“El virrei va constituir la base del poder absolut del sistema monàrquic espanyol tant a Sicília com en Nova Espanya, superant l’obstacle de la distància i de la mala comunicació entre la Cort espanyola i els seus dominis. La cort de cada virrei exercia un paper eficaç en la integració en el sistema global dels poders o autoritats locals.” (1)
ELS VIRREIS
El món ha canviat i Espanya, França, Gran Bretanya o els Estats Units ja no són imperis. Actualment l’imperi té la seva seu en les borses de valors, seus de corporacions i fundacions multinacionals, organitzacions militars i mitjans de comunicació. No hi ha un monarca mundial sinó una societat anònima de monarques, un “Imperialisme S.A.” que disposa d’una sèrie de virreis en la gairebé totalitat de països perquè duguin a terme la “integració en el sistema global dels poders o autoritats locals”. Aquests virreis moderns també requereixen una sèrie de rituals, cerimònies i recordatoris simbòlics denominats investidures, en les quals després d’un desplegament de farses teatrals, es nomena, amb el beneplàcit de la societat anònima dels moderns monarques, al virrei de torn per un període temporal, al final del qual, si han portat a terme les voluntats de les seves majestats, els permeten un reenganxament.
Si no han complert a ulls clucs els desitjos del modern absolutisme mundial, poden trobar-se amb un esclat “civil” d’irades protestes, amb una sorprenent acció judicial o simplement amb una justícia militar que els recorda que són solament virreis.
El concepte d’autoritarisme defineix el concepte de “sistema polític” com la forma en què es generen i executen les decisions vinculants per al conjunt de la col·lectivitat o per a una part important d’aquesta. S’entén per autoritarisme-absolutisme el sistema polític basat en una comunitat desigual, en la qual es prenen decisions vinculants per a la comunitat sencera. Aquest sistema polític té un poder judicial exercit per persones o per òrgans més o menys especialitzats que és directa emanació del poder regi; és a dir, no assegura la llibertat i la pluralitat de la comunitat.(2)
En l’antic imperi espanyol, van funcionar les Audiències (tribunals de justícia) tant la de Castella com la del Nou Món. (3) Poc ha canviat l’entramat autoritari absolutista perquè les modernes “Audiències Mundials”, amb noms tan emblemàtics com Consell de Seguretat de l’ONU, Cort Internacional de Justícia de l’ONU, Cort Penal Internacional de la Haia, Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg, Òrgan d’Apel·lació de l’Organització Mundial del Comerç de Ginebra…, actuen sota les ordres de la societat anònima mundial de monarques els quals tenen la potestat tant en la designació dels jutges (iudicem dare), com el fet de manar jutjar (iudicare iubere), i dicten les sentències concordes al manteniment de la “pau social” i de l’acumulació de capital.
El segle de la Il·lustració va ser també el segle de l’autoritat, i això ho expressava molt bé la metàfora usada per Floridablanca que es referia al convenient de tenir sempre a un penjat en una picota o el seu cap en una gàbia penjant de la porta d’una ciutat per a dissuadir a pobres o presos. Volien ordre, neteja, seguretat, obediència, uniformitat dels súbdits, i… manteniment dels privilegis. (4)
L’absolutisme, primer sistema estatal internacional en el món modern, encara no s’ha esgotat.
Les monarquies absolutes occidentals s’envoltaven d’agents que proveïen de personal a les seves maquinàries administratives: els letrados a Espanya, els maîtres des requétes a França, els doctores a Alemanya. Aquests buròcrates-juristes van ser els gelosos defensors del centralisme real en el primer segle de la construcció de l’Estat absolutista, (5) que es manté fins avui i en el qual aquesta plèiade ajuda legalment a homogeneïtzar la concepció de “dret”, “justícia”, “amic”, enemic”, la qual cosa Jean-Claude Payé denomina “El final de l’Estat de dret: de l’estat d’excepció a la dictadura”
S’ha construït una piràmide a la qual es denomina globalització, mitjançant una descripció cosmopolita a l’estil kantià, basada en el subterfugi de “guanyem tots” com si la geopolítica fos un joc de bitlles entre col·legials. Els que han encunyat el terme de “guanyar tots”, l’han fet referint-se a aquest grup selecte, agressiu, corporatiu, multinacional que conforma el consell d’administració d’Imperialisme S.A.
Si bé ja fa anys que funciona aquesta societat anònima, no ha estat fins al passat recent que s’ha posat de manifest de manera notòria l’estructura de poder en la qual hem comprovat una total simbiosi entre els virreis i el consell d’administració de l’Imperialisme S. A. arran de la declarada pandèmia i amb ella l’homogeneïtzació del comportament i la integració en el sistema global.
Uns pocs virreis en algun moment han semblat dissentir de les ordres emanades i com per casualitat, aquests virreis van passar a millor vida. Segurament algun dia s’haurà de respondre a la pregunta sobre la mort d’Omar Torrijos, Jaime Roldós, Hugo Chávez, Samora Machel, Pierre Nkurunziza o John Magufuli, i molts d’altres. Uns per intentar posar una mica de fre a la rapinya a Amèrica Llatina, els altres per denunciar el salvatgisme de les corporacions farmacèutiques i mineres a Àfrica i la corrupció de l’OMS. Uns morts en més que qüestionats “accidents”, uns altres d’estranyes “malalties” en el que sembla ser una còpia del guió de la novel·la de Jak London Assassinats S. A.
