Aquests darrers dies segons notícies de premsa una dotzena de sindicalistes d’USTEC i CC.OO. restaven tancats o aparcats a la seu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat en protesta per
unes propostes del Departament relatives a treure la reducció de dues hores setmanals de jornada lectiva als majors de 55 anys, no pagar al professorat substitut el mes de juliol. A més sembla que els sindicats reclamen la recuperació de l’horari lectiu d’abans de la crisi i la substitució de baixes des del primer dia.
Res de nou sota el sol.
Mentrestant, cap expressió de disconformitat, de rebuig, de denúncia a la macro-operació d’ofensiva ideològica neoliberal que des de fa uns anys està intentant podrir els cervells adolescents de l’alumnat d’ESO organitzat per EFEC i patrocinat per la gran banca espanyola i catalana (que amb això dels diners tenen la mateixa bandera) i beneït pels seus deixebles més agosarats: el Conseller d’Economia i la Consellera d’Ensenyament.
Espanya i Catalunya van una mica enderrerits, pel que fa a la mercantilització de la vida, respecte als seus homònims de la UE i dels EE.UU., pero fan un “esforç” impresionant per posar-se a la seva alçada deshumanitzadora.
El filòsof alemany, Robert Kurz publicaba en Folha de Sao Paulo, l’11 de febrer de 2001 un article que portaba per nom “La Comercialització de l’ànima”, uns fragments del mateix diuen així:
“…Cap a mitjan anys 90 -en la major part dels països europeus i de conformitat amb el model anglosaxó- es van promoure grans campanyes per orientar tot el sector pedagògic i educatiu cap a les exigències d’una «economització i comercialització de la vida». En una acció concertada de governs i partits polítics, bancs i caixes econòmiques, càrtels i associacions d’empresaris, municipis, direcció d’escoles i gremis universitaris, es va abatre sobre tots els sectors pedagògics una onada inaudita de propaganda favorable a la mentalitat econòmica i comercial.
En una amalgama d’instrucció econòmica i rentat de cervell ideològic, es va inculcar la imatge d’una persona que viu automàticament, les 24 hores del dia, segons criteris empresarials i introyecta «el mercat» com a destinació i oportunitat, com a contingut de vida i identitat, com a assolible cercle de vida unidimensional. Des del director de museu fins a l’infermer, des de l’artista fins al captaire al carrer, totes les activitats i ocupacions, fins i tot aquelles que fins avui no eren enteses com a «econòmiques», han de ser vivenciadas des del punt de vista del màrqueting, i aquesta visió del món ha de ser exercitada des de la infància. L’objectiu és la persona com a «emprenedor propi»: totes les relacions socials han de transformar-se en relacions d’oferta i demanda, tots els contactes en «contactes amb clients». Aquesta dissolució de la vida en l’economisme capitalista no va substituir simplement, com un nou model abstracte d’educació, el cànon tradicional de l’ètica burgesa, sinó que també s’exerceix en la pràctica.
Un pas endevant ja va ser donat fa temps per l’ensenyament públic. El joc de les Borses com a tema d’aula forma part del dia a dia de molts programes curriculars. A París, Gilbert Molinier, professor de filosofia en el col·legi Auguste Blanqui, va protestar l’any passat, en una carta pública difosa per la premsa, contra aquesta pedagogia de les Borses: «Per al meu gran espant, vaig sentir dir que el col·legi Auguste Blanqui, en col·laboració amb un banc, ha pres part en un ‘joc’ anomenat ‘Els Masters de l’Economie’. Aquest joc consisteix a distribuir una cartera d’accions virtuals als alumnes. Aquests s’obliguen, amb l’ajuda dels seus professors, anomenats ‘padrins’ (!), a maximitzar el valor d’aquestes accions en un termini de tres mesos. Entre els innombrables premis als vencedors, el primer és un viatge per conèixer la Borsa de Nova York, el temple de les finances mundials… Podria algú explicar-me quin és l’interès pedagògic de semblant ‘joc’?.. “
Durant la setmana del 14 al 20 de març d’enguany a Catalunya i a Espanya va produir-se (altra cop més) una gran ofensiva ideològica del capitalisme dirigida a les persones adolescents, es tracta de la GLOBAL MONEY WEEK organitzada per EFEC (Educació financera a les escoles de Catalunya) amb Oriol Junqueres com un dels “voluntaris”.
