El dia 19 d’abril de 2020, vaig escriure un article que portava per non “Anem de l’independentisme al nazisme?” en el qual feia les següents consideracions: “Tota la campanya mediàtica, apunta a una propera temptativa de submissió als dictats de les corporacions mèdic-farmacèutiques per imposar l’obligatorietat de les vacunacions, o si aquesta no fos possible per vulnerar els ja mínims drets personals i decisions que autònomament pugui prendre cada persona, l’establiment d’un “passaport de vacunació” que impedirà l’accés de la persona que no el porti a certs espais, ja siguin lúdics o d’ocupació laboral o al sistema d’ensenyament o de salut. Caldrà “demostrar” la pertinença a una “raça vacunada” per ocupar un espai a la societat. Tot a millor glòria de Bill Gates i la màfia mèdica.” (1)
Al cap d’un any d’aquelles consideracions, s’ha fet palès que no eren errades i amb elles, aprofitant el setge civic-militar dels estats d’excepció, tot un grapat de modificacions legislatives per afavorir el gran capital: privatitzacions del sistemes de pensions, modificacions en les legislacions laborals, afavoriment de absorcions bancàries i industrials, modificacions dels sistemes d’ensenyament, impunitat pels experiments químic-farmacèutics a la població, exclusió i mort política de les persones discrepants,… i l’ofensiva més gran mai organitzada per tal d’homogeneitzar el pensament social.
E. Richard Brown (2) va publicar el Setembre de 1976 a la revista Public Health Then and Now Public, un anàlisi que portava per nom “Health in Imperialism: Early Rockefeller Programs at Home and Abroad”, (3) en el qual detalla l’origen i anomena la perspectiva de les “campanyes de salut” organitzades per la Fundació Rockefeller de la següent manera: “L’activitat filantrópica dels Rockefeller en el terreny de la salut pública va ser una continuació de la tradició imperialista”.
Val la pena extreure certs fragments literals d’aquest escrit:
“Els programes de salut pública de la Fundació Rockefeller en països estrangers han tingut per objecte ajudar els Estats Units a desenvolupar i controlar els mercats i recursos d’aquestes nacions”
“En el moment de posar en marxa la Comissió Sanitaria en 1909, John D. Rockefeller Sr., y el lloctinent del seu imperi financer, el pastor baptista Frederick Taylor Gates, ja portaven set anys d’experiència en el Sud dels Estats Units.”,,, “Gates va explicar a Rockefeller que per primera vegada en la història del món, totes les nacions i totes les illes de l’oceà han quedat realment obertes i ofereixen un terreny obert per a la propagació dels ensenyaments i la filantropia dels pobles de parla anglesa.”… “Així ho expressava Frederick T. Gates en el seu informe a Rockefeller: “Les nostres importacions queden compensades per les nostres exportacions de manufactures nord-americanes a aquests mateixos països. El nostre comerç d’exportació està creixent a grans salts. Tal creixement hauria estat totalment impossible de no per mitjà de la conquesta comercial de terres estrangeres.” … “els filantrops de l’organització Rockefeller van arribar aviat a la conclusió que la medicina i els programes de salut pública resultaven, per si sols, molt més eficaços que els missioners o els exèrcits per a la promoció dels mateixos fins. Tant en les selves d’Amèrica Llatina com a les illes remotes de Filipines, la Fundació Rockefeller va començar a descobrir el que els missioners ja havien captat abans que ells: que la medicina representava una força gairebé irresistible per a la colonització dels països no industrialitzats. El president de la Fundació, George Vicent, va declarar: “Metges i dispensaris han penetrat últimament de manera pacífica en unes certes regions de les illes Filipines i han demostrat el fet que, quan es tracta d’apaivagar a pobles primitius i suspicaços, la medicina ofereix alguns avantatges respecte a les metralladores”.
