Inici
Enguany, aquest 2021 fa 60 anys de la mort del Dr.. F.Fanon, tant per la importància de les aportacions teòriques d’aquest metge martiniquès, com per la seva col·laboració amb el psiquiatre reusenc Dr. Francesc Tosquelles, creiem que és escaient la publicació d’aquesta aproximació biogràfica.
Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria
Joana Raspall (1913-2013)
Consideració
Dr. Frantz Fanon (1925-1961). Psiquiatre i lluitador antiimperialista. Malgrat el temps que ha passat des de les seves darreres aportacions teòriques, aquestes segueixen vigents perquè, fonamentalment, han canviat poc les estructures de dominació i alienació a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, perquè el neocolonialisme segueix ben viu a l’Àfrica i, de forma emmascarada, a Amèrica Llatina. El Dr. F. Fanon és un dels representants més significatius de la revolució anticolonial a l’Àfrica. Alhora que teòric de la tercera via, que neix a la Conferència de Bandung (1955), que estableix un camí del mig, en la confrontació entre els dos blocs, que sorgeixen com a resultat de la Guerra Freda, el capitalista i el socialista.
Profeta del Tercer Món dels anys 1950, és un dels pensadors de la segona meitat del segle XX, que ha tingut més influència en els moviments independentistes del Tercer Món. Als EUA esdevé un teòric de referència en el món intel·lectual afroamericà, per les seves anàlisis sobre el colonialisme i el racisme, que afecten a la minoria negra. El seu vocabulari serà adaptat pels Black Panthers els anys 1970, que faran del seu llibre: les Damnés de la terre, el seu text de referència
Del corpus teòric del Dr F. Fanon destacaríem tres eixos interpretatius bàsics: el marxisme, l’existencialisme i la psicoanàlisi, que orientaran la seva producció intel·lectual i la seva praxis anticolonial. Les seves reflexions sobre la violència del colonitzat com a reacció de defensa a la violència del colonitzador, la lluita després de la independència per establir el socialisme i eliminar el neocolonialisme. El paper dels pagesos, els desclassats, com a força revolucionària en un poble colonitzat, són aportacions teòriques, amb una traducció a la pràctica, que ell incorpora al procés d’alliberament nacional.
Comprendre el dolor del colonitzat que lluita, descriure’l, de manera que d’aquesta anàlisi i lluita en sorgeixi “ l’home nou”, aquest és el projecte polític de F. Fanon. És a dir, explicar-se la dinàmica de l’alliberament anticolonial i la construcció de la nova societat i de l’home nou que en sortirà d’aquesta. El mateix concepte d’home nou que trobem en els textos del Dr. Che Guevara
Biografia
El Dr. F. Fanon neix a l’Illa de la Martinica, el 1925. Amb només 18 anys, s’incorpora a les Forces Franceses Lliures (FFL), un any més tard és ascendit a caporal i condecorat amb la Creu de Guerra. Quan torna a les Antilles el 1945, és influenciat ideològicament pel professor de literatura i militant del Partit Comunista Francès (PCF) Aimé Césaire (1913-2004), teòric del concepte de negritud, com a contraposició a l’assimilació cultural francesa. Un any després es matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lió, s’inscriu també a la facultat de Filosofia, on segueix les classes del professor Maurice Merleau-Ponty. El 1951 obté el títol de metge psiquiatre, amb una tesi de llicenciatura sobre La desalienació de l’home negre.
El 1952 comença a exercir la psiquiatria a l’Hospital de Saint Alban (Llenguadoc) sota la direcció del psiquiatre reusenc i militant del POUM Dr..Francesc Tosquelles (1912-1994), que fou Cap dels Serveis Psiquiàtrics de l’Exèrcit Popular (1936-39), i creador de la psicoteràpia institucional. Durant els 15 mesos que treballaren plegats, publicaren, tres estudis de recerca sobre la seva especialitat. El Dr. F. Fanon es presentarà sempre com a deixeble del professor F. Tosquelles.
El 23 de novembre del 1953 és nomenat Cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital Mental de Blida – Joinville, a Alger 1, allí aplica les tècniques apreses del seu mestre, elimina els electroshocks com a mètode de tractament, introdueix la música, el treball manual i l’esport, com a elements terapèutics .
El Compromís polític
El primer de novembre del 1954 s’inicia el procés de la revolució algeriana, que durarà fins a la proclamació de la independència el 1962. Ben aviat entra en contacte amb militants del Front d’Alliberament Nacional Algerià (FLN). El 1956 l’aplicació de tortures sistemàtiques als patriotes algerians, per l’exèrcit francès, determina que escrigui una carta pública de dimissió al Ministre Resident, Robert Lacoste.
El setembre del 1956, arran del Ir Congrés d’Escriptors i Artistes Negres, pronuncia a la Universitat de la Sorbona, una conferència sobre: Racisme et culture, on defineix el racisme com una construcció sociopolítica que correspon a unes relacions econòmiques desiguals i a la destrucció de la cultura del colonitzat.
