“Sí, però sap vostè una cosa…? He fingit ser profeta!
(Henrik Ibsen. Peer Gynt. Acte V. 1867)
I així caminem, de profetes en profetes com en l’obra d’Ibsen, profetes, els quals anuncien grans mals si no complim amb els sagrats deures que imposen “manu militari” des dels vèrtexs polítics, econòmics i mediàtics. Una tropa de científics i periodistes que ens emeten permanentment la màxima de “sigues raonable”, apropiant-se de la raó com si fossin els seus amos absoluts.
Max Horkheimer, l’autor de “Crítica de la raó instrumental”, en el prefaci de la segona edició en alemany (Zur kritik der instrumentellen vernunft. Mai 1967 S. Fischer Verlag, Frankfurt am Main) anota: “Si bé l’obediència a Déu ha servit sempre com a mitjà per a conquistar els seus favors, i d’altra banda com a racionalització de tota mena de domini, d’expedicions conqueridores i de terrorisme, els il·luministes, tan teistes com ateistes, van interpretar els Manaments, a partir de Hobbes, com a principis morals socialment útils, destinats a fomentar una vida en la mesura del possible lliure de tensions, un tracte pacífic entre iguals, i el respecte de l’ordre existent. Alliberada de connotacions teològiques, la sentència “sigues raonable” equival a dir: observa les regles… La raó es realitza a si mateixa quan nega la seva pròpia condició absoluta”. I, en cas de no seguir les regles, per a això estan els aparells coactius del suposat Estat de Dret el qual, seguint les ordres emanades des d’altres instàncies s’obliden dels seus esbombats Drets Fonamentals.
Horkheimer, en el seu assaig titulat “Observacions sobre ciència i crisi” (1932), ja ho tenia clar: “La ciència moderna té el paper d’un mitjà de producció, i per aquest motiu, funciona per a Estats i empreses burgeses” (Max Horkheimer, “Observacions sobre ciència i crisi”, Teoria crítica, p. 15.)
Tornant a l’obra abans citada (crítica de la raó instrumental) ens anota: “Com més perd la seva força el concepte de raó, tant més fàcilment queda a la mercè de manejos ideològics i de la difusió de les mentides més descarades”. (Max Horkheimer. Crítica de la raó instrumental. Editorial Sud, 1973. Pàg. 26)
“L’intel·lecte humà, que té orígens biològics i socials, no és una entitat absoluta, aïllada i independent. Només va ser declarat com a tal arran de la divisió social del treball, a fi de justificar aquesta divisió sobre la base de la constitució natural de l’home. Les funcions directives de la producció —donar ordres, planificar, organitzar— van ser col·locades com a intel·lecte pur enfront de les funcions manuals de la producció com a forma més impura, més baixa del treball, un treball d’esclaus”. (Íb. Pàg. 52)
Per a analitzar i poder fer front a aquest gran experiment de comportament i control social que estem vivint, cal no perdre la memòria ni el fil conductor de la constant lluita de classes, en la qual, el proletariat està cada vegada més abatut i humiliat. I raonar, indispensable per a disposar de les bases argumentals, teòriques, sobre les quals construir la força organitzativa que s’oposi a l’ofensiva del capital, raonar per a pensar, encara que com diu Gómez Pin: “Però pensar és duríssim, suposa vèncer constantment la inèrcia i el costum, suposa vèncer-se constantment a si mateix” (Víctor Gómez Pin. Reducció i combat de l’animal humà).
Encara que sigui una tasca àrdua, conèixer, estudiar, analitzar, treure les pròpies conclusions és un antídot eficaç contra les epidèmies ideològiques que van paral·leles a la destrucció de llocs de treball, a la precarietat, a la humiliació, a la repressió.
L’actual ministre de sanitat de Gran Bretanya, Matt Hancock, quan en 2017 era ministre britànic de Digital, Cultura, Mitjans i Esport, va pronunciar un discurs durant una reunió del Grup Parlamentari Tory sobre la Quarta Revolució Industrial. Uns fragments d’aquest discurs que ens poden donar unes certes claus del que s’estava preparant:
“Una de les funcions del Parlament és avançar-se i abordar els grans desafiaments del nostre temps… La naturalesa de les tecnologies és materialment diferent del que ha estat abans. En el passat, vam pensar en el consum com una cosa única i en la inversió de capital com a additiu.
