“Hi ha persones que tenen la responsabilitat de decidir qüestions en les quals la resta dels mortals només pensem quan veiem pel·lícules d’horror. Si un aspecte de la ciència, en el seu afany per protegir-nos, ens posa en greu perill, ha de suspendre’s? En aquest cas, qui ha d’imposar els límits?” (1)
Aquestes dues preguntes són part integrant d’un article de la BBC de 13 de Març de 2016, sobre “la mutació de guany de funció” (GoF, Gain of Function en anglès), una mutació que pot produir una nova funció amb el potencial de provocar una pandèmia, perquè els experiments més arriscats converteixen els virus innocus en el seu hàbitat natural, en versions perilloses o mortals.
Aquestes preguntes, formulades per una font periodística, no estan allunyades de les realitzades per Langdon Winner en el seu assaig de 1986 “La balena i el reactor” : “Quan es diposita la fe en una gamma de tècniques que prometen resultats pràctics i beneficis ràpids mentre es descura tota la resta. Se sap com preguntar On està la línia inferior? Però es descura cada vegada més una pregunta que cada generació abandona perillosament: On està el límit? Què és el millor que és capaç la nostra societat?”
La ciència, els científics, tenen com a meta la cerca de respostes. Els tecnòlegs, tenen com a objectiu la de registrar patents. Així ho hem pogut comprovar en les mencions honorífiques, com per exemple els Premi Nobel de Química de 2018 per a George P. Smith i Gregory P. Winter. El seu treball se centra en crear i evolucionar noves proteïnes i anticossos per mitjà d’acceleració de reaccions químiques en els bacteris. Aquesta tècnica usa la reproducció dels bacteris infectats amb un virus per a convertir-les en noves proteïnes, amb la idea de crear nous fàrmacs. I per a Frances Arnold, que en les seves pròpies paraules sobre l’evolució dirigida afirma “En l’evolució dirigida encoratgem als enzims a catalitzar reaccions comercialment útils”. Arnold va deixar l’acadèmia i es va fer lloc en el món industrial a través de l’empresa Arnold, Provivi, (2)
El mateix en el Premi Nobel de química de 2020 a Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna pel CRISPR que és la sigla anglesa per a “Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats” (repeticions palindrómicas curtes, agrupades i regularment interespaciadas). I que segons l’investigador José Miguel Mulet,“la tecnologia CRISPR ens permet un pas més endavant ja que ens permet editar l’ADN del propi organisme” (3)
La teràpia genètica consisteix a introduir un gen normal en les cèl·lules, com si fos un cavall de Troia, perquè faci el treball del gen que no funciona, però Crispr va més lluny: en lloc d’afegir un gen, modifica el gen existent. Aquest “assoliment” es veu embolicat en disputes de patents, concretament amb l’investigador estatunidenc d’origen xinès Feng Zhang, la qual cosa va fer pensar a alguns que la recompensa no arribaria ara com ara. (4) I Per a William Kaelin, que va guanyar el Nobel de Medicina l’any 2019, “aquest descobriment genètic és un dels més grans de la dècada”. I sobretot comercialitzable amb la perspectiva de modificar les legislacions i permetre la “edició de fetus a demanda”.
Els Nobel, a part del seu contingut polític, premien, no als científics, sinó als “tècnics” i el premi no és tan sols el guardó i la retribució econòmica aparellada, sinó el suport a la comercialització dels seus invents.
Ens trobem davant un discurs denominat científic, quan en realitat és solament una aplicació tècnica patentable i comercialitzable, amb la seva corresponent cotització en les borses de valors.
Com planteja Luis Carlos Silva Ayçaguer, “L’activitat científica semblaria per definició immune a la irracionalitat. Es tracta justament d’una activitat, on els plantejaments, els procediments i les conclusions prosperen en la mesura que transiten per camins racionals. Sent la racionalitat un pressupost crucial del seu propi acompliment, en la mesura que sigui abandonada, menyspreada o traïda, l’empresa estaria condemnada al fracàs i la pròpia realitat s’ocuparia de posar-lo de manifest. És a dir, el procés científic estaria sotmès al mecanisme corrector que la seva pròpia dinàmica imposa i no necessitaria, per tant, d’esmenes exògenes ni de cauteles que se li anticipin.
No obstant això la realitat és una altra, almenys per dues raons fonamentals. En primer lloc perquè l’evidència que alguns de les seves troballes no funcionen o no serveixen pot demorar, i mentre la seva inefectivitat es torna incontestable es produeixen danys socials. En segon lloc, perquè existeixen no pocs interessos espuris i persones que creixen amb la ignorància i la credulitat de la gent; i la societat està molt lluny d’estar preparada per a defensar-se d’ells”. (5)
Les consideracions que realitzo a continuació, sense pretensió de respondre a un munt de preguntes, si apuntar algunes hipòtesis sobre una “malaltia” que s’ha encebat preferentment en persones amb patologies prèvies, algunes d’elles greus, persones ancianes polimedicalizadas i vacunades any rere any, i pobres.
Un viatge per uns certs laberints en els quals s’entrecreuen interessos econòmics i polítics, i de la fusió de tots dos amb certes estructures multinacionals, amb el complex químic-farmacèutic-militar. Amb una qualificació de científic i amb un gran desplegament de cobertura mediàtica. Un discurs, una guerra de nova generació amb resultat de mort, com en qualsevol guerra convencional, una repressió sense gairebé límits, unes “solucions” i un discurs sobre el futur semblant al el.laborat pels vencedors al final de les grans conteses bèl·liques. Quedant sumida la majoria de la població en un esglai provocat per la destrucció i atònit davant la proposta d’un GRAN REINICI, fins que, de nou, les necessitats de reorganització del capital, propiciïn una altra contesa d’abast universal.
