Per una anàlisi dels fenòmens geopolítics dins del nou escenari multipolar
Context internacional multipolar enfront de l´anglo-sionisme.
Vivim sota els interessos de les elits financeres. Els mitjans de comunicació responen als interessos d’aquestes mateixes elits. La major part de la població occidental està bàsicament desinformada i enganyada per les notícies televisades que ens alimenten amb mitges veritats, invencions i falsedats, en un intent d’aconseguir suport per a les futures guerres imperialistes. No coneixem amb exactitud els veritables amos de la política hegemònica global. Aquests actors no mostren els seus rostres, queden en l’anonimat i generalment no es troben dins de formacions o partits polítics, però imposen les seves decisions i interessos. En el sistema capitalista, gairebé sense excepcions, qui controla l’economia és qui controla el poder polític.
En un context mundial caracteritzat per una profunda crisi, sorgeix el dubte de la capacitat del model actual per mantenir les quotes de guany dels grans capitalistes. Per contra, es constata com la millor sortida el perfeccionament del propi sistema de dominació capitalista neoliberal. S’incentiva el capital financer amb un major suport fiscal a la inversió i a l’endeutament, es potencien els llocs de treball precaris, s’augmenta el deute públic, explotant milions de treballadors i perfeccionant el model imperialista mitjançant guerres expansionistes, ja siguin de caràcter militar o econòmic.
El marc internacional multipolar actual comporta el retrocés de posicions del bloc anglo-sionista. Les noves formes d’agressió de l’OTAN i els seus agents consisteixen en la desestabilització política, econòmica i social de determinats països que s’han convertit en objectiu principals dels imperialistes.
Resistència Antiimperialista
L’escalada d’agressions que està duent a terme l’imperialisme hegemònic anglo-sionista (OTAN-EUA) no és més que el reflex de la crisi estructural del sistema capitalista. El desenvolupament econòmic, el no-alineament i la independència política de països que havien sigut el pati de darrere de les potències imperants els han posicionat en el punt de mira d’aquests, la qual cosa ha portat a aquests països a la necessària posició de resistència enfront de les agressions.
Un exemple d’això és Veneçuela, que des de la presa de poder d’Hugo Chavez el 1999, i ara amb Nicolás Maduro al capdavant des de 2013, s’ha vist obligada a fer front tot un seguit d’agressions patrocinades, sinó organitzades, per les diferents agències d´ingerència dels EUA (NED, USAID, etc): des d’un cop d’estat el 2002, passant per la manipulació massiva dels grans mitjans de comunicació en mans de l’oligarquia local i internacional, el finançament de paramilitars feixistes i les Guarimbas (disturbis), en les quals han mort desenes de veneçolans, fins a arribar a l’actual escenari de boicot financer, amb la depreciació del petroli per part dels EUA i l’escamoteig de mercaderies dels propietaris dels grans centres de distribució privats, situació molt similar a la del Xile de Salvador Allende el 1973. L’ús del sicariat dins el país com a ingerència contra els interessos econòmics i polítics de la política hegemònica és una pràctica habitual. D’igual manera que els paramilitars, grups organitzats per l’imperialisme contra els interessos d’aquells pobles on es gesta una revolució què, de fer-se, atemptaria contra aquests. Totes aquestes agressions han aixecat una onada de solidaritat internacional amb la República Bolivariana de Veneçuela de la qual els mitjans de comunicació occidentals amb prou feines s’han fet ressò, mantenint-se en la seva línia d’aïllament i manipulació mediàtica, com una eina més de la guerra d’agressió imperialista.
Entorn a aquestes agressions, Veneçuela brinda el seu suport a tots els països víctimes de l’imperialisme hegemònic anglo-sionista, a dia d’avui especialment a la República Àrab de Síria. Fins abans de la guerra iniciada el 2011 pels interessos imperialistes, Síria posseïa un dels nivells més alts de vida i de desenvolupament de la regió, on la sanitat, l’educació, el laïcisme i la integració de la dona en la societat eren característiques clares de la societat siriana, com també ser refugi antiimperialista pels pobles de la regió (palestins, kurds, armenis, etc.).
Una guerra, la de Síria, provocada i orquestrada per l’OTAN, la Unió Europea, Israel i les monarquies del golf, pels seus interessos. Com ja va passar amb Líbia i Iraq, que van ser envaïdes per les forces de l’OTAN, ara ens trobem amb un nou conflicte (que de fet, com ja diem, no és gens nou) a Síria. Tant a Líbia com a Iraq, Occident tenia grans interessos geopolítics i econòmics en els seus territoris ja que es tractava de països oposats a les forces occidentals i molt rics en recursos naturals – petroli, gas, etc. – dels quals es van aprofitar les forces d’aquest bloc sortint dels països un cop envaïts i arrasats amb camions plens de barrils de cru.
El sagnant conflicte d’Ucraïna no és en cap cas una altra excepció. Els EUA i la UE van finançar un cop d´estat que el van anomenar “Euromaidan”, volent amagar la veritable cara d’aquelles tropes de xoc: feixistes, nacionalistes ucraïnesos i descendents dels mateixos col·laboradors de l’Alemanya nazi. Han imposat una junta feixista, la qual porta endavant una campanya de terror i repressió contra partits polítics i organitzacions d´esquerra i antifeixistes, contra mitjans de comunicació independents i periodistes o organitzacions contràries a la guerra. Tot això en un país en fallida tècnica, que gasta els préstecs que li concedeix amb molt de gust el FMI en aparells militars semi-nous (subministrats, evidentment, per l’OTAN) o en les campanyes de mobilització i reclutament forçós.