… Estic encantat de parlar al costat de tants col·legues impressionants que realment entenen això, i al costat del professor Klaus Schwab, qui literalment ‘va escriure el llibre ‘sobre la 4a Revolució Industrial. El seu treball, que reuneix les millors ments del planeta, ha informat el que estem fent… La nostra estratègia digital, integrada en l’estratègia industrial més àmplia, estableix els set pilars sobre els quals podem construir el nostre èxit”
Qui és Klaus Schwab? Ni més ni menys que el fundador i president executiu del Fòrum Econòmic Mundial, qui, com el va esmentar Hancock en el seu discurs de 2017, va escriure el llibre sobre la Quarta Revolució Industrial. Schwab va anunciar la “Iniciativa del Gran Reinici” del Fòrum Econòmic Mundial el juny de 2020. Schwab en el seu llibre, “COVID-19: The Great Reset”, coescrit amb Thierry Malleret publicat en espanyol el setembre de 2020, assenyala: “Si cap potència pot imposar l’ordre, el nostre món sofrirà un ‘dèficit d’ordre global’. Tret que les nacions individuals i les organitzacions internacionals aconsegueixin trobar solucions per a col·laborar millor en l’àmbit global, correm el risc d’entrar en una ‘era de l’entropia’ en la qual la reducció, la fragmentació, la ira i el provincianisme definiran cada vegada més el nostre panorama global, fent-lo menys intel·ligible i més desordenat.” (https://www.amazon.es/covid-19-gran-reinicio-klaus-schwab/dp/2940631158/)
La recerca del periodista James Corbett de 16 d’octubre de 2020, analitza les propostes de The Great Reset (el gran reinici) arribant a la conclusió que el “gran reinici” no té res a veure amb virus ni pandèmies ni salut pública. Que és un projecte de llarg abast construït des de fa anys. I que una vegada amansits els moviments socials de protesta, crear una caricatura de democràcia traspassant el poder real a escala global i en molt poques mans: “És una presa de poder de magnitud sense precedents, i involucra la reestructuració de classes socials per a desmantellar la democràcia, esborrar les fronteres nacionals i permetre el govern de les comunitats a distància per part d’un grup de líders no electes… és una agenda tecnocràtica que busca integrar a la humanitat en un aparell de vigilància tecnològica supervisat per una poderosa intel·ligència artificial”
El 29 d’octubre la web Bitcoin publicava un article amb el títol “Una mirada a l’agenda feixista darrere del “Gran Reajustament”, en el qual revela que “Fa menys de dues setmanes, el director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) va demanar un “nou moment de Bretton Woods”. Mentrestant, l’FMI no és l’única entitat que està pressionant per un “gran reinici”, ja que el Fòrum Econòmic Mundial (FEM) i altres entitats principals han estat promovent la propaganda del reinici financer. L’statu quo prepara el “gran reinici” a través d’una intensa propaganda” (https://news.bitcoin.com/a-look-at-the-fascist-agenda-behind-the-great-reset-and-the-wefs-reboot-propaganda/)
Propaganda, és la paraula clau en tot aquest entramat, doncs “I per a qui no és plaent contemplar en la pantalla petita com els mals s’enceben en els altres, des de la seguretat que ofereixen les quatre parets de la llar, degudament protegit per una porta blindada?”. (Vicente Romano. El temps i l’espai en la comunicació. Pàg. 298)
“La incertesa del saber es compensa amb un accentuat no-voler-saber. Això permet posposar ad calendas graecas la cosa i emprar d’una altra manera el bio temps. Veure la cosa d’un cop, d’una sola mirada li estalvia bio temps al receptor d’un missatge; però l’estalvi es fa a costa de la reflexió, i caldria preguntar-se si l’estalvi val el preu que es paga per ell”. (Vicente Romano. El temps i l’espai en la comunicació. Pàg. 380)
“El feixisme, i sobretot la societat nazi, van glorificar la tècnica, fins al punt de plantejar-se l’extermini científic de 100 milions d’europeus. Els defensors actuals de les tecnologies, vells i joves, hagueren de tenir en compte aquests fets històrics”. (Vicente Romano. El temps i l’espai en la comunicació. Pàg. 425)
En aquesta epidèmia de propaganda salvatge, fal·laç i emmalaltida s’arremet contra aquells que posen dubtes i interrogants a la multitud d’incògnites i els caracteritza amb l’apel·latiu de paranoics o coses per l’estil. Res nou sota el sol, el periodisme canalla està acostumat a aquests quefers des de fa moltíssims anys . Ja Horkheimer, en la seva Crítica a la raó instrumental al·ludia a això amb les següents paraules: “Com en els dies de la màgia, cada paraula és considerada una perillosa potència capaç de destruir la societat, fet pel qual ha de responsabilitzar-se a qui la pronuncia. Per consegüent, sota el control social es veu molt minvada l’aspiració a la veritat.” (Crítica de la raó instrumental. Pàg. 25)
Propaganda que ve avalada per signatures de científics eminents o no eminents, però tots amb estrets llaços en el món corporatiu, ja sigui biotecnològic, químic, farmacèutic i en moltes ocasions militar; defensors tots ells de la “neutralitat de la ciència”. Davant tals excesos s’alcen veus per part d’altres científics, sense interessos econòmics a defensar i crítics amb la subordinació al capital.