Quan s’adapta una nova tècnica o instrument sofisticat en medicina, es transforma no sols el que els metges fan, sinó també la manera de pensar de les persones sobre la salut, la malaltia i l’atenció mèdica (6). Mentrestant, la propaganda educativa té com a missió preparar nous soldats per a properes conteses, i per a això és necessària la disciplina, l’ordre i la submissió, i l’acatament de les ordres sense posar objecció a elles.
GOF (GAIN OF FUNCTION)
La definició més simple del guany de funció és la introducció tecnològica d’una mutació que modifica la funció o la propietat d’un gen.
Alguns resultats potencials de la recerca del guany de funció poden incloure la creació d’organismes que són més transmissibles o més virulents que l’organisme original o aquells que evadeixen els mètodes de detecció actuals i els tractaments disponibles, o créixer en una altra part d’un organisme, com la capacitat de creuar la barrera hematoencefál.lica.
Alguns científics ja tenien la mosca darrere de l’orella des que en 2011 Ron Fouchier i Yoshihiro Kawaoka van modificar genèticament el virus de la grip aviària H5N1 i ho van fer trasmisible en la fura, l’animal model per a estudiar la grip en mamífers. I el 17 d’octubre de 2014, la Casa Blanca va establir una moratòria amb la qual va deixar de finançar aquells projectes que buscaven generar en el laboratori virus més contagiosos i letals.
Després d’haver interromput durant més d’un any una sèrie d’experiments dissenyats per a generar perillosos agents patògens, el Govern dels EUA va decidir permetre reprendre’ls. Els beneficis d’aquests estudis són discutibles i els riscos que impliquen, inclouen la paraula “pandèmia”.
“S’estaven fent experiments molt, molt perillosos i ningú s’havia parat a pensar si era una bona idea, ni si les instal·lacions i protocols eren els adequats”, va denunciar Marc Lipsitch, líder del grup de científics que va promoure la moratòria.
Els defensors dels experiments de guany de funció amb patògens potencialment pandèmics (PPP) emfatitzen que els beneficis de la recerca bàsica poden trigar molt de temps a veure’s reflectits en la pràctica mèdica. Però el seu argument es basa principalment en el fet que aquests assajos poden millorar la producció de vacunes. (7)
Va ser Yoshihiro Kawaoka defensor dels assajos, qui afirmava que el virus H1N1, conegut com ‘la grip russa’ que va causar una epidèmia l’any 1977, no tenia origen natural.
El que se sap amb certesa és que aquest virus era absolutament idèntic a un cep que havia circulat en els anys cinquanta. A partir d’aquí les explicacions han anat oscil·lant al llarg del temps entre una fuita de laboratori, el seu alliberament intencionat com a arma biològica o, la més popular ara mateix, un error en un assaig de desenvolupament de vacunes. “És difícil de saber –comenta Lipsitch–. A mi el que em sembla curiós és que ho denunciés Kawaoka i que ara afirmi que ja no opina el mateix, i que en el seu moment el va escriure per raons polítiques”. (8)
Els NIH, (Instituts nacionals de Salut), la FDA (Agència d’Aliments i Medicaments dels Estats Units), els CDC (Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA) i l’OMS (Organització Mundial de la Salut) es van reunir per a identificar els punts crítics i menys entesos en la recerca de la grip. Els NIH sol·licitaven investigadors i dos d’ells, Yoshihiro Kawaoka i Ron Fouchier, es van incloure en el finançament del programa. Amb la seva tecnologia van incorporar els canvis genètics que regulaven la transmissibilitat del H5N1 en mamífers.
Després d’això, aquests investigadors van ser etiquetats com a científics deshonestos i el guany de funció va passar a definir-se en termes negatius. Però, de fet, estaven treballant per als interessos de la comunitat (corporació) sanitària mundial. (que no per a les persones).
Segons Ralph Steven Baric (William R. Kenan Jr.) Professor del Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill), entre 2018 i 2019, “el Centre de Recerca de Vacunes dels NIH es va posar en contacte amb nosaltres per a començar a provar una vacuna basada en ARN missatger contra MERS-CoV. A principis de 2020, teníem una enorme quantitat de dades que mostraven que en el model de ratolí que havíem desenvolupat, aquestes vacunes de ARNm amb espiga eren realment eficaces per a protegir contra la infecció letal per MERS-CoV. Si es dissenyava contra el cep original del SARS de 2003, també era molt eficaç. Així que crec que va ser obvi per als NIH considerar les vacunes basades en ARNm com una plataforma segura i sòlida contra el SARS-CoV-2 i donar-los una gran prioritat per a seguir endavant”. (9)
Ralph Baric també va ser pioner en les tècniques de genètica inversa que han permès a altres investigadors, inclosos els de l’Institut de Virologia de Wuhan, dissenyar els virus amb funcions alterades.
El mitjà australià Australian Weekend va desenterrar un article que Anthony Fauci va escriure per a la Societat Estatunidenca de Microbiologia a l’octubre de 2012 en el qual defensava la recerca del guany de funció. Tal recerca implica fer que els virus siguin més infecciosos i / o mortals. Fauci va denominar als experiments de guany de funció “treball important” en el seu escrit de 2012: “En un gir dels esdeveniments improbable però concebible, què passa si aquest científic s’infecta amb el virus, la qual cosa condueix a un brot i finalment desencadena una pandèmia?
