Un dels pares de la geopolítica nord-americana, Nicholas J. Spykman fent al·lusió al final de la Segona Guerra Mundial i avançant la formació d’una organització capaç d’aglutinar als Estats Units i a Europa, Spykman comentava: “És d’esperar que la zona de poder d’Europa s’organitzi en forma de Societat Regional de Nacions, comptant amb els Estats Units com a membre extrarregional… El fet constitueix des del punt de vista d’Amèrica del Nord un avantatge i no un inconvenient. Una societat de tal caràcter ens brinda l’únic mètode eficaç d’intervenir permanentment en els negocis polítics d’Europa. Cal mantenir la nostra força de manera que es pugui tirar mà d’ella per a conservar aquest poder”
En relació amb els interessos dels Estats Units i amb el seu potencial, Spykman afirmava: “…el centre de poder de l’Hemisferi Occidental podria ser superat per un potencial de poder combinat d’Euràsia, el món del qual posseeix dues vegades i mitja l’àrea i deu vegades la població de les Amèriques. Encara que, en l’actualitat… el principal objectiu polític, tant en la pau com en la guerra, ha de ser, per tant, impedir aquesta unificació”. (1)
És a dir, qui té el poder mundial no és qui controla directament el “cor del món”, és qui té la capacitat de tenir-lo envoltat, com va fer els EUA juntament amb els seus socis menors europeus durant la guerra freda i està fent actualment a Europa amb l’encerclament de Rússia per mitjà de l’OTAN, i quant a l’àrea del Pacífic, per a envoltar a la Xina, va utilitzar l’Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic SEATO (Southeast Àsia Treaty Organization) fins a l’any 1977, i actualment s’està duent a terme segons el document del Departament de Defensa nord-americà “ Indo-Pacific Strategy Report. Preparedness, Partenariats, and Promoting a Networked Region”
LA DOCTRINA OBAMA
Al maig de 2016 a només vuit mesos de sortir de la Casa Blanca, Obama va aconseguir un trist rècord omès per la premsa canallesca i el progressisme occidental: va portar en guerra més temps que qualsevol altre president estatunidenc.
El femer suec li va regalar el Premi Nobel de la Pau en 2009, amb la paradoxa que ha passat a la història com un president que ha mantingut al seu país en guerra més temps que Franklin D. Roosevelt, Lyndon B. Johnson, Richard M. Nixon o Bush.
Obama va autoritzar bombardejos massius contra l’Afganistan, l’Iraq, Síria, Líbia, el Pakistan, Somàlia i Iemen, la qual cosa eleva el total a set països en els quals la seva administració va emprendre accions militars de manera unilateral. I a vegades utilitzant governs titelles al seu servei com el de Geòrgia. Milers de assassinats entre la població civil els quals han estat oblidats pels apologistes de la “pax americana”.
Funcionaris del Pentàgon es van referir a aquesta situació com “la nova normalitat”. “En el meu caràcter de coordinador de Mitjà Orient, en realitat vaig sentir que el ritme era de temps de guerra”, va subratllar Philip H. Gordon, que va treballar a la Casa Blanca de 2013 a 2015. (2)
A ser sincers, aquesta obsessió criminal ja estava prevista quan va assumir la presidència dels Estats Units. Així ho va constatar en el discurs de 28 de Maig de 2014, en l’acte de graduació a l’Escola Militar de West Point: (3) en la qual ja apareix el que podríem denominar l’inici de la guerra contra Rússia, mitjançant Ucraïna. Però anem al principi del discurs: “The United States is and remains the one indispensable nation. That has been true for the century passed and it will be true for the century to come. (“Estats Units és i continua sent l’única nació indispensable. Això ha estat així durant el segle passat i ho serà també durant el pròxim”)
Segons el citat criminal, ningú més en el món és indispensable, amb la qual cosa no hi ha inconvenient a destruir el que sigui i on sigui, criteri que encaixa perfectament amb una altra de les afirmacions del seu discurs: “First, let me repeat a principle I put forward at the outset of my presidency: The United States will use military force, unilaterally if necessary, when our core interests demand it… International opinion matters, but America should never ask permission to protect our people, our homeland, or our way of life”. (Primer, permetin-me repetir un principi que vaig plantejar al començament de la meva presidència: els Estats Units usarà la força militar, unilateralment si és necessari, quan els nostres interessos fonamentals ho exigeixin… L’opinió internacional importa, però els Estats Units mai ha de demanar permís per a protegir el nostre poble, la nostra pàtria, o la nostra forma de vida.)
