“Seguint la crida d’un rodamón carismàtic que assegurava personificar al Jesucrist reencarnat, els creients es van sotmetre al dolor i a la mutilació en l’esperança d’obtenir la redempció”
(Laura Engelstein, Castration)
El dia 30 de març de 2023, l’okupa temporal de la Casa Blanca, Joe Biden, va realitzar una declaració, la qual, sense por d’equivocar-me, puc qualificar d’inflexió política al mateix temps que subordinació total als dictats transhumanistes dels Soros i Schwabs, així com de les grans corporacions de la màfia química-farmacèutica. (1)
Si com afirma el president titella estatunidenc Joe Biden “Transgender Americans shape our Nation’s soul” (Els estatunidencs transgènere donen forma a l’ànima de la nostra nació), i que “We have appointed a rècord number of openly LGBTQI+ leaders” (Hem designat un número rècord de líders obertament LGBTQI+), podem arribar a un parell de conclusions:
. Una, que la política estatunidenca està dissenyada i duta a terme per aquest nombre de líders, política i geopolíticament agressius que segons TransBiden són l’ànima de la nació.
. Dos, que en la seva manifestació de senilitat i autoproclamació divina, ha copiat l’esperit de la proclamació de John O´Sullivan sobre la “sagrada designació “, dels Estats Units per a imposar el transgenerisme a nivell mundial. Una nova versió del concepte conegut com a Destí Manifest, que va aparèixer per primera vegada, en un article de 1845, del periodista John O´Sullivan titulat “Annexation” amb les següents paraules: “l’escombratge de l’ala de la nostra àguila ja inclou dins del seu circuit l’àmplia extensió de la seva bella i fèrtil terra. Ja no és per a nosaltres un mer espai geogràfic, una certa combinació de costa, plana, muntanya, vall, bosc i rierol. Ja no és per a nosaltres un mer país en el mapa, “She menges within the dear and sacred designation of Our Country“. (Ella entra dins de la volguda i sagrada designació de La nostra Pàtria), concepte que al llarg del seu article el trasllada al conjunt d’Amèrica. (2)
TransBiden, seguint les passes del seu antecessor Barack Obama, trasllada l’imperatiu trans a la part del món sota la seva òrbita, l’anomenat món occidental, més semblant, per la seva deterioració econòmica, polític, social, cultural i moral, a les raneres del final de l’imperi romà. Per sort, la major part d’habitants del món està decidida a mantenir l’humà, la humanitat.
TransBiden, en la seva bogeria i somni, s’assembla a Pedro Arias de Ávila (Pedrarias) Governador de Nicaragua entre 1528 i 1531, anomenat “Furor Domini”, del qual Horacio Cabezas escriu: “autor de cruentes guerres, saquejos, despoblació i grapeig de l’Evangeli per a justificar la crueltat” (3)
Els Judicis de Residència, eren un procés judicial al qual eren sotmesos els funcionaris públics colonials espanyols al final del seu càrrec. El judici constava de dues parts. En la primera s’investigava d’ofici la conducta del funcionari per part del govern metropolità, i en la segona es rebien les demandes que haguessin interposat els particulars i grups ofesos per a obtenir satisfacció dels greuges i vexacions que havien rebut del jutjat. (4) En el cas de Pedro Arias de Ávila, es va convertir en una espècie de canonització en vida de Pedrarias, una apologia del delinqüent, ja que segons el Jutge de Residència, “per inspiració divina, Pedrarias havia tornat cristians en molt de número als indis”. Així mateix Biden es presentarà, si existís un Judici de Residència, com el que per inspiració divina ha tornat trans, en molt de número, als ciutadans del seu imperi. (Aquí s’han d’incloure els europeus i especialment espanyols després de l’aprovació de l’anomenada Llei Trans).