Els científics que treballen en aquest camp podrien dir, com de fet he dit, que els beneficis de tals experiments i el coneixement resultant superen els riscos. És més probable que ocorri una pandèmia en la naturalesa, i la necessitat d’avançar-se a tal amenaça és la raó principal per a realitzar un experiment que podria semblar arriscat.
Dins de la comunitat d’investigadors, molts han expressat la seva preocupació que el progrés important de la recerca pugui detenir-se només pel temor que algú, en algun lloc, pugui intentar replicar aquests experiments de manera descurada.”
L’informe agrega que Fauci, el director de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses, no va alertar als alts funcionaris de la Casa Blanca abans d’aixecar la prohibició de la recerca de guany de funció en 2017. (10)
El NSABB (Junta Assessora Nacional Científica per a la Bioseguretat) va actuar com a òrgan consultiu federal oficial sobre la qüestió del GOF i, al maig de 2016, va formular recomanacions al Govern dels Estats Units sobre un enfocament conceptual per a avaluar les recerques proposades sobre el GOF.
El 9 de Gener de 2017 els CDC nord-americans van canviar el nom del document “Framework for Guiding Department of Health and Human Services Funding Decisions about Research Proposals with the Potential for Generating Highly Pathogenic Avian Influenza H5N1 viruses that are Transmissible among Mammals by Respiratory Droplets” (Marc per a guiar les decisions de finançament del Departament de Salut i Serveis Humans sobre les propostes de recerca amb el potencial de generar virus de la grip aviària H5N1 altament patògens que són transmissibles entre els mamífers a través de les gotes respiratòries) pel de “Recommended Policy Guidance for Departmental Development of Review Mechanisms for Potential Pandemic Pathogen Care” (Guia política recomanada per al desenvolupament departamental de mecanismes de revisió per a l’atenció i supervisió de possibles patògens pandèmics).
El canvi de nom no és aleatori ni casual, podríem definir-lo com un amagatall, ja que elimina la definició de “potencial de generar virus de la grip aviària H5N1 altament patògens que són transmissibles entre els mamífers a través de les gotes respiratòries”, definició malsonant i premonitòria de futurs experiments sobre la població, però com diu la dita, encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda.
Sabem que la producció de qualsevol de les vacunes anteriors requeria anys d’elaboració, ara en qüestió de setmanes ja estava circulant. No és que hagin ocorregut miracles, perquè la tecno-ciència ha desplaçat la teologia, tal com de manera clara ho exposen els CDC en el document justificatiu de l’experimentació dels patògens pandèmics potencials: “El desenvolupament actual de la vacuna contra la influença requereix deixar transcórrer un lapse de temps considerable entre el moment en què s’identifica el primer virus i el moment en què es fabrica la vacuna i la hi distribueix al públic. Els defensors de la recerca de GOF esperen superar aquestes restriccions de temps relacionades amb la producció de la vacuna mitjançant la preparació i la fabricació anticipada de vacunes contra els virus de la influença abans que emergeixin”. (11). Cal interpretar que “emergeixin” és un eufemisme, per a entendre en el context que si fabriquen un virus molt patogen no és per a tenir-lo tancat en un museu.
És a dir, que primer es fabrica el vector patogen, al mateix temps un enginy tecnològic denominat vacuna associada a aquest, i amb posterioritat, és plausible pensar en la disseminació de dit patogen al mateix temps que oferir una vacuna per a aquest. Sembla una pel·lícula de terror, però és el que més s’acosta al que hem viscut.
El 9 de Març de 2020, BBC News entrevistava a Peter Daszak, que el denominava com “ecòleg de malalties”, heus aquí algunes de les seves respostes que ens poden ajudar a la comprensió de l’incomprensible, com si fos una novel·la de Kafka: “Hem de pensar en la vacuna universal, una vacuna que funcioni contra tots els ceps de coronavirus, contra tots els virus ébola, tots els virus de la grip. Actualment es treballa per a desenvolupar una vacuna universal contra la influença. Ara hauríem de fer això per als coronavirus… I també ha d’haver-hi un mercat, perquè costa alguns milers de milions de dòlars desenvolupar una vacuna; si ningú la comprarà i usar-la, la indústria no donarà suport al desenvolupament…, recentment ara tenim realment la tecnologia per a fer aquest treball de manera rendible”. (12)
La revista de l’Institut Tècnic de Massachusetts, al juny de 2020 inseria un article amb el nom de “Injectar ADN perquè el cos fabriqui anticossos contra la COVID-19”. Aquestes són alguns dels comentaris: “Ara com ara, les injeccions de material genètic s’han provat únicament dues o tres vegades en persones. L’any passat, Inovio va provar aquesta idea en voluntaris en un estudi de Zika usant injeccions d’ADN. Moderna ho ha intentat amb ARN contra el virus chikungunya. Les descripcions científiques dels resultats dels estudis no s’han publicat en cap dels casos.
Ni Inovio ni Moderna han volgut especificar a MIT Technology Review si estan avançant en la tècnica de teràpia gènica contra la COVID-19. Totes dues companyies tenen vacunes en proves. I des que va començar la pandèmia, les empreses han après que iniciar estudis en humans per a lluitar contra la COVID-19 sol augmentar el preu de les accions de la companyia en centenars de milions d’euros. Això significa que aquesta informació està molt ben protegida.
