Penso important seguir el fil de les reflexions sobre salut i bioètica, la seva davallada i posada al servei de les grans corporacions amb motiu de les campanyes de despersonalització arrel de les mesures ordenades per combatre, diuen, una pandèmia. Es important, penso, avançar en la reflexió i anàlisi sobre el conjunt del conglomerat químic, farmacèutic i biotecnològic que, com part principal de la nova guerra mundial invisible, està afectant al conjunt de la humanitat. Bé no al conjunt, sinó al proletariat mundial, doncs com en totes les guerres convencionals qui ha perdut realment ha estat la classe obrera, mentre la burgesia i el capital en el seu conjunt han aprofitat aquests esdeveniments per augmentar el seu poder, tan polític, com econòmic i cultural.
En una primera fase d’aquesta guerra, que com totes, ha estat curosament planificada des de fa anys, com podríem posar el símil de la primera guerra mundial, llargament preparada a partir de la famosa crisi de 1873 síntesi del capitalisme industrial de la segona meitat del segle XIX que va alternar períodes d’expansió i uns altres d’estancament. La situació econòmica es va agreujar cap a 1873, quan es va produir una crisi que va ocasionar la fallida de les principals Borses de valors del món, va paralitzar a importants companyies d’activitat industrial en un estira i afluixa que va durar fins 1896 i que pot considerar-se la primera gran crisi de sobreproducció amb unes característiques d’acumulació de productes sense aconseguir ser comercialitzats, tancament d’empreses i acomiadament massiu de treballadors/as. Fallida de Borses de Valors i d’entitats bancàries i petits establiments fabrils absorbits per grans empreses.
Les actuacions del capital per sortir reforçat d’aquella crisi van ser unes mesures proteccionistes, uns impressionants avanços tecnològics: descobriment i difusió de noves fonts d’energia (electricitat i petroli), noves tècniques (motors elèctrics, radio) i nous sectors industrials (química i electricitat) al costat d’una anomenada “racionalització empresarial” que en aquells moments va tenir el seu màxim exponent en la organització científica del treball de Frederick Taylor. La concentració econòmica de capitals i la cerca de nous mercats en un canvi que John Atkinson Hobson analitza en la seva obra “Imperialism: A Study” (1) (2) l’any 1902 en la que fa esment a “la gran coalició imperialista” que emprada per les teories de Darwin sobre l’evolució de les espècies per selecció natural, sostenien que, igual que les diferents espècies o races, les societats més avançades tenien dret a imposar-se i a continuar creixent a costa de les més inferiors o endarrerides i paral·lelament un interès per descobrir i analitzar noves espècies d’animals i plantes i realitzar recerques de tota mena en biologia i química.
Una de les preguntes que es fa Hobson és com és possible que l’imperialisme comptés amb el suport de la majoria de la població i per a respondre aquesta pregunta diu que «L’única resposta possible és que els interessos econòmics del conjunt de la nació estan subordinats als de certs grups privats que usurpen el control dels recursos nacionals i els utilitzen per al seu benefici personal» amb una sèrie de maniobres per a convèncer a la societat del meravellós de l’imperialisme i per a això havien de recórrer a explotar els sentiments de la població que en un primer pas és atreure als grups polítics, i atès que aquests estan formats per persones que pertanyen a aquestes classes dirigents, aconseguir el seu favor no serà difícil, ja que els interessos de tots dos van de la mà. Per a convèncer a la resta de la població s’apel·la a la «missió civilitzadora» d’occident sobre la resta de les societats. D’altra banda, es recorre als instints més primitius de l’espècie humana.
Els anys no passen en va, i la història mai es repeteix, però l’oblit del transcurs de la història i del quefer del capital pot ser que ens posi un núvol davant els ulls que ens impedeixi veure la realitat del moment actual, doncs si bé els temps han canviat, els mecanismes del poder per mantenir sotmesa la majoria de la població i augmentar els seus beneficis, també han canviat, s’han tornat molt més sofisticats i al mateix temps més perillosos com podem comprovar en aquest any 2020 en el que podem parlar “d’imperialismes biotecnològics” que travessen el planeta des de Xina a la Unió Europea i des d’Estats Units a Rússia, i segurament es adient fer-nos la mateixa pregunta que es feia Hobson: Com es que el capital compte amb el suport de la majoria de la població?
Sense voler donar una resposta acabada i total a aquesta pregunta, podem intuir que tota la propaganda dirigida a les masses recorre un dels instints més primitius de l’espècie humana: la por. I, per conjurar aquesta por s’han establert un seguit de mecanismes amprats en declaracions suposadament científiques, entre els quals i donant-li un relleu especial està el miracle de les vacunes. Però també cauríem en una errada al pensar que aquest es l’únic instrument de submissió i control, doncs, sense ser tan vistosos, tota una bateria de canvis s’estan produint i dels quals només en sabem una petita part.
Al voltant de tota la industria biotecnològica, hi ha un munt de noves aplicacions de les quals ens hem de preguntar quina és la seva finalitat, doncs les noticies, fragmentades, que van apareixent de tant en tant pels mitjans de comunicació, tenen un eix comú: millorar la vida i la salut humana.
