Una imatge: una bola amb pinxos
Una paraula: coronavirus
Una interpel·lació: perill
Una solució: aïllament, mordassa, vacuna…,
En el mateix any 1971 que a Alemanya Federal es tancava el centre correccional Eichenhof dependent del Tribunal Tutelar de Menors després d’una ona de protestes posteriors a la realització del documental amb guió de Ulrike Meinhof i dirigit per Eberhard Itzenplitz “Bambule” en el qual es denunciava les condicions de repressió en el citat centre, (1) en la Universitat de Stanford als Estats Units es realitzava l’experiment sobre comportament social “La Presó” el qual va ser suspès, diuen, a causa dels nefastos efectes psicològics sobre els participants. De totes maneres les tècniques en aquell moment posades en pràctica no solament no es van detenir sinó que s’han anat acreixent, modificant i perfeccionant al llarg dels anys per part dels sistemes repressius a tot el món, carceraris o no carceraris.
I, és dins dels no carceraris, és a dir dirigits a les persones aparentment en llibertat, que els laboratoris de recerca psicològica i sociològica de les universitats més “prestigioses” han realitzat i estan realitzant els experiments de condicionament social més despòtics, dirigits bàsicament al mercat, al consum i a l’acceptació voluntària de l’estat de les coses. Concretament a Stanford des de 1997 està en funcionament un laboratori de recerca sobre tecnologia del comportament, l’Stanford Persuasive Tech Lab que forma part del departament H-Star Institut.
Dins d’aquest entramat està l’anomenada “Tecnologia Persuasiva” en la qual, d’acord amb els seus defensors, prima la persuasió a la repressió en una parenceria de cinisme sense precedents per a justificar la rentada de cervell de milers de milions de persones, com hem pogut comprovar en tot el mut a partir de l’11 de març quan l’OMS sent portaveu de les grans corporacions va declarar una pandèmia mundial sabent les repercussions ètiques, sociològiques, psicològiques i econòmiques que comportava tal declaració paral·lela a una sèrie de mesures insòlites des de temps immemorials del segle XIV en plena pesta negra derivada de les conseqüències de la guerra dels cent anys.
Burrhus F. Skinner, el psicòleg conductista més conegut i representatiu, va arribar a afirmar que l’ús estès d’aquestes tècniques podria emprar-se per a modificar la societat humana, practicant en ella una espècie d’enginyeria. En la seva novel·la Walden dues, descriu el funcionament i el que podria arribar a ser una societat científicament construïda.
En el vídeo (2) de la web Wired titulat Quan “la tecnologia et coneix millor del que et coneixes a tu mateix” s’entrevista a Yuval Noah Harari i Tristan Harris, membres de CHT (Centre per a la Tecnologia Humana) que anteriorment havien treballat al Stanford Persuasive Tech Lab, Harari va afirmar que “Ara ens enfrontem no sols a una crisi tecnològica, sinó a una crisi filosòfica. Les corporacions, els governs estan jugant amb la tecnologia per a hackear als éssers humans. Tal vegada el fet més important de viure en el segle XXI és que ara som animals hackeables. Si segueixes amb la il·lusió que l’elecció humana no pot ser hackeada, no pot ser manipulada, i pots confiar en ella completament, i aquesta és la font de tota autoritat, llavors molt aviat acabes sent un espectacle de marionetes emocional.”
És extremadament irresponsable que es pugui tenir un títol en informàtica i en codis, que es poden dissenyar tots aquests algorismes que ara donen forma a la vida de les persones, i que no es tingui cap coneixement per a pensar èticament i filosòficament sobre el que s’està fent.
Estar dins de la societat i tenir contacte cara a cara directe és el millor, El confinament solitari és el pitjor càstig que li donem als éssers humans y tota aquesta tecnologia està maximitzant l’aïllament perquè necessita maximitzar el temps que romanem en la pantalla. Si ens adonem que els nostres cervells poden ser piratejats, necessitem un antivirus per al cervell, igual que tenim un per a l’ordinador.
Brian Jeffrey Fogg ha estat fundador i director del Laboratori de Tecnologia Persuasiva de Stanford. En el 2009, Fogg va publicar el Model de Comportament Fogg (FBM), un model per a analitzar i dissenyar el comportament humà. El FBM descriu tres condicions necessàries perquè un comportament ocorri: (a) motivació (b) habilitat i (c) un estímul. La motivació pot ser influenciada per factors com el plaer/dolor, l’esperança/por, i l’acceptació/rebutjo social.
