El passat 4 d’octubre de 2020, a iniciativa dels científics Dr. Martin Kulldorff, professor de medicina de la Universitat Harvard, bioestadístic i epidemiòleg amb experiència en la detecció i seguiment de brots de malalties infeccioses i avaluacions de seguretat de vacunes. Dra. Sunetra Gupta, professora de la Universitat d’Oxford, epidemiòloga amb experiència en immunologia, desenvolupament de vacunes i modelatge matemàtic de malalties infeccioses. Dr. Jay Bhattacharya, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, metge, epidemiòleg, economista de la salut i expert en polítiques de salut pública centrat en malalties infeccioses i poblacions vulnerables, van realitzar una crida a nivell internacional per a reflexionar sobre les conseqüències de les polítiques sanitàries adoptades pels governs i recolzades per l’OMS i els seus finançadors.
“Com a epidemiòlegs de malalties infeccioses i científics de salut pública, ens preocupen els impactes en la salut física i mental de les polítiques que predominen respecte al COVID-19 i recomanem un abordatge que anomenem Protecció Focalitzada.
Venint tant de l’esquerra com la dreta, i del voltant del món, hem dedicat la nostra professió a protegir als altres. Les polítiques de lockdown (confinaments) actuals estan produint efectes devastadors en la salut pública a curt i llarg termini. Els resultats (per a esmentar alguns) inclouen taxes de vacunació més baixes, empitjorament dels resultats de malalties cardiovasculars, menys deteccions de càncer i la deterioració de la salut mental—conduint a un major excés de mortalitat en els pròxims anys, sent la classe treballadora i els membres més joves de la societat sobre els qui recau el pes més gran d’aquestes mesures. Mantenir als nens fora de les escoles és una greu injustícia.”… (Declaració de Great Barrington) Per a llegir-la completa: (https://gbdeclaration.org/view/signatures/)
En data 14 d’Octubre, 33.991 científics de tot el món en salut pública, biòlegs, viròlegs, epidemiòlegs i metges, d’entre els 436.936 signants, el número dels quals augmenta diàriament, han recolzat la citada Declaració. Mentrestant, la cúpula de l’OMS, amb l’excepció de David Nabarro, en lloc de ser portaveu dels científics de la salut, cada vegada més es defineix portaveu de les grans corporacions farmacèutiques i les fundacions com Gates i GAVI que són, en definitiva els qui la financen en un 50% del seu pressupost. Per a conèixer el total de contribuents al pressupost de l’OMS. Es pot consultar el pressupost per contribuents (2016) en (https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/275312/a70_inf4-sp.pdf?sequence=1&isallowed=y)
Es dóna la paradoxa que la Fundació “The Philip Morris-funded Foundation for a Smoke-Free World”, pertanyent a la multinacional tabaquera i alimentària Philip Morris, en 2017 va signar un acord de finançament de l’OMS de 80 milions de dòlars anuals durant dotze anys (https://www.who.int/es/news/item/28-09-2017-who-statement-on-philip-morris-funded-foundation-for-a-smoke-free-world) encara que hi ha qui afirma que en el 2019 es van entaular negociacions per a revertir aquest acord encara que no s’ha fet públic cap comunicat oficial de l’OMS sobre aquest tema.
La desocupació massiva, les interrupcions en el subministrament d’aliments i la disminució de les ajudes a causa de la pandèmia podrien causar fins a 12.000 morts per fam al dia en el món a la fi d’enguany, segons un informe d’Oxfam citant dades de la Universitat Johns Hopkins. (https://www.oxfam.org/es/notas-prensa/oxfam-alerta-de-que-finales-de-este-ano-el-hambre-provocada-por-el-covid-19-podria)
“Els efectes col·laterals de la Covid-19 estan molt més estesos que el virus en si, empenyent a milions de les persones més pobres del món a la fam i la pobresa”, va dir el director executiu d’Oxfam, Danny Sriskandarajah.
La FAO i el PMA assenyalen que declaració de pandèmia està sumint a la població en una situació de fam de major gravetat pel fet que:
– La disminució de l’ocupació i els salaris significa que les persones tenen menys diners per a gastar en aliments per a la llar i que els treballadors a l’estranger envien menys remeses als seus familiars als països amb inseguretat alimentària. Al mateix temps, els preus dels aliments estan pujant en molts països amb crisis, creant una barrera per a l’accés a aquests.
– La caiguda en picat dels ingressos governamentals significa que les xarxes de seguretat social fonamentals -com la protecció social i els programes d’alimentació escolar-, manquen de fons suficients i no poden respondre a unes necessitats creixents.
