“no te dejes engañar cuando te hablen de progreso porque
tú te quedas flaco y ellos aumentan de peso”
(Cançó de Alí Primera. Perdóneme tío Juan)
Els dies 21 i 22 de novembre de 2020 s’ha realitzat la Cimera dels països del G20 (Alemanya, Aràbia Saudita, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, la Xina, Corea del Sud, els Estats Units, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, Regne Unit, Rússia, Sud-àfrica, Turquia) i la Unió Europea.
En conjunt les entitats polítiques representades en el G20 reuneixen el 66% de la població mundial i el 85% del producte brut mundial. Així ho explicaven els analistes internacionals a sou. Habitants i PIB, aquestes dues dades segons sembla, són la màxima importància, a desdeny de quants milions d’aquest 66% viuen amb poc més d’un dòlar diari a l’Argentina, a la Xina, als Estats Units, a l’Índia, a Rússia, a Sud-àfrica, a Turquia, a Mèxic, a Indonèsia…, i sembla que tampoc importa a quants centenars de milions de persones no els repercuteix en absolut aquest 85% del PIB mundial en el conjunt de països presents en la Cimera. Xifres i més xifres, no importen les persones, ni les classes socials, ni quants explotadors i explotats, quants marginats, tan sols l’economia com a ideologia.
L’economia postpandèmica, el nou mannà, una ciència que en els manuals amb què s’adoctrina als estudiants de l’especialitat, se sol definir aquesta ciència com aquella que tracta de descobrir la manera en què pot ser satisfeta la majoria de les necessitats humanes prenent en consideració l’escassetat dels béns amb què es compta per a això. A continuació s’afirma que les necessitats dels humans són il·limitades i que, per contra, els recursos dels quals es disposa són limitats. Sobre aquestes premisses comença a construir-se l’edifici de la ciència econòmica… No és cert que les necessitats humanes siguin il·limitades, ni tampoc és veritat que els recursos siguin escassos.” (1)
Reunió de pastors, de la mateixa estirp que els organitzadors de l’Event201 l’octubre de 2019 en què van organitzar la metodologia per a la pandèmia que declararia posteriorment l’OMS el març de 2020, o els del Fòrum Econòmic Mundial, amb els seus acòlits membres d’ONG,s i altres companyies. Tal com resa el refrany “reunió de pastors, ovella morta”, i l’ovella no és una altra que el proletariat mundial.
Pel que sembla, per les notícies dels discursos i les resolucions preses, no hi ha novetat en l’horitzó, no ha estat més que un nou episodi de la ja antiga Agenda 21 elaborada per les grans corporacions en 1992 i ratificada per les Nacions Unides després de l’autodestrucció de l’URSS i altres països socialistes, per a un nou ordre mundial. Ordre mundial tal com resava el preàmbul d’aquesta: “1.3 El Programa 21 aborda els problemes apressants d’avui i també tracta de preparar al món per als desafiaments del pròxim segle, incloent-hi el suport a les economies en transició (entengui’s els països que havien abandonat el socialisme), i el control de la població”.
I que en la seva Secció Primera detallava les “Dimensions socials i econòmiques” del pla, entre les quals: “h) Eliminar les actituds contràries a les exportacions i favorables a la substitució d’importacions i establir polítiques que permetin beneficiar-se plenament dels corrents d’inversions externes…, 6.11 Es preveu que per a l’any 2000 els nivells d’infecció amb el virus de la immunodeficiència humana hauran augmentat a entre 30 i 40 milions de persones, i que les repercussions socioeconòmiques de la pandèmia seran devastadores per a tots els països i, especialment per a les dones i els nens….!) Accelerar les recerques sobre vacunes millorades i, en la mesura més gran possible, fer ús de vacunes per a la prevenció de malalties”. (2)
Maurice Strong, fideïcomissari de la Fundació Rockefeller i president de la Cimera de la Terra, va proclamar: “Els estils de vida actuals i els patrons de consum de la classe mitjana acomodada, no són sostenibles… Per descomptat que si no són sostenibles, han de detenir-se”. Res nou per a aquest personatge que ja vint anys abans en una entrevista a la BBC coincidint amb la Cimera d’Estocolm de 1973 defensava les “llicències de reproducció” amb les següents paraules: “Per cert, les llicències per a tenir bebès són una cosa que em va causar problemes fa uns anys quan vaig suggerir que, fins i tot al Canadà, això podria ser necessari en algun moment, almenys alguna restricció sobre el dret a tenir fills”. Llicències que els seus amics de la Xina van posar en pràctica uns anys després, en 1979 amb la política d’un fill per parella o política de fill únic, vigent fins a 2015. (3)
I la Xina ja comença a patir un greu problema d’envelliment poblacional juntament amb la disminució de la capacitat laboral. Aquest envelliment fa que cada vegada hi hagi menys gent en edat de treballar i faria créixer més els desequilibris socials. Diversos estudis estimen que l’any 2050 hi haurà al país prop de 440 milions de persones majors de seixanta anys. A més, també s’espera que, des de l’any 2010 i fins a 2030, el nombre de treballadors xinesos descendeixi en 57 milions.