I respecte a Ucraïna, va deixar clar que la seva política seria igual (o pitjor) que la desencadenada durant l’anomenada guerra freda, amb la qual cosa podem entreveure, i en funció dels últims esdeveniments, afirmar, que la guerra dels Estats Units contra Rússia en territori d’Ucraïna es va iniciar durant el mandat d’Obama l’any 2014. El que ha esdevingut posteriorment es pot resumir en el popular dit que “qui sembra vents, recull tempestes”.
“In Ukraine, Russia’s recent actions recall the days when Soviet tanks rolled into Eastern Europe. Our ability to shape world opinion helped isolate Russia right away. Because of American leadership, the world immediately condemned Russian actions; Europe and the G7 joined us to impose sanctions; NATO reinforced our commitment to Eastern European allies; the IMF is helping to stabilize Ukraine’s economy. (A Ucraïna, les accions recents de Rússia van recordar els dies en què els tancs soviètics van envair Europa de l’Est. La nostra capacitat per a donar forma a l’opinió mundial va ajudar a aïllar a Rússia immediatament. A causa del lideratge estatunidenc, el món va condemnar immediatament les accions russes; Europa i el G7 es van unir a nosaltres per a imposar sancions; l’OTAN va reforçar el nostre compromís amb els aliats d’Europa de l’Est; l’FMI està ajudant a estabilitzar l’economia d’Ucraïna.)
“The point is this is American leadership. This is American strength. In each case, we built coalitions to respond to a specific challenge. Now we need to do more to strengthen the institutions that can anticipate and prevent problems from spreading. For example, NATO is the strongest alliance the world has ever known. But we’re now working with NATO allies to meet new missions, both within Europe where our Eastern allies must be reassured, but also beyond Europe’s borders ” (“El punt és que aquest és el lideratge estatunidenc. Aquesta és la força estatunidenca. En cada cas, construïm coalicions per a respondre a un desafiament específic. Ara hem de fer més per a enfortir les institucions que poden anticipar i evitar que els problemes es propaguin. Per exemple, l’OTAN és l’aliança més forta que el món hagi conegut mai. Però ara estem treballant amb els aliats de l’OTAN per a complir noves missions, tant dins d’Europa, on s’ha de tranquil·litzar als nostres aliats orientals, com més enllà de les fronteres d’Europa.”)
Aquest recordatori, serveixi per a no caure en una falsa sorpresa quan Suècia i Finlàndia decideixen sol·licitar el seu ingrés en l’OTAN, ja que no és a causa del conflicte a Ucraïna, sinó una decisió ja presa fa uns anys entre aquests països i els Estats Units amb l’objectiu d’estrènyer el cèrcol militar amenaçador a Rússia i Bielorússia.
I tampoc per a caure en una sorpresa davant l’última ofensiva polític-militar amb l’objectiu de crear un altre cèrcol ofensiu contra la Xina.
