Decret del comissari del poble d’educació, novembre del 1917
Ciutadans de Rússia!
Amb la insurrecció del 7 de novembre les masses treballadores han aconseguir per primera vegada el poder real.
El Congrés Panrús dels Soviets ha transferit temporalment aquest poder tant al seu Comitè Executiu com al Consell de Comissaris del Poble.
Per la voluntat del poble revolucionari, he estat nomenat comissari del poble d’educació.
L’obra de guiar en general l’educació popular, en la mesura que reste en el govern central, es confia, fins a la reunió de l’Assemblea Constituent, a una Comissió d’Educació Popular, de la qual és president i executiu el Comissari del Poble.
Damunt quines proposicions fonamentals restarà aquesta comissió estatal? Com es determinarà la seua esfera de competència?
La línia general de l’activitat educativa: Tot poder genuïnament democràtic ha de convertir en el seu primer objectiu, en el domini educatiu, en un país on campen l’analfabetisme i la ignorància, la lluita contra aquesta foscor. Ha d’aconseguir en el període més breu l’alfabetització universal, mitjançant l’organització d’una xarxa d’escoles que responguen a les demandes de la pedagogia moderna; ha d’introduir la instrucció universal, obligatòria i lliure per tothom i establir alhora una sèrie d’instituts i seminaris de mestres que fornesquen en el període més breu un poderós exèrcit de mestres populars tan necessaris per la instrucció universal de la població de la nostra inacabable Rússia.
Descentralització: La Comissió Estatal d’Educació Popular no és de cap manera un poder central que governe les institucions d’instrucció i educació. Al contrari, tota la feina escolar s’hauria de transferir als òrgans d’auto-govern local. La feina independent dels treballadors, soldats i camperols, en establir per iniciativa pròpia organitzacions culturals i educatives, ha de rebre plena autonomia, tant pel centre estatal com pels centres municipals.
La feina de la Comissió Estatal serveix de lligam i col·laboració en l’organització de recursos materials i suport moral per les institucions municipals i privades, particularment per aquelles amb un caràcter de classe establertes pels treballadors.
El Comitè Estatal d’Educació Popular: Tota una sèrie d’invaluables projectes de llei foren elaborats des del començament de la revolució pel Comitè Estatal d’Educació Popular, un òrgan tolerablement democràtic pel que fa a la composició, i ric en experts. La Comissió Estatal desitja sincerament la col·laboració d’aquest Comitè.
S’ha adreçat a l’oficina del Comitè, amb la petició de convocar de seguida una sessió extraordinària del Comitè per l’assoliment del programa següent:
1. La revisió de regles de representació en el Comitè, en el sentit d’una més gran democratització.
2. La revisió dels drets del Comitè en el sentit d’ampliar-los, i de convertir el Comitè es un institut estatal fonamental per l’elaboració de projectes de llei destinats a reorganitzar la instrucció i educació públiques a Rússia d’acord amb principis democràtics.
3. La revisió, conjuntament amb la nova Comissió Estatal, de les lleis ja creades pel Comitè, una revisió necessària pel fet que en editar-les el Comitè havia de considerar l’esperit burgès dels ministeris anteriors, que les obstruïnes fins i tot en aquesta forma restringida.
Després d’aquesta revisió aquestes lleis entraren en vigor sense cap ratificació burocràtica, en l’ordre revolucionari.
Els pedagogs i els científics: La Comissió Estatal dóna la benvinguda als pedagogs en l’obra brillant i honorable d’educar el poble – els amos del país.
Cap mesura en el domini de l’educació popular s’hauria d’adoptar a través de cap poder sense la deliberació atenta dels qui representen els pedagogs.
D’altra banda, no es pot arribar de cap manera a una decisió exclusivament a través de la cooperació d’especialistes. Això es refereix igualment a reformes en els instituts d’educació general.
La cooperació dels pedagogs amb les forces socials – així és com treballarà la Comissió tant en la seua pròpia constitució, en el Comitè Estatal, i en totes les seues activitats.
Com a primera tasca la Comissió considera la millora de la situació dels mestres i, primer que res, de tots aquells que són ben pobres malgrat ésser els que fan la contribució gairebé més important a l’obra de la cultura – els mestres d’escola elemental. Les llurs justes demandes s’han de satisfer de seguida i a tota costa. El proletariat de les escoles ha demanat debades un augment de salari fins a cent rubles mensuals. Seria una desgràcia mantindre més temps en la pobresa els mestres de la immensa majoria del poble rus.