Amb posterioritat Strong va fundar l’Institut del Consell de la Terra al costat de Mikhail Gorbatxov, David Rockefeller, Al Gore, Shimon Peres, i altres diversos dels seus amics globalistes acèrrims defensors d’un govern mundial omnipotent.
Com assenyala Elaine Dewar sobre la Cimera de Rio de 1992: “Anunciada com la Cimera Més Important del Món, la cimera de Rio va ser descrita públicament com una negociació global per a reconciliar la necessitat de protecció del medi ambient amb la necessitat de creixement econòmic. Els “cognoscenti” sabien que hi havia altres objectius més importants. Aquests incloïen el traspàs de poders reguladors nacionals a vastes autoritats supranacionals; l’obertura a interessos multinacionals de totes aquelles economies nacionals encara tancades a ells; l’enfortiment d’òrgans de presa de decisions tant per damunt com per sota de l’abast de les democràcies nacionals de nou encuny; i, sobretot, la integració dels imperis soviètic i xinès en el sistema de mercat global. Ningú semblava haver-li donat un nom a aquest grandiós programa, així que més tard vaig decidir nomenar-lo: l’Agenda de Governança Global”. (4)
En 1996 el Banc Mundial va editar un voluminós monogràfic dedicat als països que havien abandonat el socialisme i als quals encara mantenint aquest apel·latiu seguien les directrius de la globalització i de l’economia de mercat, aquí un dels seus exemples: “A la Xina, la implantació gradual de les reformes va contribuir a l’èxit d’aquestes, ja que els controls parcials encara vigents, basats en la persistent autoritat del partit comunista i aplicats a través d’una xarxa de mecanismes encarregats del seu compliment a escala local continuen exercint una funció de coordinació que limita les pertorbacions de la producció i el comerç durant l’establiment escalonat de les institucions de mercat.” (Pàg. 29)
I, algunes de les seves directrius: “la qüestió no és quan privatitzar, sinó com i quan fer-ho. En alguns països pot bastar l’adopció de reformes orientades al mercat, sense necessitat d’un canvi total de la propietat [Pàg.53]”… “En un procés de transició el primer és passar del règim de planificació centralitzada basat en les transferències i els subsidis a un sistema que doni cabuda al risc (Pàg.5)]”…”la ferma decisió d’aconseguir la integració internacional pot estimular la demanda de lleis pertinents i facilitar models de legislació propicis al mercat. Un ferm compromís respecte a la inversió estrangera directa té el mateix efecte (Pàg.106)”… “la paraula eficiència significa una cosa molt diferent per a un directiu interessat únicament a complir un Pla Central que per a un altre que tracta d’augmentar el benefici i la seva quota de mercat en un sistema competitiu. (Pàg.151) (5)
Tornant a la Cimera de països del G20, en el seu discurs, el president Xi Jinping va destacar la importància de desenvolupar vacunes i va emfatitzar que la Xina complirà els seus compromisos de suport i assistència als països en desenvolupament per a donar accés al món a les vacunes contra la COVID-19. En el mateix discurs, Xi va emfatitzar que el G20 hauria d’exercir un paper de lideratge més important en l’ordre internacional i la governança global en l’era postpandèmia.
A més, el líder xinès va proposar introduir un mecanisme mundial de reconeixement de certificats sanitaris basats en els resultats de proves d’àcids nucleics en forma de codis QR acceptats internacionalment. «Esperem que més països s’uneixin a aquest mecanisme», (6)
Què és un QR? Les sigles QR (QUICK RESPONSE ) es tradueixen com a resposta ràpida i la seva aplicació va ser inventada per enginyers de l’empresa Denso Wave en 1994, és a dir que no és res nou, hi ha gran varietat de codis QR: Jumpscan, QR CodeTagExtension (com una extensió de Google Chrome), QR Stuff, Kaywa, i Visualead, Social QR Code, i Goqr.me. Etc.