Amb Ucraïna i Síria ens trobem davant de casos semblants, on els interessos geopolítics i estratègics són molt importants. És per això que es vol prendre el control d’aquests països i amb aquesta finalitat s’ha dut a terme el cop d’Estat a Kíev o s’ha provocat la guerra civil siriana. L’objectiu final de tot això, com sempre, és debilitar Rússia, de cara a una futura intervenció, també, en aquest país.
És per això que nosaltres ens declarem ferms defensors de les nacions de Síria i la recentment constituïda Nova Rússia, o de Veneçuela, en tant que són els tres grans bastions antiimperialistes més importants en l’actualitat.
Un cop més, veiem com les tropes de xoc de l’imperialisme adapten el seu rostre segons les necessitats dels seus amos. Mentres al cop d’Estat d’Ucraïna l’avantguarda combatent tornava a prendre la forma del feixisme, a Orient Mitjà i especialment a Síria pren el cos de l’islamisme “radical” (malgrat la gran mentida de la falsa “oposició moderada”) que res té a veure amb la doctrina religiosa i els seus milions de seguidors d’arreu del món. Mateixos gossos amb diferents collars, però amb un sol amo.
“Contrapoder” i eurocentrisme
En els darrers temps, l’anàlisi sobre el nou escenari global per part de certs sectors alternatius i de l’esquerra europea s’estructura en base a l’idealisme i la manca de rigor històric i científic. Darrere l’eurocentrisme, una tendència que sosté que els valors culturals i socials de l’Europa i el món Occidental constitueixen patrons o models universals, s’amaga el desconeixement i el menyspreu envers la resta de cultures. A la vegada, això es tradueix en una manca d’anàlisi concret dels fenòmens geopolítics. En molts casos, els esdeveniments són analitzats des d’uns eixos polítics que no es corresponen amb la realitat concreta dels fets.
Aquests sectors assumeixen un discurs aparentment contra el poder de forma dogmàtica, sense una anàlisi acurada i clara de les conseqüències que aquestes posicions tenen per l’avenç del moviment popular arreu del món. Un discurs basat en la crítica simplista i absoluta del Poder, sense tenir en compte la realitat concreta en la que es desenvolupen els esdeveniments. Així ens trobem amb discursos i posicions polítiques que, conscient o inconscientment, acaben per equiparar agressors (bloc anglo-sionista) amb agredits, facilitant que part d’aquest missatge qualli entre sectors d’esquerra i moviments socials.
Conclusió per uns posicionaments antifeixistes i internacionalistes.
Enfront d’aquesta situació reconeixem la necessària i vital solidaritat entre els pobles per a la supervivència de la humanitat enfront de la bèstia imperialista. Però, per a això, hem de dotar-nos d’una mínima anàlisi crítica i científica que doti al moviment popular d’un coneixement clar de la situació real dels esdeveniments que es desenvolupen en aquest món multipolar, sense caure en sectarismes i prejudicis propis de la societat occidental en la qual vivim.
Hem de comprendre les arrels econòmiques del fenomen de l’imperialisme i el seu abast polític i social, per avançar cap a una societat més justa i a l’agermanament entre tots els pobles de la Terra, sobre la base del dret d’autodeterminació i independència dels pobles.
El paper dels grans grups financers en tota intervenció i ingerència que porten endavant l’imperialisme hegemònic anglo-sionista i l’OTAN a tot el món parteixen d’una violació constant dels drets dels pobles. Aquestes intervencions tenen un marcat caràcter retrògrad, amb la utilització i instrumentalització de mercenaris feixistes i extremistes religiosos, que supleixen el paper dels veritables protagonistes i autors de la invasió i espoli de les riqueses dels pobles. No són uns altres que els grans oligarques financers mundials i els seus titelles polítics que a través dels diferents òrgans supra-estatals legitimen i doten d’una plataforma d’agressió sota els interessos de l’hegemonia imperialista.
Per això fem una crida també a la sortida immediata i a la dissolució de l’OTAN i la UE com a òrgans responsables d’innombrables assassinats tant a occident com a la resta del Món. I el desmantellament de totes les bases i instal·lacions militars estrangeres al nostre territori. És necessari portar aquest debat a tots els moviments populars.
La resistència a la barbàrie imperialista i els valors de coexistència pacífica entre els pobles són la clau per intentar evitar una guerra a gran escala que, donades les condicions polítiques, econòmiques i històriques actuals, l’imperialisme està obstinat a assolir per mantenir els seus privilegis. En una situació que canvia dia a dia, en favor d’un món multipolar en el qual l’antiga hegemonia ianqui s’enfonsa com un gegant amb peus de fang.
Per tot això, fem una crida a tothom, persones i col·lectius, que avui s’hagin sentit interpel·lats, a treballar conjuntament, sense exclusions, amb generositat i sobre les bases d’un mètode democràtic, per començar per:
- El reconeixement del dret a l’autodeterminació dels pobles sense cap tipus d´ambigüitat
- La sortida immediata de l’OTAN i de la UE, així com de les altres organitzacions creades per a l’agressió i l’espoli imperialista.
- El desmantellament de les instal·lacions militars estrangeres al nostre territori.
- L´aplicació dels principis de coexistència pacífica en les relacions amb tots els països. Suport a la lluita d’alliberament dels pobles oprimits.
“LA SOLIDARITAT ÉS LA TENDRESA DELS POBLES”
