No soc jo el que ha ficat en un mateix sac a les persones homosexuals amb el transexualisme i el queerisme, tan adorats per la neoesquerra radical woke. Han estat les organitzacions d’homosexuals les que s’han integrat dins d’aquest entramat per a poder optar a les substancioses subvencions públiques i privades.
L’homosexualitat ha estat històricament defensada tant pel moviment feminista revolucionari, com per les formacions revolucionàries. En la jove URSS, el primer Codi penal de data 1 de juny de 1922 despenalitzava totalment l’homosexualitat.
Així ho explicava Grogorii Batkis, catedràtic d’higiene social de la Universitat de Moscou en el seu article “La revolució sexual a Rússia”: “La legislació no interfereix en cap relació sexual, sempre que la mateixa tingui lloc entre dos adults, sense cap mena de compulsió. La naturalesa de les activitats sexuals resultants de tal relació és un assumpte privat entre les persones involucrades. La qüestió de la moralitat pública no existeix per a la legislació en aquest cas. La legislació soviètica considera a l’homosexualitat, la sodomia i totes les altres formes de gratificació sexual de forma exactament igual a les així anomenades relacions sexuals “naturals”. Totes les formes de relació sexual són assumptes privats. La qüestió de la persecució penal només sorgeix quan s’usa la força i la coacció, com en el cas d’una agressió o que s’hagi infringit als interessos d’una altra persona” (https://www.marxists.org/espanol/batkis/1925/revsex.htm)
L’homosexualitat no és cap negoci per a la indústria farmacèutica ni per a la màfia mèdica “regenerativa” que mou milers de milions, el transsexualisme sí, però a més va aparellat al discurs i propostes eugenèsiques i maltusianes de disminució de la població perquè tant les drogues mitjançant teràpies hormonals, com les cirurgies, comporten l’esterilització.
En tots els meus escrits he defensat que s’han de respectar les opcions sexuals individuals, però el problema resideix en què les legislacions que s’estan aprovant no tracten d’establir mecanismes de defensa davant possibles discriminacions, sinó d’imposar “manu militari” des de les escoles, una manipulació biològica en la qual s’obliga a postular que “no es té sexe en néixer” i qui gosi dir el contrari s’exposa a ser multat o processament per un suposat “delicte d’odi”.
Ningú vol recordar-se del crit “Queers Read This: I Hare Straights”, (Queers llegeix això: odi als heterosexuals) que es va repartir durant el Dia de l’Orgull Gai de Nova York, al juny de 1990, en la qual explícitament es manifesta: “Vull que hi hagi una moratòria del matrimoni hetero, de bebès, d’expressions públiques d’afecte entre persones del sexe oposat i d’imatges dels mitjans de comunicació que promouen l’heterosexualitat… Els heteros són els teus enemics… Som un exèrcit perquè som molt poderosos… La principal línia divisòria, tant de conscient o inconscient, és la procreació…” (LGBTQ+Hystory 1990: Queers Read This/I Hate Straights https://bialogue-group.tumblr.com/post/13101387714/queersreadthis
Ha estat el sectarisme queer el que ha estès el discurs de l’odi dins de l’anomenada “civilització occidental”, en un paral·lelisme brutal amb les arengues de les esquerres postmodernes woke i queer, algunes d’elles fins i tot amb una falç i un martell en els seus pamflets, però subordinades al servei de la ideologia de les grans corporacions.
Paral·lelament davant qualsevol denúncia d’un membre de les sectes TQ+, s’inverteix la càrrega de la prova, és a dir, una denúncia d’una persona transsexual és equivalent a la d’un funcionari públic, en la qual l’acusat ha de demostrar la seva innocència. Amb l’article 66 de la 4/2023 de 28 de febrer, es socaba el principi jurídic de presumpció d’innocència que “s’és innocent mentre no es demostra el contrari”. El que s’ha criticat com a premissa de l’actuació policial en la “Llei mordassa”, ara s’ha afavorit amb la “Llei trans”. Aquest Article especifica el següent: “Artículo 66. Reglas relativas a la carga de la prueba. 1.De acuerdo con lo previsto en las leyes procesales y reguladoras de los procedimientos administrativos, cuando la parte actora o la persona interesada alegue discriminación por razón de orientación e identidad sexual, expresión de género o características sexuales y aporte indicios fundados sobre su existencia, corresponderá a la parte demandada o a quien se impute la situación discriminatoria la aportación de una justificación objetiva y razonable, suficientemente probada, de las medidas adoptadas y de su proporcionalidad.”
Mentre els violadors, corruptors de menors, assassins, lladres de tota casta i condició, polítics corruptes, etc., no han de demostrar la seva innocència, es presumeix d’entrada.
