FONS DE PENSIONS D’EMPLEATS DE LA GENERALITAT I DE SERVEIS PÚBLICS DE CATALUNYA, PER QUÈ ES PERMET QUE PASSIN A SER CUSTODIATS PER UN BANC AMB SEU A MADRID ?
ON ÉS LA COHERÈNCIA PER LA REAFIRMACIÓ ?
A mitjans del mes de desembre de 2015 tot un seguit de Plans de Pensions que estaven dipositats a La Caixa, amb seu a Barcelona i que fiscalitza a Catalunya, es va decidir canviar l’entitat dipositant i fer-ho en favor de CECABANC SA, que és un Banc controlat per la Confederación Española de Cajas de Ahorros, amb seu social a Madrid i que fiscalitza fora de Catalunya. Entitat dirigida per Antonio Massanell Lavilla, que és un “home” vinculat a La Caixa i que també forma part dels consells d’administració de Telefonica, la SAREB i l’empresa que pretén promoure Barcelona World.
L’entitat dipositant és la que té la custòdia del Fons de Pensions, és a dir el seu actiu o diners que suposen els seus fons, en porta l’administració de reemborsaments als beneficiaris, i també ha de controlar la Gestora del Fons i evidentment està sotmesa a la legislació financera i de garanties del lloc on té la seu social, és a dir la de Madrid.
Els actius custodiats – els del Fons- han d’estar o haurien d’estar diferenciats dels de l’entitat bancària dipositant, i en cas de que es produís la insolvència del Banc, es podria demanar el canvi de dipositant i rescatar els Fons, tot i que en un cert temps s’aturarien els reemborsaments als beneficiaris fins que s’aclarís la fallia o concurs, però si hi hagués una actuació fraudulenta, com utilitzar els fons que custòdia per interessos propis -com feia el més gran i famós estafador financer de la història, Bernard Madoff-, també en podria comportar el perjudici o la pèrdua dels fons.
El fet no passaria de ser una notícia més del món mercantil, si no fos que alguns dels Fons de Pensions implicats en el canvi de dipositant no fossin d’especial significació per Catalunya, dels 9 Fons de Pensions canviats de dipositant cal atendre als 4 de major significació econòmica, però especialment major significació política -segons consta en el Boletin Oficial de Registro Mercantil de Barcelona del 22 de desembre de 2015- https://www.boe.es/borme/dias/2015/12/22/pdfs/BORME-A-2015-243-08.pdf,
En concret, el Fons de Pensions de l’Àmbit de la Generalitat de Catalunya que estaven sota la custòdia de La Caixa, del qual n’eren partícips 216.629 empleats de la Generalitat i suposaven més de 293 milions d’euros d’actius, altres dos dels fons eren els dels empleats de Transports de Barcelona -CAIXA 19 FP- (1.386 partícips i 132 milions d’euros), els del Metro de Barcelona -CAIXA 10 FP- (1.898 partícips i 107 milions d’euros) i el de més importància econòmica, tot i ser d’una empresa privada, però vinculada a un servei que hauria de ser públic, com és el dels empleats de Gas Natural (8.782 partícips i 496 milions d’euros) -dades INVERCO 31/3/15-
El canvi d’entitat bancària dipositant s’ha de fer amb el coneixement i consentiment de la Comissió de Control del Fons, és a dir un organisme designat pel Govern de la Generalitat, que presideix provisionalment Artur Mas i el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que presideix Ada Colau, en els cas dels transports de Barcelona (Bus i Metro).
En un moment que es diu que el que cal és reafirmar-se amb els drets polítics propis, que fins i tot ens hem d’independitzar d’un altre Estat perquè es pugui fer aquesta reafirmació o en el cas menys pretensiós, que les decisions estiguin supeditades al dret a decidir, resulta que uns recursos econòmics que afecten a prestacions futures de 230.000 treballadores i treballadors de la funció pública i serveis públics de Catalunya s’admet que passin a estar sota custòdia d’un Banc que té la seu social, la fiscalitat i els centres de decisió fora de Catalunya i també la possibilitat de que poguessin estar embargats en una hipotètica confrontació d’interessos en bloc entre dos possibles Estats.
Tota una mostra de la incoherència de com es pot posar en pràctica, tant una reafirmació cap a la independència, com un simple dret a decidir que els nostres interessos encara estiguin més allunyats del que ja ho estan hores d’ara.
Com per refiar-se’n.
Joan Planas Serra
