El llibre escrit per Robert F. Kennedy i editat per Children’s Health Defense (Defensa de la salut dels nens) està sumit en una campanya sense precedents de censura, manipulació i de menyspreu, tant en els mitjans audiovisuals com escrits. Caldrà preguntar-se: Per què?
Un dels atacs furibunds dels mitjans es recrea acusant l’autor de “negacionista de les vacunes”. FALS, L’autor deixa clara aquesta qüestió quan escriu: “Al març de 2020, les nacions índies i africanes que preveien una greu escassetat de vacunes COVID per a les seves poblacions clamaven per una exempció dels drets de patent que permetés als fabricants de vacunes genèriques posar preus que permetessin l’accés als pobres. A l’agost de 2020, un moviment mundial per a renunciar a les patents de les vacunes COVID19 havia cobrat l’impuls d’una locomotora desbocada. Entre els proponents es trobaven gran part de la comunitat investigadora mundial, importants ONG amb llarga experiència en el desenvolupament i l’accés als medicaments, i dotzenes de líders mundials i experts en salut pública, tant actuals com anteriors, en una carta oberta de maig de 2020, més de 140 líders polítics i de la societat civil van demanar als governs i a les empreses que comencessin a posar en comú la seva propietat intel·lectual (grup C-Tap) dient: “Ara no és el moment de deixar aquesta enorme i moral tasca en mans de les forces del mercat”.
Gates va desbaratar el grup C-Tap i el va substituir pel seu propi programa de l’OMS, l’Accelerador de la Llei COVID19, que es va traduir en la creació d’un nou programa. que consagrava els drets de patent de la indústria i relegava els programes de vacunació del món als impulsos caritatius de les empreses farmacèutiques i les nacions donants occidentals que lluiten per la seva pròpia quota de les vacunes. Com a resultat previsible de la intervenció de Gates, al voltant de 130 de les més pobres de les 190 nacions del món, 2.500 milions de persones, no tindran accés a les vacunes a partir de febrer de 2021. En l’actualitat, els principals funcionaris de salut pública coincideixen que el principal impulsor de l’actual escassetat artificial de vacunes COVID19 és la defensa dels drets de propietat intel·lectual per part de Gates per a protegir el lucre dels seus socis farmacèutics.”
Robert F. Kennedy no és un revolucionari, no és socialista ni comunista, és un advocat liberal demòcrata que porta anys denunciant en els tribunals les empreses petrolieres i químiques pels danys causats en la salut de la població a causa dels seus abocaments contaminants incontrolats.
L’autor, en la totalitat de les 471 pàgines de la seva recerca no rebutja els medicaments i entre ells les vacunes. El que denúncia des de la primera pàgina fins a l’última és l’acceptació per part dels reguladors de salut de beuratges que no han passat els més mínims exàmens de seguretat, fiabilitat i efecte curatiu, solament a fi de lucre de les grans multinacionals farmacèutiques i els seus aliats. I aquest és l’eix conductor de tot el llibre extensament documentat amb 2.124 fonts de referència.
Aquest impressionant document centrat bàsicament en els Estats Units, té com a fil conductor els següents eixos:
1. Les interrelacions entre la indústria farmacèutica, els centres nacionals de salut, les universitats, les fundacions filantròpiques, els mitjans de comunicació i el complex militar.
2. La demostració de la transferència dels diners dels contribuents a les grans empreses químic farmacèutiques (3,8 bilions de dòlars en 2020) i en detriment de la salut de la població.
3. La denúncia dels experiments químic farmacèutics en nens i adults sense les garanties suficients d’innocuïtat i la vulneració de les normes de consentiment informat.
4. La corrupció dels organismes de salut i les agències responsables de la seva supervisió i control.
5. La prohibició de medicaments de llarga trajectòria amb efectes curatius quan ha caducat l’exclusivitat de la patent, per a substituir-los per nous fàrmacs patentats a preus infinitament superiors i sense garanties suficients de la seva utilitat.
