“Tenim una oportunitat d’or per a aprofitar una cosa bona d’aquesta crisi. Les seves ones de xoc sense precedents poden fer que la gent sigui més receptiva a grans projectes de canvi”. (Príncep Carles en l’obertura de la reunió virtual del Fòrum Econòmic Mundial) (1)
Ens trobem amb una sèrie de legislacions que es van imposant en la majoria de països amb unes característiques d’homogeneïtat quant a objectius. Aquests objectius pretenen, diuen, assegurar la llibertat, acabar amb les desigualtats; i protegir els ciutadans d’aquells que pretenen canviar l’estat de les coses, de fanàtics sense escrúpols que causen el terror. En definitiva unes legislacions que permetin l’opció dins de l’estat de les coses però que no posin en dubte aquest estat; i curiosament a aquestes legislacions han accedit les anomenades esquerres en qualsevol país del món on s’han aprovat. Són les denominades legislacions antiterroristes que s’han aplicat mundialment a aquelles persones que han posat en dubte les ordres imposades en ocasió de la declaració pandèmica.
En les diferents opinions respecte a la repressió generalitzada, hi ha hagut dues lectures sobre el tema dels drets i les llibertats: drets individuals versus drets col.lectius; llibertat individual versus protecció col.lectiva. Lectures basades per una part en la defensa d’un individualisme sense sentit, i per altre cantó un concepte de llibertat basada en posar en tela de judici l’estat de les coses, de denuncia i confrontació amb el model polític, econòmic, cultural i sanitari derivat de les ordres dels conglomerats corporatius mundials.
Ludovico Geymonat, amb claredat, ha tractat el tema de la Llibertat. Fa trenta quatre anys Geymonat va escriure un assaig sobre la llibertat, (2) abans de la desaparició de la Unió soviètica, de la reunificació alemanya, dels atacs de l’OTAN sobre Iugoslàvia i la fragmentació d’aquesta, abans dels assassinats de centenars de milers d’iraquians pels atacs dels EUA i els seus còmplices europeus, abans de l’11 de Setembre del 2001 i les posteriors matances en massa d’afganesos i sirians. I abans de la imposada pandèmia que ha relegat alguns “conceptes sagrats” del constitucionalisme liberal al bagul dels records.
No té sentit fer de la llibertat un mite, si no se situa en un quadre de deures morals molt precisos. Diu Geymonat: “Sabem que l’opció per una de les iniciatives compatibles amb l’estat de les coses que l’individu ha trobat davant si constitueix la tercera fase (concloent) del procés en el qual es realitza la seva llibertat. Però conclou tal processo només per a obrir un altre, és a dir per a obrir el procés de l’efectiva consecució de la fi al qual tendia. Sovint ocorre, no obstant això, que es trobin al llarg d’aquest procés greus obstacles que el frenin o el detinguin. Doncs bé, l’autèntica llibertat es revela en les temptatives dirigides a superar tals obstacles, és a dir, en l’acte de lluita contra aquests. En aquesta lluita és quan la llibertat troba la seva plena expressió. Del que es pot concloure que les esmentades dificultats no tenen només una funció negativa, sinó que tenen també una positiva: la d’estimular la cerca de mitjans idonis per a aconseguir el fi desitjat. Justament aquí cal buscar la raó de la positivitat del negatiu… la tesi contrària, segons la qual la llibertat no seria lluita, és sostinguda de fet per aquells que, havent lluitat i vençut en un passat més o menys llunyà, tenen tot el interès en què ja no es continuï lluitant, a fi de preservar els seus privilegis.”
EL CONEIXEMENT
En les conteses bèl·liques que han tingut per objectiu l’anticolonialisme, la sobirania, el socialisme…, han deixat la seva vida el millor de la societat, les persones més compromeses, més humanes, les que conscientment han liderat una lluita per l’alliberament, contra les tiranies i en defensa de projectes emancipatoris. La voluntarietat de la incorporació en les conteses, ha estat la norma. I aquesta norma ha significat una pèrdua importantíssima per al projecte emancipador.