Però una democràcia real no es pot aturar en la simple alfabetització, en la instrucció elemental universal. S’ha d’esforçar en organitzar una escola secular uniforme de diversos graus. L’ideal és, educació igual, i si és possible superior, per tots els ciutadans. Mentre aquesta idea no s’haja realitzat per tothom, la transició natural a través dels graus educatius fins a la universitat – una transició a un estatge superior – ha de dependre completament de l’aptitud de l’alumne, i no dels recursos de la seua família.
El problema d’una organització genuïnament democràtica de la instrucció és especialment difícil en un país empobrit per una llarga i criminal guerra imperialista; però els obrers que han pres el poder han de recordar que l’educació els servirà com el més gran instrument en la lluita per una situació millor i per un creixement espiritual. Per necessari que siga retallar d’altres articles del pressupost públic, les despeses en educació han d’ésser altes. Un gran pressupost educatiu és l’orgull i glòria d’una nació. Els pobles lliures i emancipats de Rússia no ho oblidaran.
La lluita contra l’analfabetisme i la ignorància no es pot limitar a un profund establiment d’educació escolar per infants i joves. Els adults, també, seran ansiosos de salvar-se de la posició rebaixadora d’un home que no sap llegir i escriure. L’escola d’adults ha d’ocupar un lloc destacat en el pla general de la instrucció pòpular.
Instrucció i educació: Hom ha d’insistir en la diferència entre instrucció i educació.
Instrucció és la transmissió de coneixement disponible des del mestre a l’alumne. Educació és un procés creatiu. La personalitat de l’individu “s’educa” durant tota la vida, es forma, s’enriqueix en contingut, s’enforteix i es perfecciona.
Les masses treballadores del poble – els obrers, els camperols, els soldats – són assedegades d’instrucció elemental i avançada. Però també són assedegats d’educació. Ni el govern ni els intel·lectuals de cap altre poder exterior a ells els hi pot donar. L’escola, el llibre, el teatre, el museu, etc., poden ací tan sols ajudar. Tenen idees pròpies, formades per la posició social, tan diferents de la posició de les classes dirigents i intel·lectuals que fins ara han creat cultura. Tenen idees pròpies, emocions pròpies, formes pròpies d’adreçar-se als problemes personals i socials. El treballador urbà, d’acord amb la seua pròpia manera, el treballador rural d’acord amb la seua, construiran cadascú una cosmovisió clara permeada de les idea de classe dels treballadors. No hi ha fenomen més superb o bell que aquell del qual els nostres descendents més propers seran tan testimonis com participants: la construcció pel treball col·lectiu de la seua pròpia ànima general, rica i lliure.
La instrucció serà certament un element important però no decisiu. Allò que més importa ací és la crítica, la creativitat de les pròpies masses; ja que la ciència i l’art tenen tan sols en alguns aspectes una importància humana general. Pateixen canvis radicals amb cada sotrac durador de classe.
Per tot Rússia, particularment entre els treballadors urbans, però també entre els camperols, s’ha alçat una onada poderosa de moviment educatiu i cultural; organitzacions d’obrers i de soldats d’aquesta mena es multipliquen ràpidament. Per trobar-les, donar-los suport, netejar el camí que tenen al davant és la primera tasca d’un govern revolucionari i popular en el domini de l’educació democràtica.
L’Assemblea Constituent començarà aviat sens dubte la seua feina. Ella únicament pot establir permanentment l’ordre de la vida nacional i social del nostre país, i alhora el caràcter general de l’organització de l’educació popular.
Ara bé, però, amb el pas del poder als soviets, el caràcter realment democràtic de l’Assemblea Constituent és garantit. La línia que seguirà la Comissió Estatal, amb el suport del Comitè Estatal, amb prou feines patirà cap modificació sota la influència de l’Assemblea Constituent. Sense predeterminar-la, el nou govern popular es considera amb el dret d’efectuar en aquest domini una sèrie de mesures que volen enriquir i il·lustrar tan aviat com siga possible la vida espiritual del país.
El ministeri: La feina actual ha de fer-se interinament a través del Ministeri d’Educació Popular. De totes les alteracions necessàries en composició i organització, s’encarregarà la Comissió Estatal, elegida pel Comitè Executiu dels Soviets i el Comitè Estatal. És clar que l’ordre de l’autoritat estatal en el domini de l’educació popular l’establirà l’Assemblea Constituent. Fins llavors, el ministeri ha de jugar el paper d’aparell executiu tant pel Comitè Estatal com per la Comissió Estatal d’Educació Popular.
El compromís de la seguretat del país rau en la cooperació de totes les forces vitals i genuïnament democràtiques.
Creiem que l’esforç enèrgic del poble treballador i dels intel·lectuals il·lustrats honestos conduirà el país fora de la dolorosa crisi i, a través d’una completa democràcia, al reialme del socialisme i de la fraternitat de les nacions.
Comissari del Poble d’Educació,
A. V. Lunac’arskij