Quines són les característiques del “model Pedrarias”?. Es caracteritza per la fusió entre el govern, església i exèrcit, lligat al nepotisme administratiu i judicial. A Pedro Arias de Ávila se li cognomenava “el de les tres tiaras” o corones de poder: religiós, civil i militar, també anomenat ”Furor Domini” i “Senyor de forca i ganivet”, el qual inspira al senil Biden que, tal com escriu el poeta Julio Valle en la introducció de l’assaig d’Óscar René Vargas: “El somiador fàcilment desperta i es reconeix gaudint amb la síndrome de Pedrarias i s’abandona sense vergonya a realitzar-lo”. (5)
Disposem ja, més o menys d’una descripció del senyor de forca i ganivet, lloat i laicament canonitzat pel progressisme occidental, que pretén, també per inspiració divina –com defineix la finalització de la seva proclamació Transgender Day of Visibility “I have hereunto set my hand this thirtieth day of March, in the year of our Lord two thousand twenty-three” (subscric la present el dia trenta de març de l’any del nostre Senyor dos mil vint-i-tres) (6)
Però l’inquilí okupa de la Casa Blanca, no té suficient amb assimilar-se a Pedrarias, vol anar més enllà i de la mà dels seus socis europeus, ressuscitar una secta russa que va ser aniquilada en 1920: Els Skoptsy.
Els skoptsy adoptaven la castració com a forma última d’obtenir la salvació, situant-se per damunt i al marge de la vida mortal: amb la remoció dels testicles o de l’aparell genital íntegrament, l’eliminació de mugrons i/o pits, els llavis de la vulva, o l’ablació del clítoris, es procedeix a la pràctica voluntària del martiri. Rentant els pecats en la sang abocada, els skoptsy es convertien en àngels en la terra.
La secta dels skoptsy representa, probablement, la forma extrema d’una tendència comuna a totes les religions i, per què no, també habitual en les formes de vida atees i laiques: la transformació de l’individu a través de la intervenció directa i del remodelat del propi cos. I a l’igual que en les doctrines trans; modificat, mortificat, o embellit, el cos permet acostar-se a l’ideal superant la mera expressió del credo, la manifestació parlada de la fe, la seva expressió en les actituds i comportaments. (7)
Laura Engelstein, autora de Castration and the heavenly kingdom (La castració i el regne dels cels) a l’inici del seu llibre exposa que “l’extremisme pertany al repertori de l’experiència religiosa” (8), però el modern progressisme transgènere promet trobar el cel a la terra.
Biden, seguint la crida d’un rodamón rus carismàtic anomenat Kondraty Selivanov, que assegurava personificar al Jesucrist reencarnat, “els creients es van sotmetre al dolor i a la mutilació en l’esperança d’obtenir la redempció” (9)
No escasseja recursos per a estendre aquest imperatiu a l’empara de la “sagrada designació de la nostra Pàtria”. Per mitjans formals i informals, i de la mateixa manera que els Skoptsy, que utilitzaven l’amenaça contra les persones que no cooperaven en la VRC (voluntary religious castration), avui s’incorporen en els texts legislatius les penalitzacions per aquelles persones que gosin posar en dubte el discurs transgènere.
Primer, la VRC avaluava a individus que atorgaven un gran valor a la interacció grupal repetida. En segon lloc, la VRC va crear un alt cost per a impedir la sortida de la secta ja que el públic podria identificar als ex membres de la secta a causa dels canvis fisiològics permanents causats per la VRC. Això va assegurar una àmplia cooperació entre els Skoptsy i va permetre a la secta fer costat als seus membres a través d’un sistema d’ajuda. Al mateix temps la cooperació en la secta també va permetre una ràpida creació de riquesa a través de la col·lusió del mercat, la qual cosa va convertir a Skoptsy en una de les sectes més riques a Rússia i a l’estranger. (10)
Una sinistra relació amb l’informe elaborat per Credit Suisse (un dels bancs de referència dels LGTBIQ+) al juny de 2021 sobre la relació de l’entramat LGTBIQ+ amb el món de les finances en el qual arriba a la conclusió que “Si el col·lectiu LGBTI fos un país seria la tercera o la quarta economia mundial”. Així ho exposa l’informe De LGBTI 350 a LGBTI 400: Orgull i rendiment empresarial. Des del començament del 2010, les empreses incloses en el LGTBIQ+ 400 han generat una rendibilitat mitjana anual del 11,7%, la qual cosa implica una rendibilitat de 432 punts percentuals superior a la cotització del mercat mundial. (11)
L’altra banc de referència per als LGTBIQ+ era el Silicon Valley Bank. I resulta que tots dos han fet fallida, però pels informes fins ara coneguts poc abans de la fallida es van retirar dipòsits milionaris. D’aquesta manera i gràcies a que els directius de les dues entitats estaven compromesos amb els diners LGTBIQ+ , aquests van salvar els seus patrimonis financers per continuar finançant les ofensives culturals arreu.
