“No pretenc preguntar a qui ja sé per endavant la seva resposta. Ni pretenc respondre(m) abans de preguntar(me). Ni tan sols sé quines poden ser les preguntes adequades. Tan sols un lleuger intent de comprendre les interrelacions entre economia, política i cultura amb els propòsits dels qui auguren un futur distòpic que amenaça, -no sé fins a quin punt-, al gènere humà. Intentar establir els llaços, secrets, uns clars i altres solapats que permetin obrir els ulls per a veure, no sols mirar, en una dimensió molt més àmplia que les ullades superficials, parcials i passatgeres”.
Josep Cónsola
