L’any 1939, Marcel Prenant va publicar un petit llibre amb el títol de Raça i Racisme (1)
En ell fa referència al tema de la ciència des de la perspectiva nazi, perspectiva que, passats els anys podem comparar-la amb el que actualment ens han imposat com a ciència d’acord amb tot el terror pandèmic i el posterior discurs de vacunació, quan no ha estat, ni és, una altra cosa que una decisió política elaborada, finançada i posada en pràctica per l’actual Reich Mundial, utilitzant per a això bàsicament una organització que es nodreix fonamentalment de les aportacions dels grans industrials químics farmacèutics i dels defensors de la governança global: l’OMS.
Prenant, ja en 1939, sentenciava que “El mite modern manca de valor tret que fingeixi secundar-se sobre la ciència, encara que sigui al preu de les més desvergonyides falsificacions i contradiccions. Per part seva, la ciència, es deforma i es falsifica per a facilitar així la tasca de la mística mentidera” (2)
En 1933, Walter Groß va ser designat per a crear l’Oficina Nacionalsocialista per a la Il·lustració sobre Política de Població i Benestar Racial (Aufklärungsamt für Bevölkerungspolitik und Rassenpflege) que va ser dissenyada per a educar al públic i generar suport per al programa d’esterilització nazi. I en 1934, intervenia amb aquestes paraules: “La política ni pot esperar que la teoria de les races hagi estat elaborada per la ciència. La política ha de saltar per sobre de la ciència… La ciència mai pot ser cridada a formar per si mateixa una filosofia i a influir de manera determinant sobre l’actitud mental d’un poble… No heu d’interrogar: heu de creure”. (3)
L’avantatge dels propagandistes del nazisme alemany dels anys trenta –i altres en altres latituds-, és que deien les coses amb total claredat, sense subterfugis de cap mena, a diferència dels moderns dictadors globals que embullen el seu discurs, alhora que se senten recolzats per les per les modernes esquerres de tots els pelatges amb els seus discursos aparentment progressistes. Tal vegada perquè no estan tan convençuts com els seus avantpassats que si oferissin el seu discurs amb claredat, no rebrien aplaudiments, sinó una ona de reprovació els resultats de la qual podrien ser imprevistos.
Però si analitzem amb tranquil·litat el desenvolupament de la imposició pandèmica, tan anterior a març de 2020 com la posterior i els advertiments futurs, podem traçar un paral·lelisme perfecte amb l’informe que va dur a terme el militar nazi Erich Suchsland sobre la “Selecció racial per bombardejos aeris” publicat, segons Prenant, en Archiv für Rassen Und Gesellschafts-Biologie de 1938.
En ell Suchsland fa esment als individus “Unabkömmlich”, és a dir als necessaris o imprescindibles. I als individus “Abkömmlich”, els reemplaçables, no imprescindibles o no necessaris: “Tornem a les pèrdues dels reemplaçables. Prenent la densitat de la població com a base del nostre estudi, cal suposar que les pèrdues seran tan menors com més gran sigui el valor hereditari dels individus… Un o diversos bombardejos farien aparèixer les males disposicions que, les èpoques afables, potser a causa de les cures preventives, no es manifestarien” (4)
Explica que una part molt important de les morts no és deguda a l’impacte directe de la metralla sinó als efectes, entre ells la por, capaces de fer aflorar diverses malalties psicosomàtiques l’efecte de les quals és similar al de ser aconseguit per una bomba.