El CEO de Sorrento, Ji, considera que els anticossos codificats per ADN seran un enfocament segur per a la pròxima pandèmia. I conclou: “En el futur, haurem passat totes les proves. Simplement ens injectarem un gen“. (13)
Però, encara que tot això està escrit per a qui estigui interessat, s’ha assimilat majorment el discurs que ens han transmès sobre un “virus” criminal en crida i cerca, que si de ratpenat, que si de pangolí, que si de peix, que si d’una casualitat, que si d’una mutació, que si de la Xina, que si dels Estats Units, que si un mutant de l’Índia, que si la variant alfa, beta, gamma, delta, èpsilon, dseta, eta, zeta, iota,… i la resta d’alfabet grec fins a la variant omega. I segueix.
ECOHEALTH ALLIANCE I WUHAN INSTITUTE OF VIROLOGY
Qui és qui en EcoHealth Alliance? Trobem, com a Socis Corporatius, entre altres la multinacional farmacèutica Johnson & Johnson; el bufet d’advocats Tarter, Krinsky i Drogin; la multinacional química Reckitt Benckiser,.. Com a Socis Acadèmics, L’Escola de Salut Pública John Hopkins Bloomberg; la Universitat Normal de l’Est de la Xina … Com a Socis Governamentals, el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties; Instituts Nacionals de Salut (NIH); el Consorci Global Health Security Agenda (GHSA) (Agenda de Seguretat Sanitària Mundial que va ser fundada al febrer de 2014 i ha publicat el “Marc de l’Agenda de Seguretat Sanitària Global 2024 (GHSA 2024)”.
I com a Assessors de ciència i política: El Capità Jason Thomas, Coordinador de biovigilància dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA; el Dr. Scott Dowell Subdirector de Vigilància i Epidemiologia de la Fundació Bill i Melinda Gates; Steve Aldrich, President i CEO de BIO-ERA (Bio Economic Research Associates és una empresa privada de recerca i assessoria que agrupa la biologia emergent i l’economia); el Dr. David Franz, director de SBD Global (SBD Global Fund es va crear en 2010, i és una societat de capital de risc amb seu en el paradís fiscal de Gran Caiman); el Dr. Stuart Nichol, Cap de la Secció de Biologia Molecular, Rama de Patògens Especials, en els Centres per al Control de Malalties. (14)
Podem comprovar que en EcoHealth Alliance apareixen diversos dels participants del Event 201 que “van proposar” actuacions d’una pandèmia abans de la seva aparició: Avril Haines, exdirectora adjunta de la CIA; Adria Thomas, vicepresident de Johnson i Johnson; Stephen Redd, director adjunt del Centre de Control i Prevenció de Malalties; George Gao, director del Centre de Prevenció i Control de Malalties de la Xina, Fundació Bill i Melinda Gates, la universitat John Hopkins, la Xina East Normal University,… al costat de militars, advocats, economistes, biòlegs, fons d’inversió en paradisos fiscals, tot un entramat variat, en el qual predomina el ball de milions.
En 2014, els NIH Instituts Nacionals de Salut (NIH en anglès) li van lliurar una subvenció a EcoHealth Alliance, una organització amb base en els Estats Units, per a estudiar el risc de l’aparició de futurs coronavirus en ratapinyades. En 2019, la beca es va renovar per altres cinc anys, però va ser cancel·lada a l’abril de 2020, tres mesos després del primer cas de coronavirus confirmat als EUA.
EcoHealth va rebre un total de 3,7 milions de dòlars per part dels NIH en sis anys i va lliurar prop de 600.000 dòlars d’aquest total a l’Institut de Virologia de Wuhan a la Xina, un dels col·laboradors del projecte, que comptava amb aprovació dels NIH.
Richard Ebright, professor de química i biologia química en la Universitat Rutgers en una entrevista al Washington Post va afirmar que la recerca de EcoHealth i el laboratori de Wuhan “era, inequívocament, recerca de guany de funció”. Aquesta definició, aplicava a “projectes que raonablement es pugui esperar que confereixin atributs als virus d’influença, MERS o SARS, de tal manera que els virus obtinguin major patogenicitat i/o transmissibilitat en mamífers per mitjà de les vies respiratòries”. (15)
Dos noms han circulat i circulen en l’entramat pandèmic: Peter Daszak i Anthony Fauci, a quin dels dos atribuir un paper més fosc és una cosa difícil de discernir.
Al febrer de 2020, 27 experts en salut pública van ser coautors d’una carta en The Lancet (“Declaració en suport dels científics, els professionals de la salut pública i els metges de la Xina que combaten el COVID-19”), en suport dels professionals de la salut i els metges de la Xina durant les primeres fases de la pandèmia de COVID-19. En aquesta carta, els autors van declarar no tenir interessos contraposats. Alguns lectors han qüestionat la validesa d’aquesta declaració, especialment pel que fa a un dels autors, Peter Daszak. The Lancet va convidar als 27 autors de la carta a reavaluar els seus interessos contraposats. Peter Daszak va ampliar les seves declaracions de divulgació en tres articles relacionats amb el COVID-19 dels quals és coautor o col·laborador en The Lancet. La declaració de divulgació actualitzada de Peter Daszak és: “La remuneració de PD es paga únicament en forma de salari de EcoHealth Alliance, una organització sense ànim de lucre” (16). El 4 de Juny de 2021 van sortir a la llum algunes de les maniobres de Daszak per a organitzar la declaració de Lancet, va enviar un correu electrònic a dos científics, entre ells el Dr. Ralph Baric de la Universitat de Carolina del Nord, que havia treballat amb l’investigador principal del coronavirus en l’Institut de Virologia de Wuhan, a la Xina. Daszak va dir als científics que “no haurien de signar aquesta declaració, perquè tingui una certa distància amb nosaltres i, per tant, no funcioni de manera contraproduent… Llavors ho publicarem d’una manera que no ho vinculi a la nostra col·laboració per a maximitzar una veu independent”, segons els correus electrònics obtinguts pel grup US Right to Know.