En les conteses bèl·liques organitzades pel capital que han tingut i tenen per objectiu el manteniment i reproducció d’aquest, els líders, els defensors del statu quo, mai han estat a l’avantguarda en les confrontacions. Han estat agotzonats en les seves mansions i laboratoris, en una rereguarda a l’empara de qualsevol perill, i elaborant teòricament un futur postbèl·lic continuador del model anterior. Els qui han sucumbit han estat els que paradógicament haurien d’estar menys interessats en la defensa d’uns interessos que anaven en detriment seu.
En cada contesa d’aquestes característiques, s’ha donat una constant: s’han eliminat aquelles persones que a nivell de la lluita de classes a l’interior de cada societat podien representar un perill per a les classes dominants o simplement sobrants.
Però ara no hi ha projectes emancipadors revolucionaris ni és possible una contesa bèl·lica entre els membres permanents del Consell de Seguretat de la ONU, disposen de massa i perillosos artefactes bèl·lics i l’eliminació de sobrants es realitza en les perifèries ja sigui mitjançant guerres convencionals o mitjançant les guerres medicalitzades emparades per la nefasta Organització Mundial de la Salut alentint les solucions que podrien detenir la pèrdua de milions de persones amb tan sols facilitant l’accés a l’aigua potable. I en lloc d’això, inoculen cossos estranys amb facultats d’esterilització a milions d’homes i dones considerats sobrants, tant del centre com de la perifèria. Tot això formant part del “Gran Reinici” postpandèmic.
Qui sobrevisqui a les modernes guerres biològiques encara donarà les gràcies per totes les humiliacions patides als qui ens han dotat d’una informació per a poder adquirir el “coneixement” suficient per a acceptar-les.
Però cal recordar a Henri Lefebvre que en els anys 50, (3) descrivia l’era de la informació que s’aveïnava: “S’adquireix un coneixement… Però en què consisteix aquest exactament? No és ni el coneixement (Kenntnis) real o aquell adquirit per processos de reflexió (Erkenntnis), ni un poder sobre les coses observades, ni, finalment, la participació real en els esdeveniments. És una nova manera d’observar: un mirar social sobre el retrat de les coses, però reduït a la pèrdua dels sentits, al manteniment d’una falsa consciència i a l’adquisició d’un pseudo coneixement sense cap participació pròpia…”
La pregunta crucial ha de ser: De quina classe de coneixement estem parlant?
Hem hagut d’afrontar missatges, imatges, ordres, informacions que només podem qualificar de fal·làcies (segons l’Enciclopèdia Catalana “Fal·làcia: Falsedat, engany”) elaborats pels serveis d’intel·ligència, món acadèmic fortament subvencionat, científics mercenaris a sou, organitzacions “de la societat civil” ben finançades aparentment progressistes i mitjans de comunicació tots ells al servei de les grans corporacions, sense cap diferència, en els seus àmbits geopolítics respectius.
Fal·làcies que una gran part de la humanitat repeteix mecànicament com si de coneixement es tractés, no sent una altra cosa que l’enunciat de Lefèvre “l’adquisició d’un pseudo coneixement sense cap participació pròpia” al que podem afegir una deriva dels sistemes d’ensenyament els continguts curriculars del qual estan plenament al servei dels respectius poders deixant a joves sumits en la ignorància de pensar en algun projecte transformador. Si a això li afegim la imposada “cultura” del watsapp tenim tancat el cercle dins del qual se submergeix una part important de la població.
EL GRAN REINICI
El document de Klaus Schwab “La quarta revolució industrial” editat pel Fòrum Econòmic Mundial, és el catecisme del Gran Reinici, Nova Normalitat, Any Zero, Indústria 4.0 o Agenda 2030, tan se val. (4) Tot l’entramat de la pandèmia, coincideix perfectament amb les “ordres” del Fòrum Econòmic Mundial, dissenyades i explicitades en aquest llibre. Així mateix el discurs transhumanista i transgènere coincideix plenament amb aquestes ordres com es pot constatar en aquest document. I atorgar el Premi Nobel de Química a les denominades “tisores genètiques”, es va concedir també a l’empara d’aquestes ordres. Ressalta primordialment la biotecnologia i la seva aplicació pràctica sobre les persones.