A la Xina, per exemple, el Peking Union Medical College de la Fundació Rockefeller estava totalment sota el control de personal de la pròpia Fundació. En 1920, el director resident del PUMC, Roger Greene, va insistir prop dels directius de la Fundació de Nova York perquè aconseguissin que els banquers estatunidencs oferissin un crèdit important al govern xinès, en concepte d’ajuda per a la lluita contra la fam: “Estic convençut que, tractant-se d’aquesta finalitat especial, el govern xinès acceptaria un grau molt important de control estranger sobre la despesa. L’experiència pràctica adquirida en la gestió d’un préstec d’aquest tipus podria resultar enormement valuosa per a crear una millor entesa entre els banquers i el govern xinès”… “Gents com Rockefeller i Greene comprenien perfectament que els programes sanitaris de la Fundació Rockefeller estaven vinculats a les necessitats de l’imperialisme, i desitjaven que així fos.
“Com va assenyalar Frantz Fanon, els pobles colonitzats també consideraven la medicina occidental com una cosa inseparable de la colonització. Dins de la psicologia social de l’imperialisme, sotmetre’s als programes sanitaris de salut de la Fundació Rockefeller significava sotmetre’s a la dominació cultural, política i econòmica de Rockefeller i dels Estats Units. Els programes de salut pública han estat els associats humanitaris de l’imperialisme nord-americà durant més de 60 anys”… “els programes de la Fundació Rockefeller només s’ocupaven de manera secundària dels interessos de les poblacions locals. La seva principal finalitat era enriquir als propietaris de les plantacions, mines i fàbriques, i en última instància a les potències imperialistes estrangeres”.
En les conclusions deia: “Els programes de salut pública aparentment humanitaris poden, com hem vist, implicar conseqüències opressives, ja siguin intencionades o no. Correspon als professionals de la salut i a les associacions de salut incloure en les seves preocupacions no sols la competència tècnica, sinó també dels fins polítics, econòmics i socials dels programes. Podem examinar els interessos materials que subjeuen en tots els programes de salut pública, ja siguin patrocinats per la Fundació Rockefeller, l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional o l’Organització Mundial de la Salut.”
Aquest análisis, podriem dir que va ser l’esquema d’un llibre que va escriure posteriorment a l’any 1979 i que porta per títol “Rockefeller Medicine Men: Medicine and Capitalism in America“. (4) en el qual amplia extensament les consideracions fetes l’any 1976.
En aquest llibre, Brown afirma que les fundacions de l’imperi Rockefeller, van tenir una influència fonamental en la creació d’una política encaminada a crear, modelar i controlar les institucions socials que reproduirien el sistema capitalista. Les institucions serien sobretot de medicina.
L’eix principal del llibre de Brown es un estudi detallat de les fundacions Rockefeller (General Education Board, Rockefeller Institute for Medical Research i la Rockefeller Foundation) i la seva participació com a impulsor de l’actual sistema de medicina que impera en gran part del món. Si bé l’eix principal és la pràctica mèdica, la seva anàlisi caracteritza el paper del capital financer en el manteniment del control de la societat.
Brown assenyala en el citat llibre el “valor social de la ciència mèdica com a ideologia i força cultural”(5) al mateix temps que la medicina podria ser utilitzada per a unificar i integrar la societat industrial amb valors i una cultura tecnificada, i per a legitimar el capitalisme, distraient l’atenció a les causes estructurals i ambientals de la malaltia. I, sobre la incapacitat d’aquesta medicina científica cada vegada més tecnificada per a resoldre les necessitats de salut de la població mentre no existeixi la voluntat política per a oposar-se al mercat de la medicina, persistirà la crisi actual de la medicina.
Avui, en la bogeria de la pandemia imposada, estan plenament presents les consideracions de Richard Borwn doncs la població mundial, no solament la dels països perifèrics, ha estat colonitzada pel gran capital, i en aquesta colonització han jugat i juguen un paper central les fundacions multinacionals amb aparença filantròpica: La Rockefeller, la Bill&Melinda Gates, la Ford, la William J. Clinton, Open Society,… totes elles lligades a l’accionariat de les corporacions químic-farmacéutiques, a l’entramat militar i a la nova normalitat basada en el canvi de patró tecnològic lligat al posmodernisme cultural.