6. El rerefons discriminatori, racial, eugenèsic, colonialista i imperialista de l’experimentació. Denúncia amb proves documentades el “filantrocapitalisme” i el “colonialisme mèdic” pels experiments en poblacions d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, ocultant els resultats adversos d’aquests experiments, incloses les morts.
El llibre està estructurat en 12 capítols que ens porten a la memòria autèntiques barbaritats comeses per l’afany de lucre de les grans farmacèutiques, en una visió retrospectiva des dels anys 30 del segle XX fins a actualitat. S’estén en l’explicació de l’epidèmia de SIDA dels anys 80 i realitza unes certes similituds amb l’actual pandèmia. Acaba l’últim capítol al qual nomena “Jocs de guerra: Gènesi de l’estat de bioseguretat”
En la presentació, Kennedy adverteix: “He escrit aquest llibre perquè els estatunidencs -tant demòcrates com republicans- puguin entendre el perniciós paper del Dr. Fauci a permetre que les companyies farmacèutiques dominin el nostre govern i subverteixin la nostra democràcia, i per a relatar el paper clau que el Dr. Fauci ha exercit en l’actual cop d’estat contra la democràcia.”
Aquest “cop d’estat” té xifres segons l’autor “En 2020, els treballadors van perdre 3,7 bilions de dòlars mentre que els multimilionarisen van guanyar 3,9. Uns 493 individus es van convertir en nous multimilionaris i altres 8 milions d’estatunidencs van caure per sota del llindar de la pobresa”… “els Estats Units encara sofreix la brutal i lletja història de l’esclavitud, la segregació, el racisme i procediments mèdics forçats”.
En relació al COVID afirma: “Hi havia medicaments disponibles contra el COVID -medicaments barats i assegurances- que haurien evitar centenars de milers d’hospitalitzacions i salvar altres tantes vides si els haguéssim utilitzat en aquest país. Però el Dr. Fauci i els seus col·laboradors farmacèutics van suprimir deliberadament aquests tractaments al servei del seu únic objectiu: que els Estats Units esperi la salvació de les seves noves i multimilionàries vacunes”.
En aquest aspecte fa referència a l’estudi de recerca publicat en la revista nord-americana Epidemixs Studis Powered by Universal Health, en referència al tractament realitzat pels metges de la població manxega de Yepes en dues residències d’ancians a 84 residents i 64 treballadors de les mateixes que van ser tractats precoçment amb antihistamínics (dexclorfeniramina, cetirizina o loratadina) sense que es registressin defuncions per COVID. (https://studies.epidemixs.org/proyecto/covid-estudio-antihistaminicos-azitromicina/)
A Espanya, els mitjans de comunicació no es van fer ressò d’això, fins que va sortir publicat en l’esmentada revista nord-americana al gener de 2021, tot i així solament un parell de periòdics provincials (https://www.cmmedia.es/noticias/castilla-la-mancha/antihistaminicos-contra-la-covid-medicos-de-yepes-toledo-dan-con-un-tratamiento-eficaz/#) (https://www.cordobabn.com/articulo/salud/medico-yepes-dice-haber-encontrado-cura-covid/20210126140346074733.html) i un de Madrid van publicar petites ressenyes. (https://www.abc.es/espana/castilla-la-mancha/toledo/pueblos/abci-formula-contra-coronavirus-tres-medicos-toledo-interesa-eeuu-202101301849_noticia.html) No va ser notícia de primera pàgina en els diferents mitjans, no fos el cas que les farmacèutiques s’enfadessin i deixessin de pagar els anuncis de les seves propagandes, ja que les grans empreses farmacèutiques son els majors anunciants dels mitjans de comunicació i de la televisió. Els seus 9.600 milions de dòlars de pressupost publicitari anual compren quelcom més que anuncis: compren obediència.