I encara que la declaració de Lancet incloïa l’afirmació que els seus signants no tenien “interessos contraposats”, almenys altres sis havien treballat o havien estat finançats per EcoHealth Alliance.
Daszak va rebre més de 410.000 dòlars en compensació anual de EcoHealth i “organitzacions relacionades” durant l’any fiscal que va acabar el 30 de juny de 2019, segons una presentació del IRS publicada en línia per l’organització de notícies ProPublica.
L’organització sense fins de lucre, que diu estar “dedicada a protegir la vida silvestre i la salut pública de l’emergència de la malaltia”, ha rebut fins a 15 milions de dòlars a l’any en subvencions de diverses agències federals. EcoHealth ha utilitzat aquestes subvencions per a finançar la controvertida recerca de “guany de funció” -que pot augmentar la infecciositat i virulència dels virus- en instal·lacions que inclouen l’Institut de Virologia de Wuhan.
El WIV (Wuhan Institute of Virology ) va rebre uns 600.000 dòlars d’una subvenció de cinc anys i més de 3 milions de dòlars que, EcoHealth va obtenir de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units, dirigit pel doctor Anthony Fauci.
Segons els correus electrònics oficials de Fauci, que van ser publicats per BuzzFeed, Daszak li va escriure el 18 d’abril de 2020 per a expressar la seva gratitud per les declaracions públiques de Fauci que recolzen la teoria que el coronavirus va evolucionar de manera natural. “Només volia donar-li les gràcies personalment, en nom del nostre personal i col·laboradors, per defensar públicament i afirmar que les proves científiques donen suport a un origen natural del COVID-19 a partir d’un contagi entre ratapinyades i no d’un alliberament en el laboratori de l’Institut de Virologia de Wuhan”, va escriure Daszak. Fauci va respondre l’endemà: “Moltes gràcies per la seva amable nota”.
Malgrat les evidències, durant una reunió del subcomitè d’Assignacions de la Cambra de Representants, Fauci va negar que els diners governamentals que el WIV va obtenir de EcoHealth es gastés en recerca de guany de funció,
La investigadora principal del WIV, Shi Zhengli també ha reconegut haver rebut més de 1,2 milions de dòlars en subvencions estatunidenques, part de les quals es van canalitzar a través de EcoHealth.
Durant un esdeveniment del 10 de març a Londres, Daszak va admetre que el grup no va demanar inspeccionar la base de dades del WIV de 22.000 mostres i seqüències de virus, una decisió que va defensar dient que “gran part d’aquest treball s’ha realitzat amb EcoHealth Alliance”. Daszak també va dir que la investigadora principal del WIV, Shi Zhengli va retirar la base de dades d’Internet deguda als intents de hackeig durant la pandèmia – però en realitat va ser retirada el 12 de setembre de 2019, tres mesos abans de l’inici oficial del brot. (17)
Segons el periòdic The Atlantic, de 25 de Setembre de 2021, han sortit a la llum una sèrie de documents relatius a una sol·licitud de subvenció de recerca realitzada per Peter Daszak que va ser presentada a DARPA (Defense Advanced Research Projects Agency). Aquesta Agència de Projectes de Recerca Avançats de Defensa, és una agència del Departament de Defensa dels Estats Units responsable del desenvolupament de noves tecnologies per a ús militar a principis de 2018 per a un projecte de 14,2 milions de dòlars destinat a “desactivar l’amenaça dels coronavirus transmesos per ratapinyades”.
Aquesta sol·licitud inclou un pla per a estudiar patògens potencialment perillosos generant coronavirus de ratapinyada infecciosos de longitud completa en un laboratori i inserint característiques genètiques que podrien fer que els coronavirus siguin més capaços d’infectar cèl·lules humanes. Ni Daszak ni EcoHealth van voler respondre a les preguntes del mitjà The Atlantic.
En el debat sobre l’origen dels coronavirus van participar figures centrals: Entre els socis de Daszak que figuraven en la llista de la subvenció estaven Ralph Baric, de la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill, un viròleg estatunidenc conegut per realitzar estudis de guany de funció del coronavirus en el seu laboratori, i Shi Zhengli, de l’Institut de Virologia de Wuhan.
The Atlantic ha confirmat que una proposta de subvenció amb el mateix número d’identificació i co-investigadors va ser presentada a DARPA en 2018. La proposta que va circular inclou un ambiciós pla per a inocular a les ratapinyades salvatges contra els coronavirus, dut a terme en concert amb el National Wildlife Health Center, un laboratori de recerca a Wisconsin.
La notícia més important de la proposta filtrada es refereix al pla dels investigadors de “examinar un gran nombre de dades de seqüències genòmiques extretes de mostres de sang, en cerca (entre altres coses) de nous tipus de “llocs d’escissió de furina”. Quan aquests es codifiquen en el lloc adequat de la proteïna de l’espiga d’un coronavirus, permeten que aquesta espiga sigui oberta per un enzim que es troba en les cèl·lules humanes. Segons la proposta, les versions de “alt risc” d’aquests llocs, una vegada identificats, s’introduirien mitjançant enginyeria genètica en els coronavirus similars al SARS.”
El viròleg David Baltimore va dir que l’estructura del lloc d’escissió de la furina del SARS-CoV-2 era “la pistola fumejant de l’origen del virus”.
