El sol i la lluna sense llum. Cel i terra en tenebres.
Qui pot elevar el món de les dones que s’enfonsa?
Vaig obstinar les meves joies per a navegar a través de la mar oberta,
separant-me dels meus fills quan vaig sortir per la frontera de la Porta de Jade.
Deslligant els meus peus per a vessar els verins d’un mil·lenni,
desperto l’esperit de les dones, centenars de flors, en flor.
Oh, aquest pobre mocador fet de seda teixida per tritons,
mig tacat de sang i mig xopat de llàgrimes.
Poema “Penediments” de Qiu Jin, 1904
Qiu Jin va ser una feminista i escriptora xinesa, revolucionària que va lluitar contra l’Imperi qing.
Va néixer 8 de novembre de 1875 en Minhou, província de Fujian. Casada en 1896, als 21 anys en contra de la seva voluntat, i en 1904 va abandonar al seu marit va marxar al Japó unint-se a un grup de revolucionaris xinesos antimanchú.
En tornar a la Xina, Qiu Jin va fundar un dels primers periòdics dirigit al públic femení: “Dones de la Xina“ on va exposar els seus fins ideològics. Gran oradora, en els seus discursos destacava la seva lluita per l’alliberament de la dona, l’educació i la igualtat de drets entre homes i dones.
En 1907 va ser directora de l’escola Datong en Shaoxing, que aparentava ser una escola per a mestres d’esport, però en realitat estava destinada a la formació de revolucionaris.
La militància feminista va portar a Qiu Jin fins a la lluita armada. En 1907 va organitzar una revolta a la província de Anhui, però va ser arrestada, torturada i decapitada públicament el 15 de juliol de 1907. Qiu Jin tenia trenta-un anys d’edat.
Va ser reconeguda pels revolucionaris com a heroïna i màrtir i es va convertir en símbol de la lluita per l’alliberament de les dones de la Xina. La República Popular de la Xina va establir un museu dedicat a Qiu Jin en Shaoxing, la seva antiga casa.
