D’una punta a l’altra del planeta, cada dia que passa s’està portant als tribunals denuncies pels efectes adversos de les inoculacions derivades de la bogeria pandèmica. Efectes que vas des de molèsties, paràlisi, problemes circulatoris, cardíacs ,fins la mort, segons les estadístiques aparegudes als VAERS (Vaccine Adverse Event Reporting System) (https://vaers.hhs.gov/indexSpanish.html
Per llei, els proveïdors de salut han d’informar a VAERS:
- Qualsevol esdeveniment advers inclòs en la Llista de VAERS que ocorri dins del període de temps especificat.
- Un esdeveniment advers identificat pel fabricant de la vacuna com una contraindicació per a dosis addicionals de la vacuna.
Cal dir que les dades recollides al VAERS representen tan sols un 1% dels efectes adversos reals, doncs els sistemes tan públics com privats de salut instrueixen als metges per tal que no relacionin diverses patologies aparegudes sobtadament després de rebre certes inoculacions. Aquesta pràctica s’ha intensificat amb posterioritat a les inoculacions derivades de la pretesa pandèmia COVID.
En data 21 de Gener de 2022, una exhaustiva recerca portada a terme per un equip dirigit per Stephanie Seneff, Investigador sènior, Laboratori de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial, MIT, Estats Units; Greg Nigh, Oncòleg, Immersion Health, Estats Units; Anthony M. Kyriakopoulos, Director i Cap de Recerca i desenvolupament, Nasco AD Biotechnology Laboratory, Departament de Recerca i desenvolupament, El Pireu, Grècia i Peter A McCullough, Conseller Mèdic Cap, Truth for Health Foundation, Tucson, USA. Amb el nom de “Supressió de la immunitat innata per les vacunes de ARNm del SARS-CoV-2: el paper dels G quadruplexes, exosomas i microARN”. Arriba a les següents conclusions: “És imperatiu que l’administració mundial de les vacunes de ARNm se suspengui immediatament fins que es realitzin més estudis per a determinar l’abast de les possibles conseqüències patològiques descrites en aquest document. No és possible que aquestes vacunes es considerin part d’una campanya de salut pública sense una anàlisi detallada de l’impacte humà dels possibles danys col·laterals. També és imperatiu que VAERS i altres sistemes de monitoratge s’optimitzin per a detectar senyals relacionats amb les conseqüències per a la salut de la vacunació amb ARNm que hem descrit. Creiem que el sistema de monitoratge VAERS actualitzat descrit en l’estudi d’Harvard Pilgrim Health Care, Inc., però desafortunadament no recolzat pels CDC, sería un començament valuós en aquest sentit.
Al final, no exagerem en dir que estan en joc milers de milions de vides. Demanem a les institucions de salut pública que demostrin, amb evidència, per què els temes discutits en aquest document no són rellevants per a la salut pública, o que reconeguin que ho són i actuïn en conseqüència. Fins que les nostres institucions de salut pública facin el correcte en aquest sentit, encoratgem a totes les persones a prendre les seves pròpies decisions d’atenció mèdica amb aquesta informació com un factor que contribueix a aquestes decisions.”
Al llarg de la recerca, i basant-se en dades del VAERS, constaten que: “Durant els 31 anys d’història de VAERS, del total de morts reportades en associació amb qualsevol vacuna, un 78% d’aquestes morts han estat relacionades amb les vacunes COVID-19. Això suggereix fortament que aquestes vacunes sense precedents exhibeixen mecanismes inusuals de toxicitat que van molt més allà del que es veu amb les vacunes més tradicionals… Tanmateix, va haver-hi 653 informes de VAERS que van vincular les vacunes COVID-19 amb la trombocitopenia. Això es compararà amb els 774 casos notificats per a totes les altres vacunes durant el període de 31 anys de 1990 a 2021”.
