“Europa estava orgullosa que l’esclavitud s’erradiqués aquí abans que en qualsevol altre continent. Lamentablement, l’esclavitud està tornant sota formes igualment repulsives que generen guanys exorbitants”. (Mercedes García Aran. Esclavitud i tràfic d’éssers humans)
En l’actualitat, el tràfic de persones és, entre totes les formes de delinqüència organitzada, l’activitat criminal de major creixement a la Unió Europea. La realitat que s’amaga darrere de les xarxes que trafiquen amb éssers humans no és una altra que la maximització de beneficis econòmics. (1)
Venen per si sols, però atrets pels moderns traficants igual que en el segle XVI, però amb una espessa xarxa de contractistes, policies, navegants, socorristes, periodistes, oenegeístes, i sobretot amb el vistiplau dels representants del capital, que veuen amb molt bons ulls la possibilitat de realitzar grans guanys mitjançant les contractacions escombraries, les contractacions il·legals, les falses cooperatives, etc. També amb l’agraïment dels usuaris de prostíbuls i consumidors d’estupefaents.
Entre els segles XV i XIX, que contents s’haguessin posat els colonialistes espanyols, portuguesos, anglesos, francesos, belgues i holandesos si els esclaus que van utilitzar per a les tasques que els seus conciutadans no volien realitzar, haguessin anat a les seves possessions per compte propi, sense que els colonitzadors haguessin de gastar res en la seva captura, transport, alimentació, etc. I a risc que una part de mercaderia es “deteriorés” pel camí. O que els més rebels es convertissin en cimarrones formant palenques.
En 1441 es documenten les primeres extraccions de persones del continent africà en forma d’esclaus, emparats per la butlla papal de 1445 que atorgava a Portugal el dret del comerç africà. Des de principis del segle XVI es va produir una re-exportació d’esclaus des de les colònies portugueses cap al Regne de Castella i des d’aquí a les seves colònies a Amèrica. Guinea proveïa d’esclaus negres, Lisboa els exportava i Sevilla els rebia i reexpedia.
Els primers africans portats a Amèrica arribarien en 1502 i a la fi de segle, s’haurien enviat 100.000.
Els esclaus negres arribaven a Sevilla per via marítima-fluvial en vaixells andalusos o portuguesos, la qual cosa va produir una transformació de les diferents ciutats andaluses que, segons Thomas Foster Earle i Kate Lowe (Black Africans in Renaissance Europe), a Sevilla, en 1565, d’una població de 85.530 habitants, havien 6.327 esclaus negres. Tots ells per a enviar a les colònies espanyoles d’Amèrica.
A títol purament referencial val la pena recordar algunes dades que amb escasses variacions han estat confirmats. El tràfic va originar l’extracció de més de 12 milions d’esclaus, distribuïts de la següent forma:
| Colònies | s. XVI | s. XVII | s. XVIII | s. XIX | Total |
| Espanya | 75.000 | 292.500 | 578.600 | 606.000 | 1.552.100 |
| Portugal | 50.000 | 500.000 | 1.891.400 | 1.145.400 | 3.586.800 |
| Anglaterra | – | 527.400 | 2.802.600 | – | 3.330.000 |
| França | – | 311.600 | 2.696.800 | 155.000 | 3.163.400 |
| Holanda | – | 44.000 | 484.000 | – | 528.000 |
| Totals | 125.000 | 1.675.500 | 8.453.400 | 1.906.400 | 12.160.300 |
(2)
Fa 502 anys, durant el Nadal de 1521, en un enginy sucrer propietat del virrei Diego Colón, fill de Cristòfor Colom, en L’Espanyola, actual República Dominicana i Haití, un grup d’esclaus negres es va alçar contra els seus amos en la que va ser la primera rebel·lió d’esclaus africans a Amèrica. Aquesta primera rebel·lió va crear “una consciència llibertària en els grups africans”, que va ser precursora d’insurreccions entre 1530 i 1540, en el període de major demanda de sucre.
Tan sols dotze dies després de l’aixecament, el 6 de gener de 1522, es va promulgar una llei d’esclaus per a evitar futures rebel·lions. (3)
Les 30 Ordenances de Negres de 1522 constitueixen el més detallat document jurídic elaborat fins llavors per a la repressió dels esclaus. Alguns exemples:
L’ordenança 1a va establir que els qui fugissin del servei dels seus amos més de 15 dies serien castigats amb 100 assots i portarien durant un any una argolla de ferro de 20 lliures de pes. Si reincidissin en la fugida i estiguessin absents 20 dies perdrien un peu; i la tercera vegada que ho fessin i estiguessin fora del servei més de 15 dies tindrien pena de mort.
L’ordenança 11a establia que qualsevol persona podia prendre als esclaus sospitosos de fugida portant-los a la Justícia del poble més pròxim, per la qual cosa rebria almenys un pes d’or de l’amo de l’esclau.
L’ordenança 13a va prohibir que ningú avisés als esclaus quan anaven a prendre’ls.
