EL CAMARLENC
UBER/MAMELLES
En Toby, treballa de tertulià per a les cadenes de Tv i ràdio més nostrades, no és que sigui entès en tot però amb la seva filosofia i gran enteniment (que va anar a la uni i allà s’aprèn la ciència de manera objectiva… ) pot discernir i extrapolar el pensament i situació de tota la societat i expressar-la en pròpia veu.
Avui, que plou i fa tard, agafa el taxi per anar a l’emissora de torn. Li comenten que xerraran del tema dels taxis i les plataformes que els hi fan competència. Vol tenir pensat que dirà i comença a pensar… lliure mercat, competència, llibertat, modernitat i tecnologia, 200 pavos al mes en taxis …
La diagnosi és clara, des d’una visió gens teleològica i que representa l’essència del sentir social complet i dels seus interessos, cal mirar-s’ho enfocant el consum (no és perquè ell sigui consumidor de taxi, ell s’ho mira des de l’abstracció científica, no fotem!) i per tant en ares de la lliure competència, que és necessària per a l’autoregulació del mercat d’acord amb l’oferta i la demanda, les plataformes son signe de progrés i de millora del servei (abarateix el servei) i PULOTANT és absurd d’oposar-se a la seva operativitat.
Recorda que al diari de torn, a la part final del fulletó, hi sortia un economista, fan de pel·lícules de ciència-ficció, dient que la digitalització aplicada a l’esfera de la distribució tenia la pega que polaritzava els sous, entre; pocs que augmentaven, i molts que disminuïen. Realment podia semblar una pega, però petita i relativament momentània, i és que remetent-se a un divulgador científic “tocayo”; “d’aquí a res els androides faran la feina dels humans i no caldran els sous, ja que l’home ve de la patata, de la patata, de la patata …”
-En fi, si a les ciutats d’arreu hi ha Uber, senyals que mola, no? –etziba tan sols entrar a l’estudi.
-Tant que demanen regulació (els taxistes) que comencin fent serveis mínims quan fan vaga! –Bona aquesta, pensa Toby.
Per a en Toby, el fet social d’agafar un taxi queda del tot explicat en aquests termes. Si algú diu que és una relació social, que hi ha un altre element en aquesta, el treballador, i que cal mirar-s’ho des de la visió d’aquest (per consumir s’ha d’haver produït) en Toby exclama;
– Això és oposar-se al progrés, sou un feudalista-luddita!
Potser un altre tertulià afegeixi que caldria veure com han evolucionat els sous, als països del progrés tecnològic, tant dels treballadors del taxi convencional com els d’Uber, més enllà dels grans avantatges per als tertulians d’aquests països.
Llàstima, avui tots els tertulians han estat companys d’uni d’en Toby…
Ha quedat per dinar amb en Guim, Guim punxó, tal vegada el recordeu per haver estat premiat com a eminent escriptor de la llengua catalana. A en Guim, respectable benpensant, li excita en gran mesura ridiculitzar als “progres” i “l’esquerra tricorni“. És superior a ell, se sent rejovenit atacant els postulats d’aquells esquerranosos edulcorats. Sobretot quan el que proposen són consensos amplament acceptats i, en trencar-los, es pot sentir transgressor, diferent… Guai, que coi! De fet, el que li molesta no és la incapacitat d’arribar a l’arrel de la problemàtica social per part d’aquesta autoanomenada social democràcia, més aviat se’n fot de les parides que diuen (no tenen mesura per tal de no canviar un sistema explotador i fer que s’allargui en el temps). Gaudeix fent d’enfant terrible reaccionari i pixant-se al damunt dels pocs avenços (formalitats i res estructural, of course!) que aquesta societat ha aconseguit.
Després de les postres comencen una de les seves tertúlies, però aquesta no la cobraran.
-Que et sembla lo de les mamelles d’en Salvadó? Quina exageració la penya, no?-Diu en Toby per temptejar el tema.
-És fantàstic que es recuperi el mot “mamelles”, si senyor!
-Però… creus que n’hi ha per reprovar-lo, com s’està fent arreu?
-Bé, una cosa és dir-ho per la TV o ràdio i l’altre que tinguis una conversa intima amb algú i et passis una mica de la rosca…jo, en la intimitat puc pensar, i dir, que això ho ha començat alguna progre mal follada, però no ho diré mai als mitjans.
-És que és exactament això, ja no hi ha intimitat i,si no es pot tenir una conversa intima, és que ens dirigim cap a l’autoritarisme!
A la taula del costat una dona els escolta, i al cap d’una estona interpel·la als dos homes de seny;
-Han pensat en la possibilitat que vostès siguin masclistes? Que, en veure la similitud del cas que ocupa portades amb el seu pensament, no tinguin la humilitat de veure la seva pròpia ignorància i misèria per començar a treballar i superar-les? Pensin que de tot se n’aprèn i tal vegada tenen l’oportunitat d’humanitzar-se treballant-se tot superant els seus límits.
-Si… Si… Ben mirat…- Diu en Guim, que és un cavaller i no porta mai la contrària a una dona.
-És clar, és clar…- L’acompanya en Toby.
La dona marxa.
-Mal follada!!-Exclamen els dos.
Sergi Miralles, Bordils 2018