“Inspirat pels rics incentius per a classificar a cada pacient com a víctima de COVID-19-Medicare (Sistema públic de salut a EE.UU.) va pagar als hospitals 39.000 dòlars per ventilador quan es tractava de COVID-19 i només 13.000 dòlars per infeccions respiratòries comunes, els hospitals van contribuir a l’engany.”
Més o menys com a Espanya que en el cas de Catalunya segons el Decret llei 12/2020 de 10 d’Abril (https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2020/04/10/12) va pagar cada alta hospitalària amb estada en l’UCI 43.400€, En el decret, la Generalitat justifica la creació del sistema de preus per “parar l’impacte negatiu” que té el coronavirus en el sistema sanitari, així com per “dotar de capacitat de tresoreria” als centres concertats i privats”. No obstant això, el decret no concreta sobre la base de quins criteris s’han establert les tarifes, la qual cosa marca diferències amb altres comunitats autònomes com Navarra que pagarà 24.000 euros per cada pacient que estigui 21 dies en l’UCI. Segurament haurem d’indagar qui és el Fauci català.
El llibre de Robert Kennedy realitza un exhaustiu recorregut sobre la SIDA i els tripijocs de les grans farmacèutiques que en l’any 2000, els seus ingressos mundials de remeis contra la sida eren de 4.000 milions de dòlars; en 2004, es van disparar a 6.600 milions. En 2010, els medicaments contra la sida van superar la marca dels 9.000 milions de dòlars per als gegants farmacèutics i van superar els 30.000 milions de dòlars en 2020.
“El desenvolupador del AZT, Jerome Horwitz, va teoritzar que la molècula podria injectar-se en les cèl·lules i interferir amb la replicació del tumor. La FDA va abandonar el compost tòxic de la quimioteràpia després que demostrés ser ineficaç contra el càncer i que era sorprenentment letal en ratolins. (2) Els investigadors del govern el van considerar massa tòxic fins i tot per la quimioteràpia contra el càncer de curta durada. Horwitz va relatar que l'”extrema toxicitat del fàrmac el feia ‘tan inútil’ que no creia que valgués la pena patentar-lo”.
“Mentre obstaculitzaven activament els assajos clínics de la pentamidina en aerosol i l’A EL 721, per a la SIDA, la camarilla del Dr. Fauci va greixar els patins, permetent a Burroughs Wellcome saltar-se les proves amb animals i procedir directament als assajos en humans. Aquesta omissió no tenia precedents en la història dels medicaments de quimioteràpia, però de nou també va ser un presagi de la decisió de permetre que la vacuna COVID19 de Pfizer/BioNTech passés a les proves en humans sense completar el panell habitual de proves de seguretat en models animals”. A l’octubre de 2021, Pfizer va anunciar que projectava uns sorprenents 26.000 milions de dòlars en ingressos de la seva vacuna COVID”.
Respecte a un cúmul cada vegada major de malalties aparegudes des de la dècada dels 80 del segle passat, Robert Kennedy apunta que “les vacunes sense garantia d’innocuïtat són un culpable potencial, però no l’únic. Altres possibles culpables -o còmplices- que encaixen en el criteri aplicable -una epidèmia sobtada en tots els habitants a partir de 1989- són el xarop de blat de moro, els aliments processats, la radiació EMF, el clorpirifos, els ultrasons, els pesticides neonicotinoides i el PFOA.”
Avui dia ningú dubte de la toxicitat de l’àcid perfluorooctaniocio o PFOA, un químic utilitzat per Teflon, la marca de paelles antiahdherentes més famosa del món. El PFOA actua en el cos com a disruptor endocrí imitant l’efecte de les hormones, per la qual cosa se l’associa amb diferents tipus de càncer, problemes de tiroides i esterilitat tant en animals com en éssers humans, fins al punt que la Comissió Europea en el seu Reglament 2017/1000 modifica el registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció d’aquesta substància, que segurament per pressions de la multinacional DuPont, aquestes restriccions no van entrar en vigor fins a 2020.