Al maig de 2020, als pocs mesos de la pandèmia, Peter Daszak, de EcoHealth, va ridiculitzar les discussions sobre el lloc d’escissió de la furina i sobre si podria ser objecte de bioingeniería com els desvaris dels teòrics de la conspiració. Sis mesos després, Daszak va participar en dues importants recerques internacionals sobre els orígens de la pandèmia, organitzades per l’Organització Mundial de la Salut i la revista mèdica britànica The Lancet. Però resulta que, com he esmentat, només dos anys abans, havia lliurat una sol·licitud de subvenció al govern dels Estats Units, amb ell mateix com a investigador principal, que descrivia la realització d’exactament aquest treball de bioingeniería.
The Intercept va publicar 528 pàgines de documents, obtinguts només després d’una sol·licitud judicial de la FOIA (Freedom of Information Act, és una llei que dóna dret a accedir a informació del govern federal) als Instituts Nacionals de Salut i un retard de 12 mesos, que descriuen experiments sobre coronavirus híbrids que alguns experts consideren arriscats, realitzats en Wuhan amb el suport de EcoHealth i el govern dels Estats Units. Al juny, Bloom, el biòleg computacional de Seattle, va descobrir que diversos centenars de seqüències genètiques extretes dels primers pacients de COVID-19 havien estat misteriosament esborrades d’una base de dades pública. (18)
GLOBAL HEALTH SECURITY AGENDA (GHSA)
L’Agenda de Seguretat Sanitària Mundial (GHSA) va ser fundada al febrer de 2014 i ha publicat el Marc de l’Agenda de Seguretat Sanitària Global 2024 (GHSA 2024).
El 27 de març de 2020, Bonnie Jenkins, experta de la Sotssecretària d’Estat per al Control d’Armes i Assumptes de Seguretat Internacional del Departament d’Estat dels Estats Units, escrivia en el seu blog: “En 2013, els membres del Consell de Seguretat Nacional van convocar una reunió per a reunir els funcionaris que treballen en la prevenció i resposta a les malalties infeccioses dels Departaments d’Estat, Defensa, Agricultura, Salut i Serveis Humans, així com de l’Administració Federal de Medicaments, l’Agència per al Desenvolupament Internacional (USAID) i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC).
El meu treball se centrava en la prevenció de la propagació d’armes de destrucció massiva, així com en qüestions de terrorisme i bioseguretat… Aquest debat va ser seguit per una sèrie de reunions addicionals que van incloure estrets compromisos amb altres països, organitzacions internacionals i el sector no governamental. El resultat va ser el llançament al febrer de 2014 de l’Agenda Global de Seguretat Sanitària (GHSA) per part dels Estats Units i els seus socis internacionals. Més de 30 països, juntament amb organitzacions internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es van unir”.
Un mes després de la posada en marxa de la GHSA, el món es va veure afectat per l’ébola; des de llavors, ens hem enfrontat a la síndrome respiratòria d’Orient Mitjà de 2015 a Corea del Sud, al virus del Zika de 2016, a un altre brot d’Ébola en 2018 i, ara, al COVID-19.
En 2018, l’administració estatunidenca va publicar una Estratègia de Biodefensa que ajudaria a “detectar i contenir les amenaces biològiques a l’origen”. Seguint un enfocament de tot el govern, el Congrés va assignar mil milions de dòlars per a la GHSA fins a 2019.
Gràcies a la col·laboració a través del Comitè Directiu de la GHSA dels països participants, els països han millorat els seus sistemes de resposta a les emergències de laboratori, han reforçat els programes de bioseguretat i bioprotección, i han millorat la detecció de les malalties prevenibles per vacunació”. (19)
DURC I NSABB
Dual Use Research of Concern (DURC). “La recerca de doble ús preocupant” és la recerca que proporciona informació, productes o tecnologies que podrien aplicar-se directament de manera incorrecta per a plantejar una amenaça significativa amb àmplies conseqüències potencials per a la salut i la seguretat públiques, els cultius agrícoles i altres plantes, els animals, el medi ambient, el material o la seguretat nacional.
Uns certs estudis de guany de funció (GOF) amb el potencial d’augmentar la patogenicitat o transmissibilitat de potencials patògens pandèmics han plantejat preocupacions de bioseguretat i seguretat biològica, incloent els riscos potencials de doble ús associats amb el mal ús de la informació o productes resultants d’aquesta recerca. (20)
National Science Advisory Board for Biosecurity (NSABB) (Junta Consultiva Nacional de Ciència per a la Bioseguretat) és un comitè consultiu federal que aborda qüestions relacionades amb la bioseguretat i la recerca de doble ús preocupant a petició del Govern dels Estats Units. Al maig de 2016, va formular recomanacions al Govern sobre un enfocament conceptual per a avaluar les recerques proposades sobre el GOF.
La NSABB té fins a 25 membres amb dret a vot, entre ells a John D. Grabenstein, ex director executiu de Global Medical Affairs Merck Vaccine Division Merck & Co., Inc. (21)
Entre les àrees d’especialització que han d’estar representades en el NSABB figura la Producció farmacèutica, Programes de biodefensa militar i medicina militar, Intel·ligència, Biodefensa i Perspectives industrials. (22)
QUE DIUEN ELS RUSSOS?
Segons una detallada informació apareguda en Sputnik, des de 2016 el Govern estatunidenc secretament va fer apilament d’equips d’emergència, subministraments mèdics, productes de primera necessitat i milions de dosis de vacunes contra els agents de bioterrorisme, anomenat Strategic National Stockpile, en els Centres Secrets del Control i Prevenció de Malalties per a ajudar la població a sobreviure en el cas d’una pandèmia.
