DE LA PRODUCCIÓ D’OPINIÓ
Els últims successos a la nostra immediatesa social , posen de manifest la poca rigorositat i la voluntat d’incidir en l’opinió pública , més que d’informar , de pràcticament tots els mitjans de comunicació.I voler construir un sentit comú , en oposició al bon sentit del que ens parlà Gramsci , que segueixi vertebrant el mode de producció capitalista n’és l’objectiu.
Tot això no seria tant fàcil de fer si la societat no fos presa del pensar d’ordre burgés i que remet a una teoria social que ja fa més de dos-cents anys optà per deixar de ser revolucionària i fer una regressió per al coneixement de la humanitat establint aliança amb les forces de l’obscurantisme teològic i l’absolutisme , donant pas a l’actual il·lustració en format postmodern.
A aquesta , en qualitat de defensora de les classes opressores , no l’interessa el descobrir la materialitat en que reposa la societat i s’estima més de juxtaposar i separar en categories teòriques tot el pensament que refereix a les humanitats.
Hem de reconèixer com una derrota per al total de l’espècie humana el no haver estat capaces de fer la superació dialèctica d’aquest enfoc teòric històric concret i l’hem de plantejar com a feina de futur.Com a mínim si el que pretenem és una socialització que sigui estable i sense contradiccions que ens posin en un cul de sac.
És desde el materialisme dialèctic i en concret de l’òptica de la filosofia de la praxis que albirem una possibilitat per arribar a aquest objectiu.
Resulta d’extrema facilitat per a la burgesia i la seva “tertulianocràcia” desviar el centre d’atenció dels successos recents. Així , en el cas de les manteres del port , el discurs oficial fa abstracció de la principal concreció de la situació concreta ( si Lenin aixequés el cap!) i substitueix els subjectes de l’acció ; Guardia Urbana coaccionant l’atenció mèdica a una mantera que ha estat ferida per una càrrega de la mateixa urbana , per ; un tipus de la cup que de forma feixista i autoritària exigeix al metge que faci el que a ell li ve de gust.
Una societat amb un mínim d’esperit crític això no ho pot permetre i n’hem de denunciar tant la mentida com el racisme velat de fer desaparèixer un subjecte que , per qüestions de procedència i de classe , se li nega l’existència. Aleshores , les formes son posades al centre d’atenció mediàtic i el poc rigor interessat ens explica que en Garganté té uns tatuatges que diuen no se que, que si al metge li va parlar amb un to poc agradable ( que no és l’estil paternalista i tranquil del capellanet convergent) .
Y hay que afinar el tiro ,
es decir la puntería ,
que aunque diga groserías
el pueblo tiene derecho.
Y no se me ponga arrecho
pero es la pura verdad
que no hay peor mala palabra
que esta misma sociedad,
que la mayor grosería la dice esta sociedad
“Abrebrecha” , Ali primera.
També la crítica hegemònica ens envia pel pedregar dirigint l’opinió sobre les manifestants que aquests dies surten al carrer pel cas del banc expropiat.Diu el sistema que sense violència es pot manifestar , que si eren una cinquantena ( quina poca capacitat la dels mossos!) , que tocar,cremar i ocupar la propietat privada és delicte…
D’altra banda l’única violència contra subjectes humans que s’ha exercit ha estat de part de les forces de l’ordre burgés , però la única que hem vist ha estat l’ exercida contra contenidors i papereres , senyal de la cosificació de l’esser humà i la personificació de la mercaderia.
Talment com qui es queixa de l’estètica poc agradable d’una ferida sanguinolenta que ella ha provocat , la burgesia brama indignada.
Crec que en aquest cas el que toca és treure a la llum el debat entorn la propietat privada i quina és possible en un projecte socialista que camini cap a l’horitzó de la societat desclassificada ; el comunisme . Aleshores apareixeran contradiccions secundàries com a principals i també noves eines teòriques per afrontar-les.
La superació positiva de la propietat privada , és a dir ,l’apropiació sensible per i per a l’home de l’essència i de la vida humana, de les obres humanes , no ha de ser concebuda només en el sentit del gaudi immediat , exclusiu , en el sentit de la possessió, del tenir. L’home s’apropia de la seva essència universal deforma universal, és a dir, com a home total…
La propietat privada ens ha fet tant estúpids i unilaterals que un objecte tansols és nostre quan el tenim…(K.Marx- Manuscrits del 1844)
Em sembla paradoxal que amb les condicions i bases relacionals en que es fonamenta la nostra societat sigui tant fàcil centrar el debat en qüestions que o bé son falses , o poc rellevants o bé que son el resultat d’aquestes relacions socials de producció.I penso que per posar en marxa el projecte que més amunt apunto cal una societat prou emancipada en tots els aspectes , que ve a remetre al que Lukács , inspirat per Marx i aquest per Hegel , categoritza com a consciència de classe en si i per a si.
Cal ser fermes per abordar debats que poden ser vistos , també per les classes populars , amb desconfiança i recel i cal tenir clar que aquests debats públics son un perfecte termòmetre per saber quina hegemonia real tenim les revolucionàries.
Veiem aquests dies com la progressia que confon hegemonia política amb tenir més o menys presència al parlamentarisme burgés deixa d’anar amb la vespino de la rumba i el run-run per pujar al trans atlàntic del PSC-PSOE cruceros , comprovant que no és que siguin , els seus posicionaments , socialment acceptats sino que han absorbit ràpidament els de les classes espoliadores que fa pocs mesos denunciaven.
I és que malgrat sigui important treballar per aconseguir l’hegemonia també desde el parlamentarisme , el parlamentarisme no és l’hegemonia.
Tansols volia expressar la meva solidaritat amb les manteres , en Josep Garganté i la resta de companyes que desde la cup fan “lu que poden” , el banc expropiat , les estudiants de Lleida tancades … així que torno a Ali primera ;
Vamos gente de mi tierra
Que llevas a cuesta
Una gran decepción
Vamos gente de mi tierra
Luchemos, luchemos
Por un mundo mejor
Sergi Miralles
Maig del 2016