“Després del col·lapse de la bestiola soviètica, el terrorisme islàmic i la bioseguretat van suplantar al comunisme com la justificació per a una contínua presència militar i corporativa dels EUA a tot el món en desenvolupament. L’anhel adquisitiu de la indústria farmacèutica pels recursos naturals d’Àfrica i les seves poblacions, que estan massificades i obedients, amb la seva elevada càrrega de malalties, va ajudar a impulsar l’augment de la bioseguretat com a punta de llança de l’imperialisme corporatiu. Bill Gates i el Dr. Fauci van oferir la bioseguretat com a fonament del seu projecte de neocolonialisme mèdic.”
“El racisme és una característica permanent de l’autoritarisme mèdic i de l’experimentació humana… El Dr. Fauci va fer que el NIAID i els seus socis de les empreses farmacèutiques traslladessin els seus estudis a l’estranger, “perquè no es veiessin afectats els seus estudis més controvertits i arriscats “perquè poden fer coses que mai podrien fer als Estats Units”… Àfrica és una colònia farmacèutica des de fa més d’un segle. És el lloc triat per les empreses que busquen dels governs, poblacions complaents, els costos més baixos d’inscripció per pacient i una supervisió laxa per part dels mitjans de comunicació i els organismes reguladors. Els voluntaris impotents, sovint analfabets i, en cas de necessitat, gairebé d’un sol ús, permeten als IP (Investigadors principals) de la indústria farmacèutica ocultar fins i tot els efectes secundaris i els errors catastròfics”.
Al principi d’aquesta ressenya feia al·lusió a la censura del llibre i la manipulació informativa sobre aquest. Referent a això recorda l’autor que “Google té associacions lucratives amb tots els grans fabricants de vacunes, inclosa una associació de 715 milions de dòlars amb GlaxoSmithKline. Verily també posseeix una empresa que realitza proves d’infecció per COVID. Google no va ser l’única plataforma de mitjans socials que va prohibir el contingut que contradiu la narrativa oficial. Facebook, Pinterest, Instagram, YouTube, MailChimp i pràcticament totes les altres plataformes de les grans tecnologies van començar a esborrar la informació que demostrava l’eficàcia de la HCQ,(Hidroxocloroquina) substituint-la per propaganda de la indústria generada per una de les agències de salut pública controlades pel Dr. Fauci/Gates: HHS, NIH i OMS.”
A l’agost de 2020, Tim Schwab en la Columbia Journalism Review va mostrar com Gates va repartir 250 milions de dòlars en subvencions a mitjans de comunicació com NPR, la televisió pública (PBS), The Guardian, The Independent, BBC, Al Jazeera, Propublica, The Daily Telegraph, The Atlantic, The Texas Tribune Gannett, Washington Monthly, Le Monde, The Financial Times, The National Journal, Univision Medium, i el New York Times.
I respecte a l’OMS, realitza un recorregut des de la seva creació: “La Fundació Rockefeller va aportar gairebé la meitat del pressupost de l’Organització de la Salut de la Societat de Nacions (LNHO) després de la seva fundació en 1922 i va poblar les files de la LNHO amb els seus veterans i favorits. La Fundació Rockefeller va impregnar a la Lliga de la seva filosofia, estructura, valors, preceptes i ideologies, i tot això ho va heretar el seu organisme successor, l’OMS, en la seva inauguració en 1948”.
I fins a l’actualitat ja que “Quan el president Trump va retirar als Estats Units de l’OMS en 2020, va continuar amb la contribució estatunidenca de 1.160 milions de dòlars a la GAVI (Aliança per a la vacunació, patrocinada per Bill Gates) L’efecte acumulat, per tant, de la retirada va ser augmentar el poder de Gates sobre l’OMS i sobre la política sanitària mundial.”