“El que aquí es qüestiona és si la ciència no ha de revisar suposats d’un altre ordre que estan en la base de les seves pràctiques: la seva manera d’apropiació del saber, la seva manera de tallar-lo i aïllar-lo de la comunitat de la qual l’extreu per a tancar-lo asèpticament en un laboratori… No és hora que un aire de democràcia escombri aquests ambients viciats d’elitisme?
Així, la neutralitat plantejada com a virtut per la ciència clàssica esdevé intencionalment fal·laç, ja que des d’aquesta posició pot realitzar-se qualsevol tipus d’aplicació —des de bombes guiades per làser o armes bacteriològiques fins a satèl·lits de comunicació— sense el risc de ser estigmatitzat per la sospita d’aliança amb el poder. El que fins aquí s’exposa pot sintetitzar-se d’aquesta manera:
a) En primer lloc, la neutralitat ètica de la ciència pertany a l’ordre del discurs i no així a les seves pràctiques que apareixen sempre vinculades a interessos de grups de poder.
b) A més, la proclamada neutralitat científica no es limita només a l’àmbit de la ciència pura, sinó que ‘avança’ sobre àrees d’aplicació tecnològica configurant l’ordre tecnocràtic dels especialistes”. (Angelina Uzín Olleros. Ciència neutra versus ciència crítica)
La producció de coneixement, la direcció de la recerca, els processos de desenvolupament científic estan estretament lligats a processos productius. La reducció de les dades empíriques a mers fets, sense connexió amb el social, el polític i l’econòmic, és un mètode que cal trencar per a poder realment fer teoria. La crítica ha de caure tant sobre la teoria com sobre el coneixement.
“Des de una visió marxista, la Teoria crítica presenta a la ciència com un moment històric que depèn de relacions de treball, és a dir, que depèn de les activitats de l’home en la història. L’activitat científica és històrica i no pot deixar de ser-ho.” (http://www.agoraphilosophica.com/agora29-30/agora29-30.florito.pdf)
La ciència també funciona com a creadora de valors i quan està al servei del capital compleix un rol ideològic de primera magnitud. Però aquest tipus d’ideologia, des de l’anàlisi marxista, podem denominar-la com la tàctica de representar l’irreal mitjançant una negació del real i fent de l’irreal el real.
Així, en els moments actuals, la caracterització de feixisme a tot l’entramat al voltant de la pandèmia, prometent un món feliç una vegada hàgim acatat totes les ordres i ens hàgim sotmès al dictat de la tècnica, hàgim clamat per més medicaments –en lloc de més salut-, no es un nom despectiu triat a l’atzar sense base analítica, sinó una forma determinada de funcionament tècnic i ideològic en el qual hi podríem parafrasejar les paraules de Marinetti, un dels fundadors del feixisme italià en els anys vint del segle passat: “Després del regne animal, heus aquí que dóna inici el regne mecànic. Amb el coneixement i l’amistat de la matèria, de la qual els científics no poden conèixer més que les reaccions físic-químiques, nosaltres preparem la creació de l’home mecànic de refaccions intercanviables. Nosaltres ho alliberarem de la idea de la mort, i per tant, de la mort mateixa, suprema definició de la intel·ligència lògica”. (Filippo Tommaso. Marinetti (Manifest tècnic de la literatura futurista. Milà, 11 de maig de 1912).
Paraules gens allunyades de les pronunciades amb motiu de la concessió del premi Nobel de Química relatives a la possibilitat “d’editar” persones humanes segons les necessitats de la reproducció del capital.
Enfrontar-nos avui a aquesta gran ofensiva coordinada per Profetes, Científics i Periodistes, no és tasca fàcil. Els que ens arrisquem a això serem anatematitzats, perseguits, assetjats i condemnats al foc etern, mentre que els mansos, els triats per a aquest gran experiment de control social pot ser que ens mirin a semblança de l’escrit per Sant Tomàs d’Aquino en Summa Theologiae en referència als condemnats a sofrir tortures en l’infern i als que es veuen lliures d’elles: “… ut de his electi gaudeant, cum in his Dei iustitiam contemplantur, et dum es evasisse eas cognoscunt”. (“… a fi que els triats s’alegrin enfront d’ells, en contemplar en ells la justícia de Déu i en reconèixer que ells han escapat a semblant destí.”)
De manera similar, els moderns científics tomistes al costat de la tropa política que els acompanya, ens prometen un tràgic destí als qui no desitgem ser triats per a les aventures biotecnològiques dels moderns déus científics. Estudiem, pensem, raonem, actuem, i així tal vegada ens salvem.
Josep Cónsola
Novembre 2020