Un any abans, Bill Gates havia afirmat que les futures guerres serien biològiques i que podrien devastar grans poblacions pel que els governs havien d’apostar per inversió en aquest àmbit.
Dos mesos abans que es reportés el primer cas de coronavirus en Wuhan, el 21 de desembre de 2019, el 18 d’octubre de 2019, el Centre de Biodefensa Civil de la Universitat Johns Hopkins, el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, la Fundació Melinda i Bill Gates i 15 experts mundials en l’àmbit dels negocis, governs i salut pública, van patrocinar un simulacre de preparació davant una pandèmia de coronavirus a Nova York, anomenat Event 201. Entre ells estaven: Avril Haines, exdirectora adjunta de la CIA; Adria Thomas, vicepresident de Johnson i Johnson; Stephen Redd, director adjunt del Centre de Control i Prevenció de Malalties; George Gao, director del Centre de Prevenció i Control de Malalties de la Xina.
Ja se sap ara que molts dels estudis en virologia van ser finançats per la USAID i pel Pentàgon via la Universitat de Duke i la Universitat Johns Hopkins amb la participació d’Institut Mèdic de Recerca de Malalties Infeccioses de l’Exèrcit dels EUA (USAMRID, per les seves sigles en anglès) que des de 1990 estava investigant els coronavirus.
Aquests centres d’estudis actius en Wuhan tenen projectes conjunts sobre malalties contagioses i armes biològiques amb l’Agència de Projectes de Recerca Avançada de Defensa (DARPA). Un dels projectes es coneix com Pandemic Prevent Platform P3. També una altra sofisticada institució del Pentàgon, l’Agència de Defensa per a la Reducció d’Amenaça (DTRA), ha estat activa en l’estudi de coronavirus.
L’antropòleg Samuel Veissiére de la Universitat McGill va caracteritzar l’actual situació de pànic i histèria en què s’ha sucumbit el planeta sencer en la revista Psychology de la següent manera: “Coronavirus és simple i exclusivament un pànic moral. Com a resultat, explorant vulnerabilitats en la psicologia humana, s’ha fet tancar moltes de les nostres escoles, s’ha fet caure la borsa de valors, s’ha incrementat el conflicte social i la xenofòbia, es van fer canvis patronals i migratoris i s’està treballant ara per a contenir-nos en espais homogenis” (23)
A MANERA DE RESUM
Podem apreciar una constant en les diferents informacions aquí apuntades: L’estreta relació entre els experiments militars per a una guerra bacteriològica; els fons d’inversió, el complex químic farmacèutic, les oscil·lacions borsàries, les organitzacions multinacionals privades i el món universitari.
És a partir d’aquí que la resposta a Qui ha de posar els límits? no és gens fàcil de respondre. L’única cosa precisa és que aquests límits no els posaran ni els governs, ni els partits governants, ni els sindicats subvencionats, ni els polítics que viuen a costa de l’erari públic, ni la immensa majoria de professionals que anteposen el seu salari al benestar general,… Encara que també és cert que existeixen col·lectius diversos que realitzen una labor de desintoxicació, des de milers de científics i acadèmics signants de la Great Barrington Declaration, pedagogs, treballadors de la salut, algun polític a títol personal, associacions com les Lligues per la Llibertat de Vacunació de diferents països, grups locals de resistència,… Però també és cert que cadascun d’aquestes persones o col·lectius pren posició en funció d’una diversitat de criteris, pensaments, vivències, idees,… que en altres aspectes de la vida són totalment dispars.
És doncs difícil que aquesta amalgama de persones i col·lectius tinguin la capacitat organitzativa per a imposar límits a la depredació humana caracteritzada per la insaciable voracitat de l’acumulació de capital i l’obsessiu control sobre les persones. Tampoc tenen aquesta capacitat organitzativa necessària les formacions polítiques actuals que s’autodenominen radicals, socialdemòcrates d’esquerra o comunistes, ja que la seva única obsessió és la de legitimar-se i poder ocupar un lloc modest en l’actual sistema.
Aquestes circumstàncies han de conduir a una seriosa reflexió sobre la necessitat de reorganitzar el malparat proletariat en cada lloc, reapropiant el comú, el comunisme, i amb ell estructurar un marc conceptual dialògic basat en la necessitat d’avançar en el binomi destrucció-construcció per a una transformació social radical, lliure de l’alienació i de l’animalitat, com apuntava Marx en els manuscrits filosòfics: “…L’animal és immediatament un amb la seva activitat vital. No es distingeix d’ella. És ella. L’home fa de la seva activitat vital mateixa objecte de la seva voluntat i de la seva consciència. Té activitat vital conscient. No és una determinació amb la qual l’home es funda immediatament. L’activitat vital conscient distingeix immediatament a l’home de l’activitat vital animal.” (24)
En el procés que estem immersos, podem apreciar que un dels objectius dels diferents centres de poder és eliminar la nostra activitat vital conscient, convertir-nos en éssers animals desproveïts de poder de pensament i de decisió. Negar-nos a això és el primer pas per a respondre a la pregunta Qui ha d’imposar els límits?