A Espanya coincidint amb aquesta setmana, segons notícia de l’agencia Europa Press deia així:
“Una jubilación cómoda requiere complementar la pensión pública con el ahorro y/o la adopción de un plan de inversión adecuado”.
De esta premisa parte PlayPension, un juego de mesa de la Fundación Mapfre que presentó el 17 de Marzo su directora de proyectos, la infanta Elena, ante estudiantes de 16 años del colegio madrileño Nazaret Oporto.
El juego que se encargó de presentar la infanta es en apariencia similar al Monopoly, pero de práctica distinta: los participantes empiezan con una cantidad de dinero que tendrán que administrar durante los próximos 20 años, dedicando una parte a los gastos y otra al ahorro. El objetivo, dicen las instrucciones, es “administrar de manera adecuada el presupuesto familiar para conseguir el ahorro deseado al alcanzar la edad de jubilación”.
Tenim doncs la monarquia i la república agafats de la mà en la sagrada tasca de la defensa de l’economia capitalista.
Segons dades oficials de l’informe d’EFEC durant el curs 2014 – 2015 en un total de 262 Centres Escolars es van realitzar 3.054 sessions d’educació financera que van reunir 16.547 alumnes de 4rt. d’ESO. D’aquests 262 Centres, 166 corresponien a la província de Barcelona, 31 a la de Girona, 27 a la de Lleida i 38 a la de Tarragona. 123 eren escoles públiques, 132 concertades i 7 privades.
La Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) afirmava en un dels seus informes de l’any 2012 que la crisi actual podria haver estat menys greu si la gent hagués tingut una millor educació financera, si hagués sabut planificar millor la seva jubilació i si hagués sabut invertir millor.
De continuar així ens trobarem que el jovent, fills i filles de la classe obrera, un cop ensinistrats amb aquests principis, quan arribin a casa seva i vegin als seus progenitors sense feina i sense recursos, malvivint de la RMI els hi tiraran en cara no haver sabut invertir millor i no haver tingut educació financera. El sistema capitalista no hi te res a veure!!!
Segons l’informe d’EFEC en el curs 2014 – 2015 van participar, en els “tallers ideològics sobre les virtuts del capitalisme per adolescents” (ells hi posen un altre nom) l’Institut Català de Finances, el Departament d’Economia de la Generalitat, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, ADICAE (associació d’usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya), EFPA (asociación española de asesores y planificadores financieros), l’Institut d’Estudis Financers, l’European Financial Planning Association, el Col.legi d’Economistes de Catalunya, el banc BBVA, banc Santander, banc Sabadell, Caixa d’Enginyers i La Caixa, entorn de cinc temàtiques: 1) Administrar els teus diners; 2) Endeutar-te amb seny; 3) Inversió intel.ligent; 4) Els dubtes quotidians d’en Jaume; 5) Finances per a la vida.
Però el més impactant és que les persones que han donat els cursos en la seva avaluació final dels mateixos han destacat la “absència de comentaris negatius”. Caldria preguntar quina mena de professorat tenim a les escoles catalanes que permeten, sense tenir de moment cap obligació, que s’imparteixin aquests tallers ideològics accelerats i a més els valorin molt positivament. Tal vegada podrem començar a entendre perquè a la “tancada” de protesta de sindicalistes al Departament d’Ensenyament només es tracten temes relacionats amb el seu sou i poques coses més.
