“En el laboratori del Dr. Ian Hay dels EUA, on vaig realitzar les meves primeres recerques en 1993, s’estudiava la possible relació de la síndrome de la fatiga crònica amb el virus de l’herpes simple tipus 6 i 7. Quan vaig preguntar al Dr. Hay com es definien els objectius de la recerca en el seu laboratori, em va fer passar al seu despatx i em va explicar que, als EUA, la recerca biomèdica és finançada principalment pels Instituts Nacionals de Salut -National Institutes of Health (NIH)- i que aquests decideixen les seves prioritats en funció d’una llista que els proporciona el Congrés dels EUA, i que els congressistes (en la seva majoria milionaris) reben les pressions dels lobbies i el normal és que cedeixin davant els més poderosos. És a dir, que les prioritats de la recerca mèdica als EUA estan lligades a interessos econòmics i polítics que res tenen a veure amb els interessos reals de salut de la seva població i molt menys de la població mundial”.
(Teresa Forcades i Vila) (1)
“Gran part del problema d’addicció als opiacis que vivim actualment prové de la indústria mèdica i farmacèutica”.
(Clara Gil) (2)
El començament del fenomen va ser l’analgèsic receptat OxyContin, produït per la família Sackler a través de la seva companyia Purdue Pharma que el va introduir al mercat en 1996 mitjançant una gran campanya publicitària presentant-lo com un analgèsic suposadament inofensiu.
La oxicodona, posada a la venda per Purdue com OxyContin ja tenia vendes per 1.500 milions de dòlars el 2002; ara supera els 3.000 milions. La família Sackler, propietària de la companyia es troba entre les famílies més riques dels Estats Units, segons la revista Forbes. (3)
L’epidèmia va començar amb aquests analgèsics. El gran augment en el nombre de morts relacionades amb les drogues als EUA va ser una de les raons per les quals l’esperança de vida mitjana ha disminuït des de l’any 2015, per primera vegada des de la Primera Guerra Mundial. L’epidèmia d’opiacis als Estats Units va créixer fins a tal punt, que el 26 d’octubre de 2017, el president Donald Trump va declarar l’emergència mèdica.
Hi ha diverses causes que podrien explicar per què els opiacis es van convertir en una preocupació tan gran per als Estats Units, especialment en la seva variant legal de prescripció mèdica. La primera és l’existència d’una «cultura de la medicació» que s’estén pel país a través d’un sistema de salut que forma als professionals sanitaris perquè concebin el dolor com el cinquè signe vital i perquè posin èmfasi en “atacar-lo” d’una manera agressiva mitjançant l’ús de medicaments opiacis.
El tractament imperatiu va donar pas a un sistema que actualment té poques regulacions estrictes quant a l’ús d’analgèsics potents. Això va suposar una oportunitat per a l’industria farmacèutica, que va experimentar una creixent competència per l’obtenció de la major part del mercat analgèsic. Les empreses van començar a festejar a farmacèutics, hospitals i metges perquè prescrivissin els seus productes indiscriminadament. Tot això es va veure i es veu agreujat per un sistema sanitari eminentment privat i basat en les assegurances. Les companyies d’assegurances utilitzen els analgèsics com a substituts indiscutibles d’altres tractaments alternatius més cars i menys rendibles per a ells, fet que afecta les capes més empobrides de la societat (4)
L’any 2007, Purdue Pharma i tres gerents van ser jutjats acusats de la comercialització agressiva de OxyContin, van ser sentenciats a una multa de 634.5 milions de dòlars. (5)
A l’agost de 2019, un tribunal de l’estat d’Oklahoma va condemnar al gegant farmacèutic Johnson & Johnson a un pagament compensatori de 572 milions de dòlars pel mateix tema de propaganda agressiva i falsa dels seus opiacis. (6) Al mateix any 2019 la farmacèutica Purdue Pharma va enfrontar el pagament de 12.000 milions de dòlars en indemnitzacions pel seu medicament OxyContin, i va arribar a una conciliació amb els demandants per a acollir-se a la llei de fallides dels EE.UU. En tant la família Sackler, propietària de l’empresa, està acusada de treure diners dels Estats Units per a amagar-ho en bancs suïssos, segons assenyala la Fiscalia de Nova York. (7)
142 estatunidencs moren tots els dies per una sobredosi d’opiacis com la oxicodona. La crisi dels opiacis als Estats Units s’ha convertit en una epidèmia sense precedents. Només l’any 2015, els analgèsics en particular van matar a 59.000 estatunidencs. A més, molts joves ja no poden treballar perquè són dependents. Es diu que econòmicament suposa una pèrdua de 80.000 milions de dòlars anuals. (8) I la disminució de l’esperança de vida dels estatunidencs blancs pot ser en part culpable de la crisi dels opiacis. (9)