Poder que li va permetre elegir al seu director. “En 2017, el poder de Gates era tan complet que va nomenar dit al seu adjunt, Tedros Adhanom Ghebreyesus, com a nou director general de l’OMS malgrat les queixes que Tedros seria el primer director general de l’OMS sense títol de metge i malgrat els dubtosos antecedents de Tedros. Els crítics acusen amb credibilitat a Tedros de dirigir un grup terrorista associat a violacions extremes dels drets humans incloent polítiques genocides contra un grup tribal a Etiòpia (Front d’Alliberament de Tigray)… La principal qualificació de Tedros per al lloc en l’OMS era la seva lleialtat a Gates. Tedros anteriorment va formar part dels consells d’administració de dues organitzacions que Gates va fundar, va finançar i controla: GAVI i el Fons Mundial, on Tedros era el president de confiança de Gates en el consell”.
Amb suficients proves documentals afirma que “l’OMS, la GAVI i el Fons Mundial funcionen efectivament com a comissaris ideològics”. I dins d’aquest comissariat està la pretensió de reducció de la població en la perifèria del sistema. “En els anys 1993 i 1994, l’OMS va llançar campanyes de vacunació per a la infertilitat a Nicaragua, Mèxic, Filipines, i Kenya en 1995. En cada país, l’OMS i els governs locals van vacunar a les dones en edat fèrtil, dient-los que l’objectiu de les immunitzacions de l’OMS era “eliminar el tètanus matern i neonatal. Un estudi posterior de l’OMS sobre la política de control de la natalitat, Bryant et al., arriba a la conclusió que l’OMS havien enganyat sistemàticament les persones “ateses” amb “procediments d’esterilització sense el ple consentiment de les pacients”.
Finalment, el llibre de Robert F. Kennedy explica algunes incògnites poc conegudes de la relació entre l’entramat de les grans farmacèutiques amb el complex militar, en la perspectiva de mantenir una hegemonia mundial de caràcter dictatorial.
“En 1974, la USAID (Agencia d’Estats Units pel Desenvolupament) i l’OMS van col·laborar en la creació d’un “Informe Kissinger” d’alt secret -el mecenes del qual era Nelson Rockefeller va redactar el Llibre blanc classificat, que es va convertir en política oficial dels EUA sota el president Gerald Ford en 1975. Aquest informe, conegut com el “Memoràndum d’Estudi de Seguretat Nacional dels EUA 200”, esbossava els incentius geopolítics per a reduir el creixement de la població als “països menys desenvolupats” a gairebé zero mitjançant la “reducció de la fertilitat” per a salvaguardar els interessos econòmics dels Estats Units i altres nacions industrialitzades en els recursos minerals importats”.
“Els Estats Units va començar la seva primera recerca ofensiva a gran escala sobre armes biològiques durant la Segona Guerra Mundial en la primavera de 1943 per ordre del president Franklin Roosevelt, com una col·laboració entre l’exèrcit estatunidenc i els seus socis de la indústria farmacèutica. El tità farmacèutic George W. Merck va dirigir el programa d’armes biològiques ofensives del Pentàgon mentre dirigia el seu gegant de fabricació de medicaments… En 1969, el programa d’armes biològiques dels Estats Units havia desenvolupat armes de “equivalència nuclear” segons David Franz, qui, durant vint-i-tres anys, va ser comandant de l’Institut de Recerca Mèdica de Malalties Infeccioses de l’Exèrcit dels Estats Units (USAMRIID). La principal limitació, va reconèixer Franz, era la dificultat de gestionar les armes biològiques per a evitar la seva fuita accidental. Irònicament, Franz exerciria més tard un paper clau en els programes de guany de funció del Pentàgon/Fauci que van conduir a la pandèmia de COVID-19”.