Una caiguda essencial de la demanda són les copioses pèrdues d’ingressos resultants de la impossibilitat de treballar a causa dels confinaments, i una minvada demanda externa de les exportacions d’un país. Es preveu que per a la fi de juny de 2020 la COVID-19 hagi causat una caiguda de 10,5% en la quantitat d’hores treballades a tot el món, en comparació amb el començament de l’any (OIT, 2020). Es pronostica que la pobresa extrema (menys de USD 1,90 diaris) augmentarà un 20% en 2020 Arran d’aquestes pèrdues d’ingressos —registrant-se les majors entre les llars urbanes— el nombre mundial de persones que enfronten una aguda inseguretat alimentària pot gairebé duplicar-se, passant de 135 milions en 2019 a 265 milions, i més de 30 països potser enfronten fams per al final de l’any segons el Programa Mundial d’Aliments (PMA). (www.imf.org › Files › covid19-special-notis)
Mentrestant, Vuit de les majors empreses d’alimentació i begudes (Coca-Cola, Danone, General Mills, Kellogg, Mondelez, Nestlé, PepsiCo i Unilever) han pagat als seus accionistes dividends per un valor de 18 000 milions de dòlars, mentre a tot el món continuen sorgint nous epicentres de fam. Oxfam Intermón ha compilat les dades disponibles sobre el pagament de dividends de vuit de les majors empreses d’alimentació i begudes del món fins a principis de juliol de 2020, utilitzant per a això diverses fonts de les mateixes empreses i les pàgines web del NASDAQ i Bloomberg. Les xifres estan arrodonides al milió més pròxim, i són les següents: Coca-Cola (3.522 milions de dòlars), Danone (1.348 milions de dòlars), General Mills (594 milions de dòlars), Kellogg (391 milions de dòlars), Mondelez (408 milions de dòlars), Nestlé (8.248 milions de dòlars), PepsiCo (2.749 milions de dòlars) i Unilever (1.180 milions de dòlars) (https://www.oxfamintermon.org/es/nota-de-prensa/finales-ano-hambre-covid-podria-causar-12000-muertes-dia-mas-que-coronavirus
El setembre de 2016 més de 60 empreses i organitzacions -entre les quals estan Bimbo, Coca-Cola, Walmart, PepsiCo i Nestlé- van crear a Mèxic l’entitat, Moviment per una Vida Saludable (MOVISA). El seu president és Andrés Garza Herrera, CEO de Qualtia Aliments, i en la presentació va explicar que “Una de les primeres accions que s’emprendran en aquest marc, involucra un conveni de col•laboració amb la Fundació “Healthy Weight Commitment” que té com a consellers a directius de Coca-Cola, Nestlé USA, PepsiCo i General Mills, entre altres. Dins del pla també seguirà la campanya “Cerca i Tria” que té com a marques participants a Coca-Cola, Kellogg ́s, PepsiCo, Bimbo, Nestlé, MacMa, Grup Peñafiel, Unilever, Lala, Alpura, Qualtia, Sigma, i més. (http://www.healthyweightcommit.org/about/.)
L’oficina panamericana de l’OMS, coneguda com a PAHO, és responsable, entre altres assumptes, d’intentar detenir el problema de l’obesitat a Mèxic, país que més refrescos consumeix i amb una de les poblacions més obeses del món. No obstant això, va rebre 50.000 dòlars de Coca-Cola, el fabricant més gran de begudes del món, 150.000 dòlars de Nestle, el major productor d’aliments, i altres 150.000 d’un altre gegant del sector, Unilever. Aquestes dades es revelen en una recerca de Reuters. A més, l’estudi mostra que alguns consellers de l’OMS estan relacionats personalment amb els finançaments rebuts des del sector privat. (https://actualidad.rt.com/actualidad/view/56510-independiente-oms-recibe-cientos-miles-dolares-coca-cola-nestle-unilever)
El citat informe de Reuters assenyala que l’OMS dedica a penes el 6% del seu pressupost total a l’erradicació de malalties cròniques degudes a una dieta no saludable, malgrat ser la causa del 63% de les morts. (https://www.voltairenet.org/article176313.html)
El febrer del 2011, el Journal of Public Healthde Oxford va assenyalar en un editorial a la indústria d’aliments i begudes com el vector corporatiu més preocupant que amenaça les polítiques de salut pública: “No és sorprenent trobar que les majors empreses d’aliments estan utilitzant les mateixes tàctiques de la indústria del tabac per a influir en l’entorn regulador. … Usen les seves campanyes de màrqueting social per a enfortir la seva reputació i promoure les seves marques, oposant-se a qualsevol política efectiva”. (Gilmore A, Savell E, Collin J. Public health, corporations and the New Responsibility Deal: promoting partenariats with vectors of disease? Journal of Public Health 2011; 33 (1): 2-4.)
Tot aquest entramat, cal situar-lo dins de la gran campanya de reorganització del capital a escala internacional en la perspectiva de canvi de patró tecnològic i d’eliminació d’estocs. Si no és possible una guerra convencional inter-imperialista, l’eliminació d’una part de la població considerada “supèrflua” es dirimirà mitjançant altres estratègies, i la fam és una d’elles. Ja no serà necessària una política eugenèsica tradicional perquè està àmpliament denunciada i desprestigiada. D’altra banda, les reestructuracions empresarials amb la seva seqüela de milions d’acomiadaments, s’estan realitzant a l’empara de les restriccions de les mobilitzacions populars derivades de les mesures imposades per unes hipotètiques raons de “salut pública”. El problema no és la COVID, sinó les polítiques governamentals portades a terme tenint com a excusa i cobertura el discurs pandèmic , la propagació del terror i la repressió.
La Declaració de Great Barrington posa el dit en la nafra quan afirma que “sent la classe treballadora i els membres més joves de la societat sobre els qui recau el pes més gran d’aquestes mesures”, la qual cosa hauria de fer reflexionar a les organitzacions obreres, que defensen a ulls clucs les proclames de l’OMS i els seus acòlits, i en conseqüència prendre una postura en defensa de la classe obrera, l’enemic de la qual no és un minúscul virus, sinó la rapacitat del capital.
Josep Cónsola
Octubre 2020