I, continua: “En aquest treball cridem l’atenció sobre tres aspectes molt importants del perfil de seguretat d’aquestes vacunes. La primera és la subversió àmpliament documentada de la immunitat innata, principalment a través de la supressió de la α DE IFN i la seva cascada de senyalització associada. Aquesta supressió tindrà una àmplia gamma de conseqüències, entre les quals s’inclouen la reactivació de les infeccions virals latents i la capacitat reduïda per a combatre eficaçment les infeccions futures. En segon lloc, la desregulació del sistema per a prevenir i detectar la transformació maligna impulsada genèticament dins de les cèl·lules i el consegüent potencial de la vacunació per a promoure aquestes transformacions. En tercer lloc, la vacunació amb ARNm interromp potencialment la comunicació intracel·lular duta a terme pels exosomas i indueix a les cèl·lules que absorbeixen arNm espiga a produir alts nivells de exosomas portadors d’espigues, amb conseqüències inflamatòries potencialment greus. Si algun d’aquests potencials es realitza plenament, l’impacte en milers de milions de persones a tot el món podria ser enorme i podria contribuir tant a la càrrega de malaltia a curt com a llarg termini que enfronta el nostre sistema d’atenció mèdica.” https://www.researchgate.net/publication/357994624
Es dona la paradoxa que les mateixes corporacions químiques – farmacèutiques són les que fabriquen diversos tòxics que atempten contra la vida humana i al mateix temps suposats medicaments per contrarestar els efectes d’aquests tòxics, entre ells l’exposició a substàncies i preparats químics perillosos, l’ús de biocides i plaguicides fitosanitaris, les substàncies CMR (carcinògenes, mutàgenes i tòxiques per a la reproducció), les dioxines, els alteradors endocrins, organismes modificats genèticament,… També cal assenyalar la relació entre les condicions socials, la pobresa, la desocupació i les desigualtats socials amb la salut humana. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1135-57272005000200001
Però, a banda d’això, les inoculacions massives estan agrupades des de la seva elaboració en el que es nomenen “lots” i aquests es distribueixen ja sigui per zones geogràfiques, com per sectors d’edat. D’aquesta manera si hom disposa de tota la documentació sobre els “lots” i la seva distribució, es pot arribar a establir una relació entre el material inoculat i els efectes posteriors segons zona i característiques de les persones.
Si hom es desconfiat, que cal ser-ho, podem pensar que els grans laboratoris tenen instruccions per la elaboració de diversos vials amb diferents ingredients. S hom continua sent desconfiat, pot arribar a pensar que certs “lots” s’han inoculat selectivament a certes àrees i a certs grups poblacionals, com per exemple quan es feia una crida a que durant un període es vacunaria a franja d’edat de més de 65 anys. En un altre moment als menors de 16 anys. I en un altre a partir dels sis mesos.
Cada dia que passa apareixen nous elements que indiquen la validesa de la hipòtesi que s’ha tractat d’un experiment a gran escala, la finalitat del qual encara està per aclarir públicament tot i que els autors si que disposen de les dades, les quals són utilitzades per verificar si aquestes corresponen als objectius previstos.
Hores d’ara, mica a mica, gota a gota, van apareixent noticies sobre malalties que cal tractar, sobre malalties que cal preveure, sobre tractaments que cal prendre, sobre infertilitats masculines i femenines…, sobre un cúmul de disfuncions sobrevingudes les quals reben la definició “d’etiologia desconeguda”.
Podem il·lustrar aquestes deduccions amb la recerca realitzada a Dinamarca sobre la composició de les nomenades vacunes Pffizer. Recerca publicada el 28 de juny de 2023 a https://dailysceptic.org/2023/06/28/pfizer-vaccine-batches-in-the-eu-were-placebos-say-scientists/ i de la qual aquesta és la seva traducció al català:
“Els científics han descobert evidència sorprenent que una part substancial dels lots de la vacuna Pfizer-BioNTech COVID-19 desplegada a la Unió Europea pot haver consistit de fet en placebos, i que el regulador alemany ho sabia i no els va sotmetre a control de proves de qualitat.
Els científics, el Dr. Gerald Dyker, Professor de Química Orgànica en la Universitat Ruhr de Bochum, i el Dr. Jörg Matysik, Professor de Química Analítica en la Universitat de Leipzig, formen part d’un grup de cinc científics de parla alemanya que han estat plantejant públicament preguntes sobre la qualitat i seguretat de la vacuna BioNTech (com se la coneix a Alemanya) durant l’últim any i mig.
Recentment van aparèixer en el programa en línia Punkt.Preradovic de la periodista alemanya Milena Preradovic per a parlar sobre la variabilitat dels lots. El seu punt de partida va ser el recent estudi danès que mostra una enorme variació en els esdeveniments adversos associats amb diferents lots de la vacuna Pfizer-BioNTech, o BNT162b2 pel seu nom científic en clau. La següent figura de l’estudi danès il·lustra aquesta variació.