Segons els estudis de Engelstein, els adherents de Skoptsy en la primera etapa d’iniciació va implicar l’extirpació dels testicles per als homes o dels mugrons per a les dones. La segona iniciació va ser l’extirpació del penis per als homes i dels sins per a les dones (a vegades també els llavis majors, els llavis menors i el clítoris).
En temps arcaics, la pèrdua representada per la castració —de la vida, la fertilitat, la masculinitat, la sexualitat— era una part clau de la història, inclosa la forma en què aquesta pèrdua se superava o es transformava en poder d’un ordre superior i espiritual. El sacrifici és essencial i crea un estat especial que transcendeix no tant, els extrems masculí-femení, sinó els pols del mortal i el diví. (12)
Mentrestant, els nepotes (13) de les grans corporacions es diverteixen amb aquestes menudeses en el seu temps lliure, com a ocupació fonamental tenen la contínua destrucció de l’espècie humana organitzant guerres a tort i a dret, posant i llevant presidents, contaminant i enverinant mig món, corrompent criatures, joves i adults, creant mons virtuals fantasmagòrics, tergiversant la història, humiliant al proletariat,… I mentre tant, el govern de la Generalitat de Catalunya que nega la restauració odontològica a joves i vells, que nega la subvenció d’ulleres per als que tenen dificultats visuals, que nega subvencionar els aparells per apaivagar la manca d’audició, que deteriora la atenció primària, des de l’any 2008 destina centenars de milers d’euros per a operacions de canvi de sexe. (14)
I, només queda una pregunta per fer: Fins quan la classe obrera contemplarà impàvida aquesta destrucció sistemàtica?
Josep Cónsola.
Abril 2023
REFERÈNCIES
(2) John O´Sullivan “Annexation”. United States Magazine and Democratic Review 17, no.1 July-August 1845 https://pdcrodas.webs.ull.es/anglo/OSullivanAnnexation.pdf
(3) Horacio Cabezas Carcache. Pedrarias Dávila: Señor de Horca y Cuchillo. 2020. Guatemala. https://www.academia.edu/42263520/Pedrarias_D%C3%A1vila_Se%C3%B1or_de_Horca_y_Cuchillo
(4) https://revistas.juridicas.unam.mx/index.php/hechos-y-derechos/article/view/11593/13460
(5) Óscar René Vargas. El síndrome de Pedrarias. CEREN. Nicaragua.1999)
(7) https://enlalistanegra.wordpress.com/2017/06/09/skoptsy-castracion-y-pureza-en-la-rusia-zarista/
(8) Laura Engelstein. Castration and the heavenly kingdom. Cornell University Press. 1999. pág.5 https://archive.org/details/castrationheaven00enge
(9) Laura Engelstein. Castration and the heavenly kingdom. Pág. XI
(10) European Economic Review. Volume 145. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0014292122000526
(11) https://cincodias.elpais.com/cincodias/2021/06/24/fortunas/1624562351_572913.html
(12) Jenny Wade. Dioses castrados y sus cultos de castración: venganza, castigo y supremacía espiritual. California Institute of Integral Studies. San Francisco) https://core.ac.uk/reader/270060980
(13) parientes y privados del Papa, según el diccionario RAE)
