El Capital, el Virus i l’Art de la Guerra: una lectura militar de la pandèmia

3 Maig 2020

“La millor victòria és vèncer sense combatre”

(Zun Tzu, L’art de la guerra”)

“Sí, hoy es viernes en el calendario, pero en estos tiempos de guerra o crisis, todos los días son lunes. El esfuerzo no cesa por el día del calendario” “Ayer hablé de disciplina en esta rueda de prensa; tengo que felicitar a todos los españoles por la disciplina que están mostrando, todos los ciudadanos comportándose como soldados en este difícil momento” “demostremos que somos soldados cada uno en el puesto que nos ha tocado vivir“.

(Declaracions del General Villarroya. 20 Minutos, 20 de Abril 2020)

Hores d’ara ja podem entreveure com les corporacions multinacionals del crim (financeres, químiques, farmacèutiques, informàtiques,..) han estudiat, après i aplicat els ensenyaments de Zun Tzu, doncs la guerra declarada al conjunt del proletariat mundial, i el de casa nostra entre ell, l’estan guanyant sense guerra, sense cap pèrdua. Han aplicat molt bé el que l’autor de l’art de la guerra planteja com a primer “factor fonamental” que és “la Doctrina”, definida com allò que fa que el poble estigui en harmonia amb els seus governants, de manera que els segueixi allí on sigui.

L’observació, a partir del mes de març fins ara, de la resposta popular en aquesta guerra, ha estat de recolzament total als dictats dels governants, seguint al peu de la lletra les seves consignes i denunciant aquells que les volien transgredir. Podem concloure que aquesta guerra de classes està tenint un clar guanyador sense patir cap baixa al seu bàndol.

No és la primera guerra amagada o tova que les grans corporacions multinacionals financen arreu del món, doncs hi ha els precedents de les lliurades seguint l’esquema elaborat per Gene Sharp a partir de “Politics of Nonviolent Action” (1973) i arrodonit a l’any 1993 amb “From Dictatorship To Democracy”. Guerres en les quals els morts mai van correspondre al bàndol dels “no violents”, sinó que a l’inrevés, a tall d’exemple les desenes d’assassinats a la seu dels sindicats d’Odessa o pels carrers de Kramatorsk.

Guerres que primerament es van realitzar en països individualitzats (Xina, Ucraïna, Bielorús, Birmània, Iugoslàvia, Iran, Thailàndia, Veneçuela, …) a tall experimental i amb tan bons resultats per part dels anomenats no violents que, a partir de 2010 aquesta estratègia militar va ser traslladada en el mateix període temporal a un grup de països, les anomenades “Primaveres àrabs”, també amb resultats satisfactoris, a excepció de Síria.

Control militar de les poblacions, destrucció dels teixits productius autòctons, increment del deutes, penetració de les grans corporacions, canvis culturals, sanitaris, alimentaris…, I, el següent pas no podia ser altra que intentar el mateix, però de cop a nivell mundial. Com fer-ho? Tenint en compte que segons on, no era possible atribuir la “manca de democràcia” als indrets que formen part del centre del sistema imperialista mundial. Què fer?, per reduir a la mínima expressió els suposats “drets individuals” que s’utilitzen com anunci lluminós de les “democràcies parlamentàries”.

“… el veritable poder, el poder de crear la informació, amaga la terrible realitat que ens sentim ufanosos de no veure-ho”…centenars de milers de persones votant a favor dels drets de les seves mascotes –oblidant, no tan sols els drets del seus congèneres, sinó inclús els seus propis -, ens donen una visió de la deriva antisocial que s’està apoderant del món; que s’ha apoderat de nosaltres. S’està –estem -,construint una societat infantilitzada, servil amb els poderosos i cruel amb els desfavorits… Tots podem sentir-nos víctimes i tots podem arribar a ser botxins. Es l’efecte de la Por, on germina el Totalitarisme” (Del manual de Gene Sharp al síndrome de Sherwood. Punto Crítico. AUSAJ, 22 de Abril de 2019)

Cercar un element que, invisible, i com miratge, atribuir-li tots els mals que en d’altres latituds s’atribueixen als sistemes polítics. Element microscòpic al qual se li declara la guerra i en funció d’això cercar el consens social necessari per portar-la a terme. Al igual que les revoltes de “colors” dissenyades per Gene Sharp, són un engany, l’actual guerra contra uns retalls d’ARN també ho és.

L’ART DE LA GUERRA ÉS BASA EN L’ENGANY

Així ho planteja Zun Tzu, argumentant que “quan s’és capaç d’atacar s’ha d’aparentar incapacitat” (Art de la Guerra, capítol I), i d’aquesta manera es rebaixa el grau de culpabilitat doncs si hom és incapaç, no se li pot atribuir maldat. I, curiosament, caient en aquest parany, les suaus o dures crítiques que es fan als governants d’arreu és precisament “d’incapacitat” per abordar una suposada pandèmia. No és incapacitat, és l’engany pintat d’incapacitat.