Mostra que els lots utilitzats a Dinamarca, que estan representats pels punts en el gràfic, es divideixen essencialment en tres grups.
Els “lots verds” agrupats al voltant de la línia verda tenen un nivell moderat o moderadament alt d’esdeveniments adversos associats amb ells. En la discussió amb Preradovic, Gerald Dyker pren l’exemple del punt verd més a la dreta.
Segons explica, representa el lot que més es va utilitzar a Dinamarca, havent-se administrat una mica més de 800.000 dosi. Aquestes 800.000 dosis estan associades amb al voltant de 2.000 esdeveniments adversos sospitosos, la qual cosa dona una taxa de notificació d’un esdeveniment advers sospitós per aproximadament 400 dosi. Com diu Dyker, “Això no és una quantitat petita si ho comparem amb el que sabem de les vacunes contra la influença”. Segons el càlcul de Dyker, els lots verds representen més del 60% de la mostra danesa.
Després estan els “lots blaus” agrupats al voltant de la línia blava, que òbviament estan associats amb un nivell extraordinàriament alt d’esdeveniments adversos. Com assenyala Dyker, a Dinamarca no es van administrar més de 80.000 dosi de qualsevol dels lots blaus, la qual cosa suggereix que les autoritats de salut pública potser han retirat silenciosament del mercat aquests lots especialment nocius.
No obstant això, aquests lots tenien fins a 8,000 esdeveniments adversos sospitosos associats amb ells. Vuit mil de 80 000 dosi donarien una taxa d’informe d’un esdeveniment advers sospitós per cada 10 dosi, i Dyker assenyala que alguns dels lots blaus estan associats amb una taxa d’informe tan alta com un esdeveniment advers sospitós per cada sis dosi!
Segons el càlcul de Dyker, els lots blaus representen menys del 5% del número total de dosis incloses en l’estudi danès. No obstant això, estan associats amb gairebé el 50% de les 579 morts registrades en la mostra.
Finalment, tenim els “lots grocs” agrupats al voltant de la línia groga que, com es pot veure, a penes se surt de l’eix x. Segons el càlcul de Dyker, els lots grocs representen al voltant del 30% del total. Dyker assenyala que inclouen lots que comprenen unes 200.000 dosis administrades que estan associades amb literalment zero esdeveniments adversos sospitosos.
Com diu Dyker, els observadors “maliciosos” podrien assenyalar que “així és com es veurien els placebos”.
I els observadors maliciosos podrien tenir raó. Perquè Dyker i Matysik van comparar els números de lot continguts en l’estudi danès amb la informació disponible públicament sobre els lots aprovats per al seu alliberament i van fer el sorprenent descobriment que gairebé cap dels lots inofensius, a diferència dels lots molt dolents i no tan dolents , semblen haver estat subjectes a alguna prova de control de qualitat.
Sense que la majoria dels observadors ho sàpiguen, és precisament l’agència reguladora alemanya, l’Institut Paul Ehrlich (PEI), la que és, en principi, la responsable del control de qualitat de tot el subministrament de vacunes de Pfizer-BioNTech a la UE. (L’institut porta el nom de l’immunòleg alemany i guanyador del Premi Nobel Paul Ehrlich, no, per descomptat, del professor de biologia de Stanford del mateix nom).
Això reflecteix el fet que el fabricant legal real de la vacuna, així com el titular de l’autorització de comercialització a la UE, és l’empresa alemanya BioNTech, no el seu soci estatunidenc més conegut, Pfizer.
Dyker i Matysik van descobrir que PEI havia provat i aprovat l’alliberament de tots els lots “blaus” molt dolents, la gran majoria dels lots “verds” no tan dolents, però gairebé cap dels lots “grocs” inofensius, com si PEI sabia per endavant que aquests lots no presentaven problemes.
Això es mostra en la següent diapositiva de la presentació de Dyker durant l’entrevista de Punkt.Preradovic. El títol diu: “Quins lots de l’estudi danès va provar i va aprovar l’Institut Paul Ehrlich per al seu alliberament?”
En la columna PEI de cadascuna de les taules, “ja” significa, per descomptat, que el lot va ser provat, “nein” significa que no ho va ser. Tingui en compte que només es va analitzar el primer lot de la taula “groga”.