Celia Iriart I Hugo Spinelli van publicar en el Quadern de Salut Pública de Rio de Janeiro nº 10 de 1994 un interessant article que porta per nom: “La qüestió sanitària en el debat modernitat-posmodernitat”, del qual són els fragments següents:
“Per als postmoderns la realitat té un caràcter ontològic i postulen que no hi ha més ser que la realitat efectiva i, per tant, no hi ha més projectes transformadors, no hi ha més subjectes. Això suposa un mecanisme ideològic pervers ja que si per al subjecte humà no hi ha una altra instància que el rol social assignat, no pot ser pres com a responsable dels actes que el seu rol li imposa. Aquesta posició dóna lloc a situacions jurídiques com l’obediència deguda que, a l’Argentina, va evitar el judici de nombrosos militars acusats per la seva participació activa en el genocidi de la dècada del setanta. Des de la nostra perspectiva s’imposa qüestionar aquesta concepció ja que legitima l’ordre opressiu al qual estan sotmeses la nostra societats.
En el camp sanitari, qüestionar als corrents neoliberals suposa en principi sortir de la matriu discursiva imposada, deconstruir el concepte de realitat amb el seu pes ontològic. Nombrosos projectes estan en obra però afeblits per la seva lluita diària amb el poder. Revitalitzar praxis alternatives, al nostre judici, només serà possible si els qui les sostenen comencen a vincular-se entre si permetent l’emergència del múltiple. Aquest és el lloc on situem els processos democràtics i no en les representacions parlamentàries.
Proposem treure a les institucions sanitàries del fals dilema entre el públic/estatal i el privat, doncs, donades les modalitats que assumeix en l’actualitat l’acumulació capitalista, en l’Estat estan harmònicament representats els interessos privats més concentrats. Per a això ens sembla interessant treballar la idea d’espai públic alternatiu, ja que l’estatal és una categoria degradada del públic, doncs prové de l’Estat capitalista, que és essencial i constitutivament, una relació de violència i dominació, és a dir, un espai que no quedi definit per la propietat estatal sinó per ser un lloc de praxi de subjectes compromesos amb aquest espai.” (6)
Avui, diversos col.lectius, tan de professionals sanitaris, com de científics o de persones autònomes posen en tela de judici tot l’entramat corporatiu. Però a part de la coincidència en aquest tema, no hi cap altre element que estableixi la possibilitat d’un nexe comú amb capacitat política i organitzativa per afrontar els reptes del nou esperit del capitalisme. Cal doncs pensar en la formació d’un Front Popular de la Salut contra la nova normalitat.
Ens hi va la vida.
Josep Cónsola
Abril 2021
REFERENCIES
(1) (https://www.universitat.cat/ucpc/?s=ANEM+DE+L%27INDEPENDENTISME+AL+NAZISME
(2) (E. Richard Brown, Ph.D. fundador i director del Centre de Recerca de Politiques Sanitàries de la UCLA i professor de la Escola de Salut Pública de la UCLA)
(3) https://ajph.aphapublications.org/doi/pdf/10.2105/AJPH.66.9.897
(4)(https://books.google.es/books/about/Rockefeller_Medicine_Men.html?id=lLBCsAfmNBYC&redir_esc=y)
(5) (BROWN, E. Richard, Rockefeller Medicine Men: Medicine and Capitalism in America. University of California Press. 1979)
(6) (The sanitary question in the modernity-postmodernity debate. Celia Iriart; Hugo Spinelli. Faculdade de Ciências Médicas da Universidade Estadual de Campinas. Brasil) https://doi.org/10.1590/S0102-311X1994000400009