“Colpejar” l’enemic quan està desordenat, és una altra consell que dona als governants, i precisament en l’actualitat l’enemic a batre –el proletariat -, està més desorganitzat, fragmentat i desordenat que mai. També adverteix que si les tropes enemigues es reorganitzen, cal intentar desorganitzar-les. I la proposta de uns nous pactes de la Moncloa van en aquesta direcció.

“Amb una avaluació acurada és pot vèncer, sense ella, no”. Així, de les moltes informacions que van sortint a la llum des de la tardor de 2019 (Event 201. A Global Pandemic Exercise. Johns Hopkins Center for Health Security in partnership with the World Economic Forum and the Bill and Melinda Gates Foundation) es va sabent que va realitzar-se aquesta avaluació en previsió de la ofensiva que es portaria a terme uns mesos desprès.

Recomana Zun Tzu als governs que “un cop començada la batalla, encara que estiguin guanyant, en cas de continuar per molt de temps, es desanimaran les tropes i s’esmussaran les espases”, així veiem que ara ens parlen de “des- confinament” tot i tenint abatut al proletariat mundial i de casa, doncs hi ha el perill que fins i tot aquells més addictes és cansin o fins i tot s’aixequin doncs “Mai és beneficiós per un país, deixar que una operació militar s’allargui massa en el temps” (capítol II).

“Fes que perdin l’ànim i la direcció, de manera que encara que l’exèrcit enemic quedi intacte, sigui inservible” (capítol III). També podem anar comprovant que hom reclòs a cada, desanimat, desorientat, acovardit, però intacte per continuar-lo explotant d’ací pocs dies, amb més intensitat que abans de la seva reclusió i encara donant gràcies per haver-los “salvat”.

“Les victòries no son degudes a la sort, no son casualitats, sinó que son degudes al fet d’haver-se situat prèviament en posició de guanyar amb seguretat” (capítol IV). Ja s`ha fet esment a l’activitat Event 201 que forma part d’aquest anàlisi previ de una macro operació a nivell mundial que ha estat capaç de tancar a dins casa seva dos mil milions de persones sense que esclatés una revolta a nivell mundial.

“Els experts són capaços de vèncer l’enemic creant una percepció favorable en ells”. (capítol V). Tenim prou exemple en els experts que a totes hores han creat el pànic (amb honroses excepcions) al conjunt de la població mundial. Experts a sou de les “farmàfies” multinacionals i d’altres ingènuament, sense pensar a quins interessos serveixen.

“Quan els adversaris estan es posició favorable cal cansar-los, si estan ben alimentats, tallar els subministres, quan estan descansant, posar-los en moviment” (capítol VI). I és precisament aquesta tàctica la que s’ha estat emprant des del començament dels estats d’excepció a nivell mundial al costat de la por i de l’aïllament. Continua Zun Tzu. “fes que els adversaris vegin com extraordinari el que és ordinari per tu, fes que vegin com ordinari el que és extraordinari per tu”. Avions plens de tapaboques venint des de l’altra banda de món com si fos un manà en ple desert. “tests” inoperants per milers també vinguts de l’altra cantó de món però que han fet pujar les accions de Guangzhou Wondfo Biotech Co Ltd, de 45$ l’acció el 2 de Desembre a 92$ el dia 22 d’Abril. (https://es.investing.com/equities/guangzhou-wondfo-biotec-co-ltd)

“La victòria sobre multituds per mitjà de formacions precises, ha de ser desconeguda per les multituds” (capítol VI). Quina és la formació precisa que han adoptat, qui, quan i on serà difícil de saber de moment, tot i que ja es van obrint escletxes a mesura que hom indaga i compara les propostes futures amb els comportaments anteriors.

“Un exèrcit mor si no està equipat, si no te provisions o si no te diners” (capítol VII). En el cas d’Espanya i tal com han declarat els seus generals, està equipat, disposa de provisions i de molts diners, només cal donar un cop d’ull als pressupostos de Defensa liquidats al 2018 de l’ordre de 19.926 milions, un 6,08% del Pressupostos de l’Estat i un 1,67% del PIB.(http://www.centredelas.org/es/base-de-datos/presupuesto-militar-en-espana/gasto-militar-de-espana). Del total de la despesa en els Pressupostos de 2019, España va dedicar a Sanitat, 4.251 milions, el 1,15%. (https://datosmacro.expansion.com/estado/presupuestos/espana?sc=PR-G-F-31).

