Arrel dels nombrosos incidents organitzats per grups de joves, la seva majoria immigrants, tan europeus com africans o americans, ja sigui que estan residint en “centres d’acollida” o van al seu aire, s’estan encrespant els ànims dels ciutadans en diverses localitats o en segons quins barris de Barcelona.
Els que volen justificar lo injustificable, a través dels mitjans de comunicació de tot tipus fan la següent pregunta: PERQUÈ VENEN AQUESTS MENORS? I a continuació ja hi posen la resposta: allà on eren no hi poden viure, no tenen cap perspectiva de futur, eren abandonats, la seva família els maltractava, hi havia violència, etc., etc., etc.,
Així, de passada es traspassa la responsabilitat de la vida, el futur, l’abandonament, el maltractament, etc., als seus països d’origen i ací és queda l’aureola de benfactors, acollidors,…, en fi, que els països rics i del centre imperialista no hi tenen res a veure amb les desgràcies alienes i per això és destinen cents de milers d’euros per nodrir les fundacions, associacions, i tot un entramat al voltant d’aquest discurs que mai se sap on comença u on acaba ni en benefici de qui.
Els “benpensants” al·leguen que hi ha un atac sistemàtic de l’extrema dreta vers els immigrants. I amb aquesta justificació es tanquen els ulls a una realitat que per més que és vulgui no és pot amagar: Una alarma social que els ciutadans normals i corrents, més aviat del que en diríem d’esquerres, no ho manifesten públicament per por a no ser titllat de “fatxa”, però que en les converses personals, als mercats, al carrer, als bars, etc. Aflora l’estat de malestar i la desconfiança vers els discursos de “volem acollir”.
Tal vegada hem de començar a pensar que el problema no neix dels grupets d’extrema dreta, sinó de la política institucional i d’aquells que la recolzen, cal pensar que innocentment sense pensar en les conseqüències de les seves accions, no s’adonen que son els que estan donant alè precisament a l’extrema dreta, doncs si es tingués la valentia de dir les coses pel seu nom no es deixaria espai als feixistes ni a les seves manifestacions.
Aquesta valentia ha de consistir primerament en canviar la pregunta de: Perquè venen aquests menors? Per una altra:
PERQUÈ PORTEN AQUESTS MENORS?
I així poder començar un altra anàlisi i un altra discurs. Per començar, un menor NO VE d’Africa, Europa o Amèrica. EL PORTEN d’Àfrica, Europa o Amèrica. Doncs hom te coneixement dels preus dels transports per immigrants indocumentats, que no son barats, i si fos cert que fugen de la misèria es difícil de entendre com poden costejar el preu del viatge.
Els 18.000 menors no acompanyats que van entrar a Espanya l’any passat no van venir nadant ni sota un camió per Algeciras, potser de tots ells una dotzena si. Gairabé tots ells van ser portats per organitzacions dedicades a aquest tipus de transport humà amb el vist i plau impregnat de suborns de les autoritats duaneres i guàrdia costanera, i qui sap si amb col·laboració amb alguna entitat “humanitària” que posteriorment rebrà substancioses subvencions per acollir-los.
Mai és por generalitzar i menys en aquest tema, per tan cal veure amb detall qui els porta i perquè els porta. Segurament hi ha fills o filles del que ací nomenarien burgesia o petita burgesia que, disposen de recursos per pagar la seva entrada a Espanya amb la perspectiva que s’integrin a la societat espanyola, i cerquin un espai dins el món legal. Segurament també hi ha un altre grup, el més nombrós, que no disposa de recursos i llavors està a disposició dels que li faciliten el viatge: Ja siguin grups de narcotraficants, de xarxes de prostitució, o senzillament de delinqüència comú especialitzats en robatoris, atracaments, mendicitat, etc. Segurament un altra col·lectiu ja estava immers en alguna xarxa delictiva al seu país d’origen i el seu trasllat ací no és altra cosa que l’equivalent a la mobilitat geogràfica que està imposada en els contractes laborals del nostre país.
Ser menor és una avantatja legal si s’enxampa fent qualsevol acte delictiu doncs no està sotmès a la justícia ordinària. I si li sumem que els actes delictius estan justificats pels “benpensants” que viuen de les subvencions, el resultat és que les bandes criminals, ja siguin de robatoris, tràfic de drogues o prostitució, poden actuar amb total impunitat.
Altre pregunta que ens hauríem de fer és si existeix un estudi o cens dels darrers anys respecte a aquests col·lectius de menors -en diuen “menes”-, sobre quants se’ls ha possibilitat una formació pedagògica i/o una formació professional normalitzada, amb Seguretat social i en quin estat s’han pogut integrar a una vida convencional i laboral, o si simplement estan orbitant entorn d’organitzacions a les quals els serveixen de “ma d’obra” pels seus sistemes mafiosos, que primer s’aprofiten de la seva “minoria d’edat” i posteriorment ja formen part de l’entramat de les mateixes organitzacions com “professionals” de l’activitat mafiosa que els vincula. Si l’estudi no existeix, és responsabilitat de les administracions fer-lo, per saber realment qui hi ha darrera del profit d’aquest “tràfic” de menors, quan ja estan convivint en els països del Nord.
Al costat d’aquest col·lectius, que caldria classificar i no posar-los tots en el mateix sac, hi ha altres grups d’immigrants tan o més perillosos per la nostra salut pública: son els anomenats refugiats amprats per l’extrema dreta espanyola i catalana: Terroristes veneçolans, nicaragüencs o sirians que son acollits amb els braços oberts per formacions com VOX i son utilitzats per rebentar actes de repulsa contra la intervenció euro-nordamericana a Síria, Veneçuela, Nicaragua, Bolívia, Cuba, i d’altres.
Com fer fronts aquest problema social i al mateix temps fer front a l’extrema dreta?
Primerament no generalitzar.
Desprès ser taxatiu vers el món de la delinqüència i defensar l’expulsió dels condemnats per els delictes enunciats abans, sense possibilitat de poder ingressar legalment al nostre país.
Pel que fa als suposats “refugiats” sirians, veneçolans, bolivians, nicaragüencs o cubans, negar la residència als que tinguin pendents actuacions judicials als seus països d’origen.
Respecte als menors no acompanyats, exigir un acord amb els respectius departaments consulars per tal de retornar-los a les seves respectives famílies.
Establir pressupostàriament una paga mensual per a les famílies que “vulguin acollir” a un menor que no pugui ser retornat per diversos motius, un d’ells la impossibilitat de poder localitzar la seva família. Que l’esperit altruista d’aquestes famílies es vegi recompensat amb d’altres mesures fiscals, etc. Com a contrapartida de la responsabilitat adquirida per la seva tutela, manteniment i educació.
I, pel que fa a la majoria d’immigrants, que tan sols cerquen un treball, uns ingressos legals i un espai on viure, i que són menyspreats pels feixistes, no tan sols recolzar-los plenament, sinó defensar-los davant els grups d’extrema dreta i dels abusos que la burgesia espanyola i catalana estan fent d’ells. Son part del nou proletariat.
Josep cónsola
Juliol 2019