A l’uníson, en 1935, Marie Joseph Auguste Carrel-Billiard (Alexis Carrel), qui havia obtingut el Premi Nobel de Medicina l’any 1912, publicava un llibre titulat “La incògnita de l’home”, (5) en el qual s’aboquen alguns conceptes d’una semblança sorprenent amb els discursos dels científics del Reich alemany. Vegem alguns:
“Avui… la civilització moderna dona a multitud d’éssers humans de mala qualitat, la possibilitat de viure. Ells i els seus descendents contribueixen en gran part a la decadència de les races blanques. (6)
…”La supressió de la selecció natural ha permès la supervivència d’éssers els teixits dels quals i la consciència dels quals són de mala qualitat. La raça s’ha anat afeblint causa de la conservació de tals reproductors. (7)
…”Certament, els éssers humans són iguals, però els individus no ho són. La igualtat dels seus drets és una il·lusió. El feble d’esperit i l’home de geni no han de ser iguals davant la llei. L’ésser estúpid, inintel·ligent, incapaç d’atenció, dispers, no té dret a una educació superior. És un absurd concedir-li el mateix poder electoral que a l’individu completament desenvolupat… El principi democràtic ha contribuït a la desaparició de la civilització, impedint el desenvolupament de l’elit… l’estandardització de l’ésser humà per l’ideal democràtic, ha assegurat el predomini dels febles. (8)
…”Per a la perpetuació d’una elit, l’eugenisme és indispensable, perquè és evident que una raça ha de reproduir els seus millors elements… L’eugenisme pot exercir una gran influència sobre el destí de les races civilitzades… L’establiment per l’eugenisme d’una aristocràcia biològica hereditària seria una etapa important cap a la solució dels grans problemes de l’hora present. (9)
Tornant a Marcel Prenant, escriu: “Els racistes estimen en efecte que el fet determinant en el destí d’un individu és la seva constitució hereditària o genètica. D’aquí les lleis sobre l’esterilització que s’apliquen a Alemanya i altres països. D’aquí també, els conceptes eugenèsics menys brutals, però igualment tendenciosos, que corren en molts països capitalistes i segons els quals caldria, per a millorar la humanitat, reglamentar i dirigir la reproducció de l’espècie humana, de manera gairebé tan estricta com es fa per a la reproducció dels animals domèstics” (10)
De la història de la Societat Alemanya de Medicina Interna (DGIM) Part 1: La DGIM en l’era nazi (11) podem extreure alguns paràgrafs i unes conclusions sobre aquesta època:
“Els Congressos de la DGIM com a Espais de Política Nacionalsocialista en Salut es van convertir en esdeveniments en els quals es transportava propaganda nacionalsocialista. En 1934, Schittenhelm va treure a col·lació el tema de la genètica… El líder mèdic del Reich, Gerhard Wagner va emfatitzar en Wiesbaden, que “més rellevant que cuidar al membre individual de la nació, és ara l’organisme nacional al qual cal cuidar”… Louis Radcliffe Grote, membre del comitè DGIM, es va fer particularment clar en una conferència de l’Acadèmia de Berlín per a la Formació Mèdica Avançada poc després del començament de la guerra. Va defensar obertament la higiene racial i perquè no amenacés la “futura civilització”… Només va haver-hi uns pocs comportaments d’oposició efectius contra el nacionalsocialisme des de les files de la DGIM”.
I s’arriba a les següents conclusions:
“El comportament de la Societat Alemanya de Medicina Interna durant l’era nazi és alliçonador. La societat professional es va subordinar completament al sistema. El programa científic de les conferències es va adaptar en gran manera als interessos ideològics. La solidaritat amb els perseguits només es pot veure en rars casos individuals. Per contra, fins i tot els presidents de la DGIM van estar involucrats en expulsions i crims mèdics nazis. Només els membres individuals de la DGIM van desenvolupar un comportament d’oposició per convicció personal” (Das Verhalten der Deutschen Gesellschaft für Innere Medizin in der NS-Zeit ist ernüchternd. Die Fachgesellschaft ordnete sich ganz dem System unter. Dones wissenschaftliche Programm der Tagungen wurde über weite Strecken ideologischen Interessen angepasst. Solidarität mit Verfolgten ist nur in seltenen Einzelfällen erkennbar. Im Gegenteil waren selbst DGIM-Vorsitzende an Vertreibungen und NS-*Medizinverbrechen beteiligt. Nur einzelne DGIM-Mitglieder entwickelten aus persönlicher Überzeugung oppositionelles Verhalten.) (12)
Com si el temps s’hagués detingut i la memòria esborrada, des del 2020 hem pogut comprovar com també la societat professional s’ha subordinat als dictats del nou Reich, els seus discursos més apologètics que científics, i la solidaritat amb els científics honestos solo s’ha donat en casos individuals.