El 17 de Novembre de 2011, en un discurs davant el parlament australià, el president Barack Obama ja va anunciar el “gir a Àsia” dels EUA: “Com a President, vaig prendre una decisió deliberada i estratègica: com a nació del Pacífic, els Estats Units exercirà un paper més important i a llarg termini en la configuració d’aquesta regió i el seu futur… he ordenat al meu equip de seguretat nacional que faci de la nostra presència i missió a Àsia Pacífic una prioritat màxima. Com a resultat, les reduccions en la despesa de defensa dels EUA no es realitzaran a costa d’Àsia Pacífic… La meva guia és clara, els Estats Units és una potència del Pacífic i som aquí per a quedar-nos”. (4)
SUMA I SEGUEIX
El professor de Five Colleges of Peace and World Security Studies i membre de la junta directiva de l’Associació de Control d’Armes, Michael T. Klare, en un detallat anàlisis del mes de Gener de 2022 sobre la política militar agressiva dels Estats Units respecte a la Xina que porta per nom “Washington Tightens the Noose around la Xina” (Washington estreny la soga al voltant de la Xina) realitza el següent paral·lelisme: “For a moment, imagine an upside-down military world. Instead of U.S. guided-missile destroyers and other ships regularly carrying out “freedom of navigation operations” near Chinese-claimed islands in the South China Sea and such destroyers no less regularly passing through the Strait of Taiwan between that disputed island and the People’s Republic of China, consider how any administration would react if Chinese naval vessels were ever more provocatively patrolling off the coast of California. You know that official Washington would quite literally go nuts and we’d find ourselves at the edge of war almost instantly. “Or, in a similar fashion, imagine that Russia had moved nuclear weapons close to the southern Mexican border, was selling advanced weaponry and offering other military aid to Mexico, and acting as we’ve been doing in relation to Ukraine. Washington would be up in arms.” (Per un moment, imaginin un món militar a l’inrevés. En lloc dels nostres destructors amb míssils guiats i altres vaixells que duen a terme regularment “operacions de llibertat de navegació” prop de les illes reclamades per la Xina en la Mar de la Xina Meridional i tals destructors passen amb no menys regularitat per l’Estret de Taiwan entre aquesta illa en disputa i la República Popular de la Xina, considerin com reaccionaria qualsevol administració (nord-americana) si els vaixells de guerra xinesos patrullessin cada vegada més provocativament enfront de la costa de Califòrnia. Vostès saben que el Washington oficial literalment es tornaria boig i ens trobaríem a la vora de la guerra gairebé instantàniament. O, de manera similar, imagini que Rússia hagués mogut armes nuclears prop de la davantera sud de Mèxic, estigués venent armament avançat i oferint una altra ajuda militar a Mèxic, i actuant com ho hem estat fent en relació amb Ucraïna. Washington s’aixecaria en armes.)
“The word “encirclement” does not appear in the 2022 National Defense Authorization Act (NDAA), signed into law by President Joe Biden on December 27th, or in other recent administration statements about its foreign and military policies. Nor does that classic Cold War era term “containment” ever come up. Still, America’s top leaders have reached a consensus on a strategy to encircle and contain the latest great power, China, with hostile military alliances, thereby thwarting its rise to full superpower status.” (La paraula “cèrcol” no apareix en la Llei d’Autorització de Defensa Nacional (NDAA) de 2022, promulgada pel president Joe Biden el 27 de desembre de 2021, ni en altres declaracions recents de l’administració sobre les seves polítiques exterior i militar. Tampoc apareix aquest terme clàssic de l’era de la Guerra Freda “contenció”. Encara així, els principals líders dels Estats Units han arribat a un consens sobre una estratègia per a envoltar i contenir a l’última gran potència, la Xina, amb aliances militars hostils, frustrant així el seu ascens a un estatus de superpotència“) (5)
La Llei de Defensa de 2022 NDAA (National Defense Authorization Act for Fiscal Year 2022) (6) ‒aprovada amb el suport aclaparador de demòcrates i republicans‒ fixa una despesa de 768.000 milions de dòlars, també incorpora una sèrie de partides concretes i iniciatives polítiques destinades a cerclar i subjugar a la Xina.
Entre aquestes figura una quantitat extra de 7.100 milions de dòlars per a la Iniciativa de Dissuasió del Pacífic, o PDI. (7), un programa iniciat amb vista a potenciar les forces estatunidenques i aliades en el Pacífic. La despesa proposada per a la PDI es va incrementar un 132% per a 2022, passant dels 2.200 milions de dòlars de 2021 a 5.100 milions enguany.
El president Biden ha fet seva l’estratègia de cèrcol a la Xina. Els preparatius de cara a una possible guerra amb la Xina constitueixen ara una prioritat del Pentàgon, així com l’aïllament diplomàtic de Pequín. D’acord amb aquesta perspectiva, el pressupost del departament de Defensa per a 2022 assenyala que “la Xina constitueix el principal desafiament a llarg termini per als EUA”.
