La alienació es el pas universal del valor de ús al valor de canvi. Marx utilitza indistintament en 1844 “Entäusserung” i “Entfremdung” per a designar expropiació/despossessió i estranyament/allunyament respectivament. Encara que l’anàlisi de Marx està centrat en les relacions capital-treball en la creixent industria, inclou diverses reflexions que van més enllà del que es nomena venda de la força de treball i la teoria de la plusvàlua.
Si el producte del treball s’aliena o separa del productor es perquè aquest producte pertany a un altre, si la seva activitat productiva mateixa està alienada és perquè es tracta d’un treball per un altre i si la persona està alienada del seu ser genèric es perquè està alienada respecte a una altra persona. La alienació de la persona i en general tota la alienació de la persona amb sí mateixa només es realitza i s’expressa en la seva relació amb les demés persones en una societat capitalista presidida per la competència en la que “homo homini lupus” (L’home és un llop per a l’hombre), frase utilitzada per Thomas Hobbes en la seva obra El Leviatán (1651).
La forma més general d’expressar la alienació consisteix en dir que es tracta de la expropiació d’una persona per una altra persona, però només a partir de les seves formes concretes, incloses les formes ideològiques, es pot analitzar científicament la alienació. Aquestes formes concretes són econòmiques en la seva rel.
Subrogar, del llatí “subrogàre”, posar una cosa o persona en lloc d’altre.
Llogar, del llatí “alquilé”, deixar a algú una cosa per que la utilitzi u ocupi.
Vendre, del llatí “vendêre”, 1) entregar una cosa a algú rebent diners per ella.
2) Obrar algú en contra de les seves conviccions o de manera indigna per obtenir un profit material.
“Lloguer d’úters”, “venda de criatures”, “alienació de dones”, serien les paraules adequades per a designar les operacions mercantils per mitjà de les quals dones econòmicament febles, engendren i pareixen criatures per a ús i goig de dones i homes econòmicament forts. En lloc d’aquests conceptes que defineixen clarament una part de la “comercialització de l’ànima”, que expressava Robert Kurz, s’ha inventat el concepte de “gestació subrogada” o “portadora gestacional” o “mare portadora” d’igual manera que ho descriu Víctor Klemperer en “La Llengua del Tercer Reich”, “les paraules poden actuar com dosis ínfimes d’arsènic: un les empassa sense donar-se compte, a primera vista semblen no tenir cap efecte, i al cap d’un temps es produeix l’efecte tòxic “. Però en definitiva encara que la mona es vesteixi de seda, mona queda. I en definitiva ja no se tracta de la doble explotació (a casa en el treball) de les dones, o la triple segons les persones defensores del feminisme independentista, sinó de la quarta explotació estretament lligada a la producció material, no d’objectes, sinó d’éssers humans tractats com “coses” estranyes en relació a qui les produeix de la mateixa manera que en la relació capital/treball, ja que en la mesura que es valoritza el món de las coses, es devalua en raó directa el món de les persones. És, una personificació de las coses i la cosificació de les persones.
“Treball de part” es una expressió acceptada i emprada per obstetres, llevadores i dones que acompanyen en el embaràs, part i naixement d’una criatura. El embaràs, el part, el naixement, son “treballs socialment útils” no alienants quan no son estranys ni expropiats.
“Quan un producte (activitat productiva) passa a ser d’un altre, es converteix en “alienus”, (aliè, que no pertany) en “fremd” (estrany, estranger) i això no es dir de una cosa que passa a ser d’un altre, que indicaria una transmutació de l’essència, sinó una cosa “de” algú que passa a ser “d’un” altre, que indica un pas de “propietat” a “expropiació” el qual no es altra cosa que un problema socioeconòmic.” (Ludovico Silva. La Alienación como sistema. Ed. Aldafil, Caracas. 1983)
Solament des d’aquesta perspectiva de caràcter socioeconòmic seria lícit analitzar l’entramat lingüístic creat per establir uns nous models de transformació cultural que avalin la mercantilització total del gènere humà d’acord amb els paràmetres de deshumanització necessaris per incrementar la ja estesa alienació social.
Qualsevol referència a suposats “drets”, a “disposar del cós”, a “altruisme” i quantes definicions més s’inventin, amaguen precisament el seu caràcter mercantil i són la defensa de les persones econòmicament solvents i el entramat mèdic-farmacèutic que les acompanya en un exercici d’explotació biològica en el qual a diferència de la relació laboral que tant explota a homes com a dones, en aquest cas les úniques explotades són les dones. És una relació capital-treball plenament masclista.
Josep cónsola
Març 2022