En aquest entramat calen situar els “simulacres de pandèmies” realitzats des de l’any 2000 amb diversos noms, entre ells: TOPOFF 2000-2007, L’HIVERN FOSC, LA TEMPESTA ATLÀNTICA, EL MERCURI GLOBAL, MARS 2017, SPARS 2017, CLADE X 2018, CONTAGI CARMESÍ 2019, EVENT 201 2019. “Una dotzena de Jocs Germinals organitzats per part dels planificadors militars, metges i d’intel·ligència que van conduir a COVID-19. Cadascun d’aquests exercicis kafkians es van convertir en misterioses prediccions d’una era distòpica que els planificadors de la pandèmia van sobrenomenar la “Nova Normalitat”. El tret consistent és l’afinitat entre els seus dissenyadors de simulacres per a militaritzar la medicina i introduir un govern autocràtic centralitzat”.
Tots ells amb la participació de diversos països “desenvolupats”, departaments de defensa, serveis d’intel·ligència i personal universitari i metge. “La simulació de l’Esdeveniment 201 anticipava la manipulació i el control de l’opinió pública i silenciar qualsevol col·loqui sobre els patògens potenciats artificialment… La suposició fonamental de tots els participants va ser que la censura i la propaganda són exercicis legítims del poder federal. Els participants van discutir els mecanismes per a “desinformació”, “inundant” els mitjans de comunicació amb propaganda i la imposició de sancions i el descrèdit de la dissidència”… “Ara, la definició de terror és tan àmplia”, diu l’ex funcionari de la CIA Kevin Shipp, “que qualsevol esment a les vacunes COVID entra en el seu àmbit”.
“El director d’UNICEF, Anthony Lake, va ser assessor de seguretat nacional del president Bill Clinton i el seu candidat a director de la CIA, fins que les acusacions de corrupció van desbaratar el seu nomenament. Al gener de 2020, UNICEF va aplaudir l’aprovació per part de la legislatura de les Maldives d’un projecte de llei que converteix en delicte el fet que els pares rebutgin qualsevol vacuna recomanada pel govern per als seus fills. L’entusiasme desenfadat d’UNICEF deixa clar que l’organització considera la innovació de Maldives com un programa pilot per a la humanitat.”
I unes preguntes realitzades per Vera Sharav, supervivent de l’Holocaust i defensora de l’ètica mèdica que defineix el covid-19 com un projecte militar: “Això hauria de ser una operació mèdica i no militar”. És un problema de salut pública. Per què l’exèrcit i la CIA estan tan involucrats? Per què és tot un secret? Per què no podem conèixer els ingredients d’aquests productes, que els contribuents han finançat? Per què no podem veure els contractes amb els fabricants de vacunes? Per què estem imposant un tractament amb una tecnologia experimental amb proves mínimes?.
Robert F. Kennedy acaba el seu llibre dient: “Vaig fundar Children’s Health Defense (CHD) molt abans de COVID-19. El nostre objectiu era posar fi a l’epidèmia de malalties infantils derivades d’exposicions tòxiques de tota mena, incloses algunes vacunes. CHD cerca educar al públic i responsabilitzar als mals actors per a ajudar a assegurar un futur saludable per als nostres nens. En el moment en què aquest llibre entra en impremta, la campanya per a forçar la introducció de vacunes COVID insegures en els cossos dels nens està aconseguint el seu punt àlgid. Si els nostres fills han de gaudir de les benediccions de la llibertat i la salut, hem d’acabar amb aquest malson de la COVID-19. Ja no podem “confiar en els experts” ni seguir la seva versió deformada de la ciència. Això és el que ens ha portat fins aquí.”
“El problema és la corrupció endèmica en el complex mèdic-industrial, actualment recolzat en tot moment per les empreses de mitjans de comunicació. El cop d’estat d’aquest càrtel ja ha desviat milers de milions dels contribuents, ja ha aspirat bilions de la classe mitjana mundial, i ha creat l’excusa per a la propaganda massiva, censura i control massius a tot el món. Juntament amb els seus reguladors capturats, aquest càrtel ha iniciat la guerra global contra la llibertat i la democràcia”.
En síntesi, recomano l’atenta lectura d’aquest llibre.