Unes quantes dades de l’informe EFEC són il.lustratives del nivell “d’excel.lència” del sistema educatiu català i el camí cap on ens porten els abanderats de la barretina:
Entre un 85% i 90% del professorat dels Centres on s’han impartit els tallers valoren com molt bons els continguts (nota de 7 a 10 en una escala d’1 a 10).
Un 82% afirma que els tallers han aportat “valor afegit” al pla d’estudis.
Un 84% afirma que que ha estat molt positiu per l’alumnat.
Un 89% dels Centres diuen que serà positiu participar en el programa EFEC pels cursos vinents.
Però no són menys preocupants les respostes de l’alumnat després de la rentada de cervell neoliberal:
Un 40% de l’alumnat no tenia cap coneixement d’educació financera i un 60% sí. D’aquest 60% un 36% tenia coneixement financer a travès de familiars o coneguts; un 20% a travès de l’escola; un 12% a travès d’internet; i un 26% a travès d’altres mitjans. I a la pregunta de si creuen que “l’educació financera hauria de formar part del programa de 4rt d’ESO”, un 78% de l’alumnat va dir que sí.
Bona feina dels que en Friedrich Von Kayek en deia els “second hand dealers of ideas” i pel que sembla els successius governs de la Generalitat són uns bons representants, llavors sembla obligada una pregunta: Quin és el punt de discrepància i aparent picabaralla entre Catalunya i Espanya en el tema educatiu?; Unes hores més o menys de castellà? . Perquè respecte a qüestions cabdals com les que veiem d’introducció dels “bancs, banquers i bandits” -com diu l’interessant llibre d’investigació periodística de Josep Manuel Novoa-, a fer de mestres no hi cap mena de discrepància.
A nivell més general la LOMCE estableix criteris molt similars a la LEC amb l’excepció que les llengües “autonòmiques” han passat a ser matèries “d’especialitat” i no són avaluables en les proves estatals.
En la nomenada, Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa, l’estudi de les Humanitats, que educa en els éssers humans el que els defineix com a tals éssers humans, queda definitivament postergat en benefici d’altres matèries instrumentals. No importa ja educar éssers pensants, crítics i autònoms, sinó “instruments de producció”, éssers amb uns coneixements mínims que estiguin disposats a treballar amb duresa i que no es plantegin la justícia o la injustícia de la seva situació vital o de la seva professió.
Amb això hi ha plena coincidència entre els successius Governs de la Generalitat i els seus homònims del PSOE i del PP. Vol dir això que en el camí cap a la construcció d’una Catalunya independent i sobirana s’ha d’intensificar al màxim la lluita de classes per impedir de totes a totes que les futures generacions siguin plenes de persones ciutadanes amb DNI català però amb un cervell a mida de Wall Street.
Si des de les formacions que anuncien voluntat transformadora de la societat no es fa un esforç intel.lectual i d’acció pràctica a llarg termini vers el món educatiu, els eslògans i cartells quedaran en un núvol que l’emportarà la primera ventada. Caldria doncs, que als centres educatius, el professorat que tingui altres perspectives de vida impulsin altre tipus d’ensenyament econòmic: sol.lidari, no especulatiu, sostenible, no consumista i que trenqui amb el fetitxisme de la mercaderia i els diners. Així es podrà ajudar les noves generacions a què pensin que és possible un altre tipus de societat.
Responsabilitat del professorat és obrir les portes de les escoles a una altra mena de persones que no siguin els lacais de la banca, sinó que siguin portaveus d’un futur més esperançador pel conjunt de la societat. I responsabilitat dels sectors revolucionaris catalans d’impulsar un ample moviment pedagògic que s’enfronti arreu amb aquesta degeneració que estem patín, i cal que el discurs surti del estret marc de les institucions, vagi al carrer i entri als centres de treball, centres culturals i centres educatius fonamentalment amb una perspectiva a llarg termini.
Josep Cónsola. maig 2016