S’estén en gran manera entorn de l’aplicació de la intel·ligència artificial i les seves aplicacions diverses entre elles les bèl·liques. Els canvis legislatius en matèria laboral, no solament a Espanya, sinó a tot el món estan emmarcats en la mateixa direcció. Igual que els continguts curriculars, les notícies emeses pels diversos informatius i la uniformitat d’una “cultura global”. Apunta a la necessitat de la desregularització legislativa en tots els aspectes per a facilitar el desplegament de la Indústria 4.0, així com canvis legislatius i ètics que actualment impedeixen la manipulació genètica de les persones.
El document està estructurat en un pròleg, una introducció, quatre capítols i uns apèndixs.
El pròleg a l’edició en espanyol està signat per la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, en el qual anota: “… Els conceptes de la quarta revolució industrial ja estan integrats en les maneres de pensar i actuar dels emprenedors dedicats a desenvolupar nous tipus de serveis financers. Les seves companyies son àgils i col.laboratives, dissenyen i milloren els seus productes de forma interactiva, i treballen de prop amb els seus clients, que ja viuen vides altament digitalitzades. Aquests clients no veuen diferencies entre les seves vides físiques i digitals. Les seves nocions sobre la privacitat son molt diferents de las de las generacions anteriors. Han crescut compartint en las xarxes socials les seves vides, la seva localització, el que els hi agrada i el que no, les seves rutines, les seves amistats, els seus moments més personals, les seves dades biomètriques. Creuen que compartir aquestes dades serveix per millorar els serveis que reben, i esperen que aquestes dades siguin utilitzades respectuosament… Esta revolució generarà milions de nous llocs de treball per aquells que posseeixin les capacitats i la formació adient. …i noves formes d’utilitzar la tecnologia per canviar el comportament” (pàg. 8).
En la Introducció l’autor planteja els canvis de paradigmes: En l’àmbit social, s’està donant un canvi de paradigma sobre com treballem i ens comuniquem, igual que en com ens expressem, ens informem i ens entretenim. “…No només està canviant el «què» y el «cóm» fer les coses, sinó el «qui som» (pàg. 9). A partir d’aquestes definicions de la introducció es desenvolupa la totalitat del document el qual posa l’accent en la transformació humana del saber, del fer i de l’edició de noves persones concordes a les perspectives del capitalisme mundial. Per a això cal, elaborar un discurs únic en tot el planeta, des dels sistemes educatius fins a les notícies que apareixen en els informatius amb la finalitat de “evitar una violenta reacció popular contra els canvis fonamentals en curs.” (pàg. 10)
Dedica el capítol primer bàsicament a la Intel.ligència artificial i posa de manifest el que ja es sabut sobre el control i la utilització dels missatges, blogs, perfils de facebook, etc. “La IA ha aconseguit avenços impressionants, algoritmes que prediuen els nostres interessos culturals. Molts d’aquests algoritmes aprenen del rastre de «molles de pa» que les nostres dades deixen en el món digital” (pàg. 15).
El capítol segon el dedica fonamentalment a la biologia: “Les innovacions en el camp biològic —y la genètica en particular— son, com a mínim, impressionants. En els últims anys s’han aconseguit considerables progressos en reduir costos i augmentar la facilitat per la seqüenciació genètica, i més recentment per activar o modificar gens” (pàg. 23)
…La capacitat d’alterar la biologia pot aplicar-se a pràcticament qualsevol tipus de cél.lula, el que permet la creació de plantes o animals genèticament modificats, així como la modificació de les cél.lules d’organismes adults, inclosos els essers humans … la ciència avança tan ràpid que les limitacions son ara menys tècniques que jurídiques, regulatòries ètiques … A mesura que la investigació en enginyeria genètica avança, per exemple el desenvolupament del mètode CRISPR/Cas9 per la edició genètica, les limitacions para aconseguir una entrega i una especificitat eficaces seran superades, (pàg. 24)
