Fa trenta anys, en 1993, que Louis Bon de Brouwer i Milly Schär-Manzoli, van publicar un interessantíssim document, que per cert no s’ha publicat en espanyol i molt menys en català, que portava per títol “SIDA: Le Vertige”, el qual com a subtítol incorporava dues preguntes: “Résultat criminel de la recherche et des essais de manipulation génétique réalisés sur des animaux?”, i “Maladie nouvelle engendrée par les vaccinations?”.
Es remunta a principis dels anys 70 en una descripció de les primeres recombinacions in vitro realitzades per l’equip d’Herbert Boyer a San Francisco i pel de Stanley Cohen i Paul Berg en Standford.
El principi d’aquests experiments de biologia molecular consisteix a integrar fragments d’informació genètica provinents d’un organisme donant en el programa genètic d’un organisme receptor de diferent espècie.
Per l’acció d’enzims de restricció, se secciona en uns certs punts precisos una molècula d’ADN estrangera de qualsevol espècie, després es tria un vector que és un plasmidi bacterià o una molècula d’ADN de bacteriòfag, virus que infecta bacteris o l’ARN viral. Això produeix una nova espècie híbrida amb la capacitat de reproduir-se.
Aquestes recombinacions genètiques, posen a la societat davant seriosos problemes, davant nombrosos riscos: La presència d’ADN híbrid pot modificar el bacteri-hoste, que, d’inofensiva pot esdevenir virulenta. La transmissió de virus d’una espècia a una altra pot ser extremadament perillosa.
Tot ADN forani pot produir una proteïna que queda fixada en la superfície de la cèl·lula infectada, desencadenant una malaltia auto-immune o reduir la sensibilitat del sistema immunitari, o matar les cèl·lules immunitàries.
Els autors, fent referència a una de les hipòtesis plantejades en el seu anàlisi, la cinquena, era la següent: “el SIV (virus d’immunodeficiència dels simis) dels micos verds, havent contaminat a uns certs africans fa molt temps i expressant-se només de manera esporàdica i lenta només a Àfrica, s’incorpora al nucli de les cèl·lules humanes. És més, sovint “adormit o mut” com en els micos. Perquè es converteixi en VIH, s’expressi com a tal i provoqui una epidèmia, necessàriament ha d’intervenir un factor estimulant que el torni virulent. Quin podria ser aquest factor estimulant? Podrien ser les vacunes?”
Quin és el procés de fabricació d’unes certes vacunes?
La vacunació té com a principi la memòria molecular de l’organisme. Si el sistema és pres per sorpresa la primera vegada que troba un antigen, reacciona produint cèl·lules que mantindran una memòria immunològica de l’antigen al llarg de la vida de l’individu. Quan aquest últim es troba amb el mateix antigen, el seu sistema immunològic reaccionarà vigorosament. En definitiva, les vacunes que contenen antígens en forma innòcua permetran a l’organisme conèixer l’agent infecciós per a combatre’l sense risc de contreure la malaltia. Aquesta és l’argumentació bàsica dels partidaris de les vacunacions com Thomas Matthew i Dani Bolognesi del laboratori de virologia del Centre Mèdic de la Universitat Duhe dels Estats Units en un article de desembre de 1988 publicat en American Science. (1)
Després d’afirmar, que les vacunes contenen antígens en forma inofensiva, escriuen unes línies més enllà, que les vacunes tradicionals contenen el virus complet que un ha matat o atenuat, però la injecció d’aquest virus no està exempta de riscos i citen que la vacuna contra la poliomielitis atenuada, per exemple, causa alguns casos de poliomielitis cada any…
S’ha detectat un virus anomenat SV 40 cancerigen en els ronyons de micos utilitzats en la preparació de la vacuna contra la poliomielitis. Això va ser descobert en 1960 per Sweet i Hillerman. (2)
No obstant això, milions de persones han estat vacunades durant dècades amb una vacuna produïda d’aquesta manera. Un pot preguntar-se quantes de les persones vacunades van desenvolupar càncer o malalties autoimmunes diversos anys després d’aquesta vacunació.
Diversos informes són citats: professor de microbiologia Léonard Hayflick de la Universitat de Standford, (Califòrnia); professor J. Clausen de la Universitat de Odense (Dinamarca); Professor J. Aleksandrowicz de l’Acadèmia de Ciències de Cracòvia (Polònia); Professor B. Duperrat de l’Hospital Saint Louis (França); Professor René Dubos (Nev York)…
En 1966, el professor Lwoff, Premi Nobel de medicina en 1965, va citar l’espectacular exemple de l’adenovirus 7 (virus de la grip) que, amb el SV 40, produeix un híbrid que posseeix el material genètic del primer i la coberta del segon, un híbrid que resulta altament cancerigen. No obstant això, desenes de milers de reclutes estatunidencs s’havien sotmès a experiments de vacunació contra la grip realitzats amb aquesta mescla. El govern dels EUA va haver de retirar precipitadament del mercat totes les vacunes que estaven totes contaminades amb SV 40.
Diversos tipus d’adenovirus s’han “hibridat” amb almenys una part del genoma viral de SV40 a conseqüència de passades prolongades en cultius de ronyó de mico contaminats amb el virus SV40. (3)
Tots els informes citats mostren clarament que:
1) Les vacunes no estan lliures de virus animals estranys, inclòs extremant les precaucions per a eliminar els coneguts. No obstant això, certament hi ha virus i retrovirus que no es coneixien en 1993.
2) les vacunes inoculades en humans tenen la capacitat no sols de recombinar-se entre si sinó també de recombinar-se amb virus o retrovirus específics de l’espècie humana que han estat “silenciosos” fins llavors, seguint una adaptació recíproca de virus i organisme.