El gener del 1957 és expulsat d’Algèria i del territori de l’Estat francès. L’estiu del 1958 es trasllada a Tunis i, treballa a l’Hospital Psiquiàtric de la Menouba, alhora que s’integra al nucli de redactors del portaveu del FLN, El Moudjahid, que és l’òrgan oficial del FLN El Dr.F. Fanon hi publicarà des del 1957 al 1960 els seus articles, que contribuiren a l’orientació política del FLN, tant a l’interior com a l’exterior, seran recollits al llibre: Pour la révolution africaine ( 1964,1969, 2001,2006)
El desembre del 1957, participa, com a delegat del FLN, al Congrés Panafricà d’Accra (Ghana), allí bescanvia opinions amb els líders anticolonialistes africans: Patrice Lumumba (Congo), Kwame Nkrumah (Ghana), Robert Holden (Angola), Tom M’Boye (Kenya), Félix Moumié (Camerun)
El setembre del 1958 s’anuncia la formació del Govern Provisional de la República Algeriana (GPRA) amb seu a Accra, un any després n’és nomenat ambaixador itinerant. Un any mes tard intervingué com a membre de la delegació de les Antilles, al Segon Congrés Internacional d’Escriptors i Artistes Negres que es celebrà a Roma del 26 al 31 de març.
El 1959 publica L’an V de la révolution algérienne, que és un text on s’analitzen les transformacions socials, que s’han produït en la societat algeriana, durant la guerra d’alliberament. El procés cap a la independència, implica el trencament de l’ordre colonial, la formació d’un estat nacional i els canvis que portaran a una Algèria democràtica, lliure i igualitària, on uns nous valors crearan una nova societat. Aquest és un dels llibres menys llegits del Dr. F. Fanon, es reedita el 1960 amb un annex que és la conferència pronunciada a Accra l’abril del 1960, amb el títol de: Pourquoi nous employons la violence. Intervé com a representant diplomàtic del govern Algerià a la Conferència per a la Pau i la Seguretat a Àfrica, que es celebrà del 7 al 10 d’abril, també participa a la Conferència Afroasiàtica de Conakry del 12 al 15 d’abril. En les seves intervencions remarca la importància de la lluita del FLN, com a exemple a seguir pels pobles colonitzats d’Àfrica. El març del 1960, és nomenat ambaixador itinerant del Govern Provisional Algerià
Sens dubte el llibre més conegut de F. Fanon és Les Damnés de la Terre, (1961,1968,1991, 2002). En el capítol 4, Sobre la cultura nacional, recull el text de la conferència, Cultura i nació, que va pronunciar a Roma el 1959, Hi podem llegir idees d’una absoluta vigència, en els processos independentistes en marxa arreu del món. Vet ací, unes mostres del capítol 4 :Tota cultura és abans que res cultura nacional, reflex de la realitat del poble. Per fugir de la cultura blanca, el colonitzat té necessitat de retornar a les seves arrels culturals. La consciència nacional, és la forma més elaborada de cultura. Lluitar per la cultura nacional, és, abans que res, lluitar per l’alliberament de la nació, matriu material a partir de la qual, resulta possible la cultura. Només la independència permetrà la recuperació dels elements de la cultura nacional, dels quals l’idioma n’és l’element més destacat. Els 5 capítols del llibre són una anàlisi política, cultural i psicològica, de les relacions dominant/dominat, sobre els efectes de l’opressió econòmica, política i cultural, sobre el colonitzat.
El desembre de 1960 a Tunis li diagnosticaren una leucèmia, encara li resten forces per impartir cursets de formació política, als quadres de l’exèrcit Algerià (ALN). Va morir a l’Institut Nacional de la Salut de Bethesda ( Maryland, EUA) el 6 de desembre del 1961, als 36 anys. D’acord amb la seva darrera voluntat, és enterrat al cementiri d’Aïn Kerma, situat a la frontera entre Algèria i Tunísia. Un mes abans de la seva mort havia escrit al seu amic Roger Tayeb, li deia: No som res a la terra, si no som esclaus d‘una causa, la dels pobles, la justícia i la llibertat. Un any després, el 18 de març de 1962, els acords d’ Evian feien possible la independència d’Algèria. L’any 1985 l’obra de F. Fanon s’havia traduït a 19 idiomes.
Agustí Barrera
Bibliografia
Fanon, Peter Geismar, Granica editor. Buenos Aires 1972
Frantz Fanon. Recueill de textes introduïts par Mireille Fanon-Mendes-France.
Editions La Découverte. Ginebra 2013
Frantz Fanon Oeuvres. Peau noire, masques blancs. L’An V de la Revolution
Algerienne. Les dammnés de la Terre. Pour la revolution africaine. Éditions La
Découverte, París 2011
Els comdemnats de la terra. F.Fanon. edicions pol·len i Tigre de paper Barcelona – Manresa 2020
Fanon, F. Los condenados de la Tierra. Editorial Txalaparta. Tafalla (Nafarroa) 1999
Opera scelte di Frantz Fanon.Volum I, II. Giulio Einaudi, 1962,1963, 1971. Torino.
http://www.tanbou.com/1996/sartreextraits.htm
http://www.mundoarabe.org/fanon_frantz.htm
fondationfrantzfanon