… Es en el camp biològic on veig els majors reptes pel desenvolupament tant de normes socials como de legislació adient. Ens enfrontem a noves preguntes de que significa ser humans, quines dades i informacions sobre el nostre cos i la nostra salut poden o deurien ser compartides amb els demés, i quins drets i responsabilitats tenim a l’hora de canviar el codi genètic de generacions futures … Per tornar al tema de la configuració genètica, que ara sigui molt més fàcil manipular amb precisió el genoma humà en embrions viables significa que es probable que en el futur veurem el naixement de bebès de disseny que posseiran característiques particulars… No fa falta dir que las discussions sobre les oportunitats i els reptes d’aquestes capacitats ja s’estan fen. En particular, el desembre de 2015, la Acadèmia Nacional de Ciències i la Acadèmia Nacional de Medicina d’Estats Units, la Acadèmia Xina de Ciències i la Societat Reial del Regne Unit van convocar una Cimera Internacional sobre la Configuració Genètica Humana. (pàg. 25)
El capítol tercer tracta el tema de la economia i la Industria 4.0: “…Existeix un efecte de destrucció a mesura que la disrupció i l’automatització generades per la tecnologia substitueixen el capital pel treball, forçant als treballadors a quedar-se en paro o a utilitzar les seves aptituds en altres indrets” (pàg. 35)
“La tecnologia esta avançant tan ràpid que Kristian Hammond, cofundador de Narrative Science, una empresa especialitzada en la automatització de la generació narrativa, preveu que a mitjans del 2020, el 90 por cent de les noticies podrien ser generades per un algoritme, la major part d’elles sense cap mena d’intervenció humana” (pàg. 39)
“Un escenari desafiant per els països de baixos ingressos es si la quarta revolució industrial conduirà a importants «re-localitzacions» de la fabricació global tornant cap a les economies avançades, una cosa molt versemblant si l’accés a mà d’obra de baix cost ja no guia la competitivitat de les empreses”. (pàg. 43)
“A menys que els líders dels sectors públics i privats assegurin als ciutadans que estan executant estratègies creïbles per millorar la vida de tothom, el malestar social, las migracions massives i l’extremisme violent es podrien intensificar… Es cabdal que les persones creguin que poden comptar amb un treball significatiu que els permeti mantenir-se a sí mateixes i a les seves famílies,” (pàg. 44)
“Un govern àgil significa que els reguladors han de trobar formes d’adaptar-se contínuament a un nou entorn de ràpids …Existeixen dos enfocs conceptuals. En el primer, tot el que no està explícitament prohibit està permès. En el segon, tot el que no està explícitament permès està prohibit. Els governs han de combinar aquests enfocs (pàg. 60) …Per aconseguir-ho, els governs hauran d’involucrar més eficaçment els ciutadans i realitzar experiments polítics que permetin l’aprenentatge i l’adaptació (pàg. 61)
“L’accés a la tecnologia també porta aparellada la possibilitat d’una major precisió en la guerra, roba de protecció d’alta tecnologia pel combat, la capacitat d’imprimir peces de recanvi essencials o altres components en el camp de batalla, i així successivament …Amb seguretat, puc postular que qualsevol futur conflicte entre actores raonablement avançats que podria o no desplegar-se en el món físic, probablement inclourà una ciberdimensió, simplement perquè cap oponent modern es resistiria a la temptació d’alterar, confondre o destruir els sensors, les comunicacions y la capacitat de presa de decisions del seu enemic.” (pàg. 69)
“La guerra autònoma, inclòs el desplegament de robots militars i armament automatitzat accionat per intel.ligència artificial, crea la possibilitat d’una «guerra robotitzada», que jugarà un paper transformador en futurs conflictes.” (pàg. 70)
“…Dispositius pel cervell dissenyats per tractar els símptomes de la malaltia d’Alzheimer podrien implantar-se en soldats per esborrar records o crear-ne d’altres. «No es tracta de si els actors no estatals utilitzaran algun tipus de tècniques o tecnologies neurocientífiques, sinó de quan i qui les utilitzarà …El cervell és el pròxim camp de batalla.» (pàg. 71)
“Es necessari que les conversacions entre educadores i desenvolupadors sobre els estandards ètics s’apliquin amb urgència a les tecnologies emergents de la quarta revolució industrial per establir directrius ètiques comuns i incorporar-les en la societat i la cultura. Amb els governs i les estructures de govern quedant enrere en l’espai regulador, el sector privat i els actors no estatals podrien de veritat prendre la iniciativa. (pàg. 74) …Avui, un treball de classe mitjana ja no garanteix un estil de vida de classe mitjana”. (pàg. 77)