Suècia, la infame Suècia ha estat a Europa la portaveu d’aquest conglomerat corporatiu, i en un excel·lent llibre de Kajsa Ekis Ekman (sobre l’existència del sexe) es pregunta a tenor de la legislació sueca: “És sorprenent: un estudi que tenia com a objectiu fer-li la vida més fàcil a una minoria en situació de vulnerabilitat, acaba derivant en què la societat hauria de canviar radicalment la seva definició de sexe. Què té a veure una cosa amb l’altra?”
En el Butlletí Oficial de l’estat del dia 4 de Juliol de 2022 apareixen les subvencions concedides en aquest any sobre la base del programa VIH, entre elles al conglomerat LGTBIQ+ la no-res menyspreable quantitat de 346.000€ d’un total d’1.996.700€. (https://www.boe.es/boe/dias/2022/04/07/pdfs/BOE-S-2022-83.pdf)
En un treball de recerca periodística signat per Cristina Priero el 29 de Desembre de 2022 “Nou organitzacions transactivistes figuren en el llistat d’Hisenda com a grans beneficiaris de subvencions”: “Entre 2018 i 2022 han percebut gairebé 15 milions d’euros de diners públics procedents de ministeris, comunitats autònomes, diputacions, capítols i ajuntaments per a finançar projectes que configuren el mapa de la identitat de gènere a Espanya. Nou organitzacions que promouen la identitat de gènere a Espanya apareixen en el llistat de grans beneficiaris del Ministeri d’Hisenda en superar els 100.000 euros anuals en subvencions de les administracions públiques. Entre 2018 i 2022 el muntant econòmic del conjunt és de 14.968.419 euros encara que la xifra és més elevada al no aparèixer en la Base Nacional del Sistema de Publicitat de Subvencions i Ajudes Públiques (BDNS) totes les concessions ja que algunes administracions no les comuniquen o signen convenis de col·laboració amb aquestes entitats que no estan recollits, al complet, en aquest sistema… L’Estat a través dels ministeris, les comunitats autònomes, les diputacions provincials, els capítols insulars i els ajuntaments destinen grans sumes de diners públics a aquestes organitzacions a través de les convocatòries de subvencions en règim de concurrència competitiva, convenis o mitjançant concessions directes per a finançar projectes, activitats culturals i, fins i tot, el manteniment de les oficines el que permet als seus integrants sostenir una infraestructura adequada per a expandir els postulats de la identitat de gènere en tots els àmbits de la societat.” (https://www.cronicalibre.com/feminismo-y-sociedad/nueve-organizaciones-transactivistas-figuran-en-el-listado-de-hacienda-como-grandes-beneficiarios-de-subvenciones/)
El Pride 2023 de Barcelona ha estat ja el súmmum de la descaradura, reclamant la defensa de la vulnerabilitat dels transsexuals ancians. Mentre les administracions públiques catalanes han dedicat centenars de milers d’euros a subvencionar aquest espectacle, les mateixes administracions estan negant a la immensa majoria de les persones ancianes el pagament per a poder recompondre les seves dentadures, la subvenció dels aparells per a esmorteir la sordesa, o el pagament d’ulleres quan els anys impedeixen tenir una visió acceptable. I és aquesta majoria l’autènticament vulnerable.
Però la junta directiva del PRIDE i els seus acòlits tenen altres interessos. Començant per Ferrán Poca, president de la patronal Associació Catalana d’empreses del Col·lectiu LGTBI (ACEGAL). Ferrán Poca va ser un dels apoderats de la Fundació de “La Caixa” fins a l’any 2011 i de Nuevo Micro Bank, també de la Caixa fins a l’any 2015, passant després a crear el conglomerat empresarial “Localmente” que organitza l’espectacle PRIDE.
Seguim amb Xavier Saula, advocat que segons les seves declaracions en Linkedin; “Compagino el meu despatx amb la col·laboració voluntària en projectes LGTBI+, actualment soc Director de RH i Finances en PRIDE! BCN”. (https://es.linkedin.com/in/xavisaula) I, forma part de la junta directiva d’AGAR “Associació de Gestació Assistida Reproductiva” (úters de lloguer i compra de bebès).
Seguim amb Roberto Pertinez, president de (AGAR) Associació de Gestació Assistida Reproductiva (de nou els úters de lloguer i compra de bebès)
Seguim amb Eduardo Suñer amo de l’empresa de moda masculina DENIER, amb 29 franquícies i 200 botigues a tot el món.
Seguim amb Juan Juliá. Amo d’Axel Hotels de Barcelona, Eivissa, Las Palmas, Sant Sebastià, Madrid, Berlín, Venècia i Miami. Va traslladar la seu social a Madrid després de l’1 d’octubre de 2017.
Seguim amb Dani Morales. Gerent de Pride! BCN També gerent de la Cambra LGTBIQ, l’associació que agrupa empreses i professionals vinculats a la diversitat LGTBIQ a Catalunya.
