EINES, ACCESSORIS O PRÒTESIS?

15 Gener 2021

Eina: Qualsevol instrument dispositiu o mitjà per a fer un treball o aconseguir determinat fi
Accessori: dependent d’una cosa principal. No necessari, secundari.
Pròtesi: Col·locació d’una peça postissa en substitució d’una part del cos.

“Aquest model de món porta l’obligació que cada habitant del mateix sigui un cíborg, com a tal no té eines de comunicació: té pròtesis adossades al cos. Malgrat que l’usuari cíborg encara creu tenir el control d’aquestes, la desmentida reina quan observem el patiment que el teletreball o la teleeducació produeixen en cadascun” (César Hazaki. Planeta cíborg recarregat)

DE LA IMPLANTACIÓ DE PRÒTESI

El capitalisme, després de provocar cada crisi, sofreix una mutació, és el mateix, però revivat en un context en el qual hi ha molt perdedors però al mateix temps grans guanyadors. La crisi desencadenada en 2008 va ser l’avantsala de la del 2020, en la primera es va realitzar una neteja del sistema financer mitjançant la liquidació de milers de grans, mitjanes i petites empreses financeres que van ser fagocitades per les quals estaven més ben relacionades amb les esferes de poder. De pas van evaporar centenars de milers de milions dels fons de pensions a tot el món i els estalvis de treballadors que havien dipositat la seva confiança en els consells de milers de funcionaris bancaris els quals els endossaven les anomenades obligacions preferents sense explicar en què consistia aquesta modalitat d’estalvi.

En el 2020, corregida i augmentada, la crisi provocada s’ha dirigit als sectors productius i manufacturers destruint una part important del comerç convencional, com també dels serveis personals especialment els dedicats a l’oci i turisme que faran fallida i el seu espai comercial serà fagocitat per les grans cadenes internacionals mitjançant franquícies, sent un cas peculiar de concentració empresarial en el cas de les aerolínies, i al mateix temps d’aquests processos més segmentats es posaven en joc tota una bateria de mesures en la perspectiva de canvis radicals en el treball assalariat, en el consum, en la cultura, en l’economia i en la dependència de les noves tecnologies de la informació.

Els algorismes, els telèfons intel·ligents, les fibres òptiques, el comerç en línia, l’ensenyament en línia, la consulta sanitària en línia, la persecució dels supòsits contagiats en línia, el treball en línia… Han suposat un canvi cultural brutal impost sota el regnat del terror pandèmic. A l’una, s’han establert legislacions “ad hoc” reguladores del treball a domicili i del teletreball, legislacions pel que fa a Espanya han tingut la seva plasmació en els Decrets 8/2020; 15/2020 i el 28/2020.

Randstad destaca que a desembre de 2020, 3.015.200 ocupats del nostre país teletreballen de manera habitual, és a dir, més de la meitat dels dies que treballen, ho fan des dels seus domicilis. (1)

El telèfon intel·ligent ha deixat de ser una eina o un accessori per a facilitar la comunicació i s’ha convertit en una pròtesi biomètrica substitutiva que forma part del cos i que sense ella una majoria se sent invàlida i incapacitada per al nou treball. Però a més les plataformes denominades “socials” (Whatsapp, Facebook, Twitter, Instagram…) s’ha convertit en un element de ruptura amb els circuits de cultura popular que prevalien la relació corpòria, física, entre les persones.

Joves i no tan joves, caminant pel carrer, amb metro, tren o autobús, en la cafeteria o restaurant, adossats al cel·lular constantment alerta del xiulet emès que anuncia un nou missatge de qui sap que, converteixen aquest aparell en una pròtesi del seu cos i a través del qual s’indica quants passos s’han caminat, com és el ritme cardíac, per on caminar per a arribar a un determinat lloc, les ofertes d’Amazon, les ordres del cap de personal sobre l’horari flexible, el minivideo del gat del veí, les xafarderies del grup de Whatsapp, els tuits… els comentaris sobre que hem comprat, que hem menjat inserit en el perfil de Facebook. Tot a l’instant, xiulet rere xiulet, frase rere frase, emoticón rere emoticón i amb la mateixa rapidesa que s’emet, s’oblida o es reenvia sense constatar la seva veracitat. Un imparable bombardeig cibernètic els danys col·laterals del qual són ignorats pels usuaris, però de gran alegria per als qui emmagatzemen tota aquesta quantitat de dades. Danys col·laterals que inclouen el registre de les converses privades que escolten des dels mateixos telèfons intel·ligents dissenyats per a permetre-ho.

“Ja no podem dir que els cíborgs “estan entre nosaltres”, sense més aviat que “som nosaltres”. No han baixat d’un platet volant, sinó que, com diu Donna Haraway, formen part de la nostra postmoderna naturalesa. A la vista que cada vegada un major número de les nostres funcions mecàniques i cognoscitives estan sent usurpades per la tecnologia, en alguns àmbits comença a parlar-se del cos posthumà com aquell que ha estat modificat en la seva corporeïtat. Les emoticones, per exemple, serveixen per a suplir el component gestual visible en la comunicació cara a cara (plor, rialla, emoció, acostament, allunyament, desig, etc.).

D’altra banda, és interessant comprovar com en el desenvolupament actual de les modernes tecnologies del virtual es produeix una progressiva “encarnació”, que consisteix en un creixent acoblament del cos als sensors i expositors de la interfície. (2)

És un transcendental canvi cultural que salvant el temps, podem assemblar-lo a l’ocorregut a la fi del segle XIX quan deliberadament es van destruir els circuits culturals per a intentar eliminar les resistències davant les sinistres conseqüències dels canvis de patró tecnològic i disciplinar i domesticar culturalment el proletariat.