“La quarta revolució industrial no solament està canviant el que fem, sinó qui som. El impacte que tindrà en nosaltres com individus serà múltiple, i afectarà la nostra identitat i les seves múltiples facetes relacionades …i, segurament més aviat del que pensem, podria donar lloc a formes d’un engrandiment humà que faci que qüestionem la naturalesa mateixa de la existència humana. …Estem en el llindar d’un canvi sistèmic radical que requereix que els éssers humans s’hi adaptin contínuament. Com resultat d’això, podríem ser testimonis d’un creixent grau de polarització en el món, marcat per aquells que acceptin el canvi front a aquells que s’hi resisteixen.” (pàg. 78)
“…Podríem veure bebès dissenyats en un futur pròxim, junt amb tota una sèrie de altres esmenes a la nostra condició humana” (pàg. 80) …El debat global sobre el significat de la intimitat en un món de major transparència només acaba de començar…Hi han nombroses investigacions que mostren que quan una persona sap que està sent observada, el seu comportament es converteix en més conformista i obedient.” (pàg. 82)
El quart capítol es dedicat a la necessitat de crear un consens global per tal de poder portar a terme aquesta governança global a partir del que nomena Any Cero: “…Com un primer i vital pas, tenim que seguir augmentant la consciencia i generar comprensió en tots els sectors de la societat. (pàg. 88) …La nova era de la tecnologia, si se li dona forma d’una manera receptiva y responsable, podria catalitzar un nou renaixement cultural: una veritable civilització global. (pàg. 89)
Fina ací el recull de les ordres imposades pel Fòrum Econòmic Mundial, una banda elegida per les grans corporacions mundials aliens a qualsevol control, ni dels governs ni de gent en general.
Segons el filòsof Marcelo Caruso Azcárate, “Any zero implica reinicialitzar, esborrar la memòria de la societat i instal·lar aquest nou ordre mundial sense comptar amb la participació social i sense democràcia. La pandèmia, i ara les seves vacunes, va ser l’escenari perfecte per a avançar en aquesta delirant però sustentada solució. Però, en el mitjà i llarg termini requeriran de joventuts alienades, una societat deprimida i desmoralitzada i acudir a la violència que sigui necessària amb els qui es resisteixin.” (5)
El Gran Reinici implica específicament el transhumanisme, que inclou l’expansió de la genòmica, la nanotecnologia i la robòtica i la seva penetració en els cossos i cervells humans. Per descomptat, la quarta revolució industrial implica l’acomiadament de la mà d’obra humana en sectors cada vegada majors, per a ser reemplaçats per l’automatització. Però, a més, Schwab lloa l’ús de la nanotecnologia i els escàners cerebrals per a predir i avançar-se al comportament humà.
El Gran Reinici significa l’emissió de passaports mèdics, que aviat seran digitalitzats, així com la transparència dels registres mèdics, incloent la història mèdica, la composició genètica i els estats de malaltia que quedaran a mans de la màfia químic-farmacèutica. Però podria incloure l’implant de microxips que llegirien i informarien sobre la composició genètica i els estats cerebrals de tal manera que “cada cop que es travessi una frontera nacional podria implicar una exploració cerebral detallada per a avaluar el risc de seguretat d’un individu”. (6). “En termes militars, el Gran Reinici implica la creació de nous espais de batalla, incloent ciberespais i el cervell humà com a espai de batalla”. (7)
La Generalitat de Catalunya i el Parlament en pes han avalat i avalen les ordres d’aquesta banda enemiga de la humanitat com molt bé ho han demostrat durant l’estat de setge pandèmic. Ens espavilem o tot aquest entramat ens caurà a sobre.
Josep Cónsola
Febrer 2022
(2) (Ludovico Geymonat. La Libertà. Ed. Rusconi. Milano 1988)
(3) (La vida cotidiana en el mundo moderno. Alianza Editorial 1972)
(4) (Schwab, Klaus. The Fourth Industrial Revolution (Nova York. 2017).
(5) (https://www.la-epoca.com.bo/2021/02/04/el-engano-del-gran-reinicio/)
(6) (Klaus Schwab i Nicholas Davis, Shaping the Future of the Fourth Industrial Revolution: A Guide to Building a Better World (Nova York: Currency, 2018)