En altres ocasions i emulant a Floridablanca, l’Imperialisme S.A. no ha estat tan meticulós i ha ordenat “tenir a un penjat en una picota” a la vista de tots els televidents del món com a avís a la dissidència: Així ho ha realitzat amb Mohammad Najibulá, Sadam Hussein o Muamar el Gadafi. De la mateixa forma com l’acumulació de capital s’ha realitzat històricament a base d’una acumulació de cadàvers, en l’actualitat el dissens no permès es penalitza també mitjançant l’eliminació física.
Vivim una nova etapa de l’anomenat imperialisme, analitzat a principis de segle XX tant per Hobson com per Lenin, que a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX es va vestir amb unes ideologies i pràctiques denominades neoliberals que han estat la sustentació teòrica de l’Imperialisme S.A., sota el mantell de la globalització. En l’imperialisme tradicional, els caps visibles eren emperadors, reis o presidents, però en la seva nova mutació trobem bàsicament titulats per prestigioses universitats, experts els denominen, que han pres el relleu als cada vegada més desprestigiats professionals de les formacions polítiques.
ELS VENEDORS AMBULANTS
Disfressats d’agnòstics, ateus, creients, progressistes, científics, visionaris, filantrops, experts… sense que hagin hagut de cobrir les aparences mitjançant parafernàlies electorals, han estat triats des del consell d’administració d’Imperialisme S. A. per a ser els portaveus de la nova normalitat absolutista, realitzant el mateix paper que els venedors o especialistes en màrqueting per a anunciar les bondats del producte que volen vendre, encara sabent els seus efectes secundaris, en aquest cas letals. No se’ls ha denominat xerraires, com antany, sinó amb el nom altisonant de Comitès d’Experts.
Aquests experts, no tan sols realitzen les campanyes publicitàries del modern absolutisme, sinó que són peces claus per a l’acumulació de capital, perquè de les seves declaracions depèn que les accions cotitzades en les diverses Borses del món augmentin o disminueixin la seva cotització. Exemple d’això ho podem comprovar en els estira- i- arronsa respecte a la disseminació de les diferents modalitats de vacunes anti-Covid. Al qual millor!. Que si d’una dosi, que si de dues dosis, que si d’una durada immunitària de quinze dies, de sis mesos, que si ARN, que si virus atenuat,… cadascun representant al seu corresponent soci accionista d’Imperialisme S.A. i venent el producte als virreis de torn.
Altres experts intenten vendre també solucions ecològiques a una apocalipsi justificant el gran canvi de patró tecnològic implícit en l’Agenda 2030. Per a això no han tingut objeccions a utilitzar a menors d’edat en les seves campanyes propagandístiques per a emparar les inversions de capital i l’alça de la cotització de les accions borsàries en l’anomenada economia verda.
L’Imperialisme S. A. no està concentrat en un sol territori sinó que és una autèntica pandèmia d’abast mundial, ja que les seves inversions, reinversions, compres, vendes, patents de fons…, estan disseminades de llarg a llarg del planeta deixant en ridícul el concepte de sobirania, independència, etc., simplement clamant com Lluís XIV: “L’estat sóc jo”.
Mentrestant, la resistència a l’absolutisme no disposa d’un marc conceptual adequat a la nova modalitat de la lluita de classes, i encara que enfoqui el seu neguit denunciant als virreis, en uns casos manté una actitud crítica passiva i en uns altres segueix a ulls clucs les recomanacions dels experts aconseguint amb això, innocentment, augmentar el poder absolut de l’Imperialisme S. A.
De totes maneres, al costat de les protestes i revoltes obreres i pageses de diferents països, cada dia augmenta el nombre de científics i professionals que es neguen a ser simples mercaders del nou absolutisme. En totes les disciplines trobem persones i col·lectius, que malgrat les amenaces i pressions mantenen una actitud digna encara a costa de la seva marginació i a vegades posant la seva vida en perill, com Julian Assage per exemple.
Reorganitzar les formacions polítiques del nou proletariat i atreure la col·laboració dels científics que es neguen a ser titelles del modern absolutisme, ha de ser un dels horitzons de la nova normalitat en la lluita de classes.
Josep Cónsola
Maig 2021
REFERÈNCIES
(1) (Fernando Ciaramitaro. Virrey, gobierno virreinal y absolutismo. Universidad Autónoma del Estado de México. Ediciones Universidad de Salamanca. H.ª mod., 30, 2008,)
(2) (Fernando Ciaramitaro. El autoritarismo-absolutismo en el Antiguo Régimen. Contribuciones desde Coatepec. Universidad Autónoma del Estado de México. número 15, julio-diciembre 2008)
(3) (Fernando Ciaramitaro. El autoritarismo-absolutismo en el Antiguo Régimen. Contribuciones desde Coatepec. Universidad Autónoma del Estado de México. 2008)
(4) (José Luis Gómez Urdáñez. Víctimas del absolutismo. Paradojas del poder en la España del siglo XVIII. 2020. http://puntodevistaeditores.com/la-editorial/)
(5) (Perry Anderson. El estado absolutista. Ed. Siglo XXI. 1979)