L’ordenança 14a va crear un aparell repressiu per a perseguir els escapolits, costejat per una caixa (de tres claus) que es nodriria de les multes per incompliment de les Ordenances i d’algunes aportacions.
L’ordenança 17a establia que els propietaris pagarien un pes d’or per cada esclau home que tinguessin i un altre pes per cadascun dels que compressin en el futur “dels portats d’Espanya o barbarescos o Guinea”.
L’ordenança 19a establia que amb els diners de la Caixa es pagaria una patrulla de sis homes i dos gossos braus que es dedicarien a perseguir i capturar negres alçats per a lliurar-los a la Justícia. (4)
Avui aquestes ordenances tenen altres noms, concretament a Espanya els següents:
- Llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya
- Reglament Llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya
- Reglament de funcionament dels centres d’internament d’estrangers
- Carta d’invitació de particulars en favor d’estrangers
- Import de les taxes en matèria d’immigració i estrangeria
- Procediment entrada i permanència nacionals tercers països activitat sector audiovisual
- Llei reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària
- Reglament de la Llei del dret d’asil i de la condició de refugiat
- Reglament de reconeixement de l’estatut d’apàtrida
- Reglament sobre règim de protecció temporal de persones desplaçades
- Expedició del passaport provisional i del salconduit
- Reglament del sistema d’acolliment en matèria de protecció internacional
- Règim disciplinari del sistema d’acolliment en matèria de protecció internacional
Algunes d’aquestes ordenances són definides i elaborades a instàncies del capital per a proveir uns certs llocs de treball per als quals no hi ha suficient oferta o que no volen realitzar els autòctons.
Unes altres tenen per objectiu l’anomenada a la “fugida de cervells” provinents de la perifèria del sistema, per a impedir el desenvolupament autòcton d’aquests països.
Unes altres, tenen com a objectiu l’efecte crida per a contingents humans a l’efecte d’afeblir políticament als governs considerats “hostils” (Nicaragua, Síria, Veneçuela, Cuba, Bielorússia, Rússia, Iran, etc.)
Unes altres per a emparar i justificar les atrocitats comeses en nom de la “llibertat” (actualment Ucraïna). Totes elles es distingeixen de les del segle XVI per la forma, més no pel fons. Avui no estaria bé vist tallar els peus o les mans.
La cèdula donada l’11 de maig de 1526 va prohibir portar a Amèrica, els relacionats amb el grup d’esclaus criats “amb moros”, perquè assenyalava “que no pasen a las Indias ningunos esclavos negros, llamados Gelofes, ni los que fueren de Levante, ni los que se hayan traído de allá, ni otros ningunos criados con moros, aunque sean de casta de negros de Guinea”, pel fet que els integrants de la primera rebel·lió d’esclaus abans esmentada formaven part dels anomenats Negros Bozales, entre ells els Jelofes originaris dels marges del riu Senegal, que a més de professar la religió islàmica eren considerats rebels i perillosos.
Així podem visualitzar avui la tanca de Melilla que impedeix el pas a alguns moderns Jelofes mentre extenses propietats d’Andalusia, Múrcia, País Valencià i Catalunya estan en mans de “moros bons” com els milionaris del Marroc, l’Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, etc.
L’any 2021, a la Unió Europea un 5,3% eren ciutadans de països no pertanyents a aquesta, (23,8 milions) i un 8,5% (38 milions) havien nascut fora de la Unió Europea. Aquests ciutadans forans entre 20 i 60 anys d’edat (amb permís de residència) ocupen el 24% de les ocupacions en hostaleria, neteja i assistència personal, més un 12% en la construcció, mineria i agricultura. (5)
En aquest mateix any la taxa d’ocupació dels ciutadans no pertanyents a la Unió Europea era del 59%. La pregunta és: De què viu el 40% d’aquests ciutadans forans -amb permís de residència- desocupats? I els milions que són considerats “irregulars” sense permís de residència? Són en realitat l’exèrcit de reserva de mà d’obra per a mantenir a la baixa els salaris?, o Són els encarregats de mantenir el submón de l’economia submergida, la prostitució, el tràfic de drogues i la delinqüència organitzada que serveix d’excusa per a incrementar els pressupostos de l’anomenada Seguretat Ciutadana?
I, aquest 36% dels 189,7 milions de persones considerades “actives” Són les que fan les tasques considerades “ingrates” per als autòctons? Són els moderns esclaus?
No solament han vingut sense implicar cap despesa al capital i als seus subordinats, sinó que s’han pagat el viatge, a vegades han hagut de subornar a funcionaris i per a molts d’ells el viatge ha constituït una autèntica odissea. A la seva arribada, a imatge i semblança de les colònies abans esmentades, han de fer acte de contrició dels seus pecats, rebutjar la seva cultura i acceptar la nova religió del cosmopolitisme globalista.