Sense pressa, però sense pausa, el capital, emparat sempre per “experts i homes de ciència” ha continuat elaborant teòricament i pràcticament la seva teoria racial i conseqüentment eugenèsica.
Amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial, on més es va posar en pràctica va ser a Sud-àfrica, el clímax de la qual es va concretar en l’anomenat PROJECT COAST sobre recerques en mètodes de control natal per a reduir les ràtios de naixement de persones de color. Daan Goosen, director executiu dels Laboratoris de Recerca Roodplaat entre els anys 1983 i 1986, va comptar a Tom Mangold de la BBC que el Projecte Coast va finançar un projecte per a desenvolupar un anticonceptiu que hauria estat aplicat clandestinament a la població negra. Goosen va informar que el projecte havia desplegat una vacuna per a homes i dones i que els investigadors encara estaven buscant un mitjà pel qual podrien fer estèrils a la població negra sense que aquests fossin conscients.
Baffour Ankomah, columnista de Newafrican Magazine, el 7 de març de 2019 feia referència al documental, publicat l’anterior mes de febrer, realitzat per un exmembre del servei d’intel·ligència de l’era de l’apartheid de Sud-àfrica on afirma que el virus de la SIDA i altres malalties es van propagar deliberadament entre la població en un esforç per matar tants negres com fos possible. Aquesta no va ser la primera vegada que exoperadors de l’era de l’Apartheid han confessat obertament haver usat armes químiques i biològiques per a matar a persones negres. (13)
Durant el judici de trenta mesos al Dr. Wouter Basson, sobrenomenat Dr. Death (Mort) del 4 d’octubre de 1999 a l’11 d’abril de 2002, molts dels seus antics col·legues, que es trobaven entre els 200 testimonis convocats per l’estat, van atestar que Basson havia utilitzat als seus sequaços i agents de Project Coast (el nom no oficial del programa CBW de Sud-àfrica) per a matar als negres africans. El Dr. Daan Goosen, el primer director general de Roodeplaat Research Laboratories, l’empresa façana de les Forces de Defensa de Sud-àfrica (SADF) a Pretòria, on es va basar el Projecte Coast, va declarar en el citat judici: “Hi ha moltes persones que pensen que Basson va ser un heroi perquè va matar als negres en gran”.
El mateix Basson va admetre davant el tribunal que els seus contactes a l’estranger van funcionar prou bé. En 1984, els Centres de Control de Malalties a Atlanta, els EUA, van efectuar 8 enviaments de virus de l’Ébola, Marburg (virus de Marburg) i Rift Valley (Febre de la Vall del Rift) a Sud-àfrica. Per això durant el judici moltes ambaixades estrangeres a Sud-àfrica estaven extremadament nervioses, fos cas que sortís a relluir concretament la seva participació. Basson, per descomptat, va resultar absolt perquè l’únic jutge blanc en el judici, Willie Hartzenberg, el va deixar en llibertat després de trenta mesos d’audiències en les quals es van personar 200 testimoniatges que van avalar les seves criminals pràctiques.
Segons Tom Mangold i Jeff Goldberg, en el seu llibre de 1999, Plague Wars, elaboren una minuciosa anàlisi sobre la guerra biològica i els horrors anticipats d’un futur pròxim, que el defineixen amb aquestes paraules: “Aquestes són les armes del futur: organismes microscòpics produïts en laboratoris i alliberats sobre poblacions involuntàries perquè es reprodueixin, propaguin i matin. Són tan mortals com les bombes atòmiques, molt més barates de crear i molt més fàcils de distribuir”. (14)
Ja ens anem acostant a unes guerres contra la part de la humanitat que es considera reemplaçable, prescindible, (“Abkömmlich”) per a utilitzar el lèxic encunyat pel Tercer Reich alemany i reencarnada amb entusiasme per les elits corporatives mundials.
El 4 de novembre de 2014 el periòdic Kenya Today realitzava un reportatge signat pel Dr. Wahome Ngare Obstetre/Ginecòleg, el contingut del qual era el següent:
“El tètanus és una malaltia incurable que infecta el cos a través de ferides o pell trencada. El segell del cordó umbilical dels nounats és un possible punt d’entrada i els fa especialment susceptibles. Es prevé millor a través de la immunització amb la vacuna de toxoides tetànics (TT).