Els experts en la matèria de codi i claus, ho defineixen com a procediments de dues magnituds amb un total de 40 versions diferents de codis QR. Aquestes versions estan definides per la quantitat de mòduls que tenen; com més mòduls hi hagi dins d’un codi QR, més capacitat d’emmagatzematge tindrà. La versió número 1 té 21 mòduls. Les següents versions augmenten en 4 mòduls fins que aconsegueixen la versió 40 amb 177 mòduls en total, amb la qual cosa la capacitat per a emmagatzemar dades personals és impressionant.
Què es pretén amb la internacionalització dels passaports sanitaris digitals? O no són sanitaris sinó que són en realitat un control total de la població mundial les dades de la qual es podran examinar en qualsevol país i davant qualsevol circumstància? En definitiva, la proposta podíem definir-la com la “dictadura contra el proletariat”.
Com tantes altres coses en aquesta pandèmia, els anomenats “passaports o certificats d’immunitat” semblen trets de la ciència-ficció. La premissa és senzilla: comprovar que algú ha passat la SARS-Cov-2 i és immune al virus, o ha estat vacunat i atorgar-li un carnet, passaport o certificat que el constati. “Des del punt de vista de la factibilitat, ara com ara és una imprudència utilitzar això”, afirma Ildefons Hernández, exdirector general de Salut Pública d’Espanya i actual portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas). “El nom de passaports d’immunitat revela en si mateix una hipòtesi que pot resultar falsa”, considera per la seva part I. Glenn Cohen, expert en polítiques de Dret de la Salut i Bioètica de la Universitat Harvard.
El control s’ha tornat tan exhaustiu que les dades d’ubicació d’una persona en temps real o els seus desplaçaments són ja requisits fonamentals diàriament en algunes empreses. El mateix sistema legal de països d’Occident posa traves per a accedir a dades personals en aquest sentit i des dels governs s’analitza la qüestió amb precaució, si bé no és la primera vegada que una crisi provoca una pèrdua de llibertats o de privacitat en nom de la seguretat. (7)
En el cas de Catalunya, la proposta de l’Oriol Mitjà i el seu equip, emparats per qui era president de la Generalitat sobre l’obligatorietat del “passaport d’immunitat” ja va tenir en el seu moment veus que alertaven sobre el seu tarannà autoritari. Per a Itziar de Lecuona, doctora en Dret i subdirectora de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona, “la proposta de Mitjà és directament estigmatitzant i discriminadora així com desproporcionada en l’àmbit ètic-legal”. A aquests dubtes de caràcter ètic i legal es van sumar entitats científiques com la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), que ja abans de la proposta catalana es van posicionar en contra d’un passaport d’aquest tipus. Per part seva, Fernando Benavides, catedràtic de Salut Pública de la UPF i un dels experts consultats, va accedir a donar la seva valoració després d’haver-se fet públic el pla des de la Generalitat. “Tal com es planteja, sense estudis legals i ètics que valorin totes les implicacions, crec que no s’ha d’iniciar”. Per a Benavides, encara que s’extremessin les mesures de protecció de la intimitat, seria gairebé impossible no vulnerar-la perquè el passaport, segons la proposta de Mitjà, s’hauria d’usar en públic: tothom veuria com es veta l’entrada d’algú en el metre, a la seva fàbrica o al Camp Nou després de comprovar-se que el seu codi és el vermell. “S’estaria revelant l’estat immunològic d’una persona enfront dels del seu voltant, amb l’estigmatització, el rebuig o fins i tot la xenofòbia que això pot generar”. (8)
Marina Garcés doctora en Filosofia i professora de la Universitat Oberta de Catalunya en una entrevista per al Diari de l’Educació respon: “Ara estem assistint, al mateix temps, a dues realitats contradictòries: xarxes de suport mutu i policies de balcó”. Davant això, considera que si guanya la por i la sospita entre veïns, haurem fet un pas més cap a una societat autoritària.