Es pot suposar amb raó que l’ADN de la vacuna interfereix amb l’ARN del SIV i provoca d’aquesta manera l’HIV 1 (virus d’immunodeficiència humana), causa de la SIDA. En 1982 i 1983, tots els casos de poliomielitis registrats als Estats Units van estar associats a les vacunes. Cal recordar que les vacunes antipòlio són produïdes a partir de ronyons de micos contaminats pel virus cancerigen SV 40, inofensiu per als micos, però tumoral per als humans. Heus aquí una explicació de l’explosió de càncers a tot el món després de trenta anys?.
Una proteïna programada per l’ADN (o ARN) d’un virus exogen, produïda per la cèl·lula hoste, Podria adherir-se a la superfície d’aquesta cèl·lula, desencadenant una reacció immunitària en el cos; per tant, s’induiria artificialment una malaltia autoimmune de gravetat indeterminada? El mateix mecanisme podria reduir la sensibilitat del propi sistema immunològic?.
La presència d’un virus que d’alguna manera ajuda al retrovirus “adormit o mut”, tal vegada, perquè manca d’una mica d’ARN o ADN o proteïnes que després proporciona el virus visitant.
És llavors fàcil concebre que havent adquirit aquests elements per recombinació, recuperi la seva virulència inicial o, pitjor encara, una virulència molt major que la que tenia originalment. En tal hipòtesi, es pot fins i tot considerar que la recombinació ha creat un nou tipus de retrovirus híbrid més virulent que el fins ara retrovirus silenciós i el virus visitant.
En altres paraules, d’una manera més científica: és probable que un retrovirus endogen, en contacte amb un virus exogen, per recombinació, doni lloc a una entitat completament nova d’extrema virulència.
És pobre la correlació entre éssers humans menjant primats i la sida. Guinea Bissau té la sida dels mangabeys, però no té mangabeys. En el nord del Congo els pigmeus mengen primats, però no tenen VIH. La teoria de la “transferència natural” simplement no guanya la confiança posada en ella per la majoria dels científics.
D’acord amb Edward Hooper, un tipus particular de vacuna de pòlio anomenada Xat va poder haver-se conreat en els cinquanta a partir de cèl·lules de ronyons de ximpanzé. Algunes vacunes actives van poder contaminar-se si es va utilitzar un animal contaminat. La Xat va ser provada en més d’un milió d’africans de 1957 a 1960, en les mateixes àrees on la SIDA es va desenvolupar com a epidèmia per primera vegada. Altres dues formes de SIDA menys serioses es van desenvolupar en parts de l’oest d’Àfrica més o menys al mateix temps, i cada epidèmia estava associada de manera pròxima a una àrea on havia estat provada una vacuna activa similar.
Encara és incert on exactament es van preparar les vacunes de Xat que es van usar a Àfrica. Algunes van venir indubtablement del Wistar Institute; algunes van arribar de Bèlgica. Però algunes van ser fetes en el Laboratoire Médical en Stanleyville, on es va matar a quatre-cents ximpanzés entre 1956 i 1958.
La SIDA humana data de la mateixa època en la qual van ser provades vacunes de pòlio actives.
Quina hipòtesi podem extreure d’aquestes consideracions?
Una.- Amb certesa, es desconeix, a l’empara de les lleis que emparen el secret industrial, la composició exacta dels injectables actuals, denominats vacunes, amb presència de ARNm. En un anàlisis de la vacuna de Pfizer, la revista de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, (4) explica que Pfizer no ha publicat el 100% dels ingredients, perquè la seqüència genètica del ARNm del virus i els nucleòsids exactes que ha modificat no es coneixen. “Creiem que Pfizer no ha especificat exactament quina seqüència utilitza ni quins nucleòsids ha modificat. Això significa que el contingut de la vacuna podria no ser 100% públic” diu l’autor Antonio Regalado. (5)
Dos.- Així mateix es desconeix el període de latència de les substàncies inoculades, fins que puguin convertir-se en letals o desencadenants de diverses patologies. Descomptant els milers de casos ja documentats sobre els efectes secundaris immediats d’aquestes.
Tres.- L’aparició cada vegada major de malalties autoimmunes que com explica el Dr. Timothy Niewold, director del NYU Langone Judith and Stewart Colton Center for Autoimmunity: “Les malalties autoimmunes són processos patològics en els quals el sistema immune ataca components normals del propi individu… Els anticossos antinuclears poden ser presents durant molts anys abans que comencin els símptomes, i algunes persones que tenen aquests anticossos tal vegada mai tenen una malaltia autoinmunitaria”.
Encara que no es coneix amb exactitud la seva prevalença real, algunes estimacions indiquen que més del 20% de la població sofreix alguna d’aquestes malalties… Aquestes malalties afecten tant els països desenvolupats com als que estan en vies de desenvolupament o al Tercer Món. (6)
Quatre.- Seria forassenyada la hipòtesi que l’ofensiva corporativa per a la vacunació de tot el món, preferentment el Tercer Món, (“The Big Catch-Up”) sigui la via eugenèsica preferida per a la reducció de la població considerada “sobrant”?.
Josep Cónsola
Juliol 2023
REFERÈNCIES
(2) https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.3181/00379727-105-26128
(3) R. J. Huebner, July 30, 1965. ESTUDIS DE VIRUS HÍBRID ADENOVIRUS-SV40, HII. TRANSFERÈNCIA DEL GEN SV40 ENTRE TIPUS D’ADENOVIRUS. https://www.pnas.org/doi/pdf/10.1073/pnas.54.3.704
