Qui som? A on anem?
“El fet és que els països anomenats civilitzats, sent clarament més forts des del punt de vista econòmic i bèl·lic, poden pretendre imposar que sigui universalment acceptat com a lícit el tipus de violència practicat per ells i reglamentat per les seves lleis nacionals i internacionals. Segons ells aquest tipus de violència seria perfectament compatible amb la llibertat, mentre no ho seria el tipus de violència practicat pels pobles anomenats incivilitzats. Però sobre quines bases podem distingir als pobles “civilitzats” dels “incivilitzats”?
Assaig sobre la Llibertat Ludovico Geymonat. 1987
Fa escassament un mes, el 17 de juliol, es va fer públic el resultat d’una enquesta encarregada per la Societat d’Estudis Militars a l’empresa GESOP, segons informava el periòdic L’Unilateral –el digital de la independència-. Aquesta enquesta, realitzada entre els dies 3 i 11 de juliol sobre una mostra de 1.600 entrevistes realitzades en tota Catalunya a persones majors de 16 anys i amb un marge d’error +/- 2,5%. El resultat més significatiu és que un 53,1% dels enquestats vol que un Estat Català formi part integrant de l’OTAN. Així mateix un 70,9% es declara partidari de la participació d’una Catalunya independent en missions internacionals de “pau” en cas de disposar d’exèrcit. La web del Consell Atlàntic (Atlantic Council) en un article de James
Havik de 26 d’agost de 2014 analitzava la possible implicació militar d’una Catalunya independent, textualment deia: “Amb excel·lents ports a Barcelona i Tarragona, Catalunya està bién posicionada com a potència naval de menor importància, amb el Mediterrani com el nostre entorn estratègic i l’OTAN com el nostre marc. Així ho manifesta el tink-tank nacionalista sobre defensa. Després d’uns anys Catalunya assumiria la responsabilitat com un actor principal en el Mediterrani. Finalment l’ambició nacionalista pot incloure un grup expedicionari amb una companyia d’assalt lleuger i centenars de marines per prendre un paper seriós en la seguretat col·lectiva”. Disposem doncs de dos elements importants pel que fa a la “seguretat” dels habitants de Catalunya. D’una banda la voluntat del nacionalisme català de formar part de l’estructura militar de l’OTAN, -amb la corresponsabilitat en els assassinats massius i destruccions que aquesta organització està duent a terme a Europa (Balcans, Ucraïna), Àsia i Africa. Aquesta voluntat està expressada en un dels documents del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en el seu informe número 17 de 28 de juliol de 2014 “Seguretat interna i internacional de Catalunya”, que al seu apartat 4.3.1.1 afirma: “Caldria manifestar formalment, des del principi, la voluntat de Catalunya de tenir relacions estretes amb els Estats Units d’Amèrica (EUA). I a l’apartat 4.3.1.3 “Pertinença a l’OTAN” assevera: “Les actuacions immediates que s’haurien d’adoptar són: “Sol·licitar i negociar la participació en l’Associació per la Pau” (L’Associació per la Pau és un programa aprovat per la cimera de l’OTAN a Brussel·les l’11 de Gener de 1994). No hi ha dubte que l’article referenciat de la web del Consell Atlàntic de data 26 d’agost de 2014 es basa en el coneixement del document del CATN de data 28 de juliol del mateix any en el qual queda meridianament clara la voluntat militarista dels qui dissenyen i dirigeixen el procés independentista.. Si fem un cop d’ull als mitjans de comunicació de Catalunya, visuals i escrits, respecte a les intervencions militars agressives dels països integrants de l’OTAN, incloent Espanya, podem adonar-nos que no existeixen valoracions independents i/o contradictòries amb les directrius emanades del Consell Atlàntic. Així s’està realitzant una profunda tasca “pedagògica” pro atlantista i pro intervencionista, amagant les massacres comeses per les forces de l’OTAN i tergiversant l’arrel, les causes i els interessos geoestratégics d’aquesta tercera guerra mundial solapada que estem vivint i que està portant a la destrucció sistemàtica de païses sencers, sobretot a Orient Mitjà. Paral·lelament a això, el “mapa pedagògic” multimèdia de Catalunya
amaga, sabent-ho, qui ha dissenyat, finançat, organitzat i armat l’anomenat Estat Islàmic que a hores d’ara ja ha estat suficientment demostrat que els autors han estat els països membres de l’OTAN en primer lloc i secundàriament les monarquies del Golf. Els propis periòdics nord-americans es fan ressò del debat i controvèrsies entre els partidaris de mantenir el finançament al denominat DAEESH o ISIS i els partidaris de suspendre els programes de creació d’exèrcits del terror (“Trump ends covert CIA program to arm anti-Assad rebels in Syria, a move sought by Moscow. Greg Jaffe and Adam Entous. The Washington Post”. 19 de juliol 2017) No és d’estranyar que l’enquesta que feia al·lusió al principi sigui el reflex d’aquesta manipulació mediàtica del poble de Catalunya, i la reflexió posterior podria ser la següent: Estarà la societat catalana salvaguardada dels denominats “atacs terroristes” mentre mantingui com a acte de fé la seva submissió a l’OTAN? La seguretat de la població catalana no seria afirmada mitjançant un distanciament clar respecte a les forces militars, polítiques i econòmiques de l’OTAN i la denúncia de les seves invasions, cops d’estat i crims massius? Si solament ens quedem encenent espelmes i plorant els morts, -nostres i aliens-, sense una aposta clara i decidida de la societat catalana contra l’imperialisme atlantista, continuarem encenent espelmes i plorant morts.
josep cónsola agost 2017