No ha de deixar-nos indiferents en comprovar l’estreta relació de l’entramat LGTBIQ amb el negoci de les màfies dels úters de lloguer, el paradigma de l’antifeminisme i de la submissió a esclavitud de les dones en convertir-les, no en mares, sinó en receptacles de criatures, llistes per a la seva venda. Marx no hauria pogut imaginar quan va realitzar el anàlisis de la mercaderia, que aquesta es materialitzés en els úters femenins.
La senyora Yolanda Díaz, la senyora woke, del programa woke de les eleccions woke, va anunciar el fitxatge d’Elizabeth Duval com la seva nova portaveu «en matèria de feminisme, igualtat i drets i llibertats LGTBI». (https://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-generales/2023/07/05/64a458c0e85ece85278b458d.html) Una escriptora mediocre que com assenyala Pilar Aguilar “Algú creï –excepte ella- que si no fos trans sabríem ni tan sols de la seva existència? Potser sabem alguna cosa dels centenars d’espanyoles que han estudiat en la Sorbona, fins i tot amb notes brillantíssimes? Potser les noies de vint anys portadores de vagina que escriuen novel·les troben fàcilment editorial? I, si alguna publica la seva obra ocupa immediatament la primera pàgina de la premsa?” (https://www.cronicalibre.com/feminismo-y-sociedad/duval-lleva-razon-trans/
Un es preguntarà si la senyora Díaz ha seguit els consells del seu pare espiritual: Joe Biden, perquè aquest, en nomenar els components del Comitè del President sobre Arts i Humanitats (PCAH, per les seves sigles en anglès) que assessora en aquesta matèria al President dels Estats Units, va posar en la presidència del mateix a l’esperpèntica Lady Gaga al costat d’un agent de la secta LGTBIQ+, el productor Bruce Cohen, que al novembre de 2013 va ser dels organitzadors del festival de cinema LGTBIQ de San Petesburg, durant el qual va intentar crear les estructures organitzatives d’aquest col·lectiu com a lobby de pressió per a enfrontar al govern rus. Al seu costat nou dels 25 components del citat comitè cultural es troben representants d’aquesta secta lligats a l’entramat financer a nivell internacional.
Les primeres conseqüències de les ordres culturals nord-americanes han estat que durant la primera meitat de l’any 2022 s’han emès a Espanya una llista de sèries i pel·lícules LGTBI a través de Netflix, HBO Max, Atresplayer Premium, Disney+, RTVE Play. Entre elles: Heartstopper, L’edat de la ira, Queer as a folk, Riverdale, Euphoria, The Umbrella Academy, The Newsreader i La fragància del primer amor, La nostra bandera significa mort, L’edat de la ira, La primera mort,Els Proud: més sorollosos i orgullosos, Somebody Somewhere… Amb gran afecte i admiració de l’esquerra woke. Així anem.
Si un es pregunta com és possible aquesta pandèmia subcultural disseminada en tots els països de l’àrea d’influència anglosaxona, tan sols té que donar una ullada a les impressionants xifres de negoci que manegen les corporacions que pretenen modificar la nostra estructura mental i física. Quin és l’entramat financer d’aquestes? Heus aquí una mostra de la capitalització borsària del denominat Top 50 LGBT-350 per capitalització de mercat en milers de milions de dòlars.
https://upogau.org/ru/inform/lgbt-frendli-kompanii-po-dannym-credit-suisse-naibolee-pribylnye.html
Aquí veiem les grans farmacèutiques, les corporacions financeres, les alimentàries (que diuen que hem de menjar cucs), les de difusió ideològica cinematogràfica, al costat de Amazón. Google, Microsoft, etc.
Encara queda algú que pugui creure’s la “manifestació espontània” de milers de nens, nenes i adolescents?
Encara queda algú que tanqui els ulls davant les alteracions de la raça humana que tendeixen a l’autodestrucció, duts a terme per les grans corporacions que han trobat un nou i florent àmbit de negoci?
Trist espectacle el que està donant l’anomenada esquerra seguint com a ratolins del Flautista de Hamelin els dictats de les màfies químic-farmacèutiques.
Trist espectacle veure transmutades les banderes rojes i rojinegres, símbol del proletariat militant, per banderes de colorets que traspuen odi cap al proletariat i cap a la naturalesa biològica de les persones humanes. Banderes darrere de les quals s’amaguen els interessos financers de les pitjors màfies internacionals: les dedicades a embrutir a les dones proletàries, convertint-les en dipositàries de fetus per a gaudi d’unes corrompudes classes mitjanes el lema de les quals es “millor comprar-ho que fer-ho a casa”, ho traslladen al procés de gestació i naixement d’unes criatures el destí de les quals no augura gens bo tenint en compte que no s’exigeix cap requisit moral previ per als compradors de bebès, el mateix dona que siguin pedòfils/es, violadors/es, assassins/es, drogoaddictes/es, alcohòlics/es. L’únic requisit és disposar de la quantitat a pagar pel preu de dos o tres quilograms de carn humana.
Fins aquí hem arribat.
Josep Cónsola
Juliol 2023 (contrapropaganda electoral)