Segons les dades del projecte Clandestí, finançat per la Comissió Europea, s’estima que de 1,9 a 3,8 milions d’immigrants irregulars vivien a la UE en 2008. (6)
En 2018 va tenir lloc el major nombre d’arribades d’immigrants a les fronteres espanyoles. Concretament, van entrar al país al voltant de 645.600 immigrants de manera legal, als quals caldria sumar els 64.298 que van aconseguir fer-ho de manera irregular. La majoria d’aquests últims van accedir a Espanya per via marítima, travessant el Mediterrani. (7)
Algunes fonts assenyalen que els immigrants “irregulars” a Espanya, el número dels quals amb exactitud és difícil calcular, consisteix entrin 390.000 i 470.000 persones. (8)
El trànsit creix amb la globalització econòmica. La demanda d’una mà d’obra barata i indocumentada contribueix al comerç il·legal d’éssers humans, reduint costos. Els esclaus són ara tan barats que s’han fet rendibles per a molts treballs, la qual cosa ha produït un canvi en la consideració que es té d’ells i en l’ús que se’ls dona. A més es fan càrrec de la seva pròpia manutenció amb el que els empresaris estalvien diners a diferència dels antics esclavistes. (9)
Un dels inconvenients de l’antiga esclavitud era el cost del manteniment dels que eren massa joves o massa vells. Ara ja no és així, la moderna esclavitud es camufla amb contractes, i quan ja no es consideren aptes, les assistències socials dels països del centre del sistema es faran càrrec d’ells.
El tràfic il·lícit d’immigrants i el tràfic de persones te una força internacional devastadora. El pilar bàsic del problema és la situació desesperada dels països d’origen, però potser hem de reconèixer, sense ambages, que el motor fonamental d’aquest “comerç” és la demanda de homes, dones i nens destinats a l’explotació. (10)
Entre els immigrants que arriben no existeix pràcticament persones d’edat avançada, amb l’excepció d’entrades posteriors per reagrupament familiar, la qual cosa va determinant que la piràmide d’edats de la població dels països d’origen es va envellint de forma més accelerada del que correspondria per un procés natural vegetatiu.
L’assumpció en aquests països de la idea que el “millor futur” és als països d’alt desenvolupament tècnic, situa una expectativa personal en els esforços per poder “millorar en la seva condició” fora del seu propi país, la qual cosa els ancora en un procés pervers en què la tendència lògica que les generacions més joves i per lògica més inquietes a lluitar per canviar l’estat de les coses, en anar desapareixent físicament consolidi i cristal·litzi el cada vegada major empitjorament de les condicions dels seus propis països.
És dins d’aquest bucle en què cal dipositar esperances en les últimes revoltes africanes, presentades aquí com a “cops d’estat”, de militars que es revelen al control militar de les antigues metròpolis occidentals.
Si realment es pretengués propiciar un millor futur per a les societats dels països on s’originen les actuals migracions, seria que des de les organitzacions polítiques i socials dels països que formem el nucli del món occidental tecnificat no sols valoréssim positivament que vagin apareixent organitzacions o grups, en el seu cas de militars, si no que ens situéssim clarament al seu costat. En lloc d’això, veiem amb tristesa que en nom d’una pretesa solidaritat es fomenten, financen i escampen certs “grups alternatius” que pregonen el liberalisme occidental més aberrant contra els governants que diuen combatre. No serà que aquesta solidaritat va plena de propostes reaccionàries?
Sonia García Vázquez, en Immigració i tràfic de persones a la Unió Europea conclou que “es tractaria de disminuir la bretxa entre aquest Nord-Sud i Est-Oest, encara que és veritat que la pobresa i la marginació no expliquen per si soles les creixents xifres del tràfic de persones, sinó que les raons subjacent més poderoses són la demanda i l’ànim de lucre”.
Tot això forma part d’un mecanisme molt ben greixat per a assegurar que aquests moderns esclaus no es converteixin en cimarrones. I per a evitar aquests perills els pressupostos estatals i les fundacions filantròpiques no escatimen inversions per a finançar centenars o milers d’organitzacions considerades “progressistes” la tasca de les quals és la d’amansir els rebels, instruir-los per al seu encaix en les necessitats laborals considerades ingrates per als autòctons i mentre això no es produeix mantenir-los en “stand-by” (en repòs).
Seran aquestes tres tasques les que s’amaguen darrere del gastat eslògan de “Volem acollir”?
Josep Cónsola
Setembre 2023
REFERÈNCIES
(1) Sonia García Vázquez. Inmigración ilegal y trata de personas en la unión europea
(2) https://www.larramendi.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000202
(4) Manuel Lucena Salmoral. Leyes para esclavos. El ordenamiento jurídico sobre la condición, tratamiento, defensa y represión de los esclavos en las colonias de la América española
(6) https://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/1848-FRA-Factsheet_FRIM_ES_BAT.pdf
(7) https://es.statista.com/estadisticas/1095033/inmigrantes-regulares-e-irregulares-llegados-a-espana/
(8) https://www.elconfidencial.com/espana/2020-06-25/inmigracion-irregular-espana-datos_2653811/
(9) Kevin Bales, La nueva esclavitud en la economía global
(10) Rodríguez Mesa y Ruiz Rodríguez. Inmigración y sistema penal. Retos y desafíos para el S. XXI