La nostra preocupació i el tema d’aquesta discussió és la campanya d’immunització contra el tètanus patrocinada per l’OMS/UNICEF llançada l’any passat a l’octubre aparentment per a eradicar el tètanus neonatal. Està dirigit a nenes i dones entre les edats de 14 a 49 anys (edat fèrtil) i en 60 districtes específics repartits per tot el país. La vacuna contra el tètanus que s’utilitza en aquesta campanya ha estat importada al país específicament per a aquest propòsit i té un número de lot diferent del TT regular. Fins al moment, s’han administrat 3 dosis: la primera l’octubre de 2013, la segona el març de 2014 i la tercera l’octubre de 2014. És molt possible que quedin dues dosis més.
A diferència d’altres exercicis de vacunació massiva, aquesta campanya de vacunació contra el tètanus organitzada i patrocinada per l’OMS/UNICEF en particular es va llançar a l’Hotel New Stanley a Nairobi, la qual cosa és extremadament inusual per a una campanya pública. Per aquesta raó, moltes persones, inclosos els professionals de la salut, desconeixien la campanya fins que els bisbes catòlics van abordar el tema.
Aquest tipus de vacunació contra el tètanus és similar al protocol que es va aplicar en la campanya de l’OMS/UNICEF prèviament a Mèxic, Nicaragua i Filipines. La vacuna administrada en aquests països era una vacuna reguladora de la fertilitat composta per toxoide tetànic com a portador de la subunitat beta de la gonadotropina coriònica humana (HCG). S’ha demostrat que recerques posteriors que les nenes i dones immunitzades les han deixat permanentment infèrtils. Aquest és el temor que cal esclarir en aquest país i prevenir utilitzant tot l’armament científic al nostre abast.
El desenvolupament de les vacunes reguladores de la fertilitat va ser encarregat i patrocinat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en 1972. Per a 1992, s’havia desenvolupat una vacuna contra l’hormona de l’embaràs anomenada gonadotropina coriònica humana (HCG) que usava la vacuna contra el tètanus com a vehicle.
La HCG és una hormona produïda pel teixit placentari de l’embaràs. De fet, és l’hormona que utilitzem per a provar l’embaràs tant en sang com en orina. Atès que la HCG és natural per al cos, el cos en circumstàncies normals no desplegaria anticossos contra ella, no obstant això, si una part de l’hormona s’uneix a la vacuna contra el tètanus, el cos desenvolupa anticossos contra el tètanus i la HCG! Perquè la vacuna que regula la fertilitat tingui un efecte complet, la mare ha de rebre 5 injeccions separades per sis mesos i l’efecte complet es nota 2 a 3 anys després de l’última injecció. Una vegada que una mare fa anticossos contra la HCG, rebutja qualsevol embaràs tan aviat com comença a créixer en el seu úter, la qual cosa provoca un avortament. L’embaràs al seu torn potenciaria la seva immunitat enfront de la HCG fent encara més vigorós el rebuig del pròxim embaràs i d’aquesta manera provocant l’esterilitat en la dona.
Encara que alguns participants en la reunió del grup de treball tècnic de l’OMS de 1992 que va discutir la vacuna van indicar que la vacuna necessitava més proves per a determinar la seva seguretat i per a evitar el seu abús com a eina d’esterilització massiva, l’OMS va continuar endavant i va dur a terme campanyes de vacunació massiva utilitzant la nova vacuna contra el tètanus barrejada amb HCG a Mèxic en 1993 i Nicaragua i Filipines en 1994. El que és encara pitjor, francament immoral i malvat, és que el tètanus barrejat amb HCG es va administrar sense revelar el seu “efecte anticonceptiu” a les nenes i les mares. Pel que respecta a ells , havien anat per una injecció innocent per a prevenir el tètanus neonatal!
En 1995, la vacuna va arribar a Kenya i els bisbes catòlics van aixecar la bandera vermella. A diferència d’aquesta vegada, el llavors ministre de Salut va insistir que la vacuna havia de provar-se abans de la campanya. L’OMS va optar per retirar la vacuna en lloc de permetre que es fessin proves de HCG.