Als Estats Units, uns 70.000 haurien mort per sobredosis de fentanil en el 2021, després d’un augment catastròfic l’any 2020. Les morts per sobredosis de drogues van augmentar novament a nivells rècord en 2021, acostant-se a 108.000. (10)
Ningú qüestiona el mercat de receptes perquè actualment és un sucós negoci de les farmacèutiques i dels metges, que, a canvi de regals, recepten medicaments a base de fentanil, amb el ple coneixement de les seves conseqüències addictives. Basti una dada per a mesurar la grandària del negoci de farmacèutiques i metges, i la grandària del problema: l’any 2021, tan sols als Estats Units, es van emetre 500 milions de receptes a particulars de medicaments a base de fentanil. Directius de l’empresa van subornar a prop de 68 mil metges; els van oferir menjars, viatges i diners a canvi de receptar aquest analgèsic. “La indústria del fentanil és tan rica i poderosa que el seu grup de pressió té influència en el nostre Congrés i en la nostra Agència Federal de Medicaments, la FDA”, afirma Marcia Angell, editora en The New England Journalist of Medicine. (11) I, ho corrobora Agnus Deaton: “Cal tenir present que hi ha cinc lobbistes del sistema de salut per cada membre del Congrés” (12)
El país del món amb un major consum – mesurat en vendes a través de la base de dades IQVIA- en 2019 va ser el Canadà, amb 987,6 MME. (mil·ligrams de morfina per 1.000 habitants al dia). Seguit de Suïssa (897,60), Alemanya (879,60) i Espanya, (863,14). (13)
Un altre fàrmac al qual s’ha de tenir en compte és Adderall, un medicament per al trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Es tracta d’una combinació de dos estimulants, amfetamines i dextroamfetamines. Quan ho prenen persones amb suposat TDAH, inicialment té un efecte calmant, però un dels primers efectes secundaris nocius del Adderall és que és addictiu, però pel que sembla poc importa a la màfia farmacèutica amb el vistiplau de molts funcionaris de l’educació, ja que Adderall s’usa per a medicar a les escoles a nens de 3 anys d’edat, el seguiment dels quals i de les seqüeles posteriors sembla ser que es tracta de posar-hi un espès vel per la manca pública d’informació. (14)
Després d’aquestes consideracions sobre els efectes nocius d’unes certes substàncies psicoactives i l’entramat que l’empara, hem d’endinsar-nos en un altre aspecte fonamental: L’estreta relació entre ciència i poder econòmic, planificant tots dos les mesures per a mantenir una part de la població submisa, alienada, dependent, malalta,… morta. Però no per a totes les classes socials, sinó preferentment per a aquells col·lectius considerats superflus.
És una posada en pràctica de la modalitat eugenèsica que proclamen els portaveus del Gran Reinici. Primer els droguem, després els mantenim tranquils, a continuació ens embutxaquem enormes quantitats de diners deguts a la dependència de les substàncies que ingereixen. I quan s’esgoten els seus recursos, els deixem morir.
Si no som capaços de crear un front social que enfronti tant als traficants “clandestins” de drogues, com als traficants “legals” de les mateixes, que són encara més perillosos per la seva impunitat, estarem deixant en mans criminals l’avenir de les nostres criatures i dels nostres joves.
Josep Cónsola
Octubre 2023
(1) Teresa Forcades Vila. Otras cuatro palabras clave para analizar críticamente un ensayo clínico. Salud Colectiva, vol.7, nº2. 2011. http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1851-82652011000200009&lang=es
(4) https://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_opinion/2021/DIEEEO49_2021_PAUALO_Epidemia.pdf
(8) Florence, C., Zhou, C., Luo, F. and Xu, L. 2016. “The Economic Burden of Prescription Opioid Overdose, Abuse, and Dependence in the United States, 2013.” Medical Care, 54: 901-906. http://journals.lww.com/lww-medicalcare/Abstract/2016/10000/The_Economic_Burden_of Prescription_Opioid.2.aspx
(9) Anne Case & Angus Deaton, Deaths of despair and the future of capitalism. 2017. Muertes por desesperación y ekl futuro del capitalismo. Editorial Planeta. 2020
(10) https://www.nytimes.com/2022/05/11/us/politics/overdose-deaths-fentanyl-meth.html)
(11) Marcia Angell. The Age of Fentanyl: Ending the Opioid Epidemic Capítulo 7 Rethinking Our Relationship with Opioids and Big Pharma. https://www.nybooks.com/articles/2018/12/06/opioid-nation/
(12) https://frdelpino.es/conferencia/conferencia-magistral-anne-case-y-angus-deaton/
(14) https://medlineplus.gov/spanish/druginfo/meds/a601234-es.html https://institutonoa.es/adderall-en-espana-que-es-y-cuales-son-sus-efectos-secundarios/