El títol sota aquesta taula diu: “La PEI generalment no va considerar necessària la prova dels ‘lots grocs’ inofensius”.
Com va dir Dyker, amb notable moderació, “això recolzaria la sospita inicial que tal vegada són, de fet, alguna cosa així com placebos”.
O, en resum, parafrasejant les troballes dels científics alemanys sobre la variabilitat dels lots de Pfizer-BioNTech, semblaria que el bo era dolent, el dolent era molt dolent i el molt bo era la solució salina.
L’entrevista completa amb Gerald Dyker i Jörg Matysik està disponible en alemany a: https://punkt-preradovic.com/impf-chargen-studie-belegt-erschreckendes-mit-prof-dr-gerald-dyker-und-prof-dr-joerg-matysik/
PFIZER, UNA HISTÒRIA DE DELINQÜÈNCIA
Al març de 1978 i novament al maig de 1980, Pfizer va presentar una sol·licitud d’un nou fàrmac anomenat Feldene a la FDA. Les sol·licituds van ser rebutjades a causa de protocols de prova deficients. No obstant això, el 6 d’abril de 1982, la FDA va aprovar Feldene per al seu ús als EUA. L’organització de vigilància Public Citizen Health Research Group (PCHRG) acusaria que aquest fàrmac per a l’artritis creava riscos d’hemorràgia gastrointestinal i en 1995 va demanar una prohibició total de la droga. https://www.washingtonpost.com/archive/business/1986/07/09/health-group-charges-pfizer-delayed-reports/20f3476e-30cc-4ced-8f5a-8982c50196d5/
Un panell d’experts mèdics nigerians va concloure que Pfizer Inc. va violar el dret internacional durant una epidèmia de 1996 en subministrar un perillós antibiòtic experimental trovafloxacino (nom comercial Trovan) en nens a Nigèria sense rebre el degut consentiment dels seus pares. En 2001, Pfizer va ser demandada per 30 famílies nigerianes, i va acordar pagar 75 milions de dòlars per a resoldre algunes de les demandes que s’havien presentat en els tribunals de Nigèria. L’experiment de Pfizer va ser “una prova il·legal d’una droga no registrada”, va concloure el panell nigerià, i un “cas clar d’explotació dels ignorants”.Trovan mai va ser aprovat per al seu ús per nens als Estats Units, i la Unió Europea el va prohibir en 1999. https://www.washingtonpost.com/archive/politics/2006/05/07/panel-faults-pfizer-in-96-clinical-trial-in-nigeria-span-classbankheadunapproved-drug-tested-on-childrenspan/73545064-6035-4715-8070-4c5a65e9a9cd/
L’any 2000 Pfizer va comprar la farmacèutica Warner-Llambert per 90.000 milions de dòlars. En 2004, Pfizer va acordar pagar 60 milions de dòlars en una demanda col·lectiva presentada per usuaris de Rezulin, un medicament per a la diabetis que havia estat retirat del mercat després que nombrosos pacients morissin per insuficiència hepàtica causada per aquesta droga. https://www.latimes.com/archives/la-xpm-2000-jun-04-mn-37375-story.html
En 2004, Pfizer es va declarar culpable de dos delictes greus i va pagar 430 milions de dòlars en multes per promoure de manera fraudulenta el fàrmac per a l’epilèpsia, Neurontin causant de centenars de suïcidis. https://www.wsj.com/articles/SB10001424052702304017404575165992338949212 https://www.huffpost.com/entry/pfizer-neurontin-suicide_b_875603
A l’octubre de 2008 Pfizer Inc. va arribar a un acord de 894 milions de dòlars per a posar fi a la majoria de les demandes pels seus dos analgèsics receptats, Celebrex i Bextra, que ja no estan en el mercat. L’acord inclou aproximadament 7.000 casos de lesions personals. De l’acord total, 745 milions es destinaran a resoldre casos de lesions personals, 60 milions cobriran acords amb els fiscals generals en els 33 estats i el Districte de Columbia, i 89 milions per a cobrir casos de demanda col·lectiva per frau al consumidor. Al mateix temps, un altre gran conglomerat químic –Merck-, va començar a pagar un acord de 4.850 milions de dòlars per a posar fi a unes 50.000 demandes presentades per persones afectades per Vioxx causant d’atacs cardíacs, accidents cerebrovasculars isquèmics i mort. https://abcnews.go.com/Business/story?id=6062389&page=1