Fins on sabem, no va ser fins a octubre de l’any passat quan l’OMS va tornar al país amb la campanya contra el tètanus. Igual que la campanya a Sud-amèrica anteriorment, la població objectiu són nenes i dones entre les edats de 14 – 49 anys, s’està donant cada sis mesos i la justificació de la campanya és eradicar el tètanus neonatal!
És amb el coneixement previ anterior de les activitats encobertes de l’OMS que l’Associació de Metges Catòlics de Kenya va cridar l’atenció dels bisbes sobre l’assumpte i va ordenar la seva intervenció en la cerca d’audiència amb el Ministeri de Salut amb una sola sol·licitud; que la vacuna contra el tètanus que s’usa en aquesta campanya es provi per a assegurar-se que no hagi estat barrejada amb HCG abans de la segona ronda d’immunitzacions al març. El Ministeri de Salut es va negar a provar la vacuna.
L’Associació de Metges Catòlics de Kenya va aconseguir accedir a la vacuna contra el tètanus utilitzada durant la campanya d’immunització de l’OMS/UNICEF el març de 2014 i la va sotmetre a proves. La desafortunada veritat és que la vacuna estava barrejada amb HCG igual que la que es va fer servir en els casos d’Amèrica del Sud! A més, cap de les nenes i dones que van rebre la vacuna van ser informades del seu efecte anticonceptiu.
Això va provar els nostres pitjors temors; que aquesta campanya de l’OMS/UNICEF no tracta d’eradicar el tètanus neonatal, sinó que és un exercici d’esterilització massiva ben coordinat i contundent de control de la població fent servir una vacuna comprovada que regula la fertilitat.
Quan es va qüestionar a Amèrica del Sud a principis de la dècada de 1990 que la vacuna contra el tètanus utilitzat estava barrejada amb HCG, l’OMS va descartar les afirmacions com a infundades i va demanar proves. Un cop els organismes d’aquests països van proporcionar proves, l’OMS va afirmar que els altres components del procés de producció de vacunes poden haver causat resultats falsos positius.
Quan se’ls va pressionar més, van acceptar que algunes vacunes poden haver estat contaminades amb HCG durant el procés de producció. No obstant això, la HCG no és un component ni s’usa en la producció de cap vacuna, molt menys contra el tètanus.
Les dones immunitzades han sofert múltiples avortaments i algunes han quedat estèrils.
La responsabilitat de protegir els kenians està igualment en mans de cadascun de nosaltres i del nostre govern electe. Ara depèn de cada kenià prendre una decisió informada”. (15)
I, ja estem arribant a l’avantsala de la guerra mundial entre dos contendents: D’una banda, el Fòrum Econòmic Mundial, en coalició amb el Fons Monetari Internacional, l’Organització Mundial del Comerç, el G-7, l’Organització Mundial de la Salut, les grans fundacions privades de Bill Gates, George Soros i Rockefeller; el complex químic-farmacèutic i els grans Fons d’inversió. D’altra banda, la resta del món.
Guerra que a l’estil de l’expressat per Tom Mangold i Jeff Goldberg, descrit anteriorment sobre la guerra biològica i els horrors anticipats d’un futur pròxim: “Aquestes són les armes del futur: organismes microscòpics produïts en laboratoris i alliberats sobre poblacions involuntàries perquè es reprodueixin, propaguin i matin”
Guerra dissenyada i duta a terme a partir de l’11 de març de 2020 en la seva primera fase, els projectils de la qual, ignorats al principi, cada vegada es van coneixent més els seus components, associats al que es denomina “mutació amb guany de funció” (Gain of Function Mutation), modificacions biogenètiques de virus i bacteris per a multiplicar el seu poder patogen.