Assenyala també que un dels grans beneficiats d’aquesta pandèmia serà el control social, justificat per una major seguretat per a la ciutadania davant els perills externs. “Aquesta crisi s’afegeix a les anteriors, com la terrorista i econòmica, i a les posteriors… Són crisi que van afeblint el teixit social i allunyant els grups humans i les classes socials en la seva relació amb les expectatives i els futurs compartits. Davant aquesta crisi dels futurs compartits, és fàcil que cadascun es protegeixi darrere dels seus privilegis i percebi als altres com una amenaça…
Penso que el control social serà un dels grans guanyadors d’aquesta pandèmia. Si a canvi d’una geolocalització, o d’un QR o de les dades que sigui ens deixen tornar a sortir de casa, qui no estarà disposat? La llibertat de moviments, encara que sigui de moviments vigilats, està més valorada en la nostra percepció que moltes altres llibertats.” (9)
Mals temps s’acosten quan se senten veus que clamen per una “Governança mundial” com la del primer ministre xinès: “El primer ministre xinès, Li Keqiang, va dir avui (24 de novembre de 2020) que la Xina promourà una obertura de més alts estàndards, atraurà més inversió estrangera i encoratjarà a més companyies xineses a internacionalitzar-se, per a així aconseguir més resultats de guanyar-guanyar”… “La Xina enfortirà la cooperació amb les importants organitzacions internacionals en àmbits més amplis i a major profunditat, i les secundarà perquè continuïn exercint els seus rols vitals en el sistema de governança mundial”. (10)
Li va fer aquestes declaracions en la cinquena Taula Rodona “1+6” realitzada per enllaç de vídeo, a la qual van assistir el president del Grup del Banc Mundial, David Malpass; la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva; el subdirector general de l’Organització Mundial del Comerç, Alan Wolff; el director general de l’Organització Internacional del Treball, Guy Ryder; el secretari general de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, Angel Gurría; i el president de la Junta d’Estabilitat Financera, Randal Quarles.
Mentrestant, avança ràpidament la concentració de capital en el complex químic-farmacèutic perquè l’evolució del Nasdaq Biotechnology Index, creat en els anys noranta i format per 200 companyies del sector cotitza en màxims històrics i aconsegueix ja una capitalització d’1 bilió de dòlars. Actualment hi ha més de 240 vacunes contra el coronavirus que es troben en desenvolupament, “de les quals deu estan en les últimes etapes de prova de la denominada fase 3, segons l’OMS”. Roche, Regeneron, Vir Biotechnology, GlaxoSmithKline, Celltrion Healthcare i AstraZeneca són algunes de les firmes que estan treballant en la cerca de la vacuna. Les notícies sobre els avanços en les recerques tenen efecte en les cotitzacions de les companyies.
A Espanya PharmaMar enguany ha revalorat les seves accions en un 240%. Laboratori Rovi ha revalorat les seves accions un 30% pel fet que té un acord amb Moderna per a la fabricació de la vacuna contra el covid a Espanya i Reig Jofre està posant a punt una planta a Barcelona per a la fabricació de la vacuna de la covid-19 i les seves accions revaloren un 70%. (11)
CONCLUSIÓ
Els virus, que hi ha bilions d’ells en la terra, en l’aire, en l’aigua i en els nostres cossos, són partícules microscòpiques d’ARN o ADN inerts, sense vida pròpia. Però els milers de milions de proletaris del món són éssers amb vida pròpia i és precisament a ells als quals el gran capital tem, per la qual cosa podem intuir que les mesures que propaguen als quatre vents no estan dedicades al temor als virus sinó al temor al proletariat per a evitar que pugui explotar en qualsevol moment encara que no disposi, ara com ara, d’estructura organitzada a escala global ni nacional. Totes les mesures estan previstes per a impedir aquesta necessària reorganització obrera.
Josep Cónsola.
Novembre 2020
REFERÈNCIES
(1)José María Cabo. La economía como ideología. Pág. 45)
(2) https://www.un.org/spanish/esa/sustdev/agenda21/agenda21toc.htm)
(3) China Abandons One-Child Policy. https://www.wsj.com/articles/china-abandons-one-child- policy-1446116462
(4) Elaine Dewar. Cloak of Green: The Links between Key Environmental Groups, Government and Big Business
(5) “De la Planificación Centralizada a la Economía de Mercado”, Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento / Banco Mundial. Oxford University Press. Agosto de 1996
(6) China propone estrategias para un orden mundial pospandémico. https://elcomunista.net/2020/11/22/china-propone-estrategias-para-un-orden-mundial-pospandemico/
(7) BBC News Mundo, 22 abril 2020
(8) https://www.eldiario.es/catalunya/pasaporte-inmunidad-covid-19-planteado-catalunya_1_5874612.html
(10) (http://spanish.xinhuanet.com/2020-11/25/c_139541142.htm
(11) (https://cincodias.elpais.com/cincodias/2020/10/16/mercados/1602851420_304119.html)