Una d’aquestes últimes, aparegudes al diari El Temps en data onze de desembre de 2020, on s’edita la traducció d’un article del diari alemany Der Spigel: “La llet materna sortirà en un futur del laboratori biològic?”… Michelle Egger hi creu. L’experta en nutrició és la directora de l’empresa estatunidenca Biomilq. Aparentment, l’empresa ha trobat una manera de produir llet materna fora del cos. Les cèl·lules de la glàndula mamària humana produeixen la llet en un bioreactor… Si alletar no és una opció, veiem el nostre producte com la millor alternativa per a alimentar als nadons”, diu Egger” com si fos la última novetat d’aquesta sèrie d’enginys biotecnològics.
Però, veiem que hi en el transfons d’aquest anunci. En primer lloc un laboratori: Biomilq, i darrera seu “Breakthrough Energy Ventures”, la firma de inversión propiedad majoritària de Bill Gates (3). La coalició inversora de Breakthough Ventures inclou, a més de Bill Gates a Jeff Bezos (Amazón), Mark Zuckerberg (Facebook), Richard Branson (Virgin Group), Masayoshi Son (SoftBank), Jack Ma (Alibaba), Michael Bloomberg (Bloomberg Family Foundation) i Marc Benioff (Salesforce) i ja va fer una primera inversió a la citada empresa, i aquesta anuncia que es troba en la primera fase de la recerca però que en menys de cinc anys ja la podran comercialitzar.
A l’altra banda del planeta, el laboratori Turtle Tree de Singapur també esta investigant la producció de llet a partir del cultiu de cèl·lules mamàries humanes amb inversions de Green Monday Ventures, el fundador de la qual, David Yeung, diu : “Si la situació de canvi climàtic que es deteriora ràpidament no és suficient per a convèncer al món, la pandèmia segurament augmenta la urgència que necessitem revisar el sistema alimentari pel bé de la salut pública, la salut alimentària i la seguretat alimentària”. (4)
Tenim doncs un quadre justificatiu de l’entramat biotecnològic: canvi climàtic, seguretat alimentària, millorament de la salut, protecció de les criatures i alliberament de les dones al no tenir que donar de mamar. Aquestes apostes “científiques” estan estretament lligades a les propostes de “edició de criatures” mitjançant el “Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats” (CRISPR/Cas)(5), la introducció de fragments d’ARN dins les vacunes, la expansió d’aliments genèticament modificats i el control del comportament humà.
Però, que en diuen altres científics de l’alletament matern, per exemple l’Associació Espanyola de Pediatria: “Cobreix les necessitats nutricionals de les criatures per al seu adequat creixement i desenvolupament físic i des del punt de vista emocional li assegura l’establiment d’un bon vincle mare-fill i una adequada relació d’inclinació segura amb la seva mare, tots dos essencials per a un correcte desenvolupament com a persona independent i segura. Per tot això la lactància materna és considerada el mètode de referència per a l’alimentació i criança del lactant i el nen petit”. (6)
Natalie Shenker, investigadora de la llet materna en l’Imperial College de Londres afirma que en el transcurs de les seves investigacions ha pogut determinar que “La llet elaborada en un laboratori no pot reproduir els beneficis immunològics que brinda la lactància materna als bebès. La llet materna humana conté grans quantitats d’anticossos produïts en la sang que després es transmeten al bebè per a protegir-lo de malalties… La llet materna és un biofluid extremadament complex… No sols conté centenars de proteïnes i més de 200 oligosacàrids, sinó que també conté una àmplia varietat d’hormones, greixos i bacteris beneficiosos que es produeixen en altres parts del cos i es transporten en les cèl·lules mamàries. Aquests components, que no es poden replicar en el laboratori, són fonamentals per al desenvolupament dels ronyons, les membranes cel·lulars i el sistema immunològic. També ajuden a mantenir constant el nivell de líquids i electròlits… i la llet materna s’adapta a la genètica de la mare i el nen, l’entorn en el qual viuen, la geografia, l’època de l’any i fins i tot la temperatura del dia; així de sensible és la llet materna”. (7)
En aquesta direcció Maryanne Perrin, investigadora de la llet materna en la Universitat de Carolina del Nord afirma estar comprovat: “a més que la llet materna és una substància dinàmica que respon a les necessitats canviants del bebè, la saliva de la criatura pot fluir cap endarrere en el conducte de la llet i enviar senyals a la mare… molts alguns mostren que les proteïnes antimicrobianes estan associades amb malalties infantils”.
La pregunta, o les preguntes a fer són moltes, però a poc que vulguem furgar podem veure que darrere cada proposta “a favor de la humanitat” hi ha les grans corporacions financeres que imprimeixen la direcció de les recerques, corporacions que al mateix temps controlen la majoria de mitjans de comunicació mundials i no ens ha d’estranyar que des d’emissores de radio, televisions, diaris i webs hi hagi un bombardeig constant magnificant les virtuts d’aquesta nova guerra: una guerra imperialista contra el proletariat mundial.
Josep Cónsola
Desembre 2020
REFERÈNCIES
(1) (https://www.cscd.osaka-u.ac.jp/user/rosaldo/Hobson_Imperialism_1902.pdf