“Utilitza moltes senyals per confondre l’enemic i fer-li tenir por del teu poder militar” (capítol VII). Això ho confirma les aparicions dels caps militars tan de l’exèrcit com de la Guardia Civil, la prepotència de les policies tan estatals com autonòmiques, les multes, les amenaces, les identificacions pel carrer, l’escorcoll de les bosses de la compra i la presència de l’exèrcit al carrer.

“Cansa als enemics mantenint-los entretinguts, sense deixar-los respirar” (capítol VIII). Tal vegada la manca de respiradors obeeix a aquesta proposta de Zun Tzu, al igual que els morrions que alguns dels nostres polítics volen fer obligatoris per evitar respirar un aire que, des de que rodolen menys cotxes és més saludable. De l’entreteniment ja se’n cuiden prou els tertulians televisius i altres pallassos via internet.

“Si l’enemic veu un avantatge i no l’aprofita, és que està cansat” (capítol IX). Desprès de dos mesos de presó domiciliaria es fa palès el cansament i encara que s’obrin escletxes, com s’apuntava anteriorment, no es te la capacitat ofensiva necessària per fer front i donar resposta contundent als estats d’excepció i als abusos derivats d’aquest.

“Com a norma general, per poder vèncer, tot l’estament militar ha de tenir una sola intenció i totes les forces militars han de col.laborar” (capítol X). Policía Nacional, Guardia Civil, Exèrcit, Mossos d’Esquadra, Policia Local, van a la una pel que fa a la vulneració dels drets elementals que diuen defensar: La sacrosanta Constitució.

“Correspon al General ser tranquil i reservat,… pot mantenir els seus soldats sense informació i en complerta ignorància dels seus plans” (capítol XI). Segurament això és el que s’està portant a terme doncs l’obediència cega es una de les característiques de l’estament militar a tots nivells, per tan no es d’estranyar la irracionalitat de les diverses forces doncs ignorants dels plans preconcebuts, tan sols actuen impulsats per un autoritarisme derivat del no pensar amb el propi cap. Tal com va expressar el General Villarroya, joiós d’haver convertit a tots els ciutadans en soldats.

“Un govern no mobilitza les seves tropes quant no hi ha avantatges a obtenir, ni actua quan no hi ha res a guanyar” (capítol XII). Quins avantatges obtindrà el govern espanyol – i català -? Això ho anirem sabent amb el temps, de la mateixa manera que hem pogut comprovar el que s’anomena “portes giratòries” a través de les quals han anat passat ministres, consellers, etc., dels governs a les cadires dels consells d’administració de les grans empreses de l’IBEX35.

“Ningú és tractat amb tanta familiaritat com els espies, ni a ningú se li atorguen recompenses tan grans com a ells” (capítol XIII). Hem pogut comprovar sobradament en els últims anys com, per exemple, el que ha estat secretari general de la central comissions obreres, Fidalgo, resulta que era un destacat reaccionari que ara ocupa el lloc merescut a l’organització FAES al costat del seu mestre José Maria Aznar i destacats membres de VOX. Nomes per posar un altra exemple significatiu, el màxim responsable sindical de la extinta Seda de Barcelona, José Luis Morlanes, que va tenir un paper clau en el seu tancament, ara és el Conseller Delegat de IQOXE, empresa en la qual la explosió del mes de Gener va deixar tres morts.

Aquesta valoració militar de la suposada pandèmia, te com objectiu posar en tela de judici tot l’entramat que s’ha muntat al seu voltant, amb l’objectiu de tantejar el terreny per conèixer les possibles reaccions populars davant una de les moltes agressions del capital, però aquesta vegada de una magnitud internacional, i poder disposar dels instruments de control amprats amb les noves tecnologies.

Cal doncs pensar, estudiar, analitzar l’estratègia del nostre enemic de classe per tal de poder-li fer front, rebentar el aïllament a que ens volen sotmetre, i a retrobar les formes organitzatives col.lectives més adients per preparar també nosaltres les nostres defenses i poder passar a l’atac fins acabar amb la única pandèmia mortal que és el capitalisme.

Josep consola, 29 abril 2020

ANNEX POST SCRIPTUM

Després d’escriure aquest text, he realitzat una succinta anàlisi de les fluctuacions borsàries de les 10 majors multinacionals farmacèutiques, i he detectat que des de Gener d’aquest any les seves accions queien en picat fins a arribar als mínims el dia 11 de Març, la qual cosa significa que no creixien les vendes, amb la qual cosa podem deduir que el nombre mundial de malalts estava sota mínims. Però curiosament el dia 11 de Març, la OMS declara PANDÈMIA MUNDIAL i a continuació les accions d’aquestes empreses en la borsa comencen a pujar desmesuradament.

Serà casualitat?, O serà que la OMS es regeix per les ordres donades per aquestes corporacions?. Això ho deixo a la consideració del lector una vegada examinades les dades que adjunto.