bielorussia-lluny-democracia-copmes_0_1448855248.html
http://debka.com/article/24909/A-Chinese-aircraft-carrier-docks-atTartus-to-support-
http://www.infowars.com/u-s-and-france-target-boko-haram-andfocus-on-africas-strategic-minerals/
http://www.lavanguardia.com/internacional/20151015/54437236625/e e-uu-soldados-camerun-combatir-boko-haram.html
https://actualidad.rt.com/opinion/erika-ortega-sanoja/188708-fmiprepara-shock-economico-venezuela
http://www.voltairenet.org/article120635.html , http://www.voltairenet.org/article123805.html ,
http://www.avn.info.ve/contenido/manual-usa-para-derrocargobiernos-iii-t%C3%A1cticas-quotno-violenciaquot-sembraron-siriaterro
http://www.voltairenet.org/article189037.htm, http://www.telesurtv.net/news/Expertos-aseguran-que-OTAN-quiereintimidar-a-Rusia-20151021-0085.html
