Vasil Sujomlinski, gran pedagog soviètic, va néixer el setembre de 1918 a Ucraïna, en el sí d’una família humil. Quan finalitzar els seus estudis de magisteri, marxar al front a lluitar en la 2GM, on queda greument ferit de metralla. Simultàniament, la seva companya seria torturada i assassinada pels nazis, fet que el trasbalsà de per vida.
L’any 1947 es fa càrrec de la direcció de l’escola de Pavlísh, que ell farà famosa, compartint la seva activitat docent amb l’elaboració de la seva obra pedagògica. Així transcorren més de vint anys de plena activitat dedicada completament a la infància, fins que les seqüeles de les ferides de la guerra li produeixen la mort l’any 1970.
El seu mètode pedagògic defensa la necessitat de desenvolupar totes les possibilitats de l’individu en un ambient col·lectiu de treball que planteja obtenir beneficis per la comunitat. Els estímuls i l’esforç també hauran de venir del treball col·lectiu. La seva obra representa l’aplicació del personalisme educatiu en l’educació comunista; ensenyar a pensar. Despertar la ment de l’infant però dirigint-se al sentiment i no tan sols a la ment. La seva escola rebrà la denominació de L’Escola de l’alegria.