“Hi ha una història oculta del capitalisme industrial. Té dues parts relacionades. Una és com les tradicions precapitalistes, les formes no racionals de cultura, el joc, la fantasia i la imaginació van proporcionar fonts de resistència a l’intercanvi i a la racionalitat formal. L’altra implica la repressió sistemàtica i l’eliminació d’aquestes tradicions i cultures. Durant l’últim segle més o menys, l’assimilació de les persones amb tradicions no industrials en un mercat laboral individualitzat, el treball dur i alienador, la separació del treball i l’oci, i un món cosificat de valors i idees quantificats, va estar plagat de sofriment, angoixa, dolor i conflicte.” (3)

DE LES DADES

Per a posar en funcionament aquesta “nova normalitat” es precisen una gran quantitat de “dades” i una gran velocitat en la transmissió dels mateixos i el capitalisme del segle XXI ha realitzat el descobriment de les dades com a matèria primera i aquesta matèria primera està instal·lada en les denominades plataformes la missió de les quals és la recol·lecció i processament d’aquestes dades. Les plataformes com Google o Facebook analitzen els perfils de consum i comportament sigui social, laboral o polític de centenars de milions de persones i les dades resultants una vegada analitzades són venudes o llogades a les grans corporacions siguin aquestes de caràcter comercial o polític. (4)

Les “dades” són el petroli del segle XXI al mateix temps que els minerals necessaris per a la fabricació dels components de les pròtesis digitals com ara computadores, telèfons cel·lulars, càmeres d’infrarojos i altres aparells tant de processament de dades i videovigilància com d’aplicacions en robòtica industrial i material militar. Aquests minerals comunament denominats “terres rares” abasten una diversa gamma (actini, plutoni, tori, protoactini, urani, americi, berkeli, californi, einsteini, fermi, nobeli, lawrenci, escandi, itri, lantani, ceri, praseodimi, neodimi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi, luteci,…) les majors reserves del qual es troben en el continent asiàtic, sent l’Afganistan un enorme reservori d’elles.

Així com el tantali del qual s’extreu el coltan, l’estany, el tungstè del qual s’extreu el wolframi i l’or denominats 3TG (Tin, Tantalum, Tungsten, Gold) ha sumit la República Democràtica del Congo en una guerra que s’està cobrant centenars de milers de vides finançada per les grans corporacions de la indústria electrònica, el liti i els minerals procedents de les terres rares són els nous objectius del capitalisme del segle XXI. Les seves aplicacions són diverses: la indústria de l’automòbil per als cotxes elèctrics, la militar per a míssils teledirigits i la indústria nuclear per als seus reactors i a mesura que la dependència dels combustibles fòssils disminueixi, la necessitat de guardar energia recol·lectada de diverses fonts alternatives es tornarà més important i, amb ella, la necessitat d’aquestes terres rares. (5)

A l’Afganistan els marins estatunidencs fortament armats es despleguen en helicòpters per tota la seva geografia, però amb ells viatgen també geòlegs abillats amb cascos, armilles antibales i equip militar amb l’objectiu de dibuixar un mapa el més precís possible de les reserves minerals afganeses. «Quan descendeixes, assumeixes la teva funció com a geòleg, gairebé t’oblides que estàs envoltat per marins», diu Jack H. Medlin, director de les campanyes del Servei d’Inspecció Geològica dels EUA (USGS) a l’Afganistan. (6)

El govern americà estima prop d’un bilió de dòlars en recursos i el Pentàgon el diu «l’Aràbia Saudita del liti i terres rares». (7)

En l’informe “Mineral Resources of Afghanistan. Driver for Regional Economic Development” de Afghanistan Geological Survey 2011” (8) diu que es necessiten grans quantitats d’energia per a explorar els recursos naturals a l’Afganistan. Per a garantir un subministrament continu d’energia, s’estan construint plantes d’energia a carbó en el centre de l’Afganistan i plantes d’energia a gas en el nord de l’Afganistan. La infraestructura està creixent ràpidament en tot el país. Es construeixen autopistes, vies d’accés, línies de ferrocarril, electricitat, subministrament d’aigua, centres comercials, etc. El govern de Kabul està promovent aquest procés mitjançant l’emissió de garanties que la inversió estrangera no serà nacionalitzada. Les llicències per a mines s’atorgaran per un període de trenta anys, amb la possibilitat d’estendre-les posteriorment cada cinc anys. (9)

Les negociacions del govern titella de Kabul amb les grans corporacions es basa en dos compromisos: la continuïtat de producció d’opi per a satisfer la demanda tant dels consumidors particulars com de la indústria químic-farmacèutica occidental i la venda a millor postor de les riqueses del subsòl.

Tot això forma part del gran canvi de patró tecnològic controlat per un petit grup de corporacions transnacionals i al costat d’aquest canvi la modificació dels comportaments humans culturals, socials, polítics i ideològics els primers resultats dels quals podem comprovar a través de la gran campanya pandèmica iniciada el març de 2020.

El que es posa en joc no és una altra cosa que la mercantilització integral de la vida i una organització algorítmica de la societat. D’aquesta manera, sota la promesa de fer del món un lloc “millor, sustentable i intel·ligent”, es constitueix com el far mundial d’un nou tipus de negocis i l’epicentre d’una visió de món amb trets totalitaris que erigeix a les tecnologies per sobre de l’ésser humà, presentant-les com la solució inqüestionable per a tots els problemes. “L’esperit de Silicon Valley, llavors, encarna la veritat econòmic-empresarial, interioritzada i integrada en tot lloc.” (10)

Josep Cónsola
Gener 2020