En el 2009, Pfizer va acordar declarar-se culpable d’un càrrec penal als EUA relacionat amb la promoció del seu medicament per al dolor Bextra i va pagar 2.300 milions de dòlars per a resoldre les acusacions que va comercialitzar indegudament 13 medicaments. L’acord va incloure una multa penal de 1.300 milions de dòlars relacionada amb els mètodes de venda de Bextra, que es va retirar del mercat en 2005 per motius de seguretat. https://www.reuters.com/article/us-pfizer-settlement-idUSTRE5813XB20090902
Pfizer va acordar pagar gairebé 35 milions de dòlars en multes per a resoldre els càrrecs federals per la comercialitzat de manera inapropiada l’hormona de creixement humà Genotropin. Pfizer va adquirir el medicament com a part de la seva compra de 60 mil milions de dòlars en 2003 de Pharmacia. https://www.reuters.com/article/pfizer-genotropin-settlements-idUKWNAS544720070402
Les troballes d’un estudi de l’any 2010 (Els efectes secundaris de Prempro dupliquen el risc de mort per càncer de mama) vinculen els efectes secundaris de Prempro, un fàrmac de teràpia de reemplaçament hormonal (TRH) de Pfizer, amb un major risc de mort per càncer de mama. Investigadors dels EUA van observar un total de 16.608 dones. Les dones van rebre píndoles de TRH o placebos. Van descobrir que Prempro no sols estava associat amb formes més invasives de càncer de mama que les dones que van rebre el placebo, sinó que els investigadors també van trobar que les dones que van desenvolupar càncer de mama després d’usar Prempro tenien el doble de risc de mort que les dones que van desenvolupar càncer de mama després de rebre un placebo. https://www.aboutlawsuits.com/prempro-cancer-death-study-13609/
L’any 2012, Pfizer va acordar pagar 1.200 milions de dòlars pels efectes mortals de Prempro, després de sis anys de judicis.
L’any 2014 Pfizer va acordar pagar 35 milions de dòlars per a resoldre reclams que la seva unitat Wyeth va comercialitzar il·legalment el medicament Rapamune i va encoratjar a metges i hospitals a receptar-lo per a usos no autoritzats. L’acord es va anunciar poc més d’un any després que Pfizer acordés al juliol de 2013 pagar 490,9 milions de dòlars per a resoldre les reclamacions del Departament de Justícia dels EUA sobre la comercialització del fàrmac. https://www.reuters.com/article/pfizer-rapamune-idUSL2N0QC1IG20140806
Pfizer va ingressar solament durant 2021, 36.800 milions de dòlars per compte de la vacuna COVID. En 2022, els ingressos totals de Pfizer van ascendir a 100.330 milions de dòlars. Es tracta d’un increment significatiu en comparació amb l’any anterior quan la seva facturació es va situar entorn dels 81.288 milions, quan ja es va notar l’impuls produït per la venda d’una de les vacunes contra el COVID-19, fabricada en cooperació amb BionTech. https://es.statista.com/estadisticas/598893/ingresos-de-pfizer-a-nivel-mundial/
Amb més de cent mil milions de dòlars a la butxaca, n’hi ha prou per comprar acadèmics, experts, científics, polítics i tota la tropa subordinada, la qual ha acceptat que el sector públic pagui la factura de les indemnitzacions per possibles efectes adversos de les vacunes enfront del COVID-19 que s’administrin a Europa. Les farmacèutiques que desenvolupen aquests productes seran indemnitzades perquè afrontin aquestes compensacions, encara que la responsabilitat final recaigui en l’empresa. Així es desprèn de les compareixences en una comissió en el Parlament Europeu encara que les clàusules dels contractes entre la Comissió Europea (CE) i els fabricants continuen sent confidencials. https://cincodias.elpais.com/cincodias/2020/09/22/companias/1600800166_601117.html
Algunes preguntes venen al cap després de la campanya desfermada per tal que hom s’inoculi tan l’experiment de Pfizer com el de Moderna. Coneixen els professionals de casa nostra aquesta vida, obra i miracles de la màfia farmacèutica? Com és possible que hagin permès inocular substàncies de les quals desconeixen tan la seva composició, com els seus efectes secundaris? On han deixar el principi ètic? Davant de qui han de respondre?
Josep Cónsola
Juliol 2023