L’habilitat pot veure’s afectada pel temps, els diners, l’esforç físic, els cicles cerebrals, la desviació social i la falta de rutina. Els estímuls també es coneixen com a desencadenants. A partir d’aquí va dissenyar el concepte “Captología” que, segons les seves paraules «es focalitza en el disseny, recerca i anàlisi de productes informàtics (o, més àmpliament, digitals) interactius, creats amb el propòsit de canviar les actituds i comportaments de la gent».
Hem pogut comprovar àmpliament que la preparació, disseny i posada en pràctica del discurs pandèmic s’ha realitzat seguint les pautes del FBM: utilitzant el plaer/dolor, l’esperança/ por, l’acceptació/ rebutjo social; el temps (les llargues hores i dies de confinament i restriccions a la mobilitat, els problemes econòmics, el canvi dels ritmes; i finalment com a estímul la promesa d’una vacunació.
En el blog de seguretat Security art Work, en una extensa anàlisi sobre la tecnologia persuasiva, es pregunta: per què parlem de programació o tecnologia persuasiva en un blog de seguretat? Molt senzill: per a convèncer-nos que cal aplicar aquestes mateixes estratègies a l’àmbit de la seguretat, per exemple per a realitzar atacs d’enginyeria social. Fabriquem una faula, i convencem a la gent d’alguna cosa que nosaltres volem, transmetent-los que és el correcte per a ells. (3)
Nir Eyal explica en el seu llibre Hooked, How to Build Habit-Forming Products que ha vingut aplicant aquestes tècniques en el disseny de productes que creguin dependència. Per a Eyal, el comportament d’una persona pot ser dissenyat per mitjà de la creació d’hàbits que assegurin la fidelització dels seus consumidors, mantenint-los enganxats com l’addicte a les drogues. “Ho reconeguem o no, estem manipulats. Les tecnologies que usem ens han forçat a adoptar conductes i també han generat noves addiccions. Els psicòlegs cognitius defineixen els hàbits com a “conductes automàtiques estimulades per senyals situacionals”. (4)
FOMO: Fear of Missing Out (la por de perdre’ns una cosa important) ens obliga inconscientment a revisar de manera compulsiva la pantalla del telèfon, d’aquesta manera cada minut que passa sense estar “en les xarxes” es converteix des de la psicologia dels “infectats per la tecnologia persuasiva”, en la possibilitat de perdre alguna cosa i perquè això no succeeixi, se sent la necessitat d’estar permanentment connectats. Així han programat les xarxes socials des de l’inici de la declaració de la pandèmia enviant constantment tuïts amb frases o fotos de morts, infeccions, contagis…, siguin o no reals.
I, la pandèmia ha funcionat com un test, establint que els usuaris estiguin preparats perquè la vida virtual 24/7 funcioni (vint-i-quatre hores al dia i set dies a la setmana). Són la part necessària perquè aquesta situació es reprodueixi en la subjectivitat de cada usuari, a l’efecte de la posada en funcionament els grans canvis tecnològics exigits per la indústria 4,0.
Per a evitar qualsevol esquerda en el sistema, els serveis de seguretat nacional dels Estats Units, Regne Unit, (5), Unió Europea, Rússia, la Xina i altres, han concretat que les eines cibernètiques prèviament dissenyades per al seu ús en la “guerra contra el terror” posterior a l’11 de setembre de 2001, ara s’estan aplicant per al seu ús contra fonts d’informació que promoguin la vacil·lació sobre la beneficència de les vacunes, que denuncien la corrupció de la indústria farmacèutica o la informació relacionada amb la pandèmia que va en contra del discurs oficial.
La tecnologia s’ha convertit en el petroli del segle XXI. (6). Les empreses tecnològiques, grans defensores de la pandèmia, han sabut treure bona tallada d’ella per a posseir el control d’una part molt important de l’economia mundial i per a això han rebut la inestimable ajuda d’un virus microscòpic. És el mateix capitalisme amb vestit nou.
Josep Cónsola.
Desembre 2020
(1) (Documental que malgrat estar programat per a emetre-ho a través de la Arbeitsgemeinschaft der Rundfunksanstalten Deutschlands (Ràdio-Estudi d’Alemanya Federal) es va eliminar de la programació en una parenceria de censura.)
(2) ( https://www.wired.com/story/artificial-intelligence-yuval-noah-harari-tristan-harris/)
(3) https://www.securityartwork.es/2014/03/26/tecnologia-persuasiva/
(4) https://www.leadersummaries.com/es/libros/detalle/enganchado-hooked
(5) https://unlimitedhangout.com/2020/11/reports/us-uk-intel-agencies-declare-cyber-war-on-independent-media/)
(6) Butlletí Tropia. El futuro llegó hace rato)