I amb el nom de COVID-19, es van obtenir uns resultats similars als anteriorment descrits pel nazi Erich Suchsland sobre la Selecció racial per bombardejos aeris: “Un o diversos bombardejos farien aparèixer les males disposicions que, les èpoques afables, potser a causa de les cures preventives, no es manifestarien”
D’aquesta manera es va eliminar una part de les persones “reemplaçables” o “no imprescindibles” en una primera ona de bombardeig bacteriològic. Una segona ona ha vingut determinada per la inoculació de fragments d’ARN, amb el fals nom de vacunes, a títol experimental i amb una distribució geogràfica irregular quant al contingut dels diferents lots, amb l’objectiu de poder controlar els seus efectes retardats. Efectes que ja els estem observant a través de les xifres d’increment de la mortalitat infantil i de persones adultes no ancianes. (16)
Fins aquí una breu exposició. Ara cal analitzar la resposta, de submissió o de rebel·lia, de la part agredida en aquesta guerra. Com en totes les guerres impulsades pel capital, aquest ha aconseguit arrossegar després de si tant formacions polítiques anteriorment considerades d’esquerres, com a organitzacions sindicals i tota una plèiade d’associacions del més divers color la subsistència del qual depèn de les permanents subvencions siguin públiques o privades.
El quefer científic ha quedat eclipsat pels “experts”, els tertulians, els periodistes, els polítics professionals. I els científics, com ja va anotar Marx en el postfaci de la segona edició del Capital, en 1873, fent referència a les conseqüències posteriors a la conquesta del poder polític per part de la burgesia a França i Anglaterra respecte a la ciència així ho va expressar: “Ja no es tractava de si tal o tal altre teorema era o no veritable, sinó de si resultava beneficiós o perjudicial, còmode o molest, de si infringia o no les ordenances de policia. Els investigadors desinteressats van ser substituïts per espadatxins a sou i els estudis científics imparcials van deixar el lloc a la consciència tèrbola i a les perverses intencions de l’apologètica”. (17)
Però en aquesta guerra també hi han hagut homes i dones valentes que s’han enfrontat als agressors, que han intentat organitzar la resistència, i que alguns han sofert les conseqüències de la repressió, l’ultratge, el menyspreu i el silenci. Esperem que aquesta resistència augmenti, s’organitzi i estigui en millors condicions per a afrontar les futures agressions.
Josep Cónsola
Desembre 2022
REFERÈNCIES
(1) Marcel Prenant. Raza y racismo. Fondo de Cultura Económica. México. 1939
(2) Marcel Prenant. Raza y racismo. Fondo de Cultura Económica. México. 1939. Pág. 14
(3) https://alphahistory.com/nazigermany/walter-gross-on-nazi-eugenics-policies-1934/
(4) Marcel Prenant. Raza y racismo. Fondo de Cultura Económica. México. 1939. Pág. 136
(5) Alexis Carrel. La Incógnita del Hombre. Versión completa de la edición de 1935. http://www.ajm.org.ar/biblioteca/AlexisCarrel-La%20IncognitadelHombre.pdf.pdf
(6) Alexis Carrel. La Incógnita del Hombre. Versión completa de la edición de 1935. pág. 96
(7) Alexis Carrel. La Incógnita del Hombre. Versión completa de la edición de 1935. pág. 120
(8) Alexis Carrel. La Incógnita del Hombre. Versión completa de la edición de 1935. pág. 122
(9) Alexis Carrel. La Incógnita del Hombre. Versión completa de la edición de 1935. pág. 134
(10) Marcel Prenant. Raza y racismo. Fondo de Cultura Económica. México. 1939. Pág. 158
(11) Aus der Geschichte der Deutschen Gesellschaft für Innere Medizin (DGIM)Teil 1: Die DGIM in der NS-Zeit https://www.researchgate.net/publication/321635365_Aus_der_Geschichte_der_Deutschen_Gesellschaft_fur_Innere_Medizin_DGIM_Teil_1_Die_DGIM_in_der_NS-Zeit
(13) https://newafricanmagazine.com/21738/
(14) Mangold, Tom and Goldberg, Jeff Plague Wars: The Terrifying Reality of Biological Warfare. New York: St. Martin’s Griffin, 1999 https://www.abebooks.com/9780312263799/Plague-Wars-Terrifying-Reality-Biological-0312263791/plp
(16) https://centromedicoreyfernando.com/algo-no-encaja-aumento-inesperado-de-muertes-2/
(17) K. Marx. El Capital Tomo I. Posfacio a la segunda edición. Ed. Ciencias Sociales. La Habana. 1980