Aquesta llei inclou una mesura centrada en teixir “aliances i col·laboracions de defensa a la regió indopacífica” que proporcioni un programa conceptual de cara a aquesta estratègia de cèrcol.
L’augment de l’assignació d’aquest any 2022 al Pentàgon, en altres 24.000 milions de dòlars, particularment per a contenir (o combatre) millor a la Xina. La major part d’aquests dòlars es destinaran a la construcció de míssils hipersònics i altres armes avançades que apuntaran contra la Xina, a la realització de més maniobres militars i al reforç militar dels aliats dels EUA a la regió.
De fet, la idea d’envoltar a la Xina mitjançant una cadena de potències hostils ja té la seva història de la mà de la que va ser secretària de seguretat nacional Condoleezza Rice qui va elaborar un sistema d’aliances antixineses a Àsia, que des de llavors ha estat dut a terme pels següents presidents.
El document que recull aquests plans va ser escrit per l’almirall Phil Davidson, al comandament del INDOPACOM (Comandament de l’Indus-Pacífic), i té per nom “Recuperant l’Avantatge”. Una proposta per al període 2020 – 2026. (8)
I el document del Departament de Defensa dels Estats Units de 2019, (THE DEPARTMENT OF DEFENSE. Indo-Pacific Strategy Report. Preparedness, Partenariats, and Promoting a Networked Region. June 1, 2019) que conté un esquema detallat del cèrcol a la Xina mitjançant una xarxa amenaçadora de bases i tropes militars estatunidenques i països aliats. El propòsit és cerclar a la Xina i paralitzar la seva economia. (9)
CONCLUSIÓ: TORNEM A SPIKMAN
“…the Western Hemisphere center of power could be outweighed by a combined Eurasian power potential, which World possess two and one-half times the area and ten times the population of the Americas. Even though, at the present time… The main political objective, both in peace and in war, must therefore be to prevent the unification”. (“…el centre de poder de l’Hemisferi Occidental podria ser superat per un potencial de poder combinat d’Euràsia, el món del qual posseeix dues vegades i mitja l’àrea i deu vegades la població de les Amèriques. Encara que, en l’actualitat… el principal objectiu polític, tant en la pau com en la guerra, ha de ser, per tant, impedir aquesta unificació”. (10)
Tal vegada des d’aquesta perspectiva rapaç, imperialista i agressiva dels Estats Units al llarg de la història en la seva perspectiva de dominar el món, podem analitzar els intents agressius cap a Rússia des de terres d’Ucraïna com a part del cèrcol occidental, l’extensió de l’OTAN a Suècia i Finlàndia per al control de la Mar Bàltica i l’amenaça militar a Rússia en el flanc nord-occidental, al costat de la política estratègica Indo-Pacífica amenaçadora per a la Xina.
Paral·lelament les polítiques de sancions cap a tots dos paises a fi de distorsionar les seves economies i en un intent desesperat d’impedir a base d’accions militars l’estrenyiment de les relacions entre Àsia i Euràsia. L’instint criminal euro-nord-americà cada vegada queda més al descobert, ja no pot disfressar-se de democràcia, llibertat, drets humans, etc., només li queda el recurs que sempre ha utilitzat en els intents de dominació: la força i la mentida.
Josep Cónsola
Maig 2022
REFERÈNCIES
(1) Nicholas John Spykman. America’s Strategy in World Politics: The United States and the Balance of Power, New York, Harcourt, Brace and Company. 1942) (Edición en español: Estados Unidos frente al mundo. Fondo de Cultura Económica. 1944)
(2) (https://www.nytimes.com/es/2016/05/18/espanol/el-inesperado-legado-de-obama-ocho-anos-de-guerra.html)
(5) (Michael Klare, Welcome to the New Cold War in Asia January 13, 2022 (https://tomdispatch.com/none-dare-call-it-encirclement/)
(6) (https://www.congress.gov/bill/117th-congress/senate-bill/1605/text)
(7) (https://thepoliticalroom.com/iniciativa-de-disuasion-del-pacifico-ee-uu-se-prepara-contra-china/)