Josep Cónsola
Octubre 2021
ANNEX
Poden ajudar a la reflexió alguns extractes de l’assaig de Langdon Winner “The Whale and the Reactor”. The University of Chicago Press, Chicago, 1986. (La ballena y el reactor: una búsqueda de los límites en la era de la alta tecnología. Editorial Gedisa 2008, Barcelona),
“…La construcció d’un sistema tècnic que involucra a éssers humans com a parts del seu funcionament requereix una reconstrucció dels rols i les relacions socials. Sovint això és resultat dels requeriments operatius propis d’un nou sistema: simplement no funciona tret que es modifiqui la conducta humana per a adaptar-se a la seva forma i procés. (pàg. 21)
…Si examinem els patrons socials que caracteritzen els entorns dels sistemes tècnics, descobrim uns certs dispositius i sistemes que gairebé de manera invariable s’uneixen a formes específiques d’organitzar el poder i l’autoritat. La qüestió important és la següent: aquesta situació, és el resultat d’una resposta social inevitable a les propietats ingovernables en les coses mateixes, o és en canvi un patró imposat de manera independent per un ens governant, la classe en el poder o alguna altra institució social o cultural, per aconseguir els seus propis propòsits? (pàg. 41)
…En els nivells més alts de la jerarquia, per descomptat, els professionals reclamen autoritat especial i llibertat relativa en virtut del domini que posseeixen en el terreny científic i tècnic. En el moment de la història en què les formes de la jerarquia basades en la religió i la tradició van començar a esfondrar-se, la necessitat de construir i conservar els sistemes tècnics va proporcionar una manera de restaurar les relacions socials piramidals. Va ser una cosa caiguda del cel per a la desigualtat. (pàg. 56)
…La condició al fet que ens enfrontem és molt semblant a la descrita en l’obra de teatre de Bertolt Brecht, “L’excepció i la regla”. En l’escenari de Brecht un grup de personatges vaga enmig d’un àmbit d’accions que demostren un univers moral en complet caos. El que és bo es fa aparèixer com a dolent; la justícia i la injustícia canvien de lloc. Un peó intenta realitzar una bona acció. És assassinat pel seu patró que veu en el gest del peó una amenaça d’un enemic de classe. L’assassí és jutjat però absolt mitjançant una sentència que considera el seu comportament perfectament raonable baix tals circumstàncies. (pàg. 93)
…Existeixen algunes aplicacions de la ciència i la tecnologia modernes en les quals la incertesa que envolta a unes certes pràctiques sospitoses i els seus possibles efectes és tan gran que «risc» és un nom molt adequat per al que comporta problemes. Al meu entendre les preocupacions recents sobre possibles accidents per l’ús de les tècniques recombinants d’ADN en la recerca científica i en l’aplicació industrial són un cas en el qual el terme es va utilitzar de manera apropiada. (pàg. 161)
…El nostre immens poder científic i tècnic, produirà un món genuïnament superior al que teníem abans? 0 ens quedarem estancats amb una acumulació de renovacions descurades i desordenades que destrueixen més del que milloren? Les preguntes d’aquest tipus són fonamentals per a les crítiques més penetrants de la nostra cultura tecnopolita. No obstant això, aquests punts en general són els últims a penetrar en les ments dels homes de negocis, els professionals tècnics, els polítics i altres directament responsables de guiar el procés de canvi. Cada vegada més dipositen la seva fe en una gamma de tècniques que prometen resultats pràctics i beneficis ràpids mentre es descura tota la resta. Saben com preguntar: On està la línia inferior? Però descuren cada vegada més una pregunta que cada generació abandona perillosament: On està el límit? Què és el millor que és capaç la nostra societat? (pàg. 180)
…Les nostres institucions s’han involucrat en un procés constant d’adaptació inversa, en el qual les coses es remodelen per a adaptar-se als mitjans tècnics disponibles. Gairebé tots els signes importants indiquen que aquest procés encara avança inexorablement i sense límits. (pàg. 182)”
REFERÈNCIES
(1) https://www.bbc.com/mundo/noticias/2016/03/160311_ciencia_peligrosa_finde_dv
(2) (https://nmas1.org/material/2018/10/03/evolucion-dirigida-nobel)
(3) (https://www.bayer.com/es/es/blog/espana-que-es-la-tecnologia-crispr)
(4) (https://www.dw.com/es/dos-mujeres-ganan-premio-nobel-de-qu%C3%ADmica-2020/a-55185263)
(5) (Luis Carlos Silva Ayçaguer. La investigación biomédica y sus laberintos. 2008)
(6) (LANGDON WINNER .The Whale and the Reactor. 1986)
(8) (https://www.agenciasinc.es/Reportajes/Virus-letales-y-supercontagiosos-queremos-crearlos-en-el-laboratorio), SINC acrònim de Servei d’Informació i Notícies Científiques és l’agència de notícies científiques de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia
(11) (https://www.cdc.gov/flu/avianflu/avian-durc-qa.htm)
(12) (https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-51796442)
(14) (https://www.ecohealthalliance.org/partners)
(16) https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(21)01377-5/fulltext
(17) https://nypost.com/2021/06/04/who-is-peter-daszak-exec-who-sent-taxpayer-money-to-wuhan-lab/
(18) (https://www.theatlantic.com/science/archive/2021/09/lab-leak-pandemic-origins-even-messier/620209/)
(20) (https://osp.od.nih.gov/biotechnology/dual-use-research-of-concern/)
(21) (https://osp.od.nih.gov/biotechnology/national-science-advisory-board-for-biosecurity-nsabb/#members)
(22) (https://osp.od.nih.gov/biotechnology/national-science-advisory-board-for-biosecurity-nsabb/#charter
(23) (https://mundo.sputniknews.com/20200316/coronavirus-una-guerra-sin-soldados-1090793054.html)
(24) https://www.marxists.org/espanol/m-e/1840s/manuscritos/man1.htm
